AUGUSTO PINOCHET

País: Xile.

Lloc de Naixement: Valparaíso (1915).

Lloc de defunció: Santiago de Xile (2006).

Era: Món Actual.

Categoria: militar i polític.

El millor: permetre el referèndum que va acabar amb el seu mandat.

El pitjor: una sanguinària i cruel dictadura.

Cap militar durant el curt mandat de Salvador Allende, el general Pinochet no va tenir cap inconvenient en protagonitzar, amb l’ajut de la CIA, el cop d’estat contra el polític socialista. Una vegada instal·lat al poder, va iniciar una cruenta dictadura, amb una gran quantitat de morts, desapareguts, empresonats i exiliats, mitjançant una de les pitjors repressions que ha viscut el món després de la Segona Guerra Mundial. Gairebé dues dècades després del cop, i arran de multitud de protestes, el general va cedir per convocar un referèndum, el qual va perdre malgrat que les enquestes el donaven com a guanyador. Des de llavors, va seguir sent cap militar del país fins a la seva mort, encara que el jutge espanyol Baltasar Garzón va intentar portar-lo davant els jutjats. 

CONSTANTÍ I EL GRAN

Estat: Imperi Romà.

Lloc de Naixement: Naissus (274).

Lloc de defunció: Constantinoble (337).

Era: Edat Antiga.

Categoria: emperador.

El millor: la definitiva llibertat per als cristians.

El pitjor: la ciutat de Roma perd pes.

Fill d’un important militar de Dioclecià, Constantí, que havia lluitat a la Britània, va ser proclamat emperador romà, posició des de la qual va mantenir el prestigi que el seu antecessor havia tornat a l'imperi, mitjançant encertades mesures econòmiques i administratives i derrotant els diferents pobles bàrbars que intentaven entrar dintre de les fronteres imperials. No obstant, els fets pels quals és més recordat Constantí són, d’una banda, per donar llibertat als cristians, que havien tornat a ser perseguits durant l’època de Dioclecià, i fins i tot convertir la religió cristiana en l’oficial de Roma, mitjançant l’edicte de Nicea. D’altra banda, va fundar la ciutat de Constantinoble, a l’est de l’imperi, convertint-se en la seva principal urbs en detriment d’una decadent Roma.  

JOSIP BROZ TITO

País: Iugoslàvia.

Lloc de Naixement: Kumrovec (1892).

Lloc de defunció: Ljubljana (1980).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: abanderat dels no alineats.

El pitjor: el seu règim no va deixar de ser una dictadura.

Cap dels partisans que van lluitar contra el nazisme, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, Tito es va convertir en president de Iugoslàvia. Després de recuperar la regió de l’Ístria, la qual Benito Mussolini havia annexionat a Itàlia, el mariscal va decidir trencar amb el bloc soviètic, llavors liderat per Josip Stalin, i construir un comunisme menys ferri i no tant confrontat a Occident, encara que la veritable tasca de Tito va ser la formació dels països no alineats, juntament amb altres líders com l’egipci Nasser, l’indi Nerhu o l’indonesi Sukharto. El polític croat va tenir el mèrit de mantenir unit un estat que, després de la seva mort i la caiguda del socialisme, va viure sanguinaris i cruels conflictes bèl·lics.   

MAHATMA GANDHI

País: Índia.

Lloc de Naixement: Porbandar (1869).

Lloc de defunció: Nova Delhi (1948).

Categoria: polític, activista, pensador i advocat.

El millor: la lluita no violenta.

El pitjor: que no pogués veure completada la unificació del seu país.

Després d’una estada a Sud-àfrica, en què com a advocat va defensar els drets dels immigrants indis, de retorn al seu país, Gandhi va iniciar una intensa i llarga lluita no violenta en contra de l’ocupació britànica, la qual va acabar donant els seus fruits arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial, quan l’Índia va assolir la seva independència, encara que Gandhi no va aconseguir veure realitzat el seu somni de manera completa, doncs, malgrat els seus esforços, no va poder impedir que els musulmans erigissin un estat propi, el Pakistan, en el nord-oest i el nord-est, l’actual Bangladesh, del subcontinent. Si Nerhu va ser el líder polític i el primer màxim mandatari del nou estat, Gandhi, que va ser assassinat per un extremista hindú, va representar el lideratge espiritual i el seu comportament va tenir una gran influència en persones com l’activista negre nord-americà Martin Luther King. 

GEORG WILHEM FRIEDRICH HEGEL



País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Stuttgart (1770).

Lloc de defunció: Berlín (1831).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: filòsof.

El millor: el seu pensament va constituir tota una revolució.

El pitjor: també va tenir algun detractor.

Seguidor de les teories filosòfiques dels també pensadors germànics Kant, Schelling o Schiller, Hegel va prendre finalment un camí propi, de caràcter dinàmic i dialèctic, que va suposar un abans i un després en la història de la filosofia i va influir de forma notable en estudis posteriors, com els del Marxisme, encara que aquest corrent s’allunyava de l’idealisme hegelià i es basava en el materialisme. Hegel va treballar per superar el tema de la negació i la seva tasca va assolir matèries com la religió, l’art, la psicologia o la història. En aquest últim apartat, va concebre una dinàmica de la història en què l’Absolut o l’Espirit es manifestava temporalment mitjançant grans personatges.

RAFAEL SANZIO



País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Urbino (1483).

Lloc de defunció: Roma (1520).

Era: Edat Moderna.

Categoria: pintor i arquitecte.

El millor: el tercer gran geni del Reinaxement pictòric, amb Leonardo i Miquel Àngel.

El pitjor: que alguns segles més tard sorgís el moviment dels prerafaelistes.

Deixeble del Perugino, el pintor i arquitecte Rafael va formar, amb Leonardo i Miquel Àngel, el gran trio d’artistes renaixentistes. Els treballs del pintor d’Urbino es van caracteritzar per l’equilibri, la claredat, la serenor, la delicadesa i el sentit hieràtic que va donar a les seves figures, fet que el va allunyar de l’sfumato del geni de Vinci i el principi de manierisme del gran Buonarroti. Les obres més recordades de Sanzio són les que van decorar diferents estances del Palau del Vaticà, sota les ordres del papa Juli II, com per exemple la cèlebre “L’escola d’Atenes”, un tribut als pensadors de l’Antiguitat.  

ALFONS EL MAGNÀNIM (IV DE CATALUNYA I V D’ARAGÓ)

País: Corona de Catalunya – Aragó.

Lloc de Naixement: Medina del Campo (1396).

Lloc de defunció: Nàpols (1458).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: el Regne de Nàpols.

El pitjor: desentendre’s de les possessions de la península Ibèrica.

Fill de Ferran I, primer monarca catalano – aragonès de la dinastia dels Trastàmara, que va passar a regir la Corona mitjançant el Compromís de Casp, es va convertir en el màxim mandatari de Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Còrsega, Sardenya i Sicília, encara que va ser com a rei de Nàpols pel factor que de forma notòria va passar a la història, doncs es va traslladar a la ciutat de la Campània, on va establir la cort i va protagonitzar la transició artística entre el Gòtic i el Renaixement, simbolitzat en la construcció d’un imponent castell.   

MOHAMMAD MOSSADEQ

País: Iran.

Lloc de Naixement: Teheran (1882).

Lloc de defunció: Teheran (1967).

Era: Món actual.

Categoria: polític.

El millor: les seves idees socials.

El pitjor: l’enderrocament.

Elegit democràticament president de l’Iran, Mossadeq va portar a terme importants reformes de tipus social al país, amb canvis importants en la política agrària i la nacionalització d’empreses estrangeres, entre elles l’Anglo – Iraniana Oil Company, que va causar la inquietud del govern britànic, el qual, amb l’estimable ajut de la CIA nord-americana, va preparar i ocasionar un cop d’estat liderat pel general Fazlollah Zeradi. Una vegada aconseguit el triomf, amb l’enderrocament de Mossadeq, el xa Mohammad Reza Palhevi, que havia fugit del país, va retornar per convertir-se en el màxim mandatari de l’estat asiàtic, mentre el president electe va passar la resta de la seva vida sota arrest domiciliari.