SLOBODAN MILOSEVIC

País: Iugoslàvia.

Lloc de Naixement: Pozarevac (1941).

Lloc de defunció: l’Haia (2006).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: sortir internacionalment ben parat del greu conflicte de Bòsnia i Hercegovina.

El pitjor: les sagnants guerres a l’antiga Iugoslàvia.

Una vegada van finalitzar els governs socialistes a l’antiga Iugoslàvia, Slobodan Milosevic va abandonar la seva ideologia comunista i es va convertir en un acèrrim i radical nacionalista, sent un dels màxims protagonistes en les guerres de Sèrbia contra Eslovènia i Croàcia, una vegada aquestes repúbliques van proclamar les seves respectives independències. No obstant, el pitjor capítol es va viure amb el sagnant i cruent conflicte de Bòsnia i Hercegovina, encara que Milosevic se’n va sortir força bé i va seguir com a president iugoslau una vegada es van signar els Acords de Dayton, que van posar punt i final a la contesa. Tanmateix, arran de la guerra de Kosovo i els bombardeigs de l’OTAN a Sèrbia, el dirigent va ser empresonat a l’Haia, on es va llevar la vida.   

LUDWIG VAN BEETHOVEN

País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Bonn (1770).

Lloc de defunció: Viena (1827).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: músic.

El millor: gran mestre del Romanticisme.

El pitjor: la malaltia auditiva.

Compositor, pianista i director d’orquestra alemany d’origen flamenc, i admirador dels grans mestres clàssics Johan Sebastian Bach i Wolfgang Amadeus Mozart, es va traslladar a Viena, la gran capital musical de l’època, on va perfeccionar les seves dots compositives. Beethoven va significar el trànsit de la música clàssica des de l’era moderna a la contemporània, sent el màxim protagonista del període romàntic, moviment clau durant bona part del segle XIX. Encara que va escriure obres per a cambra, el músic germànic és fonamentalment conegut per les seves nou simfonies, destacant-ne la cinquena i la novena.  

LA CAIGUDA DE BARCELONA

Període: any 1714.

Era: Edat Moderna.

Principals protagonistes: Felip de Borbó i James Fitz – James, duc de Berwick (Castella) i Rafael Casanova i Antonio de Villarroel (Catalunya).

Capítols determinants: mort del rei Habsburg Carles II sense deixar descendència, Guerra de Successió, Pau d’Utrecht, conquista de Barcelona per les tropes borbòniques i Decrets de Nova Planta.

Principals regions: Anglaterra, Àustria, Castella, Catalunya – Aragó i França.

El millor: la resistència heroica dels barcelonins.

El pitjor: Catalunya va deixar de ser sobirana.

Quan el rei Carles II va morir sense deixar descendència, es va crear un greu problema successori al tron espanyol, iniciant-se un conflicte bèl·lic internacional entre Àustria, estat que volia mantenir els Habsburg al regne hispà i que va rebre el suport de països com Anglaterra i Holanda, i França, que desitjava instaurar-hi la dinastia Borbònica. La Pau d’Utrecht, signada l’any 1713, va significar el nomenament de Felip V de Borbó com a nou monarca espanyol, arran d’unes compensacions territorials tant a Àustria com a Anglaterra, però l’acord no va provocar el final de la contesa a la península Ibèrica, on va continuar la lluita entre les tropes catalano – aragoneses, partidàries de la continuïtat dels monarques Àustries, i l’exèrcit castellà, que defensava Felip. Finalment, els soldats castellans, comandats pel duc de Berwick, van conquistar Barcelona i van acabar amb la resistència dels catalans, sotmesos als Borbons mitjançant els Decrets de Nova Planta.   

ALDO MORO

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Maglie (1916).

Lloc de defunció: Roma (1978).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: un dels causants del miracle econòmic italià.

El pitjor: el segrest i posterior mort.

Membre de l’assemblea constituient italiana després de la caiguda del feixisme i la finalització de la Segona Guerra Mundial, i convertit en un dels principals líders de la Democràcia Cristiana, va arribar a primer ministre durant el decenni dels anys 60, en el qual es va produir el miracle econòmic italià i en què va pactar vàries vegades amb el Partit Socialista, mostrant d’aquesta forma trobar-se en el sector més progressista de la seva associació política, fet que no va impedir que fos segrestat i assassinat pel grup terrorista de la Brigades Rojes, en un dels moments més dramàtics dels anomenats anys de plom al país mediterrani.

MOSHE DAYAN



País: Israel.

Lloc de Naixement: Kibbutz Degania Alef (1915).

Lloc de defunció: Tel – Aviv (1981).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: un gran estrateg.

El pitjor: les seves dimissions polítiques.

Després de lluitar contra el règim nazi alemany durant la Segona Guerra Mundial, Moshe Dayan va participar en les quatre principals guerres àrab – israelianes que hi van tenir lloc entre 1948 i 1973, sent el seu paper militar bàsic i decisiu en els conflictes de la Guerra dels Sis Dies i en la contesa de Yom Kippur, encara que després d’aquest afer es va veure obligat a presentar la seva dimissió. En el pla polític, va exercir de ministre d’Agricultura, amb David Ben Gurion; de Defensa, amb Golda Meir, i finalment d’Afers Exteriors, amb Menahem Begin. 

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Període: 1936 – 1939.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Manuel Azaña, Lluís Companys, Francisco Franco (foto), Juan Negrín i José Antonio Primo de Rivera.

Capítols determinants: cop d’estat del bàndol nacional, la insurrecció només té un èxit parcial, inici de la guerra, resistència nacional a Toledo, conquista del país basc pels rebels, batalla de l’Ebre, presa de Catalunya pels insurrectes, els nacionals assoleixen Madrid, fi de la contesa i inici de la dictadura franquista. 

El millor: la part popular del sector republicà.

El pitjor: a la cruesa del conflicte bèl·lic hi va seguir una llarga i fèrria dictadura.

L’any 1936, hi va tenir lloc a Espanya una sublevació militar, encapçalada pel general Francisco Franco, que, si bé és cert que va triomfar en localitats com Sevilla, Palma de Mallorca o Toledo, també és veritat que va fracassar en grans urbs com Madrid, Barcelona, València, Saragossa o Bilbao. Mitjançant el vital suport de les forces de l’Eix, l’Alemanya d’Adolf Hitler i la Itàlia de Benito Mussolini, el bàndol nacional va anar conquistant places a un exèrcit republicà bastant dividit i que no va tenir l’ajut necessari de països democràtics com França o el Regne Unit, malgrat la presència de molts voluntaris estrangers d’aquests i altres estats. Una vegada va aconseguir ocupar el País Basc, la victòria a la batalla de l’Ebre va obrir les portes de Catalunya a les tropes rebels, que seguidament van conquistar les ciutats de Barcelona, València i finalment Madrid, fet que va suposar l’any 1939 el final del conflicte, al qual va seguir una llarga dictadura amb Franco com a cap d’estat.

HERNÁN CORTÉS

País: Corona de Castellà – Lleó.

Lloc de Naixement: Medellín (1485).

Lloc de defunció: Castilleja de la Cuesta (1547).

Era: Edat Moderna.

Categoria: militar i explorador.

El millor: el dots d’estrateg.

El pitjor: els desastre humanitari asteca.

L’extremeny Hernán Cortés va ser un dels pioners en la colonització espanyola d’Amèrica. Després d’establir-se a l’illa de Cuba, va fundar la ciutat de Veracruz i va entrar en territori de l’Imperi Asteca, on en principi va ser ben rebut. Arran d’una revolta de la població indígena, l’exèrcit de l’explorador espanyol va conquistar Tenochtitlán, la capital dels asteques, moment en què es va produir una catàstrofe humana pel que fa als habitants de la terra assolida. Cortés, que va pactar amb altres pobles natius per aconseguir el seu propòsit, va exercir de governador de Nova Espanya, l’actual territori de Mèxic. 

WILLY BRANDT



País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Lübeck (1913).

Lloc de defunció: Berlín (1992).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: els intents d’acostament a l’Alemanya Oriental.

El pitjor: el terrorisme.

Després de molts anys de mandat de la democràcia cristiana, que va tenir a Konrad Adenauer com a carismàtic líder, el socialdemòcrata Willy Brandt, exalcalde de la llavors dividida Berlín, es va convertir en canceller alemany, mitjançant un acord amb els liberals. El seu mandat es va caracteritzar pels seus intents d’acostament a l’Alemanya Oriental i comunista, per la greu crisi econòmica que va esclatar l’any 1973, arran del desmesurat augment dels preus del petroli, i pels atemptats del grup terrorista Fracció de l’Exèrcit Roig, comandat per Andreas Baader i Ulrike Meinhof. Les seves idees han estat bàsiques per a posteriors polítics socialistes europeus.   

LES GUERRES ARABO – ISRAELIANES

Període: entre els anys 1948 i 1973 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Gamal Abdel Nasser i Anwar al Sadat (Egipte); David ben Gurion, Moshe Sharet, Levi Eshkoi, Golda Meir i Moshe Dayan (Israel); Hussein I (Jordània); Iàssir Arafat (Palestina); Hafiz al Assad (Síria). 

Capítols determinants: contesa posterior a la independència d’Israel, conflicte de Suez, guerra dels Sis Dies i enfrontament de Yom Kippur.

Principals regions: Egipte, Iraq, Israel, Jordània, Líban, Palestina i Síria.

El millor: quant a la crisi de Suez, una de les poques vegades que els Estats Units i la Unió Soviètica van coincidir durant la Guerra Freda.

El pitjor: que en més de 60 anys, Israel i els estats àrabs no hagin arribat a un acord general i definitiu.

Molts han estat malauradament els conflictes que han tingut lloc entre Israel i les diferents aliances àrabs, però en aquest cas en destaco els quatre més importants. La primera guerra va tenir lloc després de la proclamació de l’estat hebreu, quan les tropes de diferents països àrabs, que no van acceptar la partició de dues nacionalitats decidida per l’ONU, van atacar l’exèrcit israelià, que va aconseguir aturar el xoc i fer-se amb una clara victòria. Més tard, quan Gamal Abdel Nasser (foto) havia estat proclamat nou rais egipci, Israel, el Regne Unit i França van ocupar el canal de Suez, arran que aquest fos nacionalitzat, fet que va repercutir econòmicament en les dues potències europees, però les pressions dels Estats Units i la Unió Soviètica van obligar els aliats a abandonar la contesa, en allò que va ser una victòria moral de Nasser. Posteriorment, quan el mateix Nasser i el màxim mandatari sirià Hafiz al Assad preparaven un gran atac contra els jueus, aquests es van avançar i van destrossar els enemics àrabs en un xoc llampec conegut com a la Guerra dels Sis Dies. Finalment, els aliats dels estats àrabs, amb Assad i el nou president egipci Anwar al Sadat al capdavant, van sorprendre Israel en la festivitat de Yom Kippur, encara que, amb moltes dificultats i el suport decisiu dels Estats Units, els hebreus van acabar remuntant la situació.  

CLEMENT RICHARD ATTLEE

País: Gran Bretanya.

Lloc de Naixement: Surrey (1883).

Lloc de defunció: Londres (1967).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: l’estat del benestar.

El pitjor: fi de l’imperi.

Membre del partit laborista britànic, Clement Richard Attlee va formar part, pel que fa als anys de la Segona Guerra Mundial, del govern de concentració encapçalat pel conservador Winston Churchill, a qui sorprenentment va vèncer en les eleccions posteriors al conflicte bèl·lic. Una vegada instal·lat com a primer ministre, va nacionalitzar diverses entitats i va instaurar l’estat del benestar, amb l’exemple de la implantació d’una sanitat universal. Durant el seu mandat, es va desmembrar l’Imperi Britànic, amb la pèrdua de colònies tan emblemàtiques com l’Índia; es va abandonar Palestina i, a mesura que es marcava distància amb l’Europa continental, es va realitzar un acostament als Estats Units.  

WILLIAM SHACKESPEARE

País: Anglaterra.

Lloc de Naixement: Stratford on Avon (1564).

Lloc de defunció: Stratford on Avon (1616).

Era: Edat Moderna.

Categoria: escriptor i dramaturg.

El millor: reconegut com el més gran autor teatral de la història.

El pitjor: només va publicar 16 obres en vida.

William Shackespeare, una vegada va abandonar Stratford on Avon, la seva localitat natal, i es va instal·lar a Londres, va començar a escriure poemes i sobretot peces teatrals, disciplina aquesta última en què més va destacar, fins el punt de ser considerat el millor dramaturg de la història. El bard anglès va escriure, per exemple, pel que fa a les comèdies, “El somni d’una nit d’estiu” i “Molt de soroll per no res”, mentre que quant als drames, va composar “El rei Lear”, “Enric V”, “Hamlet”, “Juli Cèsar”, “Macbeth”, “Otel·lo” o “Romeu i Julieta”. 

EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA

Període: finals del segle XV.

Era: Edat Moderna.

Principals protagonistes: Isabel I la Catòlica i Cristòfol Colom (foto).

Capítols determinants: el genovès Colom presenta el seu projecte d’arribar a l’Índia per occident a la Corona de Portugal, que rebutja; la Corona de Castella accepta el repte del navegant, Colom i els seus mariners parteixen del port andalús de Palos de la Frontera i les embarcacions arriben a Amèrica, encara que Colom va morir convençut que ho havia fet a l’Àsia. 

Principals regions: Castella i continent americà.

El millor: el descobriment d’una de les places que l’home europeu encara desconeixia.

El pitjor: els excessos que es van portar a terme contra la població indígena.

Cristòfol Colom, un navegant originari de la República de Gènova, va proposar a la Corona de Portugal la possibilitat d’arribar a l’Índia per occident, a través de l’oceà Atlàntic, rebutjant l’estat lusità un projecte més tard acceptat per la Corona de Castella, aleshores regida per la reina Isabel I la Catòlica. Mitjançant tres embarcacions, i partint del port andalús de Palos de la Frontera, Colom i els seus mariners van iniciar un llarg, esgotador i penós viatge que, després de fer escala a les illes Canàries, va assolir la desconeguda terra del continent americà, encara que l’explorador sempre va pensar que ho havia fet en territori asiàtic. D’aquesta forma, es van posar les bases de l’Imperi de Castella, que va anar des del sud dels actuals Estats Units al límit meridional del continent, en una època en què tristament també va passar a la història un terrible desastre humanitari de la població indígena. 

MENAHEM BEGIN



País: Israel.

Lloc de Naixement: Brest – Litovsk (1913).

Lloc de defunció: Jerusalem (1992).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: els acords de Camp David.

El pitjor: les matances de Sabra i Xatila.

Membre, durant la seva joventut, de diferents grups conservadors, nacionalistes i radicals, Menahem Begin va ser el primer màxim mandatari israelià del partit dretà del Likud, arran de guanyar unes eleccions de primer ministre que van acabar amb l’hegemonia laborista. El seu govern es va caracteritzar per l’esclat de successos negatius com la construcció d’habitatges en territori àrab, la invasió del Líban o la matança, en aquest país, d’un gran número de palestins en els camps de refugiats de Sabra i Xatila, perpetrats pels falangistes locals, però paradoxalment va signar a Camp David els acords de pau amb el president egipci Anwar al Sadat.

JOSÉ MARÍA AZNAR

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Madrid (1953).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: trencar quasi 14 anys d’hegemonia socialista.

El pitjor: impulsor de la guerra de l’Iraq.

Després de perdre per un estret marge les eleccions de 1993 davant Felipe González, el conservador José María Aznar va batre el polític andalús en els comicis de 1996, finalitzant quasi 14 anys de govern socialista. Durant el seu primer mandat (1996 – 2000), va haver de pactar amb el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i va mantenir una política moderada i descentralitzada, però en el seu segon període de govern (2000 – 2004), emparat en la majoria absoluta, es va mostrar més tancat i radical. En aquesta segona etapa, va pactar amb el president nord-americà George Bush i el primer ministre britànic Tony Blair la declaració de guerra a l’Iraq.   

LA INVASIÓ SOVIÈTICA DE L’AFGANISTAN

Període: finals de la dècada dels 70 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Nur Mohammad Taraki i Hafizullah Amin (Afganistan) i  Leonid Breznev (Unió Soviètica).

Capítols determinants: instal·lació d'un règim comunista pro-soviètic a l'Afganistan, lluita dels mujahidins contra el nou poder i invasió del país asiàtic per les tropes de la Unió Soviètica.

Principals regions: Afganistan i Unió Soviètica.

El millor: els intents de modernitzar un país molt ancorat en el passat.

El pitjor: el principi de la fi de la Unió Soviètica.

En el marc de la Guerra Freda, es va instaurar a l’Afganistan un govern d’ideologia comunista molt proper a la Unió Soviètica, que va xocar ben aviat amb la cultura, la tradició, la religió i els costums de l’estat asiàtic. Aquest fet va motivar que diferents grups guerrillers, anomenats mujahidins, es revoltessin contra el poder, amb l’ajut, d’una banda, dels Estats Units, la Gran Bretanya, el Pakistan i l’Aràbia Saudita, i el suport, d’altra banda, de l’Iran. El perill i la pressió dels mujahidins, que tenien com un dels seus líders Ussama Bin Laden, van provocar la invasió de les tropes soviètiques, que van trobar a l’estat asiàtic un fet molt semblant a aquell que havien patit els exèrcits nord-americans al Vietnam. El conflicte va suposar un cop molt fort per a la ja depauperada economia soviètica, mentre els soldats eren incapaços d’afrontar les continuades i persistents emboscades de les diverses guerrilles opositores. Mikhail Gorbatxov, en plena Perestroika, va decidir la retirada dels militars soviètics de l’Afganistan.

A la foto, soldats soviètics en un poblat afganès.

PERE I EL CRUEL

País: Corona de Castella i Lleó.

Lloc de Naixement: Burgos (1334).

Lloc de defunció: Montiel (1369).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: reduir el poder de l’aristocràcia.

El pitjor: molts fronts al mateix temps.

Fill del monarca Alfons XI, una vegada va ser designat rei de Castellà i Lleó, Pere I, per a alguns el Justicier i per a d’altres el Cruel, va haver d’enfrontar-se a la noblesa, la seva pròpia mare, els seus germanastres i els infants d’Aragó. Posteriorment, i en el marc de la Guerra dels 100 anys, es va aliar amb Anglaterra, amb el suport del Príncep Negre, governador d’Aquitània, i va lluitar contra Enric de Trastàmara, pretendent al tro castellano-lleonès; el monarca catalano-aragonès Pere el Cerimoniós, en l’anomenada guerra dels Dos Peres, i les tropes franceses. Malgrat aconseguir contra Enric una important victòria a Nájera, va ser finalment derrotat i mort pel seu contrincant a Montiel.

AHMED SUKARNO

País: Indonèsia.

Lloc de Naixement: Surabaja (1901).

Lloc de defunció: Jakarta (1970).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: líder i amfitrió dels No Alienats.

El pitjor: l’enderrocament.

Després de ser un dels líders independentistes d’Indonèsia, ser empresonat per la metròpoli holandesa i acabar sent alliberat pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial, es va convertir en el primer president de la república de l’estat asiàtic, una vegada aquest va aconseguir la sobirania. El seu govern, proper a la ideologia comunista i cada cop més autoritari, va aixecar inquietud en el bàndol occidental de la Guerra Freda encapçalat pels Estats Units, fins que un cop d’estat portat a terme pel general Haji Mohammad Suharto va acabar amb el seu poder. Sukarno va ser l’amfitrió de la històrica reunió dels Països No Alienats a Bandung. 

EL CRACK DE LA BORSA DE NOVA YORK

Període: any 1929.

Era: Edat Contemporània.

Capítols determinants: enfonsament de la borsa de Wall Street, greu crisi econòmica als Estats Units, la carestia arriba al continent europeu i la instauració del New Deal de Franklin D. Roosevelt.

El millor: la pitjor crisi econòmica del segle XX.

El pitjor: les polítiques del president Roosevelt.

Després d’una dècada dels anys 20 caracteritzada per la bonança econòmica, doncs els Estats Units van ser els grans beneficiats arran de la finalització de la Primera Guerra Mundial, l’octubre de l’any 1929 hi va tenir lloc l’enfonsament de la borsa novaiorquesa de Wall Street, que va originar la que és considerada la pitjor crisi econòmica del segle XX, per davant de la que va tenir-hi lloc l’any 1973, amb el vertiginós augment dels preus del petroli. El crack va originar un ascens espectacular de l’atur i la pobresa als Estats Units, fet que es va contagiar ràpidament a països europeus com França, la Gran Bretanya i molt especialment Alemanya, on la carestia va ser clau per l’adveniment d’Adolf Hitler al poder. Les polítiques del nou president nord-americà Franklin D. Roosevelt, que van adoptar el nom de New Deal i que comptaven amb una caràcter Keynesià, van aconseguir redreçar la situació.  

JIMMY CARTER

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Plains (1924).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: un dels presidents nord-americans amb més inquietuds socials de la història.

El pitjor: la crisi dels ostatges a l’ambaixada de Teheran.

Després de trencar un període republicà marcat per la polèmica presidència del dimitit Richard Nixon i la curta etapa de Gerald Ford, a qui va superar en els comicis de 1976, Jimmy Carter es va caracteritzar, quant a la gestió interior, com abans ho havia fet Lyndon Johnson, per una política social relativament esquerranista. Pel que respecta a la seva tasca en l’àmbit internacional, va haver de patir vàries adversitats: mentre persistia la gran decepció per la debacle de la guerra del Vietnam, va boicotejar els Jocs Olímpics de Moscou, arran de la invasió soviètica a l’Afganistan, i va fracassar en el seu intent de rescat dels ciutadans nord-americans segrestats en l’ambaixada de Teheran, capital de l’Iran, fet clau perquè perdés clarament les eleccions de 1980 davant el republicà Ronald Reagan.  

JOHAN SEBASTIAN BACH



País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Eisenach. (1685) 

Lloc de defunció: Leipzig (1750).

Era: Edat Moderna.

Categoria: músic.

El millor: un dels grans de la història de la música clàssica.

El pitjor: els últims anys va caure una mica en l’oblit.

Considerat el més gran compositor de música clàssica de l’era del Barroc, i un dels millors autors de la història, juntament amb Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven, als quals va influir, Johan Sebastian Bach, igualment un excel·lent organista, procedia d’una família de músics que va ser vital per a la seva progressió. Després d’abandonar Eisenach, la seva ciutat natal, va recórrer vàries localitats germàniques, com Weimar, on es va consolidar professionalment, i Leipzig, urbs on va morir. Entre les seves obres hi destaquen “Missa en sí menor”, “Oratori de Nadal” i “La passió segons Sant Mateu”.

L’ART ROMÀNIC

Període: fonamentalment, segles XI i XII.

Era: Edat Medieval.

Capítols determinants: caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, les diferents regions que hi formaven part segueixen recorreguts autòctons, amb llengua, cultura i art autònoms; aparició d’arts pre-romànics com el Paleocristià, el carolingi, el Visigot, l’Ostrogot, l’Asturià, el llombard o el Mozàrab; sorgiment del Romànic a França, expansió de l’estil per altres terres, crisi del Romànic i adveniment de l’art Gòtic.    

Principals regions: Anglaterra, Castella, Catalunya – Aragó, França i Itàlia.

El millor: el primer art global, encara que amb significatives diferències, de l’Edat Medieval.

El pitjor: l’art Gòtic li va fer ombra fins a fer-lo desaparèixer.

Quan els exèrcits bàrbars van destruir la part occidental de l’Imperi Romà, mentre a la global banda oriental feia acte d’aparició l’esplendorós art Bizantí, amb mostres excel·lents com Santa Sofia d’Istanbul i Sant Vital de Ravenna, a l’oest, les diferents regions es tancaven i feien aflorar els seus respectius arts, cultures i llengües. D’aquesta forma, encara que els arts paleocristià i carolingi van creuar algunes fronteres, van tenir-hi lloc estils autònoms com l’Ostrogod i el Llombard a la península Itàlica o el Visigot, el Mozàrab o l’Asturià a la península Ibèrica, fins que a França va aparèixer el Romànic, que es va expandir pels altres països de l’occident europeu. L’art, amb clares peculiaritats regionals, però amb aspectes unitaris com l’arc de mig punt, les bòvedes de canó i arista o certa austeritat arquitectònica, va edificar extraordinàries construccions com San Serni de Tolosa de Llangüedoc, Sant Front de Périgueux o la Madeleine de Vézélay, a França; les ermites de la Vall de Boí, el monestir de Sant Pere de Rodes o el monestir de Santa Maria de Ripoll, a Catalunya; el monestir de Sant Juan de la Peña. a Aragó; el monestir de Santa Maria de Silos o la catedral Vella de Salamanca, a Castella; la catedral de Santiago de Compostel·la, a Galícia; el baptisteri de Florència, la catedral i el baptisteri de Pisa (foto) o l’església de Sant Nicolau de Bari, a Itàlia, i l’església de Sant Miquel de Heidelberg o la catedral d’Spira, a Alemanya.   



POL POT



País: Cambodja.

Lloc de Naixement: Kompong Thom (1925).

Lloc de defunció: Sa Ngaam (1998).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: la lluita per la independència.

El pitjor: un genocidi terrible.

Després de lluitar, juntament amb guerrillers com el vietnamita Ho Chi Minh, per la independència d’Indoxina davant la metròpoli francesa; de cursar estudis a París i, una vegada aconseguida l’emancipació de Cambodja, d’enfrontar-se al príncep Norodum Sihanuk i el dictador Lon Nol, Pol Pot es va fer amb el poder de l’estat del sud-est asiàtic, des del qual va instaurar un autoritari règim maoista, que va enviar a camps de concentració a nombrosos dissidents, grup format per burgesos, intel·lectuals o simples opositors, molts dels quals van ser executats. Una vegada havia implantat un ideari en què no existia la moneda i només hi tenia lloc la vida de camp, el veí Vietnam va enviar el país per unes disputes frontereres, fet que va originar la fugida del khmers rojos de Pot a la selva.   

ANWAR AL SADAT

País: Egipte.

Lloc de Naixement: Mit Abu al – Kum (1918).

Lloc de defunció: el Caire (1981).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: els acords de Camp David.

El pitjor: els pactes amb Israel li van generar enemistats que van portar al seu assassinat.

Designat president d’Egipte arran de la mort de Gamal Abdel Nasser, Sadat va continuar la política del seu predecessor, és a dir, d’enfrontament a Israel. D’aquesta forma, el nou rais va preparar amb Síria i altres potències del món àrab un atac al país hebreu, fet que va tenir lloc el 1973 amb la Guerra de Yom Kippur, l’esclat de la qual va sorprendre les tropes israelianes, que finalment van poder remuntar una situació molt complicada. Les continuades derrotes i un sentiment anti-comunista (la Unió Soviètica era un ferm aliat d’Egipte), van propiciar un canvi de tendència de Sadat, que va signar a Camp David uns acords de pau amb el líder israelià Menahem Begin, que van propiciar el retorn del Sinaí a Egipte. No obstant, el pacte li va crear nous enemics a Sadat, que pocs anys més tard va ser assassinat al Caire.   

LES GUERRES A L’ANTIGA IUGOSLÀVIA

Període: dècada dels 90 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Alja Izetbegovic (Bòsnia i Hercegovina),  Franjo Tudjman (Croàcia), Milan Kucan (Eslovènia), Ibrahim Rugova (Kosovo), Slobodan Milosevic (Sèrbia), Radovan Karadzic (serbis de Bòsnia i Hercegovina) i Ratko Mladic (serbis de Bòsnia i Hercegovina).   

Capítols determinants: proclamació de la independència eslovena, conflicte a Eslovènia, declaració de la independència de Croàcia, dur enfrontament entre croats i serbis, anunci de la independència per part dels musulmans de Bòsnia i Hercegovina, cruenta guerra en aquesta república, acords de Dayton, contesa a Kosovo, bombardeigs de l’OTAN a Sèrbia i fractura de l’antiga Iugoslàvia.

Principals regions: Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Kosovo, Macedònia, Montenegro i Sèrbia

El millor: els pactes de Dayton van ser la decisió menys dolenta.

El pitjor: no s’havia observat tanta crueltat a Europa des de la finalització de la Segona Guerra Mundial.

Dos factors molt importants, d’una banda la mort del mariscal Tito i d’altra banda la desaparició del comunisme a Europa, van portar la desestabilització a l’antiga Iugoslàvia, que va tenir el seu inici amb la declaració d’independència de la petita república d’Eslovènia, fet que va provocar un conflicte d’uns dos mesos de durada. Molt més greu va ser la guerra que es va originar arran del moviment independentista de Croàcia, que va motivar un cruent enfrontament entre aquesta república i les tropes sèrbies. No obstant, el capítol més sagnant del conflicte balcànic va tenir lloc a Bòsnia i Hercegovina, en què els serbo-bosnians, dirigits per Radovan Karadzic (foto) i amb la col·laboració del president iugoslau Slobodan Milosevic, van cometre ferotges atrocitats contra la població musulmana, amb els clars exemples del bombardeig del mercat de Sarajevo i molt especialment en la presa de la localitat d’Srebrenica. Els acords de Dayton van posar fi a la guerra de Bòsnia i Hercegovina, però els enfrontaments van tenir continuïtat a Kosovo, on van batallar els exèrcits serbis i albano-kosovars, contesa que va originar els bombardeigs de l’OTAN en zones de Sèrbia.  

DAVID HUME

País: Escòcia.

Lloc de Naixement: Edimburg (1711).

Lloc de defunció: Edimburg (1776).

Era: Edat Moderna.

Categoria: filòsof.

El millor: una gran influència posterior.

El pitjor: el fracàs del “Tractat de la Naturalesa humana”.

El filòsof escocès David Hume va ser un dels principals representants de l’Empirisme, el qual no donava cap credibilitat a fets que no fossin clarament estudiats i investigats. Fins i tot en el seu cas, va posar en dubte la relació causa – efecte, argumentant que, malgrat les continuades repeticions entre dos fenòmens, no significa que forçosament un hagi de seguir a l’altre en un futur. Després de deixar Escòcia, a la qual tornaria poc abans de la seva mort, i de no tenir èxit la seva publicació “Tractat de la naturalesa humana”, va establir-se en països com Àustria, Itàlia i França, on va fer amistat amb els enciclopedistes. La seva influència posterior, com per exemple en Immanuel Kant, ha estat inqüestionable. 



JOAN PAU II

País: Polònia / Vaticà.

Lloc de Naixement: Wadovice (1920).

Lloc de defunció: Ciutat del Vaticà (2005).

Era: Món Actual.

Categoria: papa.

El millor: un carisma extraordinari.

El pitjor: retorn del conservadorisme al Vaticà.

Després del curt pontificat de Joan Pau I, que havia substituït Pau VI, el polonès Karol Wojtila, que va adoptar el nom de Joan Pau II, es va convertir en nou papa i va trencar una llarga sèrie de caps de l’Església Catòlica de nacionalitat italiana. El període de Wojtila es va caracteritzar per un enorme carisma, els nombrosos viatges al llarg del món, la seva implicació en la lluita per la desaparició del comunisme a Europa, per exemple amb el suport al moviment Solidarnosc de Lech Walesa al seu país natal, o per un retorn del conservadurisme a Roma, després de l’obertura que havien propiciat els pontífexs Joan XXIII i Pau VI arran del concili Vaticà II. 

ELS PROLEGÒMENS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL



Període: segle XX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Adolf Hitler (Alemanya), Édouard Daladier (França), Benito Mussolini (Itàlia) i Arthur Neville Chamberlain (Regne Unit).

Capítols determinants: greu crisi econòmica a Alemanya, ascens electoral del partit nazi, Hitler aconsegueix el poder, el führer annexiona Àustria, el líder germànic ocupa Txecoslovàquia, persecució dels jueus i inici de l’Holocaust, reunió de Hitler amb Mussolini, Chamberlain i Daladier  a Munic; Mussolini envaeix Etiòpia, Hitler i Josip Stalin pacten el repartiment de Polònia, les tropes alemanyes ocupen Polònia i inici de la Segona Guerra Mundial. 

Principals regions: Alemanya, Àustria, Etiòpia, França, Itàlia, Regne Unit, Polònia, Txecoslovàquia i Unió Soviètica.

El millor: els líders de França i la Gran Bretanya ho van intentar tot per aturar l’expansió germànica.

El pitjor: l’ambició desmesurada de Hitler.

Arran del crack borsari de Nova York, l’any 1929, i la consegüent crisi financera als Estats Units, la depressió va arribar també al continent europeu, i de forma molt concreta a Alemanya, país que a més estava patint les conseqüències del Tractat de Versalles, que va posar punt i final a la Primera Guerra Mundial i va dictaminar dures sancions econòmiques a l’estat germànic. Fets com la carestia i l’increment de l’atur van propiciar successos com un intent de cop d’estat de tipus comunista i l’auge del partit nazi, fundat per Adolf Hitler i profundament nacionalista, racista i anti-semita. Essencialment pel suport d’una empobrida classe mitjana, Hitler va assolir el poder, des del qual va propiciar, a nivell local, l’enfortiment de l’exèrcit, la fabricació massiva d’armament i la persecució de la població jueva i altres minories ètniques. En el pla internacional, va annexionar Àustria i va envair Txecoslovàquia per recuperar el sudets, zones de majoria de població germànica, per la qual cosa va despertar la inquietud de les potències guanyadores de la Gran Guerra: França i la Gran Bretanya. Els polítics d’aquests països, Édouard Daladier i Arthur Neville Chamberlain, per intentar refredar la situació, van decidir reunir-se a Munic (a foto, Hitler i Chamberlain) amb el führer i el seu aliat, el líder feixista italià Benito Mussolini, que havia envaït Albània i Etiòpia, però l’ocupació de les tropes nazis de Polònia, arran d’un acord de Hitler amb el cap soviètic Josip Stalin, va provocar el començament de la Segona Guerra Mundial.  

BILL CLINTON

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Hope (1946).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: una època de creixement econòmic.

El pitjor: el cas Lewinski.

Elegit president dels Estats Units l’any 1992, el demòcrata Bill Clinton va acabar amb 12 anys de domini republicà, vuit amb Ronald Reagan i quatre amb George W. Bush, a qui va batre a les eleccions. Amb el polític d'Arkansas al poder, els Estats Units van consolidar el seu lideratge mundial, arran de la desaparició de la Unió Soviètica, i el país va realitzar una important millora econòmica, encara que aquests fets positius es van veure enfosquits pel seu polèmic afer amb la becària de la Casa Blanca Monica Lewinski, que va estar a punt de causar-li el cessament una vegada havia triomfat en uns segons comicis electorals.  

WOLFGANG AMADEUS MOZART

País: Àustria.

Lloc de Naixement: Salzburg (1756).

Lloc de defunció: Viena (1791).

Era: Edat Moderna.

Categoria: músic.

El millor: reconegut per a molts experts com el millor músic de la història.

El pitjor: una prematura i estranya mort.

Quan només comptava quatre anys d’edat, Mozart ja es desenvolupava perfectament amb la interpretació del piano i havia estat capaç d’escriure vàries obres. Més tard, va recórrer diferents ciutats europees com Viena, París o Londres, encara que es trobava força arrelat a la seva ciutat natal de Salzburg, per posteriorment decidir abandonar la vida cortesana i intentar triomfar de forma autònoma, fet que li va provocar importants problemes de tipus econòmic. Reconegut per alguns entesos com el més gran geni de la història de la música clàssica, va morir en estranyes circumstàncies, deixant per a la posteritat obres mestres com “La flauta màgica”, “Don Giovanni” i molt especialment el “Rèquiem”.