JOAN PAU II

País: Polònia / Vaticà.

Lloc de Naixement: Wadovice (1920).

Lloc de defunció: Ciutat del Vaticà (2005).

Era: Món Actual.

Categoria: papa.

El millor: un carisma extraordinari.

El pitjor: retorn del conservadorisme al Vaticà.

Després del curt pontificat de Joan Pau I, que havia substituït Pau VI, el polonès Karol Wojtila, que va adoptar el nom de Joan Pau II, es va convertir en nou papa i va trencar una llarga sèrie de caps de l’Església Catòlica de nacionalitat italiana. El període de Wojtila es va caracteritzar per un enorme carisma, els nombrosos viatges al llarg del món, la seva implicació en la lluita per la desaparició del comunisme a Europa, per exemple amb el suport al moviment Solidarnosc de Lech Walesa al seu país natal, o per un retorn del conservadurisme a Roma, després de l’obertura que havien propiciat els pontífexs Joan XXIII i Pau VI arran del concili Vaticà II. 

ELS PROLEGÒMENS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL



Període: segle XX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Adolf Hitler (Alemanya), Édouard Daladier (França), Benito Mussolini (Itàlia) i Arthur Neville Chamberlain (Regne Unit).

Capítols determinants: greu crisi econòmica a Alemanya, ascens electoral del partit nazi, Hitler aconsegueix el poder, el führer annexiona Àustria, el líder germànic ocupa Txecoslovàquia, persecució dels jueus i inici de l’Holocaust, reunió de Hitler amb Mussolini, Chamberlain i Daladier  a Munic; Mussolini envaeix Etiòpia, Hitler i Josip Stalin pacten el repartiment de Polònia, les tropes alemanyes ocupen Polònia i inici de la Segona Guerra Mundial. 

Principals regions: Alemanya, Àustria, Etiòpia, França, Itàlia, Regne Unit, Polònia, Txecoslovàquia i Unió Soviètica.

El millor: els líders de França i la Gran Bretanya ho van intentar tot per aturar l’expansió germànica.

El pitjor: l’ambició desmesurada de Hitler.

Arran del crack borsari de Nova York, l’any 1929, i la consegüent crisi financera als Estats Units, la depressió va arribar també al continent europeu, i de forma molt concreta a Alemanya, país que a més estava patint les conseqüències del Tractat de Versalles, que va posar punt i final a la Primera Guerra Mundial i va dictaminar dures sancions econòmiques a l’estat germànic. Fets com la carestia i l’increment de l’atur van propiciar successos com un intent de cop d’estat de tipus comunista i l’auge del partit nazi, fundat per Adolf Hitler i profundament nacionalista, racista i anti-semita. Essencialment pel suport d’una empobrida classe mitjana, Hitler va assolir el poder, des del qual va propiciar, a nivell local, l’enfortiment de l’exèrcit, la fabricació massiva d’armament i la persecució de la població jueva i altres minories ètniques. En el pla internacional, va annexionar Àustria i va envair Txecoslovàquia per recuperar el sudets, zones de majoria de població germànica, per la qual cosa va despertar la inquietud de les potències guanyadores de la Gran Guerra: França i la Gran Bretanya. Els polítics d’aquests països, Édouard Daladier i Arthur Neville Chamberlain, per intentar refredar la situació, van decidir reunir-se a Munic (a foto, Hitler i Chamberlain) amb el führer i el seu aliat, el líder feixista italià Benito Mussolini, que havia envaït Albània i Etiòpia, però l’ocupació de les tropes nazis de Polònia, arran d’un acord de Hitler amb el cap soviètic Josip Stalin, va provocar el començament de la Segona Guerra Mundial.  

BILL CLINTON

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Hope (1946).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: una època de creixement econòmic.

El pitjor: el cas Lewinski.

Elegit president dels Estats Units l’any 1992, el demòcrata Bill Clinton va acabar amb 12 anys de domini republicà, vuit amb Ronald Reagan i quatre amb George W. Bush, a qui va batre a les eleccions. Amb el polític d'Arkansas al poder, els Estats Units van consolidar el seu lideratge mundial, arran de la desaparició de la Unió Soviètica, i el país va realitzar una important millora econòmica, encara que aquests fets positius es van veure enfosquits pel seu polèmic afer amb la becària de la Casa Blanca Monica Lewinski, que va estar a punt de causar-li el cessament una vegada havia triomfat en uns segons comicis electorals.  

WOLFGANG AMADEUS MOZART

País: Àustria.

Lloc de Naixement: Salzburg (1756).

Lloc de defunció: Viena (1791).

Era: Edat Moderna.

Categoria: músic.

El millor: reconegut per a molts experts com el millor músic de la història.

El pitjor: una prematura i estranya mort.

Quan només comptava quatre anys d’edat, Mozart ja es desenvolupava perfectament amb la interpretació del piano i havia estat capaç d’escriure vàries obres. Més tard, va recórrer diferents ciutats europees com Viena, París o Londres, encara que es trobava força arrelat a la seva ciutat natal de Salzburg, per posteriorment decidir abandonar la vida cortesana i intentar triomfar de forma autònoma, fet que li va provocar importants problemes de tipus econòmic. Reconegut per alguns entesos com el més gran geni de la història de la música clàssica, va morir en estranyes circumstàncies, deixant per a la posteritat obres mestres com “La flauta màgica”, “Don Giovanni” i molt especialment el “Rèquiem”. 

LA BATALLA D’AGINCOURT

Període: segle XV.

Era: Edat Medieval.

Principals protagonistes: Enric V (Anglaterra) i Carles VI (França).  

Capítols determinants: període determinant de la Guerra dels 100 Anys, gran victòria d’Enric V i el monarca anglès és proclamat rei de França.

Principals regions: Anglaterra i França.

El millor: un gran triomf de les tropes angleses.

El pitjor: una victòria només transitòria.

Quan Enric V va ser coronat rei d’Anglaterra, aquesta estava sent clarament derrotada per França en la Guerra dels 100 Anys, ja que havia perdut moltes possessions en terres gal·les, però el nou monarca estava disposat a canviar la tendència del conflicte, per la qual cosa va desembarcar al port de Harfleur per remuntar la situació. La trobada clau entre els exèrcits anglès i francès van tenir lloc a Agincourt, on les tropes d’Enric, malgrat ser menys nombroses que les adversàries, van aconseguir una gran victòria, fonamentalment gràcies a l’ús d’una nova arma: l’arc llarg. Arran de la contesa, Enric es va proclamar rei de França, encara que la guerra donaria un tomb definitiu favorable als francesos.

LECH WALESA



País: Polònia.

Lloc de Naixement: Popowo (1943).

Era: Món Actual.

Categoria: obrer, sindicalista i polític.

El millor: home clau per a l’arribada de la democràcia a Polònia.

El pitjor: però la seva ideologia es trobava gairebé a l’altre extrem.

Lech Walesa, un electricista que va fundar a la ciutat portuària i industrial de Gdansk el sindicat Solidarnosc, va ser el gran artífex de la fi del comunisme a Polònia. Arran de provocar continuades protestes i vagues, va aconseguir importants reformes per part de la cúpula governamental polonesa, però la pressió de la Unió Soviètica (URSS) va motivar el fre de l’obertura per part del president Wojciech Jaruzelski, que a més va forçar l’ingrés a la presó de Walesa. Amb l’esclat de la Perestroika a l’URSS, sota el mandat de Mikhail Gorbatxov, i la consegüent desaparició del comunisme al continent europeu, Walesa va ser proclamat president de Polònia, encara que, com va succeir a Rússia amb Boris Ieltsin, potser va portar els canvis massa lluny.

THOMAS JEFFERSON

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Shadwell (1743).

Lloc de defunció: Charlottesville (1826). 

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: autor de la Declaració d’Independència.

El pitjor: l’expansió cap a l’Oest no va portar només fets positius.

Governador de l’estat de Virgínia, i secretari d’estat i vicepresident del país, Thomas Jefferson, autor de l’esborrany de la Declaració d’Independència dels Estats Units, fou el tercer president del nou estat, període en què es va comprar a França la Louisiana i en què es va iniciar l’expansió i la colonització de la part occidental del país. Seguidor de les idees de la Il·lustració, va ser un defensor de la democràcia, els drets humans, la tolerància religiosa i la llibertat de les regions.

L’EDAT MODERNA



Capítols determinants: aparició de l’Humanisme, sorgiment del Renaixement, poder de les monarquies envers els nobles, conquista de Constantinoble per part dels otomans, descobriment d’Amèrica, adveniment del Barroc, Guerra dels 30 Anys, la França de Lluís XIV, predomini de l’absolutisme monàrquic, moviment de la Il·lustració, independència dels Estats Units i esclat de la Revolució Francesa. 

El millor: la fi del règim feudal.

El pitjor: la cara negativa del descobriment d’Amèrica.

La conquista de Constantinoble pels otomans, que va significar la desaparició de l’Imperi Bizantí, està considerat com l’inici oficial de l’Edat Moderna, encara que en alguns casos es pugui significar com el final de l’Edat Medieval l’aparició del Renaixement a la ciutat toscana de Florència o el descobriment del continent americà per part de Cristòfol Colom. Durant l’era moderna de la història, que va romandre uns tres segles, fonamentalment els XVI, XVII i XVIII, cal destacar també l’autoritarisme i el poder absolut de la Monarquia envers la Noblesa, en allò que va significar el final, almenys a gran escala, del període feudal; el sorgiment de França com a primera potència europea, de la mà dels cardenals Richelieu i Mazarino i del rei Lluís XIV (foto), la qual va ser la gran beneficiada de la Guerra dels 30 Anys; l’adveniment del dramàtic art Barroc, que va substituir el serè i equilibrat Renaixement, o l’aparició de la Il·lustració, que va situar la Raó en un lloc primordial del pensament humà. Fets com la independència dels Estats Units o la irrupció de la Revolució Francesa representen el començament de l’edat Contemporània.   

OLIVER CROMWELL



País: Anglaterra.

Lloc de Naixement: Huntingdon (1599).

Lloc de defunció: Londres (1658).

Era: Edat Moderna.

Categoria: polític i militar.

El millor: lluitar contra l’absolutisme monàrquic.

El pitjor: però el seu mandat va suposar una fèrria dictadura.

Després de formar part de la cambra dels Comuns, Oliver Cromwell es va enfrontar al rei Carles I, que havia dissolt el parlament i havia posat en pràctica un poder absolut. Després de derrotar el monarca, que va acabar sent ajusticiat, Cromwell va instaurar una república de caràcter autoritari, dictatorial i favorable als puritans, encara que teòricament havia establert la llibertat de culte. Durant el seu mandat, va sotmetre els pobles d’Escòcia i Irlanda. 

SALVADOR ALLENDE

País: Xile.

Lloc de Naixement: Valparaíso (1908).

Lloc de defunció: Santiago de Xile (1973).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: l’intent de governar una Xile més justa i igualitària.

El pitjor: el cop d’estat que va acabar amb la seva vida.

Arran de vèncer en les eleccions presidencials, Salvador Allende es va disposar a realitzar unes mesures de tipus socialista, com una reconversió agrària o la nacionalització de les mines de coure. Els Estats Units, que veien perillar els seus interessos econòmics i temien un nou focus comunista a l’Amèrica Llatina, després de l’introduït per Fidel Castro a Cuba, van combatre fermament el nou règim instaurat a Xile. Enmig de grans protestes socials, provocades per una profunda crisi econòmica, el president xilè va poder aturar un primer intent de cop d’estat militar, però no va ser capaç d’evitar el segon, encapçalat pel general Augusto Pinochet i propiciat per la CIA. Arran d’aquest succés, Allende es va llevar la vida. 

LA REVOLUCIÓ IRANIANA

Període: finals de la dècada dels 70 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Mohammad Reza Pahlevi i Ruhol·lah Khomeini (foto).

Capítols determinants: protestes heterogènies contra la dictadura del xa, caiguda de Pahlevi, poder total per a l’aiatol·lah Khomeini, instauració d’una teocràcia islàmica, enfrontament amb els Estats Units i segrest de ciutadans nord-americans a l’ambaixada de Teheran.

El millor: el final d’una cruenta dictadura.

El pitjor: molta part de l’oposició al xa va quedar fora del govern.

Estats Units i la Gran Bretanya van ser dues peces clau perquè, durant els anys inicials de la Guerra Freda, un cop d’estat deposés el president nacionalista Mohammad Mossadeq i el xa Reza Pahlevi instaurés una dictadura a l’Iran. Després de molts anys de règim cruent i autoritari, encara que va modernitzar considerablement el país asiàtic, Pahlevi va haver de dimitir i exiliar-se arran de continuades i fermes protestes de l’oposició, la qual tenia un caire molt heterogeni, doncs hi formaven part des de la dreta moderada fins els comunistes, passant per la força islamista, que de la mà de l’aiatol·lah Ruhol·lah Khomeini es va fer finalment amb el poder. El nou règim, de caràcter teocràtic i de gran rigidesa, va mantenir un dur enfrontament amb els Estats Units, gran valedor del xa, fet que va culminar amb el segrest de ciutadans nord-americans a l’ambaixada de Teheran. 

HUGO CHÁVEZ

País: Veneçuela.

Lloc de Naixement: Sabanetas (1954).

Lloc de defunció: Caracas (1913).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: algunes bones intencions.

El pitjor: el populisme.

Hugo Chávez va intentar un cop d’estat a Veneçuela contra el president Carlos Andrés Pérez, que va fracassar i pel qual va ser empresonat, encara que uns anys més tard, per la via democràtica, es va convertir en màxim mandatari de l’estat sud-americà, càrrec des del qual va exercir una política autoritària, de tipus esquerranista, de clar caràcter populista, d’oposició als Estats Units, de caire nacionalista i d’intromissió en els diferents mitjans de comunicació, fins el punt d’eliminar-ne alguns que no li eren propicis. Va formar un grup de polítics llatinoamericans de tendència socialitzant amb el cubà Fidel Castro, el nicaragüenc Daniel Ortega, el bolivià Evo Morales o l’equatorià Rafael Correa, mantenint igualment acords amb l’Iran dels Aiatol·lahs, com Veneçuela, una potència petrolífera.

MOHAMMAD IBN BATUTA

País: Marroc.

Lloc de Naixement: Tánger (1304).

Lloc de defunció: Fes (1369).

Era: Edat Medieval.

Categoria: escriptor, viatger i explorador.

El millor: la importància que van tenir per a la geografia els escrits sobre els seus viatges.

El pitjor: als seus relats hi pot haver algun passatge fantàstic.

El berber Ibn Batuta va efectuar llargs viatges que el van portar per l’Espanya musulmana, el nord i la part oriental d’Àfrica, la gran ciutat de Constantinoble, l’Àsia Menor, la Península Aràbiga, Iraq, Pèrsia, Afganistan, l’Índia o la Xina. Els relats de les seves experiències els va explicar en un llibre conegut com a Rihlah, que va ser bàsic per al coneixement de la geografia, sobretot pel que fa a les terres islàmiques. L’aeroport de Tànger, la seva ciutat natal, porta el seu nom.