MARCO POLO

País: República de Venècia.

Lloc de Naixement: Venècia (1254).

Lloc de defunció: Venècia (1324).

Era: Edat Mitjana.

Categoria: viatger, explorador i comerciant.

El millor: el relat dels seus viatges.

El pitjor: l’empresonament.

Marco Polo, tal com van fer també el seus pare, oncle i germà, va realitzar alguns viatges a l’Àsia de tipus comercials, recorrent l''anomenada Ruta de la Seda, i també de caire aventurer, en la seva ànsia per explorar i conèixer terres fins llavors pràcticament desconegudes al món occidental. D’aquesta forma, Polo va visitar llocs com Pèrsia, Mongòlia o la Xina, on va habitar a la cort de l’emperador Kubilai Khan. Una vegada de retorn a Venècia, aquesta es trobava en guerra contra la República de Gènova, per la qual cosa va ser empresonat. Durant la seva reclusió, va escriure les seves experiències viscudes mitjançant els seus viatges.

HERÒDOT

País: Grècia.

Lloc de Naixement: Halicarnàs (484 a C).

Lloc de defunció: Turios (425 a C).

Era: Edat Antiga.

Categoria: escriptor i historiador.

El millor: pare de la Història.

El pitjor: moltes de les seves obres no ens han arribat.

Nascut a la ciutat jònia d’Halicarnàs, en l’actual costa mediterrània de Turquia, Heròdot està considerat el pare de la Història. Arran d’abandonar la seva terra, sembla que podria haver intervingut en la fundació de Turios i va viure a la majestuosa i esplendorosa Atenes de Pericles, on va conèixer personatges com el filòsof Protàgores o l’autor teatral Sòfocles. Els seus viatges van ser continus i, per exemple, va visitar llocs emblemàtics com Egipte o Mesopotàmia, on va poder completar els seus ja de per sí amplíssims coneixements. Els seus relats sobre les guerres entre grecs i perses han estat bàsics per explicar aquesta important part de l’antiguitat.

JORDI PUJOL

País: Catalunya.

Lloc de Naixement: Barcelona (1930).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: 23 anys màxim mandatari de Catalunya.

El pitjor: la seva ambigüitat.

Després de la dictadura franquista, durant la qual va estar una temporada empresonat, Pujol va fundar Convergència Democràtica de Catalunya, un partit de centre – dreta que, amb coalició amb Unió Democràtica de Catalunya, ha guanyat la totalitat de les eleccions catalanes, encara que es va quedar a l’oposició entre els anys 2003 i 2010. Pujol va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980, quan va substituir Josep Tarradellas, i 2003, quan va deixar el seu lloc al socialista Joan Maragall. Durant els seus 23 anys de govern es van viure episodis com els Jocs Olímpics de Barcelona, celebrats el 1992, el naixement de TV3 i Catalunya Ràdio, la immersió lingüística a les escoles públiques catalanes, el desenvolupament de l’Estatut de Sau o els seus controvertits pactes amb els governs espanyols de Felipe González i José María Aznar, els quals van augmentar la seva terrible ambigüitat a l’hora de fer política.

LLUÍS XVI

País: França.

Lloc de Naixement: Versalles (1754).

Lloc de defunció: París (1793).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: rei.

El millor: els tímids intents de canviar la situació.

El pitjor: la revolució.

Quan Lluís XVI va assolir el tron de França, el país es trobava clarament en una profunda carestia econòmica, afectant la crisi de manera especial els més humils, que observaven com els preus de productes bàsics com el pa no paraven d’augmentar. Malgrat que els ministres del monarca van intentar millorar una mica la situació dels menys privilegiats, l’immobilisme del poderosos va impedir qualsevol canvi de certa notorietat. Davant d'aquest panorama, no va ser estrany que el 1789 esclatés la Revolució Francesa, que en un primer moment, sota el lideratge dels moderats, va mantenir la monarquia, encara que com a poder simbòlic més que executiu. L’intent de fugida del país de Lluís, que havia conspirat amb potències estrangeres, va motivar l’abolició de la corona, la detenció del rei i la seva execució.

FELIP II

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Valladolid (1527).

Lloc de defunció: el Escorial (1598).

Era: Edat Moderna.

Categoria: rei.

El millor: un immens i complex imperi.

El pitjor: la derrota contra Anglaterra.

Quan Felip II es va erigir en rei, arran de l’abdicació del seu pare Carles V, es va trobar els territoris de Castella, Aragó, Navarra, Sicília, Països Baixos o les colònies americanes, mentre posteriorment es va convertir en monarca portuguès i, per tant, va heretar les conquistes lusitanes portades a terme als continents asiàtic, africà i americà, per la qual cosa, com molt bé es deia en aquella època, a l’imperi de Felip mai es posava el sol. Pel contrari, el rei de la dinastia dels Habsburg no va posseir l’Imperi germànic i no va poder optar a les corones anglesa i francesa, mentre la part nord dels Països Baixos va aconseguir la independència. Felip va ser també un fervent defensor de la fe catòlica, lluitant contra els protestants o davant l’Imperi Otomà, al qual va derrotar, amb l’ajuda del vaticà, Venècia i Gènova, a la batalla naval de Lepant. En el seu intent d’invadir l’Anglaterra d’Isabel I, l’Armada Invencible va caure derrotada i va deixar al seu fill Felip III un imperi decadent i amb multitud de problemes econòmics.

FRANCESC D’ASSÍS

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Assís (1182).

Lloc de defunció: Assís (1226).

Era: Edat Medieval.

Categoria: religiós i pensador.

El millor: ser capaç d’abandonar tota mena de luxes.

El pitjor: la vida anterior a la fundació de l’orde.

Francesc d’Assís era fill d’un ric comerciant de la localitat de la Umbria, al centre d’Itàlia, i la seva vida va transcórrer davant la comoditat i els luxes propis de la seva classe social, combatent igualment amb l’exèrcit de la seva ciutat contra la veïna Perugia. Tanmateix, sobtadament va trobar un altre camí que el va portar a cedir tota la seva riquesa i accedir a una vida modesta, austera, mendicant i contemplativa amb la fundació de l’orde dels Franciscans, que va tenir la seva branca femenina mitjançant Santa Clara, amb la formació de l’orde de les Clarises. El pensament de Francesc va ser acceptat pel papa Inocenci III, mentre Gregori IX el va canonitzar després de la seva mort.

JESÚS DE NATZARET

País: Palestina.

Lloc de Naixement: Betlem (1).

Lloc de defunció: Jerusalem (33).

Segle: I.

Era: Edat Antiga.

Categoria: pensador i religiós.

El millor: creador d’una proposta justa, caritativa i igualitària.

El pitjor: com alguns l’han tergiversat.

Nascut en una cova de Betlem i fill de Josep i Maria, Jesús va fugir juntament amb els seus progenitors cap a Egipte, arran de les amenaces d’Herodes. Sembla que durant la seva joventut va ajudar Josep en les tasques de fusteria, fins que va començar a predicar, essencialment davant els més humils, un nou pensament que parlava de la igualtat, la caritat, la justícia social i d’una vida eterna després de la mort terrenal. Batejat pel seu cosí Joan, seguidament se li van unir 12 deixebles, que el van acompanyar i ajudar amb la prèdica arreu de palestina. Denunciat per les seves idees davant el governador romà Ponç Pilat, va ser condemnat a mort i crucificat, exposant les Escriptures la seva resurrecció al cap de tres dies. Els deixebles Lluc, Marc, Mateu i Pau van relatar la seva vida en els seus respectius evangelis, mentre un altre dels seus seguidors, Pere, es va convertir en el primer Sant Pare de l’Església que havia fundat.  

FRANCISCO FRANCO

País: Espanya.

Lloc de Naixement: El Ferrol (1892).

Lloc de defunció: Madrid (1975).

Era: Món Actual.

Categoria: militar i cabdill.

El millor: el desenvolupament econòmic dels anys 60.

El pitjor: acabar amb un règim democràtic i implantar una fèrria dictadura.

Quan era capità general de les illes Canàries, Franco va provocar, juntament amb altres militars conservadors, el cop d’estat contra la democràtica i legítima Segona República, el juliol de 1936. L’acció només va tenir un èxit relatiu (per exemple Madrid, Barcelona, València i Bilbao no van poder ser conquistades) i es va iniciar una guerra civil que va acabar amb el triomf dels nacionals l’abril de 1939. A partir de llavors, Franco va iniciar una llarga, profunda, cruenta i trista dictadura, en la qual hi van haver penes de mort, exilis, empresonaments, tortures, represàlies, actes corruptes i repressió. Després de l’autarquia econòmica i l’aïllament internacional que van presidir la post-guerra, Espanya va ser acceptada per l’ONU a començaments de la dècada dels 50 i va viure un important avenç econòmic durant els 60, essencialment per la positiva dinàmica mundial, la construcció i el boom del turisme. El 1975, el dictador va trobar la mort i es va obrir la transició cap a la democràcia.

CHARLES DARWIN

País: Regne Unit.

Lloc de Naixement: Sherewsbury (1809).

Lloc de defunció: Down House (1882).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: científic, botànic, geòleg i filòsof.

El millor: les repercussions positives de la seva teoria.

El pitjor: les negatives.

Després d’estudiar a les universitats d’Edimburg, on no es va veure massa motivat, i Cambridge, lloc on va prendre contacte per primer cop amb la ciència botànica, Darwin va iniciar un llarg i esgotador viatge amb el buc Beagle, d’un període aproximat d’uns cinc anys, que el va dur cap a vàries zones de l’hemisferi sud, com les Illes Galápagos, Terra de Foc, Tahití, Nova Zelanda, Austràlia o Sud-àfrica, on va realitzar una tasca de caire geològic cabdal. No obstant, el tema pel qual és més recordat el científic britànic és pel de l’evolució de les espècies, en què va afirmar que el nucli originari de tots els éssers vius és comú i que, al llarg del temps, ha tingut lloc una selecció natural. Aquesta tesi va originar una gran controvèrsia en el món de l’Església, encara que una part d’ella va saber adaptar-se a la nova situació.