LA GUERRA DEL VIETNAM

Període: la etapa àlgida va tenir lloc durant el decenni 1965 – 1975.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Ho Chi Minh (Vietnam del Nord), Nguyen Van Thieu (Vietnam del Sud) i Lyndon Johnson i Richard Nixon (Estats Units).

Capítols determinants: independència d’Indoxina de la metròpoli francesa, divisió del territori en Vietnam del Nord, Vietnam del Sud, Laos i Cambodja; règim comunista a Vietnam del Nord, dictadura capitalista a Vietnam del Sud, suport directe de la Xina de Mao Zedong al nord, enviament dels primers consellers nord-americans al sud durant el període de John Kennedy, els Estats Units s’involucren plenament en el conflicte sota la presidència de Lyndon Johnson, ajut indirecte de la Unió Soviètica al nord, polèmiques als Estats Units per les imatges de la guerra, intensificació del conflicte amb el mandat de Richard Nixon, manifestacions pacifistes en el territori nord-americà, retirada dels Estats Units i victòria final de Vietnam del Nord, amb la unificació de l’estat.   

Bàndols: Vietnam del Nord, amb el suport de la Xina i la Unió Soviètica, i Vietnam del Sud, amb l’ajut dels Estats Units.

El millor: la resposta pacifista als Estats Units.

El pitjor: potser el conflicte més cruent des de la finalització de la Segona Guerra Mundial.

Quan va finalitzar la Segona Guerra Mundial, amb la derrota del Japó, França va reconquistar Indoxina, la qual havia ocupat l’exèrcit nipó durant el conflicte bèl·lic. Tanmateix, les forces nacionalistes, encapçalades per Ho Chi Minh, van aconseguir derrotar la metròpoli i la zona es va dividir en quatre estats independents: Cambodja, Laos, Vietnam del Nord i Vietnam del Sud. La zona septentrional vietnamita, dominada pels comunistes de Minh i amb els ajuts de la Xina de Mao Zedong i la Unió Soviètica de Nikita Khrusxov, va declarar la guerra a la part meridional, dirigida pel dictador pro-occidental Nguyen Van Thieu, que comptava amb el suport dels Estats Units. Aquest país, sota les presidències de Dwight Eisenhower i John Kennedy, va enviar els primers consellers al sud-est asiàtic, mentre que va entrar plenament en la contesa durant el mandat de Lyndon Johnson, en una època de grans protestes a Amèrica en contra de la guerra, durant un període en què per televisió es podien observar les barbaritats del conflicte i que va coincidir amb la contracultura pacifista del moviment hippy. Encara que en un principi, amb la presidència de Richard Nixon (foto), la situació es va agreujar, finalment aquest va retirar les tropes del Vietnam. Arran de la marxa nord-americana, el nord va acabar derrotant el sud i unificant l’estat sota la ideologia comunista.    

JOHN LENNON



País: Gran Bretanya.

Lloc de Naixement: Liverpool (1940).

Lloc de defunció: Nova York (1980).

Era: Món Actual.

Categoria: Músic.

El millor: potser el més gran ídol de la música popular de tots els temps.

El pitjor: un assassinat que va tenir lloc en una època de ressorgiment creatiu.

Líder, amb Paul McCartney, del mític grup britànic The Beatles, John Lennon va ser l’autor d’emblemàtiques cançons del quartet de Liverpool com “Strawberry fields forever”, “Lucy in the sky with diamonds”, “A day in the life” o “All you need is love”. Una vegada dissolta la formació, va tenir una carrera en solitari bastant irregular, fet que no va impedir la composició de clàssics com “Imagine”, una de les peces més radiades i versionades de la història de la música pop – rock. Va ser assassinat a Nova York quan la seva creativitat semblava revifar.

JOAN XXIII



País: Vaticà.

Lloc de Naixement: Sotto il Monte (1881).

Lloc de defunció: Ciutat del Vaticà. (1963)

Era: Món Actual.

Categoria: papa.

El millor: la convocatòria dels concilis Vaticà II.

El pitjor: morir abans de la seva finalització.

Va ser elegit pontífex en una edat ja força avançada, per la qual cosa es creia que seria simplement un papa de transició i escassament decisiu, però la veritat és que el curt cicle de Joan XXIII es va convertir en bàsic, clau i històric. Amb un intent de modernitzar l’Església, posar al dia el Catolicisme i apropar-se a altres branques del Cristianisme, va convocar els concilis de Vaticà II, encara que va trobar la mort abans de finalitzar les seves sessions, per la qual cosa en va ser Pau VI, el seu successor, l’encarregat de tancar els conclaves. 

LA GUERRA DE SECESSIÓ

Període: segle XIX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Abraham Lincoln (foto) i Jefferson Davis.

Capítols determinants: elecció d’Abraham Lincoln com a president dels Estats Units, propòsit del màxim mandatari d’abolir l’esclavitud, revolta dels estats confederats del sud, avantatge de les tropes del sud, remuntada del bàndol unionista del nord, triomf final de les tropes ianquis i assassinat de Lincoln. 

Bàndols: unionista i confederal. 

El millor: la lluita contra l’esclavitud.

El pitjor: mai s’ha vessat tanta sang en la història dels Estats Units.  

La Guerra Civil nord-americana va tenir lloc quan el republicà i unionista Abraham Lincoln, partidari de l’abolició de l’esclavitud, va vèncer en les eleccions presidencials nord-americanes. Va ser en aquell moment quan els estats confederats del sud, de caràcter agrícola i partidaris del treball forçat, van declarar la guerra a les regions industrials del nord. Si bé és cert que en un principi les tropes del sud van desnivellar la balança al seu favor, la remuntada dels ianquis no es va fer esperar i, mitjançant el seu poder naval i l’ocupació del riu Mississipí, que va dividir els territoris confederats, van acabar derrotant els seus adversaris. Poc després del cruent enfrontament, Lincoln va ser assassinat durant una representació teatral.  

FREDERIC I BARBARROJA

Estat: Imperi Germànic.

Lloc de Naixement: Ravensburg (1122).

Lloc de defunció: Saleph (1190).

Era: Edat Medieval.

Categoria: emperador.

El millor: un gran poder.

El pitjor: la derrota contra el Papat.

Frederic I Barbarroja, monarca de la dinastia dels Hohenstaufen, va ser proclamat duc de Suàbia, rei germànic, quan va ser coronat en una localitat tan simbòlica com Aquisgran; màxim mandatari d’Itàlia, a la ciutat llombarda de Pavia, i emperador del Sacre Imperi Romano – Germànic, investit a Roma pel Papa Adrià IV. Molt actiu en les lluites entre gibelins, als quals va donar suport, i güelfs, va nomenar papes contraris a l’oficial, Alexandre III, qui finalment va aconseguir sotmetre l’emperador. Després d’expandir les seves possessions a Polònia i Escandinàvia, Frederic va ser un dels caps de la Tercera Creuada, en la qual va trobar la mort.

EDSON ARANTES PELÉ

País: Brasil.

Lloc de Naixement: Tres Coraçoes (1940).

Era: Món Actual.

Categoria: futbolista.

El millor: el millor jugador mundial de la dècada dels 60.

El pitjor: no haver jugat mai al continent europeu.

Amb només 17 anys, es va convertir en una de les estrelles de la selecció brasilera que va assolir el seu primer Mundial, el 1958 a Suècia. Quatre anys més tard, a Xile, va aconseguir la seva segona Copa del Món, encara que es va perdre els partits més decisius per una lesió, que també va patir el 1966 a Anglaterra, quan la Canarinha va ser aviat eliminada. El millor moment del futbolista brasiler va tenir lloc a Mèxic 1970, quan la Seleçao va aconseguir el seu tercer títol mundial amb Pelé com a principal protagonista d’un equip mític. Al marge del combinat nacional del seu país, cal significar les dues Copes Libertadores conquistades amb el Santos.

EL RENAIXEMENT

Període: segles XV i XVI.

Era: Edat Moderna.

Principals protagonistes: Filippo Brunelleschi, Leon Batista Alberti i Michelangelo Buonarroti (Arquitectura); Nicolò Donatello i Michelangelo Buonarroti (Escultura); Tomasso Massacio, Guido Fra Angelico, Pietro Perugino, Giovanni Bellini, Donato Bramante, Sandro Botticelli, Leonardo da Vinci, Piero della Francesca, Rafael Sanzio, Michelangelo Buonarroti, Paolo Veronese, Tiziano Vecelli, Giorgione Barbarello i Jacopo Tintoretto (Pintura).  

Principals zones: Florència, Roma, Venècia, Milà i regnes de França i Castella.

El millor: un dels moviments artístics més decisius de la història i la presència de genis com Leonardo, Rafael o Michelangelo.

El pitjor: l’ostracisme en què va caure tot allò referent amb l’Edat Medieval.

Després del llarg període de l’Edat Medieval, segles obscurs segons, crec que amb certa injustícia, els representants del nou moviment, va sorgir el corrent artístic del Renaixement, que va tenir el seu bressol a la bella ciutat toscana de Florència, llavors sota el lideratge polític i econòmic de la família dels Medici. La principal característica de la nova era van ser un retorn a l’època clàssica, quan es va reivindicar abastament la cultura de l’Antiguitat, tant la grega com la romana. En arquitectura, art que va tenir en Brunelleschi i el polifacètic Michelangelo les seves màximes expressions, es va distingir per la bellesa i la perfecció tècnica de les cúpules, com les que coronen les esglésies de Santa Maria dei Fiori de Florència (Brunelleschi) o San Pietro de Roma (Buonarroti). En escultura hi van destacar les figures equilibrades i serenes de Donatello i el mateix Buonarroti, encara que aquest va marcar el camí cap el Manierisme, precursor del barroc. En pintura, igualment equilibrada, serena i un tant hieràtica, hi va tenir lloc el fenomen de la perspectiva, ja desenvolupat per mestres com Giotto a la Baixa Edat Mitjana. Aquesta art va tenir les aportacions de genis com Botticelli, Leonardo, Rafael i novament Michelangelo. Després de néixer a Florència, el Renaixement va tenir igualment brillants etapes a Roma i Venècia i es va expandir cap al ducat de Milà o els regnes de França i Castella. El moviment es va desenvolupar durant els segles XV i XVI i va donar pas, al XVII, al corrent del Barroc.      

A la foto, la cúpula de Santa Maria dei Fiori, a Florència, obra de Brunelleschi.

WOODY ALLEN

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Nova York (1935).

Era: Món Actual.

Categoria: actor, director i guionista cinematogràfic.

El millor: films com “Annie Hall”, “Manhattan” o “Interiors”.

El pitjor: la seva vida privada.

El novaiorquès Woody Allen és un dels directors més prestigiosos de la història del cinema, amb títols transcendentals com “Annie Hall”, que li va valer el seu únic Oscar com a realitzador; “Manhattan”, “Interiors”, “September”, “La rosa púrpura del Caire”, “Another woman”, “Bales sobre Broadway” o “Match Ball”, potser la seva darrera obra mestra. Al llarg de la seva extensa i prolífica trajectòria, ha combinat la comèdia amb el drama, faceta aquesta última en què ha rebut una gran influència del director suec Ingmar Bergman, i ha comptat de forma assídua amb actrius com Diane Keaton i Mia Farrow , que han estat també companyes sentimentals.