GENGIS KHAN

Estat: Imperi Mongol.

Lloc de Naixement: Txita (1162).

Lloc de defunció: Gansu (1227).

Era: Edat Medieval.

Categoria: emperador.

El millor: la construcció de l’imperi més extens de la història.

El pitjor: el miraments no eren una de les qualitats dels cabdills mongols de l’època.

Després d’unes infància i adolescència complicades, Gengis Khan va ser proclamat cap de la seva tribu pel seus valor, habilitat i destresa en la guerra. Una vegada en el poder, el cabdill va unificar tots els clans mongols sota el seu comandament i va iniciar la construcció d’un imperi gegant, el qual es va extendre des de l’oceà Pacífic fins a les portes d’Europa occidental. El cap asiàtic va conquistar successivament regions com Manxúria, Xina, Kazakhstan, Uzbekistan, zones de Rússia i Ucraïna, motivant el lògic temor en estats del centre i occident d’Europa. Arran de la seva mort, el seu fill Ogedei Khan va continuar amb les conquistes, però no va trigar en arribar la decadència. 

LEONID BREZNEV

País: Unió Soviètica.

Lloc de Naixement: Kamenskoie (1906).

Lloc de defunció: Moscou (1982).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: els Jocs Olímpics.

El pitjor: la invasió de l’Afganistan.

Després d’anys força convulsos amb Nikita Kruxev, que van representar alguns dels episodis més perillosos de la Guerra Freda, encara que finalment també va tenir lloc la cohabitació pacífica amb els Estats Units, amb Breznev va renéixer la gran disputa entre els dos gegants mundials, en una època en què la guerra de Vietnam va viure els seus pitjors i més polèmics dies. El premier soviètic van col·laborar, encara que fos de forma indirecta, amb el règim comunista de Vietnam del Nord, va reprimir la Primavera de Praga, quan Txecoslovàquia cercava un socialisme més just i humà, i va decidir la invasió de l’Afganistan, que es va convertir en un autèntic malson per a la Unió Soviètica i en una de les causes de la seva desaparició. El millor del seu govern, va ser l’organització dels Jocs Olímpics de 1980, encara que van ser boicotejats pels Estats Units i altres països.   

FRANÇOIS MITTERRAND



País: França.

Lloc de Naixement: Jamac (1916).

Lloc de defunció: París (1996).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la constància.

El pitjor: un passat obscur.

Després d’un passat fosc, en què sembla que va col·laborar amb el règim pronazi de Vichy, Mitterrand es va convertir en el líder socialista francès. Abans d’arribar al poder, va tenir un seguit de derrotes davant els conservadors Charles de Gaulle i Valeri Giscard d’Estaing, que li van barrar el pas a la presidència de la 5a República. Tanmateix, mai es va rendir i finalment va ocupar el lloc de més rang de l’estat francès. Una vegada instal·lat al Palau de l’Elisi, Mitterrand va tenir, en primer lloc, una política d’acord amb la seva ideologia, però la crisi econòmica i l’atur van conduir-lo cap a una gestió més centrista i socialdemòcrata, circumstància per la qual també van passar altres líders socialistes europeus com l’espanyol Felipe González. Com a president van ser cèlebres les seves cohabitacions amb el dretà Jacques Chirac, quan aquest va exercir de primer ministre.   

PERE EL GRAN (I DE VALÈNCIA, II DE CATALUNYA I III D’ARAGÓ)

País: Corona de Catalunya – Aragó.

Lloc de Naixement: Valencia (1239).

Lloc de defunció: Vilafranca del Penedés (1285).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: l’expansió mediterrània.

El pitjor: els problemes amb diferents estaments internacionals.

Fill de Jaume I el Conqueridor, amb qui va col·laborar en la conquista de València, ciutat on va néixer, Pere el Gran va ser ordenat rei d’Aragó i València i comte de Barcelona, encara que el Regne de Mallorca el va heretar el seu germà Jaume. Pere va iniciar l’expansió mediterrània de la corona catalano – aragonesa, arran de ser proclamat monarca de Sicília una vegada van esclatar les Vespres Sicilianes, quan el poble de l’illa es va aixecar contra el poder dels Anjou, que havien derrotat el rei Manfred, sogre de Pere. La presa de la gran illa mediterrània va ocasionar innumerables problemes diplomàtics al rei catalano - aragonès, doncs el Papat i l’estat francès van donar suport a la dinastia angevina, que va intentar, sense èxit, la invasió de Catalunya. 

MARTIN LUTHER KING

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Atlanta (1929).

Lloc de defunció: Memphis (1968).

Era: Món Actual.

Categoria: activista i reverend.

El millor: pacifisme i drets civils.

El pitjor: l’assassinat.

A partir de la dècada dels 50 del segle passat, quan una dona de raça negra, Rosa Parks, va negar-se a cedir el seient d’un autobús a un home blanc, van iniciar-se simbòlicament als Estats Units la lluita pacífica, encara que intensa i continuada, pels drets civils dels afroamericans. El gran líder d’aquell moviment, amb una filosofia de lluita no violenta força influenciada per Mahatma Gandhi, va ser-ne el reverend Martin Luther King. Dotat d’una impactant oratòria, King va organitzar diversos actes com concentracions o marxes, destacant entre aquestes últimes la massiva manifestació de Washington, en què va pronunciar el famós discurs del somni. En un període en què els negres, mitjançant presidents com John Kennedy i sobretot Lyndon Johnson, havien aconseguit certes concessions, King va ser assassinat a la ciutat de Memphis.   

HO CHI MINH

País: Vietnam del Nord.

Lloc de Naixement: Hoang Tru (1890).

Lloc de defunció: Hanói (1969).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la independència davant França.

El pitjor: la terrible guerra contra els Estats Units.

Després d’habitar a la Xina, on es va relacionar amb Mao Zedong, Ho Chi Minh, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial amb la derrota del Japó, que havia ocupat extenses regions asiàtiques, va lluitar per la independència de la zona sud-est del continent, fet que es va aconseguir arran de la derrota de les tropes franceses a la batalla de Dien Bien Phu. Un cop Indoxina va ser partida en quatre estats independents (Vietnam del Nord, Vietnam del Sud, Laos i Cambodja), Minh, com a màxim mandatari de la part septentrional del Vietnam, va cercar la unificació del país, va donar suport al Vietminh, la guerrilla comunista que lluitava contra el règim liberal i pro-occidental del sud, i va mantenir una terrible guerra contra els Estats Units, aliat de la part meridional del territori. Mort el 1969, no va poder viure el triomf final comunista, encara que la capital del sud, Saigon, va rebre el seu nom. 

ABRAHAM LINCOLN



País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Hodgenville (1809).

Lloc de defunció: Washington (1865).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: la seva lluita contra l’esclavitud.

El pitjor: assassinat pocs dies després del triomf a la guerra de Secessió.

Molt probablement, Lincoln hagi estat el president més carismàtic de la història dels Estats Units, juntament amb Franklin D. Roosevelt. Membre d’una família de cuàquers i, en principi, polític demòcrata, es va allistar més tard amb els republicans, que el van elegir candidat a la presidència nord-americana, càrrec que finalment va assolir. Una vegada establert com a màxim mandatari del país, va treballar fermament per a l’abolició de l’esclavitud, fet que el va enfrontar als estats del sud, els quals es van independitzar de la Unió i van formar una confederació. D’aquesta forma va esclatar la guerra de Secessió, que va finalitzar amb el triomf dels exèrcits ianquis del nord i la prohibició del treball forçat. Una setmana després d’acabar el conflicte bèl·lic, Lincoln va ser assassinat en un teatre.  

GOLDA MEIR

País: Israel.

Lloc de Naixement: Kiev 1898).

Lloc de defunció: Jerusalem (1978).

Era: Món Actual.

Categoria: política.

El millor: una personalitat de ferro.

El pitjor: la sorpresa de Yom Kippur.

Una de les màximes activistes jueves després de la Segona Guerra Mundial, Meir va ser una de les persones claus perquè Israel es convertís en estat l’any 1948. Ministra de Treball i més tard d’Assumptes Exteriors, va ser elegida primera ministra el 1969, només dos anys després de la Guerra dels Sis Dies, càrrec des del qual va mostrar la seva fermesa i es va apropar a les tesis més dretanes i conservadores del Partit Laborista. La guerra de Yom Kippur, impulsada per Egipte i Síria, va sorprendre Meir i el seu govern i, malgrat que l’exèrcit hebreu va aconseguir la seva enèsima victòria davant les tropes àrabs, va presentar la seva dimissió un any més tard. 

AUGUSTO PINOCHET

País: Xile.

Lloc de Naixement: Valparaíso (1915).

Lloc de defunció: Santiago de Xile (2006).

Era: Món Actual.

Categoria: militar i polític.

El millor: permetre el referèndum que va acabar amb el seu mandat.

El pitjor: una sanguinària i cruel dictadura.

Cap militar durant el curt mandat de Salvador Allende, el general Pinochet no va tenir cap inconvenient en protagonitzar, amb l’ajut de la CIA, el cop d’estat contra el polític socialista. Una vegada instal·lat al poder, va iniciar una cruenta dictadura, amb una gran quantitat de morts, desapareguts, empresonats i exiliats, mitjançant una de les pitjors repressions que ha viscut el món després de la Segona Guerra Mundial. Gairebé dues dècades després del cop, i arran de multitud de protestes, el general va cedir per convocar un referèndum, el qual va perdre malgrat que les enquestes el donaven com a guanyador. Des de llavors, va seguir sent cap militar del país fins a la seva mort, encara que el jutge espanyol Baltasar Garzón va intentar portar-lo davant els jutjats. 

CONSTANTÍ I EL GRAN

Estat: Imperi Romà.

Lloc de Naixement: Naissus (274).

Lloc de defunció: Constantinoble (337).

Era: Edat Antiga.

Categoria: emperador.

El millor: la definitiva llibertat per als cristians.

El pitjor: la ciutat de Roma perd pes.

Fill d’un important militar de Dioclecià, Constantí, que havia lluitat a la Britània, va ser proclamat emperador romà, posició des de la qual va mantenir el prestigi que el seu antecessor havia tornat a l'imperi, mitjançant encertades mesures econòmiques i administratives i derrotant els diferents pobles bàrbars que intentaven entrar dintre de les fronteres imperials. No obstant, els fets pels quals és més recordat Constantí són, d’una banda, per donar llibertat als cristians, que havien tornat a ser perseguits durant l’època de Dioclecià, i fins i tot convertir la religió cristiana en l’oficial de Roma, mitjançant l’edicte de Nicea. D’altra banda, va fundar la ciutat de Constantinoble, a l’est de l’imperi, convertint-se en la seva principal urbs en detriment d’una decadent Roma.  

JOSIP BROZ TITO

País: Iugoslàvia.

Lloc de Naixement: Kumrovec (1892).

Lloc de defunció: Ljubljana (1980).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: abanderat dels no alineats.

El pitjor: el seu règim no va deixar de ser una dictadura.

Cap dels partisans que van lluitar contra el nazisme, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, Tito es va convertir en president de Iugoslàvia. Després de recuperar la regió de l’Ístria, la qual Benito Mussolini havia annexionat a Itàlia, el mariscal va decidir trencar amb el bloc soviètic, llavors liderat per Josip Stalin, i construir un comunisme menys ferri i no tant confrontat a Occident, encara que la veritable tasca de Tito va ser la formació dels països no alineats, juntament amb altres líders com l’egipci Nasser, l’indi Nerhu o l’indonesi Sukharto. El polític croat va tenir el mèrit de mantenir unit un estat que, després de la seva mort i la caiguda del socialisme, va viure sanguinaris i cruels conflictes bèl·lics.   

MAHATMA GANDHI

País: Índia.

Lloc de Naixement: Porbandar (1869).

Lloc de defunció: Nova Delhi (1948).

Categoria: polític, activista, pensador i advocat.

El millor: la lluita no violenta.

El pitjor: que no pogués veure completada la unificació del seu país.

Després d’una estada a Sud-àfrica, en què com a advocat va defensar els drets dels immigrants indis, de retorn al seu país, Gandhi va iniciar una intensa i llarga lluita no violenta en contra de l’ocupació britànica, la qual va acabar donant els seus fruits arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial, quan l’Índia va assolir la seva independència, encara que Gandhi no va aconseguir veure realitzat el seu somni de manera completa, doncs, malgrat els seus esforços, no va poder impedir que els musulmans erigissin un estat propi, el Pakistan, en el nord-oest i el nord-est, l’actual Bangladesh, del subcontinent. Si Nerhu va ser el líder polític i el primer màxim mandatari del nou estat, Gandhi, que va ser assassinat per un extremista hindú, va representar el lideratge espiritual i el seu comportament va tenir una gran influència en persones com l’activista negre nord-americà Martin Luther King. 

GEORG WILHEM FRIEDRICH HEGEL



País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Stuttgart (1770).

Lloc de defunció: Berlín (1831).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: filòsof.

El millor: el seu pensament va constituir tota una revolució.

El pitjor: també va tenir algun detractor.

Seguidor de les teories filosòfiques dels també pensadors germànics Kant, Schelling o Schiller, Hegel va prendre finalment un camí propi, de caràcter dinàmic i dialèctic, que va suposar un abans i un després en la història de la filosofia i va influir de forma notable en estudis posteriors, com els del Marxisme, encara que aquest corrent s’allunyava de l’idealisme hegelià i es basava en el materialisme. Hegel va treballar per superar el tema de la negació i la seva tasca va assolir matèries com la religió, l’art, la psicologia o la història. En aquest últim apartat, va concebre una dinàmica de la història en què l’Absolut o l’Espirit es manifestava temporalment mitjançant grans personatges.

RAFAEL SANZIO



País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Urbino (1483).

Lloc de defunció: Roma (1520).

Era: Edat Moderna.

Categoria: pintor i arquitecte.

El millor: el tercer gran geni del Reinaxement pictòric, amb Leonardo i Miquel Àngel.

El pitjor: que alguns segles més tard sorgís el moviment dels prerafaelistes.

Deixeble del Perugino, el pintor i arquitecte Rafael va formar, amb Leonardo i Miquel Àngel, el gran trio d’artistes renaixentistes. Els treballs del pintor d’Urbino es van caracteritzar per l’equilibri, la claredat, la serenor, la delicadesa i el sentit hieràtic que va donar a les seves figures, fet que el va allunyar de l’sfumato del geni de Vinci i el principi de manierisme del gran Buonarroti. Les obres més recordades de Sanzio són les que van decorar diferents estances del Palau del Vaticà, sota les ordres del papa Juli II, com per exemple la cèlebre “L’escola d’Atenes”, un tribut als pensadors de l’Antiguitat.  

ALFONS EL MAGNÀNIM (IV DE CATALUNYA I V D’ARAGÓ)

País: Corona de Catalunya – Aragó.

Lloc de Naixement: Medina del Campo (1396).

Lloc de defunció: Nàpols (1458).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: el Regne de Nàpols.

El pitjor: desentendre’s de les possessions de la península Ibèrica.

Fill de Ferran I, primer monarca catalano – aragonès de la dinastia dels Trastàmara, que va passar a regir la Corona mitjançant el Compromís de Casp, es va convertir en el màxim mandatari de Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Còrsega, Sardenya i Sicília, encara que va ser com a rei de Nàpols pel factor que de forma notòria va passar a la història, doncs es va traslladar a la ciutat de la Campània, on va establir la cort i va protagonitzar la transició artística entre el Gòtic i el Renaixement, simbolitzat en la construcció d’un imponent castell.   

MOHAMMAD MOSSADEQ

País: Iran.

Lloc de Naixement: Teheran (1882).

Lloc de defunció: Teheran (1967).

Era: Món actual.

Categoria: polític.

El millor: les seves idees socials.

El pitjor: l’enderrocament.

Elegit democràticament president de l’Iran, Mossadeq va portar a terme importants reformes de tipus social al país, amb canvis importants en la política agrària i la nacionalització d’empreses estrangeres, entre elles l’Anglo – Iraniana Oil Company, que va causar la inquietud del govern britànic, el qual, amb l’estimable ajut de la CIA nord-americana, va preparar i ocasionar un cop d’estat liderat pel general Fazlollah Zeradi. Una vegada aconseguit el triomf, amb l’enderrocament de Mossadeq, el xa Mohammad Reza Palhevi, que havia fugit del país, va retornar per convertir-se en el màxim mandatari de l’estat asiàtic, mentre el president electe va passar la resta de la seva vida sota arrest domiciliari.

NICOLAU II

País: Rússia.

Lloc de Naixement: Sant Petersburg (1868).

Lloc de defunció: Iakaterimburg (1918).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: tsar.

El millor: les guerres Balcàniques.

El pitjor: la revolució.

Últim tsar de l’Imperi Rus, Nicolau II es va desentendre de les qüestions polítiques i va deixar el poder executiu a altres persones, com el seu conseller Rasputí. Encara que Rússia se’n va sortir bastant bé de les guerres Balcàniques, el país va sofrir serioses i tremendes derrotes en el conflicte russo – japonès i davant l’exèrcit alemany en la Primera Guerra Mundial, que va suposar un desastre per a les tropes imperials. Aquest fets, units a la pobresa i la fam que patien camperols i obrers, van motivar el 1917 la Revolució de Febrer, que va instaurar una república de caràcter liberal que va empresonar els Romanov, i la Revolució d’Octubre de tipus comunista, encapçalada pels bolxevics de Lenin, règim que va executar tots els membres de la família tsarista.  

ISAAC NEWTON

País: Anglaterra.

Lloc de Naixement: Woolsthorpe - by - Colsterworth (1643).

Lloc de defunció: Kensington (1727).

Era: Edat Moderna.

Categoria: físic i matemàtic.

El millor: va revolucionar el món de la ciència.

El pitjor: l'aparició, uns dos segles més tard, de les idees d'un altre prodigi, Alfred Einstein.

Newton va ser el màxim exponent de la revolució que va viure el món científic durant el segle XVII, va impulsar de forma notòria les matèries de la física, amb la cèlebre llei de la gravitació, i de les matemàtiques, amb el càlcul integral; pot ser considerat com el pare de la mecànica, va aconseguir grans avenços en estudis d’òptica i astronomia, amb la perfecció del telescopi, i les seves teories van ser la base de la ciència fins el segle XX, quan van aparèixer els treballs d’un altre geni: Alfred Einstein. Va ser un excel·lent estudiant de la Trinity College de Cambridge i va ser ordenat cavaller britànic.

CARLEMANY

Estat: imperi Carolingi. 

Lloc de Naixement: Aquisgran (742).

Lloc de defunció: Aix – la - Chapelle (814).

Era: Edat Medieval.

Categoria: emperador.

El millor: la reconstrucció de l’imperi occidental.

El pitjor: a la seva mort, l’imperi era més feble del que es podia esperar.  

Fill del rei franc Pipí el breu, va succeir aquest al tron juntament amb el seu germà Carleman, la mort del qual el va deixar com a únic monarca. Carlemany va realitzar una gran quantitat de conquistes - amb els exemples d’Itàlia, amb la vital ajuda del papat, i el nord-est de la península Ibèrica, amb les ocupacions de Girona i Barcelona, on va establir la Marca Hispànica, que feia de frontera amb Al – Andalus - que li van permetre, pràcticament, restablir l’antic imperi romà d’occident. Coronat emperador carolingi pel papa Lleó III, Carlemany va situar la capital a la localitat germànica d’Aquisgran, va cristianitzar un important número de territoris de l’est i nord d’Europa, va teixir una complexa xarxa administrativa i va motivar un renaixement de tipus cultural. 



MARGARET THATCHER

País: Gran Bretanya.

Lloc de Naixement: Grantham (1925).

Lloc de defunció: Londres (2013).

Era: Món Actual.

Categoria: política.

El millor: la fermesa.

El pitjor: un conservadorisme radical.

El 1979 va vèncer en les eleccions britàniques, va retornar el poder al partit Conservador i es va convertir en la primera dona en exercir de primera ministra al Regne Unit. El seu mandat es va caracteritzar per una política econòmica de caràcter ultra-liberal, la privatització massiva d’empreses públiques, l’enfrontament als sindicats, un agut conservadorisme, similar al que per les mateixes èpoques presidia la tasca del president nord-americà Ronald Reagan, els problemes a Irlanda del Nord, amb una sonada vaga de fam de presos de l’IRA, o per la guerra de les Malvines, quan l’Argentina va intentar apoderar-se d’aquest enclavament de l’Atlàntic sud. Per tots aquests fets, Thatcher va rebre el sobrenom de la Dama de Ferro, però, després de guanyar dos comicis més, el seu propi partit va començar a girar-li l’esquena, fonamentalment per instaurar un impost per càpita per a totes les classes socials.  

PABLO PICASSO

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Màlaga (1881).

Lloc de defunció: Moulins (1973).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: pintor, escultor i ceramista.

El millor: molt probablement el principal artista del segle XX.

El pitjor: l’exili.

Reconegut per molts experts com el més gran pintor del segle XX, l’artista malagueny va abandonar la seva ciutat natal per establir-se a Barcelona, aleshores indiscutiblement la ciutat de l’estat espanyol més permeable a les modes que arribaven de l’exterior, per posteriorment traslladar-se a París, encara que el pintor andalús va tenir també estades a les localitats catalanes d’Horta de Sant Joan i Gósol. Partint d’una base clàssica, Picasso va entrar en les avantguardes mitjançant els anomenats períodes blau i rosa, previs passos al Cubisme, moviment del qual en va ser un dels fundadors i principals representants. Tanmateix, les inquietuds del geni espanyol van motivar que l’artista formés part d’altres corrents com el Surrealisme o l’Expressionisme. Definitivament exiliat a França per l’adveniment de la dictadura franquista a Espanya (el seu rebuig al règim va quedar ben patent a l’obra del “Gernika”), va morir a la localitat de Moulins.   

MARIA ESTUARD

País: Escòcia.

Lloc de Naixement: Lintithgow (1542).

Lloc de defunció: Fotheringay (1587).

Era: Edat Moderna.

Categoria: reina.

El millor: el seu carisma davant els escocesos.

El pitjor: la seva execució.

Reina d’Escòcia amb només sis anys, arran de la mort del seu pare Jaume V, la catòlica Maria Estuard va marxar posteriorment a França, on es va casar amb el rei Francesc I. De retorn el seu país, va haver de lluitar intensament contra la noblesa protestant, que finalment va aconseguir la seva renúncia i posterior fugida a Anglaterra per cercar la protecció de la reina Isabel I, que, paradoxalment, va acabar ordenant la seva execució.   

MAHOMA



País: Aràbia Saudita.

Lloc de Naixement: la Meca (570).

Lloc de defunció: Medina (632).

Era: Edat Medieval.

Categoria: profeta.

El millor: fundació d’una religió que s’ha propagat en moltes regions del món.

El pitjor: la seva fugida de la Meca.

Mahoma va néixer a la localitat de la Meca, situada a la península Aràbiga i actualment ciutat santa per als musulmans. Després de treballar com a mercader amb el seu oncle, va tenir les seves primeres revelacions en l’interior d’una cova al mig del desert, sorgint a partir d’aquest fet la religió Islàmica, com el Judeisme i el Cristianisme de caràcter monoteista. El profeta va haver de fugir de la Meca, arran d’una problemàtica envers les tribus locals, per fugir a Medina, succés que marca l’inici del calendari musulmà, per posteriorment tornar a la seva ciutat natal i expandir el seu pensament a la totalitat de la península. Després de la seva mort, la religió es va propagar per llocs com Síria, Mesopotàmia, Pèrsia, Índia, el nord d’Àfrica o la península Ibèrica.  

FIDEL CASTRO

País: Cuba.

Lloc de Naixement: Mayarí (1926).
Lloc de defunció: l'Havana (2016). 

Era: Món Actual.

Categoria: polític i guerriller.

El millor: el triomf de la revolució cubana.

El pitjor: perpetuar-se en el poder.  

Exiliat a Mèxic arran de fracassar un primer intent de derrocar Fulgencio Batista, Fidel Castro va tornar a l’illa caribenya acompanyat d’altres guerrillers com el seu germà Raúl, l’argentí Ernesto Che Guevara o Camilo Cienfuegos. Des de l’amagatall de Sierra Maestra, i mitjançant una important campanya de difusió, la revolució va triomfar i Fidel es va convertir en president del país. En un principi de caràcter nacionalista, doncs es van portar a terme una estatalització d’empreses, la majoria nord-americanes, i una profunda reconversió del primer sector econòmic, el règim cubà va abraçar el marxisme després de l’intent d’invasió d’exiliats cubans a Bahía de Cochinos, amb l’ajut logístic i econòmic dels Estats Units. L’apropament a la Unió Soviètica va provocar la Crisi dels Míssils, la qual va estar a punt de fer esclatar una guerra nuclear. 

CHARLES DE GAULLE

País: França.

Lloc de Naixement: Lilla (1890).

Lloc de defunció: Colombey – les Deux Églises (1970).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: la resistència contra la invasió nazi.

El pitjor: els problemes ocasionats pel Maig del 68.

Quan l’exercit nazi d’Adolf Hitler va invadir i ocupar França, durant la Segona Guerra Mundial, De Gaulle va marxar a Anglaterra i des d’allà va comandar i dirigir la resistència francesa, que va acabar reconquistant el país amb l’ajut inqüestionable de la Gran Bretanya i els Estats Units. Després de quedar al marge de la Quarta República, es va convertir, arran d’una greu crisi originada per la guerra d’Algèria, en president de la Cinquena República, en un període en què van destacar la independència del país nord-africà, el distanciament dels Estats Units, la millora econòmica pròpia de la dècada dels 60, la consolidació del Mercat Comú Europeu, el caràcter presidencialista de l’estat o els fets revolucionaris de Maig de 1968, que a punt van estar de costar-li el càrrec. Va dimitir arran de perdre un referèndum de caràcter regional.

GIUSSEPPE GARIBALDI

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Niça (1807).

Lloc de defunció: Caprera (1882).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític i militar.

El millor: clau en la unificació italiana.

El pitjor: els exilis.

Admirador de les teories socialistes i liberals del segle XIX, com dels escrits del pensador francès Saint – Simon, Garibaldi va lluitar al continent americà, defensant països com el Brasil i l’Uruguai, abans del seu retorn a Itàlia, on es va enfrontar, cercant la unitat del país, a les tropes de l’Imperi Austríac, Espanya i França, les quals pugnaven al costat dels Estats Pontificis. Va ser el gran artífex de la independència italiana, juntament amb Cavour i Giuseppe Mazzoni, encara que va mantenir diferències amb el primer i el monarca Víctor Manuel I per la concessió a França de les places de Niça, ciutat on va néixer Garibaldi, i Savòia.   

FERRAN EL CATÒLIC (I DE CATALUNYA, II D’ARAGÓ I V DE CASTELLA)

País: Corona de Catalunya – Aragó.

Lloc de Naixement: Sos (1452).

Lloc de defunció: Madrigalejo (1516).

Era: Edat Moderna.

Categoria: rei.

El millor: la conquista de Granada.

El pitjor: la persecució de jueus i moriscs.

Hereu del seu pare Joan II pel que fa a la corona catalano – aragonesa, va unir aquesta amb la de Castella arran del seu matrimoni amb Isabel I, encara que els dos regnes van mantenir les seves respectives independències i institucions. En el període de Ferran es van produir capítols de grans transcendència, com el problema dels remenses catalans, solucionat amb l’acord de Guadalupe; la conquista del regne nazarí de Granada, completant-se la Reconquista; el descobriment d’Amèrica, la centralització de la monarquia o la confecció del Tribunal de la Inquisició, amb la conversió o expulsió de les poblacions jueva i morisca.   

TOMÀS D’AQUINO



País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Rocasecca (1225).

Lloc de defunció: Fossanuova (1274).

Era: Edat Medieval.

Categoria: religiós, teòleg i filòsof.

El millor: figura cabdal del pensament medieval.

El pitjor: la dificultat de complementar les anomenades dues veritats.

Després d’habitar a Montecassino i Nàpols, i entrar en l’orde dels Dominics, Tomàs va traslladar-se a parís, on va aconseguir una càtedra universitària. Encara que va rebre una important influència d’Agustí d’Hipona, el teòleg italià, una figura cabdal de l’Escolàstica medieval, va acabar optant per les idees del filòsof grec Aristòtil, a partir de les versions que d’ell en va fer el cordovès Averroes. Tomàs va complementar les dues veritats, aquella que procedeix de la revelació i la que ho fa mitjançant l’aprenentatge, fent compatibles també la teologia i la filosofia. La seva influència posterior va ser enorme. 

NIKITA KRUXEV

País: Unió Soviètica.

Lloc de Naixement: Kalinovka (1894).

Lloc de defunció: Moscou (1971).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la condemna de l’Stalinisme.

El pitjor: la repressió a Hongria i la construcció del mur de Berlín.

Kruxev va substituir en el poder de la Unió Soviètica Josip Stalin, al qual va condemnar pels seus crims en el XX Congrés del Partit Comunista, obrint una certa esperança perquè es produís un canvi més humà en el règim de l’antiga URSS, que d’alguna manera hi va tenir lloc quant a nivell intern la indústria de béns de consum va equiparar-se una mica, pel que fa a la producció, a la pesada. No obstant, en allò que respecta a les polítiques exteriors, en què cal destacar l'avantatge que va assolir envers els Estats Units en la carrera espacial, la Guerra Freda va passar per alguns dels seus capítols més polèmics, amb la violenta repressió a Budapest de la revolta hongaresa, la construcció del mur de Berlín o la instal·lació de míssils a la Cuba de Fidel Castro, factor que va situar el món molt a prop d’una guerra nuclear. 

WINSTON CHURCHILL

País: Regne Unit.

Lloc de Naixement: Oxfordshire (1874).

Lloc de defunció: Londres (1965).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i escriptor.

El millor: la resistència contra l’Alemanya nazi.

El pitjor: perdre les primeres eleccions britàniques després de la Segona Guerra Mundial.

Admirat escriptor i polític de llarg i decisiu recorregut, Churchill va ser el gran heroi britànic durant la Segona Guerra Mundial, quan va liderar la resistència contra les forces nazis d’Adolf Hitler, les quals van bombardejar constantment diferents ciutats del Regne Unit, encara que l’exèrcit germànic no va poder conquistar mai l’illa. Una vegada aconseguida la victòria aliada contra les forces de l’Eix, Churchill, erigit definitivament en el líder conservador, va perdre contra pronòstic les eleccions enfront el Partit Laborista. El polític tory es va mostrar sempre contrari a la independència de les colònies britàniques, com l’Índia o Kenya, i va ser clau en fets  dels inicis de la Guerra Freda, com l’enderrocament del president nacionalista iranià Mohammad Mossadeq o la derrota dels comunistes en la Guerra Civil de Grècia. 

IMMANUEL KANT

País: Prússia.

Lloc de Naixement: Königsberg (1724).

Lloc de defunció: Königsberg (1804).

Segles: XVIII i XIX.

Era: Edat Contemporània.

Categoria: filòsof.

El millor: una enorme influència.

El pitjor: una vida força rutinària.

El pensador germànic Kant ha passat a la història com un dels filòsofs més influents de tots els temps, doncs les seves idees van irrompre en les teories d’altres intel·lectuals cabdals com els també alemanys Fichte o Hegel. Els treballs de Kant, que a penes va sortir mai de Königsberg, la seva ciutat natal, van tractar de diferents aspectes com la ciència, la metafísica, la moral, l’ètica o la història, mitjançant llibres transcendentals com “Crítica de la raó pura” o “Crítica de la raó pràctica”. El filòsof prussià també va polemitzar entre l’aprenentatge de tipus racional, en una època en què, mitjançant la Il·lustració, va aconseguir un important protagonisme, o aquell que es basa en la simple experiència empírica.