MARIE CURIE (MARIA SKLODOWSKA)

País: Polònia.

Lloc de Naixement: Varsòvia (1867).

Lloc de defunció: Sallanches (1934).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: física i química.

El millor: primera dona en guanyar el premi Nobel.

El pitjor: però els seus temps no deixaven de ser problemàtics per al sexe femení.

Polonesa de naixement, Maria Sklodowska es va traslladar a París, on es va casar amb el també físic Pierre Curie. Amb el seu marit va aconseguir importants avenços en el món de la ciència, fet que els hi va procurar, juntament amb Henri Becquerel, el premi Nobel de física, convertint-se Marie en la primera dona que obtenia aquest guardó, malgrat que a principis del segle passat no era un món fàcil per a la part femenina de la humanitat. Arran de la mort de Pierre, Marie va ser també la primera membre del sexe femení en oferir classes a la Sorbona, mentre més tard, essencialment pel descobriment del radi, va assolir el Nobel de química, sent la primera persona en guanyar dues vegades el premi.

GALILEU GALILEI

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Pisa (1564).

Lloc de defunció: Arcetri (1642).

Era: Edat Moderna.

Categoria: astrònom, físic, matemàtic, científic i filòsof.

El millor: demostrar l’heliocentrisme.

El pitjor: haver-ho de negar.

Conegut des de molts sectors científics com el pare de la ciència moderna, el pisà Galileu va se un dels pioners en l’estudi experimental i va perfeccionar el descobriment del telescopi, instrument que li va permetre, per exemple, descobrir las fases del planeta Venus o els satèl·lits de Júpiter. Malgrat que en un primer moment creia en la visió ptolemaica de l’univers, finalment va defensar les teories de l’astrònom polonès Nicolau Copèrnic, qui n’havia situat el sol, i no la terra, coma a centre. Aquest fet, el que era la terra qui girava a través del sol i no el contrari, li va originar grans problemes amb el Vaticà i la Inquisició el va condemnar, obligant-lo a detractar-se. Galileu va morir el mateix dia del naixement d’un altre científic cabdal: Isaac Newton.   

JOANA D’ARC

País: França.

Lloc de Naixement: Domrémy (1412).

Lloc de defunció: Rouen (1431).

Era: Edat Medieval.

Categoria: camperola i militar.

El millor: el triomf francès a la Guerra dels Cent Anys.

El pitjor: la mort a la foguera.

Joana, una camperola anònima de la regió de la Lorena, va declarar que sentia veus procedents de Déu i de diferents sants, en un període en què França era clarament superada per Anglaterra en la Guerra dels Cent Anys. Quan el  monarca anglès Enric VI va conquistar Orleans, Joana va demanar a Carles VII, aspirant francès al tron, que li deixés formar part de les seves tropes, fet que finalment va acceptar. Amb la jove lluitadora, França va recuperar algunes places en possessió dels soldats anglesos, va derrotar l’enemic i Carles es va poder coronar a la ciutat de Reims. Mesos més tard, Joana va ser detinguda pels representants de la Borgonya i lliurada als anglesos, que la van condemnar a morir a la foguera. Al cap d’uns anys de la seva mort, només amb 19 anys, va ser canonitzada pel papa Calixte III.   

HOMER

País: Grècia.

Lloc de Naixement: Grècia Arcaica (VIII a C).

Lloc de defunció: Grècia Arcaica (VIII a C).

Era: Edat Antiga.

Categoria: Escriptor.

El millor: L’odissea i La ilíada.

El pitjor: els molts dubtes sobre la seva vida.

El poeta grec Homer, autor de dos dels grans clàssics de la literatura èpica de tots els temps, “L’odissea” i “La ilíada”, ha estat una clara influència per a escriptors posteriors, mentre que diferents historiadors s’han basat en els seus relats per reconstruir la història grega més arcaica, encara que és complicat separar la part real de la ficció. La vida d’Homer és un total misteri, ja partint del seu lloc de naixement, especulant-se diferents ciutats com Atenes, Quios, Argos, Ítaca o Esmirna.  

MAO ZEDONG

País: Xina.

Lloc de Naixement: Hunan (1893).

Lloc de defunció: Pequín (1976).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: el triomf de la revolució.

El pitjor: el Gran Salt Endavant.

Mao va declarar la guerra al govern nacionalista de caire liberal arran d’emprendre l’anomenada Llarga Marxa, encara que la invasió japonesa a la Xina va motivar que les dues faccions s’ajuntessin per combatre l’enemic exterior. Amb la finalització de la Segona Guerra Mundial, i la rendició del Japó, Xina va recuperar la seva independència, reprenent-se la guerra civil que va acabar amb la victòria final dels comunistes de Mao l’any 1949. El líder xinès va socialitzar l’agricultura i va introduir la indústria pesada al país, mentre va trencar les seves relacions amb la Unió Soviètica durant l’època de Nikita Kruxev. El Gran Salt Endavant, un intent de convertir Xina en un país desenvolupat en un temps rècord, va desembocar en un gran desastre, el qual va provocar milions de morts debut a la fam. Més tard, va situar-se en un segon pla polític, però va tornar al màxim protagonisme arran de la Revolució Cultural, mitjançant la qual es van realitzar un gran número de purgues contra els seus opositors. 

FERRAN VII

País: Espanya.

Lloc de Naixement: San Lorenzo del Escorial (1784).

Lloc de defunció: Madrid (1833).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: rei.

El millor: el que s’esperava.

El pitjor: allò que finalment va succeir.

Empresonat durant la invasió de Napoleó a la península Ibèrica, la Constitució de Cadis de 1812 va elegir Ferran VII com a monarca legítim, però, una vegada instaurat al tron, el Desitjat, sobrenom amb el qual se’l va conèixer, va anul·lar la carta magna liberal i va restaurar l’absolutisme. Durant el seu polèmic regnat, el gruix de les colònies espanyoles d’Amèrica van aconseguir la seva independència i va haver d’assumir una profunda crisi econòmica arran de la guerra del Francès contra les tropes bonapartistes. En l’anomenat Trienni Liberal, Ferran va acceptar el preceptes de Cadis, però no va cessar en la seva decisió de tornar a les vies absolutistes, fet que finalment va aconseguir mitjançant una terrible repressió. Nomenar hereva la seva filla Isabel, contradient la llei sàlica, va motivar l’oposició del seu germà Carles i l’inici de les Guerres Carlistes.

LEONARDO DA VINCI

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Vinci (1452).

Lloc de defunció: Cloux (1519).

Era: Edat Moderna.

Categoria: pintor, escultor, arquitecte, científic, enginyer i inventor.

El millor: un dels grans genis de la història.

El pitjor: no acabar alguns projectes.

Leonardo va ser un dels principals artistes del Renaixement i també un home profundament polifacètic, doncs va treballar en altres àmbits com l’enginyeria, l’anatomia, la geologia o la botànica. Encara que igualment va practicar l’escultura i l’arquitectura, l’activitat artística per la qual es coneix principalment al mestre italià és la pintura, art en què es va formar al taller que Verrocchio tenia a Florència i en el qual va brillar mitjançant històriques obres com la popular “Gioconda”, “La Verge de les roques” o el fresc del “Sant Sopar”, que va envoltar d’una densa atmosfera a través d’una tècnica coneguda com l’esfumato. L’artista toscà va viure i treballar, a part de Florència, a Roma, al Milà dels Sforza o a la França de Francesc I.   

ENRIC V

País: Anglaterra.

Lloc de Naixement: Monmouth (1387).

Lloc de defunció: Vincennes (1422).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: la batalla d’Azincourt.

El pitjor: la seva sobtada mort.

Després d’enfrontar-se a la noblesa anglesa i al seu pare Enric IV, Enric V va heretar el tron d’aquest arran de la seva mort. De seguida va començar un conflicte amb França, emmarcat en l’anomenada Guerra dels 100 Anys, per la possessió d’unes terres que el monarca anglès creia que li pertanyien. Malgrat lluitar contra un exèrcit molt superior en número d’homes, Enric va vèncer les tropes gales en la batalla d’Azincourt, fonamentalment gràcies a l’habilitat dels seus arquers. El rei anglès va ser nomenat hereu de la corona francesa, mitjançant el pacte de Troyes, i es va casar amb Caterina de Valois, filla del rei francès Carles IV. No obstant, va morir sobtadament poc després de la seva gran victòria.

ATILA

País: Imperi dels Huns.

Lloc de Naixement: Turquestan (395).

Lloc de defunció: Panònia (453).

Era: Edat Antiga.

Categoria: cabdill.

El millor: un malson per a l’Imperi Romà.

El pitjor: no poder conquistar ni Roma ni tampoc Constantinobla.

Líder de l’imperi Hun, emmarcat entre els Monts Urals i el riu Rin, Atila es va convertir en un autèntic malson per als imperis romans d’Occident i Orient. En primer lloc va atacar el segon i, malgrat no poder ocupar Constantinobla, va cobrar una gran quantitat de diners en forma de tributs. Posteriorment, el cabdill hun va vèncer els gals i va entrar en la península Itàlica, on va conquistar un bon número de places, encara que no la ciutat de Roma, a la qual, però, va sotmetre a una sèrie de pagaments. La seva mort va suposar la decadència del seu imperi, víctima de lluites fratricides.

JOHN F. KENNEDY

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Brookline (1917).

Lloc de defunció: Dallas (1963).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: el carisma.

El pitjor: l’assassinat.

Arran de vèncer el republicà Richard Nixon, el demòcrata John Kennedy, d’ascendència irlandesa, es va convertir en el primer president catòlic de la història dels Estats Units. Durant el seu curt mandat, caracteritzat per mesures polítiques, econòmiques i socials de tipus liberal, va haver d’afrontar, pel que fa al factor interior, la lluita dels negres pels drets civils, en la qual va aconseguir certes millores, encara que no massa transcendentals. Quant al pla internacional, va fracassar en la invasió de la Cuba de Fidel Castro, a la Bahia de Cochinos; va viure l’esdeveniment de la crisi dels míssils, també a l’illa caribenya, quan el món va estar més a prop que mai d’una guerra nuclear; va observar com la Unió Soviètica de Nikita Kruxev construïa el Mur de Berlín i va enviar els primers consellers nord-americans en el conflicte que s’estava vivint al Vietnam, al sud-est asiàtic. Va trobar la mort a Dallas després de ser assassinat, en un cas que va crear molta controvèrsia.