ISABEL I D’ANGLATERRA

País: Anglaterra.

Lloc de Naixement: Greenwich (1533).

Lloc de defunció: Richmond (1603).

Era: Edat Moderna.

Categoria: Reina.

El millor: la victòria contra l’Armada Invencible.

El pitjor: les moltes dificultats que va passar abans de ser reina.

Cinquè i últim monarca de la dinastia Tudor, doncs ni va contraure matrimoni ni va deixar descendència, Isabel es va convertir en reina de la Gran Bretanya i Irlanda malgrat ser considerada il·legítima pel seu pare Enric VIII, una vegada la seva mare, Anna Bolena, va ser executada, i després de passar pel tro el seus germanastres Eduard VI i Maria I. Una vegada instaurada com a monarca, va consolidar la religió anglicana, convertint-se’n en cap, va fer executar Maria Estuard, després que aquesta es refugiés a Anglaterra, i va enfrontar-se a la llavors potent Espanya de Felip II, arran de l’ocupació anglesa de Virgínia, a l’Amèrica del Nord. El monarca espanyol va intentar invadir Gran Bretanya, però l’anomenada Armada Invencible va ser derrotada per la flota anglesa i els fenòmens meteorològics. 

AGUSTÍ D’HIPONA

Estat: Imperi Romà.

Lloc de Naixement: Tagaste (354).

Lloc de defunció: Hipona (430).

Era: Edat Mitjana.

Categoria: religiós, teòleg i filòsof.

El millor: un pensament que va marcar bona part de l’Alta Edat Mitjana.

El pitjor: una erràtica vida inicial.

Agustí, abans de la seva incorporació a la religió catòlica, la qual professava la seva mare Mònica, va transitar per una vida inconstant, en què per exemple va abraçar el pensament maniqueu. Una vegada descoberta la seva nova fe, va establir unes idees teològiques i filosòfiques, aquestes últimes fusionant el Cristianisme amb Plató, a través de Plotí. Els seus missatges van marcar bona part dels estudis teològics i filosòfics de l’Edat Mitjana, fins que el pensament aristotèlic, amb personalitats com Tomàs d’Aquino, va motivar un canvi de rumb. Després de viatjar a Milà i a una ja molt decadent Roma, va tornar a la seva terra, al nord d’Àfrica, on va ser investit bisbe d’Hipona, a l’actual Algèria, i va poder constatar a distància la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Poc després de la invasió dels pobles bàrbars de l’Àfrica, Agustí, que va escriure llibres bàsics com “Confessions” o la “Ciutat de Déu”, va trobar la mort. 

OCTAVI AUGUST

Estat: Imperi Romà.

Lloc de Naixement: Roma (63 a C).

Lloc de defunció: Roma (14 d C).

Era: Edat Antiga.

Categoria: emperador.

El millor: Roma es converteix en imperi.

El pitjor: continuació dels triumvirats i les guerres civils.

Durant l’última època republicana de Roma, les lluites fratricides van ser constants i Octavi, adoptat per Juli Cèsar, en va protagonitzar una davant Marc Antoni, amb el qual havia format un triumvirat, acompanyats de Lèpid. Després d’exiliar-se aquest darrer, Octavi va invadir Egipte, on es trobava ubicat Antoni, i va aconseguir la conquista de l’històric país, amb el subsegüent suïcidi del seu adversari i la faraona Cleopatra VII. Una vegada establert com a únic líder, es va convertir en el primer emperador de Roma, va exercir un poder autoritari, deixant en un clar segon pla el Senat i les magistratures, va embellir la ciutat, va conquistar Hispània i Dalmàcia i el seu poder va arribar a terres germàniques i nord-africanes. Durant bona part del seu període, va aconseguir també llargs períodes de pau, ben necessària després de les continuades guerres civils i de conquista que havia patit el món roma. No va deixar descendència i l’imperi va ser heretat per Tiberi.

RONALD REAGAN

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Kilton (1911).

Lloc de defunció: Los Angeles (2004).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la victòria en la Guerra Freda.

El pitjor: conservadurisme radical.

Exactor i exgovernador de l’estat de Califòrnia, el republicà Reagan va vèncer àmpliament en els comicis presidencials nord-americans de 1980, gràcies al seu carisma, les seves dots de comunicador i sobretot per l’enfonsament del demòcrata Jimmy Carter arran de l’ocupació de l’ambaixada dels Estats Units a Teheran. El nou president va implantar ràpidament un sistema econòmic ultra-liberal i radicalment capitalista, semblant a la política que llavors imposava Margaret Thatcher a la Gran Bretanya, i va augmentar espectacularment el pressupost de Defensa i les intervencions exteriors, amb la invasió de l’illa caribenya de Grenada, el finançament de la Contra nicaragüenca o el bombardeig de la Líbia de Muammar al – Gadaffi. Després de revifar la Guerra Freda contra la Unió Soviètica (va instaurar el programa defensiu conegut com la “Guerra de les Galàxies”), la greu crisi econòmica del gegant soviètic i l’arribada al poder de l’aperturista Mikhail Gorbatxov van motivar cimeres de desarmament entre les dues potències mundials i la subsegüent caiguda de la URSS. Reagan, que va ser reelegit el 1984, es va veure involucrat en el cas Irangate, de venda d’armes a la República Islamista de l’Iran.  

KARL MARX

País: Prússia.

Lloc de Naixement: Trèveris (1818).

Lloc de defunció: Londres (1883).

Era: Edat Contemporània.

Càrrec: filòsof, economista, sociòleg, periodista i escriptor.

El millor: creador d’una doctrina justa en el seu origen.

El pitjor: la manera en què alguns l’han tergiversat.

Nascut a Prússia, però exiliat primer a París i més tard a Londres, Marx va ser el gran ideòleg, moltes vegades acompanyat de Friedrich Engels, de la ideologia comunista, amb la teoria del Materialisme Històric mitjançant obres com “El manifest comunista” o “El capital”. Seguidor de Hegel, va relatar una dinàmica de la història en la qual la lluita de classes tenia tot el protagonisme: d’aquesta forma, per exemple la burgesia va vèncer el feudalisme i aquella havia de ser derrotada pel proletariat. El pensador alemany va ser un enèrgic lluitador en contra del capitalisme i l’empresa privada, la qual considerava que s’havia d’abolir, i contínuament va significar l’explotació dels obrers i l’alienació d’aquests davant el sistema burgès. Les seves teories van motivar l’aparició d’un dels corrents d’historiadors més importants del segle XX i la instauració del règim comunista en estats com la Unió Soviètica, la Xina, Corea del Nord, Cuba o el Vietnam, encara que homes com Josip Stalin o els diferents mandataris nord-coreans han tergiversat clarament la seves tesis.  

CARLES V

Estats: Imperi Germànic / Regnes de la península Ibèrica.

Lloc de Naixement: Gant (1516).

Lloc de defunció: Yuste (1556).

Era: Edat Moderna.

Categoria: rei i emperador.

El millor: unes enormes possessions.

El pitjor: molts combats al mateix temps.

Carles d’Habsburg, fill de Felip el Bell i Joana la Boja, així com nét dels Reis Catòlics, va heretar unes immenses possessions una vegada va ser proclamat emperador del Sacre Imperi Germànic, com a Carles V, i rei de Castella, Catalunya – Aragó i Navarra, com a Carles I. Entre les seves  terres es trobaven Alemanya, Àustria, Flandes, Castella, Catalunya, Aragó, Navarra, Sardenya, Sicília, Canàries o el continent americà. Carles va haver d’emprendre multitud de guerres: contra la França de Francesc I pel control de la península Itàlica, davant l’Imperi otomà de Suleiman el Magnífic, el qual va assetjar la ciutat de Viena, o enfront el Protestantisme, que arran del cisma provocat per Luter, va invadir la totalitat de l’Imperi Germànic. Pel que fa als regnes hispans, va haver de lluitar contra les comunitats castellanes, les germanies valencianes o en la guerra navarresa, mentre que a Amèrica es van conquistar Mèxic i el Perú. Exhaust, Carles es va retirar al monestir de Yuste, on va morir, abdicant en el seu germà Ferran, quant a l’imperi, i el seu fill Felip, pel que fa a la península.

RICARD I COR DE LLEÓ

País: Anglaterra.

Lloc de Naixement: Oxford (1157).

Lloc de defunció: Châlus (1199).

Era: Edat Mitjana.

Categoria: rei.

El millor: la seva fama d’excel·lent guerrer.

El pitjor: no poder conquistar Jerusalem.

Rei d’Anglaterra de la dinastia Plantegenet i titular de vàries possessions a França, com els ducats d’Aquitània i Normandia, Ricard Cor de Lleó es va enfrontar al seu pare Eduard II i al seu germà Joan sense Terra abans de coronar-se. Una vegada proclamat rei, Ricard I va haver de batallar durament per retenir els seus feus francesos i, després de construir una aliança amb l’emperador germànic Frederic I Barbarroja i el monarca francès Felip August I, va participar en la Tercera creuada contra els musulmans de Saladí, els quals, malgrat sofrir algunes derrotes, van poder retenir la ciutat de Jerusalem, gran objectiu dels creuats, que no obstant van tenir-hi accés als llocs de culte. 

PERICLES

Ciutat - estat: polis d’Atenes.

Lloc de Naixement: Atenes (495 a C).

Lloc de defunció: Atenes (429 a C).

Era: Edat Antiga.

Categoria: polític.

El millor: la gran època d’Atenes.

El pitjor: democràcia limitada.

Pericles, elegit estrateg de la ciutat estat d’Atenes, va consolidar-hi la democràcia, encara que no hi prenien part en el govern de la ciutat les dones, els estrangers i els esclaus; va aconseguir l’hegemonia de la seva polis amb la formació de la Lliga de Delos, illa on es trobava el tresor; va embellir l’urbs, per exemple amb la construcció del Partenó a l’acròpolis, i va derrotar el poderós imperi de Pèrsia. Posteriorment, hi va tenir lloc la guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta, conflicte que va començar dominant la primera, gràcies al seu potencial naval, però que, arran de la mort de Pericles, la ciutat va acabar sent derrotada pel seu gran adversari.