GIUSSEPPE GARIBALDI

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Niça (1807).

Lloc de defunció: Caprera (1882).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític i militar.

El millor: clau en la unificació italiana.

El pitjor: els exilis.

Admirador de les teories socialistes i liberals del segle XIX, com dels escrits del pensador francès Saint – Simon, Garibaldi va lluitar al continent americà, defensant països com el Brasil i l’Uruguai, abans del seu retorn a Itàlia, on es va enfrontar, cercant la unitat del país, a les tropes de l’Imperi Austríac, Espanya i França, les quals pugnaven al costat dels Estats Pontificis. Va ser el gran artífex de la independència italiana, juntament amb Cavour i Giuseppe Mazzoni, encara que va mantenir diferències amb el primer i el monarca Víctor Manuel I per la concessió a França de les places de Niça, ciutat on va néixer Garibaldi, i Savòia.   

FERRAN EL CATÒLIC (I DE CATALUNYA, II D’ARAGÓ I V DE CASTELLA)

País: Corona de Catalunya – Aragó.

Lloc de Naixement: Sos (1452).

Lloc de defunció: Madrigalejo (1516).

Era: Edat Moderna.

Categoria: rei.

El millor: la conquista de Granada.

El pitjor: la persecució de jueus i moriscs.

Hereu del seu pare Joan II pel que fa a la corona catalano – aragonesa, va unir aquesta amb la de Castella arran del seu matrimoni amb Isabel I, encara que els dos regnes van mantenir les seves respectives independències i institucions. En el període de Ferran es van produir capítols de grans transcendència, com el problema dels remenses catalans, solucionat amb l’acord de Guadalupe; la conquista del regne nazarí de Granada, completant-se la Reconquista; el descobriment d’Amèrica, la centralització de la monarquia o la confecció del Tribunal de la Inquisició, amb la conversió o expulsió de les poblacions jueva i morisca.   

TOMÀS D’AQUINO



País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Rocasecca (1225).

Lloc de defunció: Fossanuova (1274).

Era: Edat Medieval.

Categoria: religiós, teòleg i filòsof.

El millor: figura cabdal del pensament medieval.

El pitjor: la dificultat de complementar les anomenades dues veritats.

Després d’habitar a Montecassino i Nàpols, i entrar en l’orde dels Dominics, Tomàs va traslladar-se a parís, on va aconseguir una càtedra universitària. Encara que va rebre una important influència d’Agustí d’Hipona, el teòleg italià, una figura cabdal de l’Escolàstica medieval, va acabar optant per les idees del filòsof grec Aristòtil, a partir de les versions que d’ell en va fer el cordovès Averroes. Tomàs va complementar les dues veritats, aquella que procedeix de la revelació i la que ho fa mitjançant l’aprenentatge, fent compatibles també la teologia i la filosofia. La seva influència posterior va ser enorme. 

NIKITA KRUXEV

País: Unió Soviètica.

Lloc de Naixement: Kalinovka (1894).

Lloc de defunció: Moscou (1971).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la condemna de l’Stalinisme.

El pitjor: la repressió a Hongria i la construcció del mur de Berlín.

Kruxev va substituir en el poder de la Unió Soviètica Josip Stalin, al qual va condemnar pels seus crims en el XX Congrés del Partit Comunista, obrint una certa esperança perquè es produís un canvi més humà en el règim de l’antiga URSS, que d’alguna manera hi va tenir lloc quant a nivell intern la indústria de béns de consum va equiparar-se una mica, pel que fa a la producció, a la pesada. No obstant, en allò que respecta a les polítiques exteriors, en què cal destacar l'avantatge que va assolir envers els Estats Units en la carrera espacial, la Guerra Freda va passar per alguns dels seus capítols més polèmics, amb la violenta repressió a Budapest de la revolta hongaresa, la construcció del mur de Berlín o la instal·lació de míssils a la Cuba de Fidel Castro, factor que va situar el món molt a prop d’una guerra nuclear. 

WINSTON CHURCHILL

País: Regne Unit.

Lloc de Naixement: Oxfordshire (1874).

Lloc de defunció: Londres (1965).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i escriptor.

El millor: la resistència contra l’Alemanya nazi.

El pitjor: perdre les primeres eleccions britàniques després de la Segona Guerra Mundial.

Admirat escriptor i polític de llarg i decisiu recorregut, Churchill va ser el gran heroi britànic durant la Segona Guerra Mundial, quan va liderar la resistència contra les forces nazis d’Adolf Hitler, les quals van bombardejar constantment diferents ciutats del Regne Unit, encara que l’exèrcit germànic no va poder conquistar mai l’illa. Una vegada aconseguida la victòria aliada contra les forces de l’Eix, Churchill, erigit definitivament en el líder conservador, va perdre contra pronòstic les eleccions enfront el Partit Laborista. El polític tory es va mostrar sempre contrari a la independència de les colònies britàniques, com l’Índia o Kenya, i va ser clau en fets  dels inicis de la Guerra Freda, com l’enderrocament del president nacionalista iranià Mohammad Mossadeq o la derrota dels comunistes en la Guerra Civil de Grècia. 

IMMANUEL KANT

País: Prússia.

Lloc de Naixement: Königsberg (1724).

Lloc de defunció: Königsberg (1804).

Segles: XVIII i XIX.

Era: Edat Contemporània.

Categoria: filòsof.

El millor: una enorme influència.

El pitjor: una vida força rutinària.

El pensador germànic Kant ha passat a la història com un dels filòsofs més influents de tots els temps, doncs les seves idees van irrompre en les teories d’altres intel·lectuals cabdals com els també alemanys Fichte o Hegel. Els treballs de Kant, que a penes va sortir mai de Königsberg, la seva ciutat natal, van tractar de diferents aspectes com la ciència, la metafísica, la moral, l’ètica o la història, mitjançant llibres transcendentals com “Crítica de la raó pura” o “Crítica de la raó pràctica”. El filòsof prussià també va polemitzar entre l’aprenentatge de tipus racional, en una època en què, mitjançant la Il·lustració, va aconseguir un important protagonisme, o aquell que es basa en la simple experiència empírica. 

ARMAND JEAN DU PLESSIS RICHELIEU

País: França.

Lloc de Naixement: París (1585).

Lloc de defunció: París (1642).

Era: Edat Moderna.

Categoria: cardenal i polític.

El millor: època gloriosa de França.

El pitjor: inicis complicats.

Figura política important, cabdal i decisiva durant el regnat de Lluís XIII, el cardenal Richelieu va sotmetre en primer lloc els protestants, coneguts a França com a hugonots, i més tard la noblesa, convertint el país en una monarquia de caràcter absolut i centralitzat. Quant a la política exterior, es va enfrontar als Habsburg, aliant-se paradoxalment amb prínceps germànics luterans, en allò que es va conèixer com a Guerra dels 30 anys, que va tenir la seva part a la península Ibèrica, quan el cardenal va afavorir les rebel·lions de Portugal i Catalunya. Richelieu va aconseguir la victòria final en el conflicte bèl·lic, va posar les bases de la gran era del rei Lluís XIV i, arran de la seva mort, va ser substituït pel també influent cardenal Mazarino.

PERE EL CERIMONIÓS (III DE CATALUNYA I IV D’ARAGÓ)

País: Corona de Catalunya – Aragó.

Lloc de Naixement: Balaguer (1319).

Lloc de defunció: Barcelona (1387).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: màxima expansió catalana al Mediterrani.

El pitjor: preàmbul de la decadència.

Amb el monarca Pere el Cerimoniós, III de Catalunya i IV d’Aragó, la corona catalano – aragonesa va viure la seva màxima expansió mediterrània, doncs va posseir, a més dels territoris de Catalunya i Aragó, els de Valencia, les Balears, conquistades a Jaume III, com també el Rosselló i la Cerdanya; l’illa de Sardenya, arran d’una dura pugna amb Gènova; l’illa de Sicília, per la qual es va enfrontar al Vaticà i al Ducat d’Anjou, o els enclavaments d’Atenes i Neopàtria, a la part oriental de la Mediterrània. En aquesta espectacular expansió van tenir un paper primordial el grup dels Almogàvers, els quals van arribar fins i tot a Constantinobla. Pel que fa a la península, Pere va declarar també la guerra al rei castellà Pere I el Cruel. 

PASQUAL MARAGALL

País: Catalunya.

Lloc de Naixement: Barcelona (1941).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: els Jocs Olímpics de Barcelona.

El pitjor: el seu agitat pas per la presidència de la Generalitat.

Alcalde de Barcelona des del 1982, quan va substituir Narcís Serra, fins el 1996, durant la seva gestió municipal, la capital catalana va organitzar els Jocs Olímpics de 1992, que van representar clarament un abans i un després en la història de la Ciutat Comtal, que va viure grans transformacions i un augment espectacular del turisme. Uns anys més tard de deixar el càrrec a Joan Clos, el polític socialista, nét del poeta Joan Maragall, es va convertir en president de la Generalitat de Catalunya en substitució de Jordi Pujol. Va ser una època molt convulsa, caracteritzada pel primer tripartit, els problemes amb ERC, les tribulacions del nou estatut o la seva polèmica sortida com a candidat del PSC.