GENGIS KHAN

Estat: Imperi Mongol.

Lloc de Naixement: Txita (1162).

Lloc de defunció: Gansu (1227).

Era: Edat Medieval.

Categoria: emperador.

El millor: la construcció de l’imperi més extens de la història.

El pitjor: el miraments no eren una de les qualitats dels cabdills mongols de l’època.

Després d’unes infància i adolescència complicades, Gengis Khan va ser proclamat cap de la seva tribu pel seus valor, habilitat i destresa en la guerra. Una vegada en el poder, el cabdill va unificar tots els clans mongols sota el seu comandament i va iniciar la construcció d’un imperi gegant, el qual es va extendre des de l’oceà Pacífic fins a les portes d’Europa occidental. El cap asiàtic va conquistar successivament regions com Manxúria, Xina, Kazakhstan, Uzbekistan, zones de Rússia i Ucraïna, motivant el lògic temor en estats del centre i occident d’Europa. Arran de la seva mort, el seu fill Ogedei Khan va continuar amb les conquistes, però no va trigar en arribar la decadència. 

LEONID BREZNEV

País: Unió Soviètica.

Lloc de Naixement: Kamenskoie (1906).

Lloc de defunció: Moscou (1982).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: els Jocs Olímpics.

El pitjor: la invasió de l’Afganistan.

Després d’anys força convulsos amb Nikita Kruxev, que van representar alguns dels episodis més perillosos de la Guerra Freda, encara que finalment també va tenir lloc la cohabitació pacífica amb els Estats Units, amb Breznev va renéixer la gran disputa entre els dos gegants mundials, en una època en què la guerra de Vietnam va viure els seus pitjors i més polèmics dies. El premier soviètic van col·laborar, encara que fos de forma indirecta, amb el règim comunista de Vietnam del Nord, va reprimir la Primavera de Praga, quan Txecoslovàquia cercava un socialisme més just i humà, i va decidir la invasió de l’Afganistan, que es va convertir en un autèntic malson per a la Unió Soviètica i en una de les causes de la seva desaparició. El millor del seu govern, va ser l’organització dels Jocs Olímpics de 1980, encara que van ser boicotejats pels Estats Units i altres països.   

FRANÇOIS MITTERRAND



País: França.

Lloc de Naixement: Jamac (1916).

Lloc de defunció: París (1996).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la constància.

El pitjor: un passat obscur.

Després d’un passat fosc, en què sembla que va col·laborar amb el règim pronazi de Vichy, Mitterrand es va convertir en el líder socialista francès. Abans d’arribar al poder, va tenir un seguit de derrotes davant els conservadors Charles de Gaulle i Valeri Giscard d’Estaing, que li van barrar el pas a la presidència de la 5a República. Tanmateix, mai es va rendir i finalment va ocupar el lloc de més rang de l’estat francès. Una vegada instal·lat al Palau de l’Elisi, Mitterrand va tenir, en primer lloc, una política d’acord amb la seva ideologia, però la crisi econòmica i l’atur van conduir-lo cap a una gestió més centrista i socialdemòcrata, circumstància per la qual també van passar altres líders socialistes europeus com l’espanyol Felipe González. Com a president van ser cèlebres les seves cohabitacions amb el dretà Jacques Chirac, quan aquest va exercir de primer ministre.   

PERE EL GRAN (I DE VALÈNCIA, II DE CATALUNYA I III D’ARAGÓ)

País: Corona de Catalunya – Aragó.

Lloc de Naixement: Valencia (1239).

Lloc de defunció: Vilafranca del Penedés (1285).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: l’expansió mediterrània.

El pitjor: els problemes amb diferents estaments internacionals.

Fill de Jaume I el Conqueridor, amb qui va col·laborar en la conquista de València, ciutat on va néixer, Pere el Gran va ser ordenat rei d’Aragó i València i comte de Barcelona, encara que el Regne de Mallorca el va heretar el seu germà Jaume. Pere va iniciar l’expansió mediterrània de la corona catalano – aragonesa, arran de ser proclamat monarca de Sicília una vegada van esclatar les Vespres Sicilianes, quan el poble de l’illa es va aixecar contra el poder dels Anjou, que havien derrotat el rei Manfred, sogre de Pere. La presa de la gran illa mediterrània va ocasionar innumerables problemes diplomàtics al rei catalano - aragonès, doncs el Papat i l’estat francès van donar suport a la dinastia angevina, que va intentar, sense èxit, la invasió de Catalunya. 

MARTIN LUTHER KING

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Atlanta (1929).

Lloc de defunció: Memphis (1968).

Era: Món Actual.

Categoria: activista i reverend.

El millor: pacifisme i drets civils.

El pitjor: l’assassinat.

A partir de la dècada dels 50 del segle passat, quan una dona de raça negra, Rosa Parks, va negar-se a cedir el seient d’un autobús a un home blanc, van iniciar-se simbòlicament als Estats Units la lluita pacífica, encara que intensa i continuada, pels drets civils dels afroamericans. El gran líder d’aquell moviment, amb una filosofia de lluita no violenta força influenciada per Mahatma Gandhi, va ser-ne el reverend Martin Luther King. Dotat d’una impactant oratòria, King va organitzar diversos actes com concentracions o marxes, destacant entre aquestes últimes la massiva manifestació de Washington, en què va pronunciar el famós discurs del somni. En un període en què els negres, mitjançant presidents com John Kennedy i sobretot Lyndon Johnson, havien aconseguit certes concessions, King va ser assassinat a la ciutat de Memphis.   

HO CHI MINH

País: Vietnam del Nord.

Lloc de Naixement: Hoang Tru (1890).

Lloc de defunció: Hanói (1969).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la independència davant França.

El pitjor: la terrible guerra contra els Estats Units.

Després d’habitar a la Xina, on es va relacionar amb Mao Zedong, Ho Chi Minh, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial amb la derrota del Japó, que havia ocupat extenses regions asiàtiques, va lluitar per la independència de la zona sud-est del continent, fet que es va aconseguir arran de la derrota de les tropes franceses a la batalla de Dien Bien Phu. Un cop Indoxina va ser partida en quatre estats independents (Vietnam del Nord, Vietnam del Sud, Laos i Cambodja), Minh, com a màxim mandatari de la part septentrional del Vietnam, va cercar la unificació del país, va donar suport al Vietminh, la guerrilla comunista que lluitava contra el règim liberal i pro-occidental del sud, i va mantenir una terrible guerra contra els Estats Units, aliat de la part meridional del territori. Mort el 1969, no va poder viure el triomf final comunista, encara que la capital del sud, Saigon, va rebre el seu nom. 

ABRAHAM LINCOLN



País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Hodgenville (1809).

Lloc de defunció: Washington (1865).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: la seva lluita contra l’esclavitud.

El pitjor: assassinat pocs dies després del triomf a la guerra de Secessió.

Molt probablement, Lincoln hagi estat el president més carismàtic de la història dels Estats Units, juntament amb Franklin D. Roosevelt. Membre d’una família de cuàquers i, en principi, polític demòcrata, es va allistar més tard amb els republicans, que el van elegir candidat a la presidència nord-americana, càrrec que finalment va assolir. Una vegada establert com a màxim mandatari del país, va treballar fermament per a l’abolició de l’esclavitud, fet que el va enfrontar als estats del sud, els quals es van independitzar de la Unió i van formar una confederació. D’aquesta forma va esclatar la guerra de Secessió, que va finalitzar amb el triomf dels exèrcits ianquis del nord i la prohibició del treball forçat. Una setmana després d’acabar el conflicte bèl·lic, Lincoln va ser assassinat en un teatre.  

GOLDA MEIR

País: Israel.

Lloc de Naixement: Kiev 1898).

Lloc de defunció: Jerusalem (1978).

Era: Món Actual.

Categoria: política.

El millor: una personalitat de ferro.

El pitjor: la sorpresa de Yom Kippur.

Una de les màximes activistes jueves després de la Segona Guerra Mundial, Meir va ser una de les persones claus perquè Israel es convertís en estat l’any 1948. Ministra de Treball i més tard d’Assumptes Exteriors, va ser elegida primera ministra el 1969, només dos anys després de la Guerra dels Sis Dies, càrrec des del qual va mostrar la seva fermesa i es va apropar a les tesis més dretanes i conservadores del Partit Laborista. La guerra de Yom Kippur, impulsada per Egipte i Síria, va sorprendre Meir i el seu govern i, malgrat que l’exèrcit hebreu va aconseguir la seva enèsima victòria davant les tropes àrabs, va presentar la seva dimissió un any més tard.