L’EDAT ANTIGA

Període: des de les primeres grans civilitzacions, cap al segle IV a C, fins a la caiguda de l’imperi romà d’occident, al segle V d C.

El millor: les gran èpoques de Mesopotàmia (foto), Egipte, Grècia i Roma.

El pitjor: el deteriorament de l’Imperi Romà.

L’Edat Antiga es va iniciar amb l’aparició de les primeres civilitzacions, com aquelles que van tenir lloc a Mesopotàmia, a les valls dels rius Èufrates i Tigris, i a l'Egipte dels faraons, als marges del riu Nil. Seguidament hi van tenir lloc les grans eres de Grècia, amb els corresponents prolegòmens de les civilitzacions de Creta i Micenes i dividida en les fases Arcaica, Clàssica i Helenística, aquesta última durant el predomini de la Macedònia de l’emperador Alexandre el Gran, i de Roma, època repartida en els períodes Republicà i imperial. El final de l’Antiguitat el marca la caiguda de l’imperi romà d’occident a mans dels exèrcits bàrbars.  

LLORENÇ DE MÈDICI



País: República de Florència.

Lloc de Naixement: Florència (1449).

Lloc de defunció: Careggi (1492).

Era: Edat Moderna.

Categoria: polític.

El millor: l’edat d’or del Renaixement a Florència.

El pitjor: les lluites pel poder.

Fill de Cosme de Mèdici, Llorenç, anomenat el Magnífic, va exercir de banquer, polític, diplomàtic, mecenes artístic, filòsof i poeta. Durant el seu govern, la república de Florència va viure el seu màxim esplendor, tant des del punt de vista polític, mantenint un equilibri amb altres poderosos estats de la península Itàlica com Venècia, com de l’artístic, moment en què la bella ciutat de la capital toscana va viure els inicis de l’era del Renaixement. Després de la seva mort, la ciutat estat va perdre hegemonia i va començar una clara decadència.

HAFEZ AL - ASSAD

País: Síria.

Lloc de Naixement: Lataquia (1930).

Lloc de defunció: Damasc (2000).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: un ascens meteòric.

El pitjor: instauració d’una dictadura encara vigent.

Carismàtic militar, malgrat haver estat un dels grans derrotats, com a màxim responsable de les forces aèries de Síria, de la Guerra dels Sis Dies contra Israel, Hafez al – Assad es va convertir en president del país àrab arran d’un cop d’estat i va instaurar un règim dictatorial i autoritari. Va intentar recuperar els Alts del Golan, que s’havia annexionat el país hebreu després del conflicte de 1967, mitjançant la guerra de Yom Kippur de 1973, sense aconseguir el seu objectiu. Posteriorment, en plena Guerra Freda, Assad es va apropar fermament al bloc soviètic i va intervenir de forma aclaparadora en el veí Líban.  

L’ARRIBADA DE L’HOME A LA LLUNA

País: Estats Units.

Període: any 1969.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Neil Armstrong (foto), Edwin Aldrin i Michael Collins.

Capítols determinants: s’inicia en plena Guerra Freda la carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica (URSS), la URSS llença a l’espai el primer ésser viu, la gossa Laika; l’estat soviètic envia a l’exterior el primer ésser humà, Iuri Gagarin; gran esforç pressupostari dels Estats Units per compensar el retard experimentat en relació al seu gran adversari, enviament de l’Apolo XI a la lluna i Neil Armstrong és converteix en el primer home en trepitjar el satèl·lit.

El millor: una de les grans fites de la humanitat.

El pitjor: el projecte no va comptar amb una continuïtat massa prolongada.

A finals de la dècada dels 50 del segle passat, la URSS va aconseguir un clar avantatge en l’anomenada carrera espacial, en el context de la Guerra Freda, quan sota el període de Nikita Hrustxov es van enviar, en primer lloc, mitjançant la gossa Laika, un ésser viu a l’espai i, en segon lloc, un ésser humà en la persona de Iuri Gagarin. Això va motivar que els Estats Units, a partir del mandat de John Kennedy, elevessin de forma espectacular el pressupost destinat a la NASA. Els fruits van tenir lloc quan al mes de juliol de 1969, el coet Apolo XI va arribar a la lluna amb els astronautes Neil Armstrong, el primer home en trepitjar el satèl·lit; Edwin Aldrin i Michael Collins. 

ALCIDE DE GASPERI

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Pieve Tesino (1881).

Lloc de defunció: Borgo Valsugana (1954).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la reconstrucció d’Itàlia.

El pitjor: els problemes davant el feixisme.

Integrant de la minoria italiana al parlament austríac, es va incorporar plenament a la vida política del seu país quan, després de la Primera Guerra Mundial, la seva regió, el Trentino, va passar a formar part de la República Italiana. Va fundar el Partit Popular Italià, d’ideologia catòlica i conservadora; va ser empresonat pel líder feixista Benito Mussolini, va exercir de bibliotecari al vaticà i, arran de la finalització de la Segona Guerra Mundial, va crear el partit de la Democràcia Cristiana, sent elegit primer ministre, lloc des del qual va reconstruir el país, que va fer entrar en organismes internacionals com la CECA i l’OTAN. 

NERÓ

Estat: Imperi Romà.

Lloc de Naixement: Àntium (37).

Lloc de defunció: Roma (68).

Era: Edat Antiga.

Categoria: emperador.

El millor: els primers anys.

El pitjor: la tirania posterior.

Últim emperador romà de la dinastia Júlia – Clàudia, va succeir Claudi, que prèviament l’havia adoptat i l’havia nomenat hereu en detriment del seu fill Britànic. Després d’un període inicial positiu, en què va aconseguir èxits exteriors contra parts i britànics i va afavorir l’art i la cultura, va arribar una etapa marcada per la tirania i diversos deliris, entre els quals cal significar l’assassinat de la seva mare Agripina, la persecució dels cristians o l’incendi de la ciutat. Es va fer matar arran que el Senat ordenés la seva detenció. 

L’EDAT MEDIEVAL

Època: del segle V al XV.

El millor: els arts Romànic i Gòtic.

El Pitjor: els obscurs anys de l’Alta Edat Mitjana.

La caiguda de l’imperi romà d’occident està considerat com l’inici de l’Edat Medieval, que va finalitzar amb la conquista de Constantinoble pels otomans, fet que va significar la desaparició de l’Imperi Bizantí, és a dir, el romà d'orient. L’era està dividida en l’Alta Edat Medieval, caracteritzada per un retrocés important del comerç, la circulació monetària i la vida urbana a Europa, i la Baixa Edat Medieval, quan el continent es va anar recuperant a poc a poc, fet que finalment es consolidaria durant el període del Renaixement, ja en l’Edat Moderna. En aquest llarg lapse de temps, d’uns 11 segles de durada, hi van haver esdeveniments com l’expansió islàmica, que va arribar a la península Ibèrica; l’Imperi Carolingi, la consolidació del Sacre Imperi Romano - Germànic, les invasions dels normands al sud d’Europa, les Creuades, la Guerra dels 100 Anys (foto), amb Anglaterra i França com a principals combatents, o la reconquista pel que fa als diferents estats cristians ibèrics. Pel que respecta a la cultura, en aquesta etapa hi van tenir lloc els arts Paleocristià, Bizantí, Islàmic i, fonamentalment, el Romànic, amb els seus antecedents formats per exemple pel Visigot i l’Asturià, i el Gòtic.      

JOSEP TARRADELLAS

País: Catalunya.

Lloc de Naixement: Cervelló (1899).

Lloc de defunció: Barcelona (1988).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: primer president de la Generalitat restaurada.

El pitjor: un llarg exili.

Exiliat a França després de la Guerra Civil, va ser molts anys president de la Generalitat en l’exili, fins que la mort de Francisco Franco i la finalització de la dictadura van motivar el seu retorn a Barcelona quan la màxima institució catalana va ser reinstaurada. Durant el seu mandat, es va aprovar l’Estatut de Sau, va haver d’afrontar una important crisi econòmica i va mantenir unes relacions aparentment cordials amb Adolfo Suárez, aleshores president del govern espanyol. Va ser succeït en el càrrec per Jordi Pujol.  

ITZAK RABIN

País: Israel.

Lloc de Naixement: Jerusalem (1922).

Lloc de defunció: Tel – aviv (1995).

Era: Món Actual.

Categoria: militar i polític.

El millor: els esforços per aconseguir la pau amb Palestina.

El pitjor: un assassinat que va acabar amb moltes esperances.

Després de participar en la primera guerra entre àrabs i israelians, arran de la fundació de l’estat jueu, i en el conflicte de Suez, i de ser igualment un dels caps militars de la guerra llampec dels Sis Dies, Itzak Rabin es va passar al món de la política i va substituir Golda Meir com a primer ministre després de la contesa de Yom Kippur. D’ideologia laborista, Rabin va ser de nou nomenat màxim mandatari del seu país dues dècades més tard, quan va intensificar amb Iàssir Arafat el diàleg per aconseguir un acord de pau amb Palestina, fet que els hi va valer guanyar el premi Nobel de la Pau. En un període en què l’entesa amb els àrabs semblava molt a prop, va ser assassinat per un extremista hebreu.    

LA CAIGUDA DEL COMUNISME A EUROPA

Període: Finals de la dècada dels 80 i inicis del decenni dels 90 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Nicolai Ceaucescu (Romania), Mikhail Gorbatxov (URSS), Vaclav Havel (Txecoslovàquia), Erich Hönecker (Alemanya Oriental) i Lech Walesa (Polònia).

Capítols determinants: arribada de Mikhail Gorbatxov al poder soviètic, moviment de la Perestroika, acords entre els Estats Units i la Unió Soviètica (URSS), enderrocament del mur de Berlín, reunificació d’Alemanya, desaparició dels règims comunistes a l’Europa de l’Est i caiguda de la URSS.

Principals estats: Albània, Alemanya Oriental, Bulgària, Hongria, Iugoslàvia, Polònia, Romania, Txecoslovàquia i la URSS.

El millor: la fi de moltes dictadures.

El pitjor: l’inici de molta inestabilitat.

Quan Mikhail Gorbatxov (foto) es va convertir en el màxim mandatari de la Unió Soviètica (URSS), va iniciar una sèrie de reformes polítiques, socials i econòmiques, en un moviment que es va conèixer com la Perestroika, mentre arribava a diferents acords de desarmament amb el president nord-americà, el republicà i conservador Ronald Reagan, els quals van pal·liar els efectes de la Guerra Freda. Malgrat que Gorbatxov segurament desitjava la continuïtat tant del comunisme, en una versió menys rígida, com de la URSS, les seves accions van acabar provocant la caiguda de la ideologia a Europa, sent especialment significatius els casos de Polònia, amb la lluita del sindicalista Lech Walesa; Alemanya Oriental, amb la renúncia d’Erich Hönecker; Txecoslovàquia, mitjançant la revolució de Vellut encapçalada per l’intel·lectual Vaclav Havel, o Romania, amb les execucions de Nicolai Ceaucescu i la seva esposa, mentre el gegant soviètic es trencava en diversos estats independents. Si bé és cert que la democràcia va arribar a aquests països, també és veritat que la transició que van haver de patir aquests estats va ser força traumàtica, amb profundes crisis econòmiques, l’existència de màfies i una terrible corrupció, mentre que al territori de l’antiga Iugoslàvia hi van tenir lloc diferents guerres ètniques, d’una crueltat que no s’observava a Europa des de la Segona Guerra Mundial.