CAMILO BENSO CAVOUR



País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Torí (1810).

Lloc de defunció: Torí (1861).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: un dels grans líders de la unificació italiana.

El pitjor: no veure-la completada.

El compte de Cavour, primer ministre del Piemont, va ser el màxim artífex de la unificació italiana portada a terme al segle XIX, en plena època presidida pel Romanticisme, juntament amb Giusseppe Mazzini i Giusseppe Garibaldi, dos homes d’idees força diferents, però amb els quals va col·laborar de forma profunda. Una vegada aconseguida la unió de la majoria de les regions italianes, que es trobaven repartides entre l’Imperi Austríac – Hongarès, el regne d’Espanya i els Estats Pontificis, Cavour va ser proclamat primer ministre del nou estat, sota el regnat del monarca piamontès Víctor Manuel. Tanmateix, el polític, que es va involucrar en la cruenta guerra de Crimea, va trobar la mort sense veure completada la unificació italiana, doncs ciutats emblemàtiques com Roma i Venècia encara no havien pogut ser annexionades. 

FERRAN DE MAGALHAES

País: Portugal.

Lloc de Naixement: Porto (1480).

Lloc de defunció: Mactan (1521).

Era: Edat Moderna.

Categoria: explorador i navegant

El millor: la volta al món.

El pitjor: no poder-la completar.

Després de navegar per regions com l’Índia o el Marroc, i de la negativa de la corona portuguesa a finançar-li el projecte que tenia entre mans, Magalhaes va trobar el suport de la Castella de Carles I per portar a terme la seva idea, aquella en què l’explorador lusità pensava que es podia arribar a Orient a través del sud del continent americà. Una vegada les embarcacions van sortir d’Andalusia, van arribar, ja a Amèrica, a les costes del Brasil i des d’aquesta terra es va assolir l’estret de l’extrem sud del continent, que precisament porta el nom del navegant portuguès. Després de creuar l’oceà Pacífic, sent el primer cop que es realitzava aquesta llarga i perillosa travessia, els vaixells van fer port a les Filipines, on Magalhaes va trobar la mort arran de l’atac de tribus natives. Finalment, a les ordres del mariner basc Juan Sebastián Elkano, es va completar la primera volta al món de la història.  

ALFONS X EL SAVI

País: corona de Castella.

Lloc de Naixement: Toledo (1221).

Lloc de defunció: Sevilla (1284).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: la tasca cultural.

El pitjor: no poder convertir-se en emperador germànic.

Fill i successor de Ferran III el Sant, Alfons X el Savi es va convertir en rei de Castella, Lleó i Galícia, mentre que va fracassar en el seu intent d’erigir-se en emperador del Sacre Imperi Germànic, per la qual cosa es van invertir un munt de diners que van deixar malparada la hisenda castellana. Malgrat la seva important tasca política, en la qual va conquistar Múrcia, després de pactar amb Jaume I de Catalunya – Aragó, i va assolir importants places andaluses com Jérez i Cadis, el monarca va passar principalment a la història pels seus treballs científics, culturals i de dret, amb estudis d’astronomia, la composició poètica de “cantigas” en llengua gallega i els seus treballs jurídics, amb la confecció de “Las partidas” o la realització del reglament de la Mesta, una associació de caràcter ramader.   

ANÍBAL BARCA

País: Cartago.

Lloc de Naixement: Cartago (247 a C).

Lloc de defunció: Bitínia (184 a C).

Era: Edat Antiga.

Categoria: cap militar.

El millor: les victòries contra Roma.

El pitjor: la derrota final.

Aníbal es va convertir en el principal líder cartaginès arran de l’assassinat del seu pare Amílcar. Llavors Cartago, un excolònia fenícia fundada al nord d’Àfrica, en el lloc on actualment es troba Tunísia, comptava també amb possessions a l’illa de Sicília i al sud-est d’Hispània, on es trobava la ciutat de Cartago Nova, l’actual Cartagena. Aníbal va realitzar una impressionant travessia a través dels Pirineus i els Alps, amb un exèrcit que comptava amb elefants, i va infringir terribles derrotes a Roma, fins el punt de dominar una gran extensió de la península Itàlica. No obstant, el cabdill cartaginès va ser derrotat, tan a l’Àfrica com a Hispània, pel líder romà Escipió l’Àfrica, en les anomenades Guerres Púniques, i es va veure obligat a rendir-se. Posteriorment es va exiliar a la Síria d’Antíoc III i finalment es va treure la vida a Bitínia.

KONRAD ADENAUER

País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Colònia (1876).

Lloc de defunció: Rhöndorf (1967).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: el miracle alemany.

El pitjor: molt estricte en les relacions amb l’Alemanya Oriental.

Diputat de la República de Weimar, Adenauer va ser detingut, i reclòs en un camp de concentració, durant el règim nazi d’Adolf Hitler. Arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial, va ser alcalde de Colònia, president de la Democràcia Cristiana i canceller de la República Federal Alemanya, càrrec des del qual va aconseguir l’anomenat miracle econòmic alemany, quan el seu país va passar de les ruïnes ocasionades pel gran conflicte bèl·lic a convertir-se en l’estat més ric del continent europeu. Va ser també un home clau per a la formació del Mercat Comú, juntament amb França, la tradicional enemiga d’Alemanya, i de l’OTAN, en allò que va significar la reconciliació amb els Estats Units. Altrament, el seu profund rebuig del comunisme va motivar unes complicades relacions amb la República Democràtica Alemanya.   

VICTÒRIA I

País: Anglaterra.

Lloc de Naixement: Londres (1819).

Lloc de defunció: illa de Wight (1901).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: reina.

El millor: la confecció d’un espectacular imperi britànic.

El pitjor: uns inicis complicats.

Fins que va ser superada per una altra dona, l’actual reina Isabel II, Victòria I havia estat el monarca britànic que més temps havia ocupat el tron del país, gairebé 64 anys, fins el punt de donar nom a una època de la història estatal. Durant el seu extens mandat, el Regne Unit va viure la consolidació de la Revolució Industrial, l’auge dels transports, especialment del ferrocarril, o la construcció d’un enorme imperi, que va tenir lloc en els cinc continents, amb possessions bàsiques com Austràlia, Canadà, l’Índia o Nova Zelanda, entre moltes d’altres. Va ser coronada quan era una adolescent, debut a la mort el mateix any del seu avi, el rei Jordi IV, i el seu pare, en un període en què la monarquia no passava pel seu moment de més popularitat, però Victòria va saber-ne restablir el prestigi, mitjançant un mètode profundament religiós i moralitzant.

MARTÍ LUTER



País: Imperi Germànic.

Lloc de Naixement: Eisleben (1483).

Lloc de defunció: Eisleben (1546).

Era: Edat Moderna.

Categoria: religiós i pensador.

El millor: cercar la justícia a l’Església.

El pitjor: però no a la societat.

El sacerdot Luter va impulsar la reforma del Cristianisme, va fundar l’Església Protestant i va influir de forma notòria en moviments com el Calvinisme i l’Anglicanisme. El reformador, que es va veure precedit per les prèdiques de personatges com el bohemi Jan Hus o l’anglès John Wycleff, va criticar la forma luxosa en què vivien les grans jerarquies catòliques i que aquestes acceptessin diners dels poderosos (bules) perquè els seus pecats fossin perdonats. El pensador germànic, que va manifestar que l’home comptava amb total llibertat i que la seva taula de salvació es trobava en la fe, va ser excomunicat pel papa Lleó X i proscrit per l’emperador Carles V, per la qual cosa es va refugiar sota la protecció dels prínceps, des de la qual es va enfrontar als intents revolucionaris dels camperols. Luter va comentar que la Bíblia era interpretable per a tothom, no només pels clergues, i va fomentar la seva traducció a llengües autòctones.  

PERE EL CATÒLIC (I DE CATALUNYA I II D’ARAGÓ)

Estat: Corona de Catalunya – Aragó.

Lloc de Naixement: Montblanc (1178).

Lloc de defunció: Muret (1213).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: les possessions més enllà dels Pirineus.

El pitjor: la batalla de Miret.

Fill i hereu d’Alfons el Cast, Pere el Catòlic es va convertir en rei d’Aragó, comte de Catalunya i senyor de Montpeller, títol que va obtenir arran del seu casament amb Maria, originària de la plaça del Llangüedoc. Pere (I de Catalunya i II d’Aragó) va ser coronat pel papa Inocenci III, va col·laborar amb Castella i Navarra en la batalla de les Navas de Tolosa, enfrontament clau en la reconquista cristiana contra els regnes de taifes musulmans, i va assolir el Comptat d’Urgell després de la mort d’Armengol VIII. Per defensar les seves possessions ultra-pirinenques, va lluitar amb els nobles de la zona en la creuada contra el càtars que van formar la monarquia francesa i el Vaticà. Pere va trobar la mort en la batalla de Miret, que va suposar el triomf de les tropes dels croats encapçalades per Simó de Montfort.