DARIUS I EL GRAN

Imperi: Persa.

Lloc de Naixement: Pèrsia (550 a C).

Lloc de defunció: Pèrsia (486 a C).

Era: Edat Antiga.

Categoria: emperador.

El millor: època d’esplendor de l'imperi.

El pitjor: la derrota a Grècia.

Monarca de l’era Aquemènida, Darius I va dirigir una de les etapes estel·lars de l’Imperi Persa, quan d’aquest depenien terres com Mesopotàmia, Egipte, ciutats jòniques de la costa d’Anatòlia i illes del mar Egeu. L’emperador, anomenat el Gran, va tenir com a gran objectiu la península hel·lena, conquistant al nord-est Tràcia, arran de derrotar els escites, i part de Macedònia. No obstant, Darius, en el seu intent d’expandir-se per Grècia, va ser derrotat per Atenes a la cèlebre batalla de Marató. Pel que fa a l’art, les seves construccions a localitats com Persèpolis o Susa van causar l’admiració del món antic.  

BENITO MUSSOLINI

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Predappio (1883).

Lloc de defunció: Mezzegra (1945).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la seva habilitat per mobilitzar les masses.

El pitjor: la conquista d’Etiòpia.

Malgrat haver estat afiliat al Partit Socialista d’Itàlia, del qual va ser expulsat per la seva radicalitat, Mussolini va popularitzar i difondre el feixisme al seu país. Després d’haver efectuat la marxa a Roma, juntament amb multitud de partidaris, l’anomenat Duce va entrar a la capital italiana sense cap oposició i el rei Víctor Manuel III el va nomenar cap del govern. A mesura que passaven els anys, el caràcter radical, feixista, autoritari, dictatorial i repressiu del seu règim es va anar engrandint i, com si l’envaís la nostàlgia pel remot Imperi Romà, va conquistar Albània i, en una acció grandiloqüent i polèmica, va ocupar Abissínia (Etiòpia). Quan Adolf Hitler es va fer amb el poder a Alemanya, es va acostar al Fürher, va intervenir al costat dels nacionals a la Guerra Civil d’Espanya i va entrar de ple, com a màxim aliat dels nazis, a la Segona Guerra Mundial, en la qual va fracassar en les seves batalles al nord d‘Àfrica. Arran de la invasió aliada a Itàlia, va ser destituït, més tard restituït per les tropes alemanyes i finalment executat pels partisans. 

GEORGE WASHINGTON

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Pope’s Creek (1732).

Lloc de defunció: Mount Vernon (1799).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: primer president dels Estats Units d’Amèrica.

El pitjor: l’ús d’esclaus a la seva propietat.

Hereu d’una rica família que es dedicava a la plantació de tabac a Virgínia, on hi treballava mà d’obra esclava, Washington va formar part de l’exèrcit britànic que va aconseguir importants victòries en batalles davant els indis autòctons i les tropes franceses, però aviat es convertiria en independentista i en un dels més fervents lluitadors contra la metròpoli. Amb el cabdal ajut de França i Espanya, i amb triomfs decisius com el de Yorktown, amb la Pau de Versalles es va signar la independència dels Estats Units, sent designat Washington com a primer president. El mandatari va presidir la confecció d’una constitució de caire federal, liberal i profundament presidencialista, va afavorir el comerç i la indústria i va preferir optar per la neutralitat en les guerres que es produïen a Europa durant l’era napoleònica. Arran de renunciar a un tercer mandat, es va retirar a Mount Vernon, on va trobar la mort. 

MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI

País: república de Florència.

Lloc de Naixement: Caprese (1475).

Lloc de defunció: Roma (1564).

Era: Edat Moderna.

Categoria: pintor, escultor i arquitecte.

El millor: gran mestre en tres arts.

El pitjor: no poder acabar la fatxada de Sant Llorenç, a Florència.

Màxima figura del Renaixement, juntament amb Leonardo da Vinci i Rafael, com aquell va destacar per la seva polivalència, doncs va brillar en la pintura, l’escultura, segurament el seu art predilecte, i l’arquitectura. En la primera disciplina va destacar la sublim Capella Sixtina del Vaticà, un encàrrec del papa Juli II; en la segona especialitat, cal significar obres com “David”, “La Pietat” o la capella dels Medici, que van ser els seus protectors durant l’estada de l’artista a Florència. Finalment, en la tercera art, va dissenyar l’extraordinària cúpula que corona la basílica de Sant Pere de Roma. La seva vida artística va transcórrer entre Florència, la capital de la Toscana i  primera gran seu de l’era renaixentista, i Roma, mentre està considerat un precursor del Manierisme, una transició entre el Renaixement i el Barroc. 

SALADÍ

País: Egipte.

Lloc de Naixement: Takrit (1137).

Lloc de defunció: Damasc (1193).

Era: Edat Mitjana.

Categoria: soldà.

El millor: les seves victòries davant els croats.

El pitjor: els molts perills que va haver d’afrontar.

Una vegada va derrotar l’últim mandatari de la dinastia Fatimí, Saladí es va convertir en soldà egipci i posteriorment va conquistar, entre d’altres territoris, Síria, Mesopotàmia i Iemen. D’origen kurd, Saladí està considerada una figura clau, decisiva i cabdal en la història de l’Islam, doncs va derrotar els exèrcits cristians en la batalla de Hattin i va resistir davant la Tercera Creuada liderada per Felip August, Ricard Cor de Lleó i Frederic Barbarroja, respectivament monarques francès, anglès i germànic, els quals no van poder recuperar Jerusalem, malgrat la prèvia victòria a Acre. Saladí va demostrar la seva obertura de mires acceptant que els cristians poguessin anar als diferents llocs de culte que tenien lloc a la ciutat santa.

SÒCRATES

País: ciutat – estat d’Atenes.

Lloc de Naixement: Atenes (471 a C).

Lloc de defunció: Atenes (399 a C).

Era: Edat Antiga.

Categoria: filòsof.

El millor: un dels creadors de la filosofia occidental.

El pitjor: la condemna a mort.

Sòcrates està considerat un dels pares de la filosofia d’occident, encara que no va deixar res escrit i, per tant, s’han de reconstruir la seva vida i el seu pensament a partir del seu cèlebre deixeble Plató, en els “Diàlegs” que aquest va escriure, el teatre d’Aristòfanes o la història de Xonofont. El filòsof transitava pels carrers, places i mercats d’Atenes i comentava les seves teories als transeünts, fet que va motivar que la seva presència fos considerada perillosa pel poder. En el seu pensament hi destaquen la recerca de la veritat, mitjançant un mateix, o del coneixement, partint de la base de la total ignorància. Acusat de pervertir la joventut, va ser condemnat a mort i beure’s la cicuta. 

DAVID BEN GURION

País: Israel.

Lloc de Naixement: Plonsk (1886).

Lloc de defunció: Tel – Aviv (1973).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: fundació de l’estat d’Israel.

El pitjor: les guerres que va haver d’afrontar.

Des de molt jove, Ben Gurion es va convertir en un dels màxims activistes del sionisme i molt aviat va emigrar cap a Palestina, terra on l’organització volia fundar un estat hebreu. Va motivar la continuada immigració de població jueva a Orient Mitjà i fins i tot ho va fer de manera clandestina quan els britànics, llavors protectors de la zona, van prohibir-hi l’arribada de més hebreus al territori. Després de la Segona Guerra Mundial, en què hi va tenir lloc el genocidi jueu conegut com l’Holocaust, es va fundar el nou estat israelià i Ben Gurion va haver de portar el país a la primera guerra contra els àrabs, que no havien acceptat la partició de la demarcació per part de l’ONU. Primer ministre laborista d’Israel durant un llarg lapse de temps, Ben Gurion va reconciliar-se amb Alemanya i va aliar-se amb britànics i francesos en la controvertida invasió de l’Egipte de Gamal Abdel Nasser, després que aquest decidís nacionalitzar el canal de Suez.   

ALBERT EINSTEIN

País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Ulm (1879).

Lloc de defunció: Princeton (1955).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: científic i físic.

El millor: la teoria de la relativitat.

El pitjor: l’exili.

Einstein està reconegut com el principal físic del passat segle XX, en què va enunciar la teoria de la relativitat, va realitzar estudis cabdals dels efectes fotoelèctrics i va obtenir, concretament l’any 1921, el premi Nobel. Després de viure en ciutats com Ulm, localitat del seu naixement, Milà, Munic, Zuric, Praga i Berlín, on va ser professor universitari, l’ascens al poder polític d’Adolf Hitler va provocar la seva marxa als Estats Units, on va rebre la ciutadania nord-americana. El seu temor que l’Alemanya nazi estigués desenvolupant la bomba atòmica va motivar una trobada sobre el tema amb el president dels Estats Units, el demòcrata Franklin D. Roosevelt, iniciant-se llavors l’estudi de l’artefacte per part nord-americana, que va desembocar en els desastres d’Hiroshima i Nagasaki, fet paradoxal si és té en compte el pacifisme d’Einstein.

ENRIC VIII

País: Anglaterra.

Lloc de Naixement: Greenwich (1491).

Lloc de defunció: Londres (1547).

Era: Edat Moderna.

Categoria: rei.

El millor: consolidació del poder reial a Anglaterra.

El pitjor: els problemes derivats de la seva vida privada.

Segon rei de la dinastia Tudor, després del seu pare i antecessor Enric VII, Enric VIII va consolidar el poder absolut del poder monàrquic a Anglaterra, convertint-se més tard també en cap de Gal·les i Irlanda, encara que no va poder fer el mateix a Escòcia. La negació del Vaticà d’anul·lar el seu matrimoni amb Caterina d’Aragó, la seva primera esposa, per casar-se amb Anna Bolena, va significar la separació anglesa del Catolicisme, el qual havia defensat amb fermesa arran del cisma de Martí Luter, per crear l’Església Anglicana. En política exterior, va actuar a França, amb aliances amb els emperadors germànics Maximilià I i Carles V, però aquests només van mantenir la unió amb Enric quan els hi va convenir, motivant el fracàs del monarca anglès en el seu intent de derrotar el rei Francesc I.