JOSÉ MARÍA AZNAR

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Madrid (1953).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: trencar quasi 14 anys d’hegemonia socialista.

El pitjor: impulsor de la guerra de l’Iraq.

Després de perdre per un estret marge les eleccions de 1993 davant Felipe González, el conservador José María Aznar va batre el polític andalús en els comicis de 1996, finalitzant quasi 14 anys de govern socialista. Durant el seu primer mandat (1996 – 2000), va haver de pactar amb el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i va mantenir una política moderada i descentralitzada, però en el seu segon període de govern (2000 – 2004), emparat en la majoria absoluta, es va mostrar més tancat i radical. En aquesta segona etapa, va pactar amb el president nord-americà George Bush i el primer ministre britànic Tony Blair la declaració de guerra a l’Iraq.   

LA INVASIÓ SOVIÈTICA DE L’AFGANISTAN

Període: finals de la dècada dels 70 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Nur Mohammad Taraki i Hafizullah Amin (Afganistan) i  Leonid Breznev (Unió Soviètica).

Capítols determinants: instal·lació d'un règim comunista pro-soviètic a l'Afganistan, lluita dels mujahidins contra el nou poder i invasió del país asiàtic per les tropes de la Unió Soviètica.

Principals regions: Afganistan i Unió Soviètica.

El millor: els intents de modernitzar un país molt ancorat en el passat.

El pitjor: el principi de la fi de la Unió Soviètica.

En el marc de la Guerra Freda, es va instaurar a l’Afganistan un govern d’ideologia comunista molt proper a la Unió Soviètica, que va xocar ben aviat amb la cultura, la tradició, la religió i els costums de l’estat asiàtic. Aquest fet va motivar que diferents grups guerrillers, anomenats mujahidins, es revoltessin contra el poder, amb l’ajut, d’una banda, dels Estats Units, la Gran Bretanya, el Pakistan i l’Aràbia Saudita, i el suport, d’altra banda, de l’Iran. El perill i la pressió dels mujahidins, que tenien com un dels seus líders Ussama Bin Laden, van provocar la invasió de les tropes soviètiques, que van trobar a l’estat asiàtic un fet molt semblant a aquell que havien patit els exèrcits nord-americans al Vietnam. El conflicte va suposar un cop molt fort per a la ja depauperada economia soviètica, mentre els soldats eren incapaços d’afrontar les continuades i persistents emboscades de les diverses guerrilles opositores. Mikhail Gorbatxov, en plena Perestroika, va decidir la retirada dels militars soviètics de l’Afganistan.

A la foto, soldats soviètics en un poblat afganès.

PERE I EL CRUEL

País: Corona de Castella i Lleó.

Lloc de Naixement: Burgos (1334).

Lloc de defunció: Montiel (1369).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: reduir el poder de l’aristocràcia.

El pitjor: molts fronts al mateix temps.

Fill del monarca Alfons XI, una vegada va ser designat rei de Castellà i Lleó, Pere I, per a alguns el Justicier i per a d’altres el Cruel, va haver d’enfrontar-se a la noblesa, la seva pròpia mare, els seus germanastres i els infants d’Aragó. Posteriorment, i en el marc de la Guerra dels 100 anys, es va aliar amb Anglaterra, amb el suport del Príncep Negre, governador d’Aquitània, i va lluitar contra Enric de Trastàmara, pretendent al tro castellano-lleonès; el monarca catalano-aragonès Pere el Cerimoniós, en l’anomenada guerra dels Dos Peres, i les tropes franceses. Malgrat aconseguir contra Enric una important victòria a Nájera, va ser finalment derrotat i mort pel seu contrincant a Montiel.

AHMED SUKARNO

País: Indonèsia.

Lloc de Naixement: Surabaja (1901).

Lloc de defunció: Jakarta (1970).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: líder i amfitrió dels No Alienats.

El pitjor: l’enderrocament.

Després de ser un dels líders independentistes d’Indonèsia, ser empresonat per la metròpoli holandesa i acabar sent alliberat pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial, es va convertir en el primer president de la república de l’estat asiàtic, una vegada aquest va aconseguir la sobirania. El seu govern, proper a la ideologia comunista i cada cop més autoritari, va aixecar inquietud en el bàndol occidental de la Guerra Freda encapçalat pels Estats Units, fins que un cop d’estat portat a terme pel general Haji Mohammad Suharto va acabar amb el seu poder. Sukarno va ser l’amfitrió de la històrica reunió dels Països No Alienats a Bandung. 

EL CRACK DE LA BORSA DE NOVA YORK

Període: any 1929.

Era: Edat Contemporània.

Capítols determinants: enfonsament de la borsa de Wall Street, greu crisi econòmica als Estats Units, la carestia arriba al continent europeu i la instauració del New Deal de Franklin D. Roosevelt.

El millor: la pitjor crisi econòmica del segle XX.

El pitjor: les polítiques del president Roosevelt.

Després d’una dècada dels anys 20 caracteritzada per la bonança econòmica, doncs els Estats Units van ser els grans beneficiats arran de la finalització de la Primera Guerra Mundial, l’octubre de l’any 1929 hi va tenir lloc l’enfonsament de la borsa novaiorquesa de Wall Street, que va originar la que és considerada la pitjor crisi econòmica del segle XX, per davant de la que va tenir-hi lloc l’any 1973, amb el vertiginós augment dels preus del petroli. El crack va originar un ascens espectacular de l’atur i la pobresa als Estats Units, fet que es va contagiar ràpidament a països europeus com França, la Gran Bretanya i molt especialment Alemanya, on la carestia va ser clau per l’adveniment d’Adolf Hitler al poder. Les polítiques del nou president nord-americà Franklin D. Roosevelt, que van adoptar el nom de New Deal i que comptaven amb una caràcter Keynesià, van aconseguir redreçar la situació.  

JIMMY CARTER

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Plains (1924).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: un dels presidents nord-americans amb més inquietuds socials de la història.

El pitjor: la crisi dels ostatges a l’ambaixada de Teheran.

Després de trencar un període republicà marcat per la polèmica presidència del dimitit Richard Nixon i la curta etapa de Gerald Ford, a qui va superar en els comicis de 1976, Jimmy Carter es va caracteritzar, quant a la gestió interior, com abans ho havia fet Lyndon Johnson, per una política social relativament esquerranista. Pel que respecta a la seva tasca en l’àmbit internacional, va haver de patir vàries adversitats: mentre persistia la gran decepció per la debacle de la guerra del Vietnam, va boicotejar els Jocs Olímpics de Moscou, arran de la invasió soviètica a l’Afganistan, i va fracassar en el seu intent de rescat dels ciutadans nord-americans segrestats en l’ambaixada de Teheran, capital de l’Iran, fet clau perquè perdés clarament les eleccions de 1980 davant el republicà Ronald Reagan.  

JOHAN SEBASTIAN BACH



País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Eisenach. (1685) 

Lloc de defunció: Leipzig (1750).

Era: Edat Moderna.

Categoria: músic.

El millor: un dels grans de la història de la música clàssica.

El pitjor: els últims anys va caure una mica en l’oblit.

Considerat el més gran compositor de música clàssica de l’era del Barroc, i un dels millors autors de la història, juntament amb Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven, als quals va influir, Johan Sebastian Bach, igualment un excel·lent organista, procedia d’una família de músics que va ser vital per a la seva progressió. Després d’abandonar Eisenach, la seva ciutat natal, va recórrer vàries localitats germàniques, com Weimar, on es va consolidar professionalment, i Leipzig, urbs on va morir. Entre les seves obres hi destaquen “Missa en sí menor”, “Oratori de Nadal” i “La passió segons Sant Mateu”.

L’ART ROMÀNIC

Període: fonamentalment, segles XI i XII.

Era: Edat Medieval.

Capítols determinants: caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, les diferents regions que hi formaven part segueixen recorreguts autòctons, amb llengua, cultura i art autònoms; aparició d’arts pre-romànics com el Paleocristià, el carolingi, el Visigot, l’Ostrogot, l’Asturià, el llombard o el Mozàrab; sorgiment del Romànic a França, expansió de l’estil per altres terres, crisi del Romànic i adveniment de l’art Gòtic.    

Principals regions: Anglaterra, Castella, Catalunya – Aragó, França i Itàlia.

El millor: el primer art global, encara que amb significatives diferències, de l’Edat Medieval.

El pitjor: l’art Gòtic li va fer ombra fins a fer-lo desaparèixer.

Quan els exèrcits bàrbars van destruir la part occidental de l’Imperi Romà, mentre a la global banda oriental feia acte d’aparició l’esplendorós art Bizantí, amb mostres excel·lents com Santa Sofia d’Istanbul i Sant Vital de Ravenna, a l’oest, les diferents regions es tancaven i feien aflorar els seus respectius arts, cultures i llengües. D’aquesta forma, encara que els arts paleocristià i carolingi van creuar algunes fronteres, van tenir-hi lloc estils autònoms com l’Ostrogod i el Llombard a la península Itàlica o el Visigot, el Mozàrab o l’Asturià a la península Ibèrica, fins que a França va aparèixer el Romànic, que es va expandir pels altres països de l’occident europeu. L’art, amb clares peculiaritats regionals, però amb aspectes unitaris com l’arc de mig punt, les bòvedes de canó i arista o certa austeritat arquitectònica, va edificar extraordinàries construccions com San Serni de Tolosa de Llangüedoc, Sant Front de Périgueux o la Madeleine de Vézélay, a França; les ermites de la Vall de Boí, el monestir de Sant Pere de Rodes o el monestir de Santa Maria de Ripoll, a Catalunya; el monestir de Sant Juan de la Peña. a Aragó; el monestir de Santa Maria de Silos o la catedral Vella de Salamanca, a Castella; la catedral de Santiago de Compostel·la, a Galícia; el baptisteri de Florència, la catedral i el baptisteri de Pisa (foto) o l’església de Sant Nicolau de Bari, a Itàlia, i l’església de Sant Miquel de Heidelberg o la catedral d’Spira, a Alemanya.   



POL POT



País: Cambodja.

Lloc de Naixement: Kompong Thom (1925).

Lloc de defunció: Sa Ngaam (1998).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: la lluita per la independència.

El pitjor: un genocidi terrible.

Després de lluitar, juntament amb guerrillers com el vietnamita Ho Chi Minh, per la independència d’Indoxina davant la metròpoli francesa; de cursar estudis a París i, una vegada aconseguida l’emancipació de Cambodja, d’enfrontar-se al príncep Norodum Sihanuk i el dictador Lon Nol, Pol Pot es va fer amb el poder de l’estat del sud-est asiàtic, des del qual va instaurar un autoritari règim maoista, que va enviar a camps de concentració a nombrosos dissidents, grup format per burgesos, intel·lectuals o simples opositors, molts dels quals van ser executats. Una vegada havia implantat un ideari en què no existia la moneda i només hi tenia lloc la vida de camp, el veí Vietnam va enviar el país per unes disputes frontereres, fet que va originar la fugida del khmers rojos de Pot a la selva.   

ANWAR AL SADAT

País: Egipte.

Lloc de Naixement: Mit Abu al – Kum (1918).

Lloc de defunció: el Caire (1981).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: els acords de Camp David.

El pitjor: els pactes amb Israel li van generar enemistats que van portar al seu assassinat.

Designat president d’Egipte arran de la mort de Gamal Abdel Nasser, Sadat va continuar la política del seu predecessor, és a dir, d’enfrontament a Israel. D’aquesta forma, el nou rais va preparar amb Síria i altres potències del món àrab un atac al país hebreu, fet que va tenir lloc el 1973 amb la Guerra de Yom Kippur, l’esclat de la qual va sorprendre les tropes israelianes, que finalment van poder remuntar una situació molt complicada. Les continuades derrotes i un sentiment anti-comunista (la Unió Soviètica era un ferm aliat d’Egipte), van propiciar un canvi de tendència de Sadat, que va signar a Camp David uns acords de pau amb el líder israelià Menahem Begin, que van propiciar el retorn del Sinaí a Egipte. No obstant, el pacte li va crear nous enemics a Sadat, que pocs anys més tard va ser assassinat al Caire.   

LES GUERRES A L’ANTIGA IUGOSLÀVIA

Període: dècada dels 90 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Alja Izetbegovic (Bòsnia i Hercegovina),  Franjo Tudjman (Croàcia), Milan Kucan (Eslovènia), Ibrahim Rugova (Kosovo), Slobodan Milosevic (Sèrbia), Radovan Karadzic (serbis de Bòsnia i Hercegovina) i Ratko Mladic (serbis de Bòsnia i Hercegovina).   

Capítols determinants: proclamació de la independència eslovena, conflicte a Eslovènia, declaració de la independència de Croàcia, dur enfrontament entre croats i serbis, anunci de la independència per part dels musulmans de Bòsnia i Hercegovina, cruenta guerra en aquesta república, acords de Dayton, contesa a Kosovo, bombardeigs de l’OTAN a Sèrbia i fractura de l’antiga Iugoslàvia.

Principals regions: Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Kosovo, Macedònia, Montenegro i Sèrbia

El millor: els pactes de Dayton van ser la decisió menys dolenta.

El pitjor: no s’havia observat tanta crueltat a Europa des de la finalització de la Segona Guerra Mundial.

Dos factors molt importants, d’una banda la mort del mariscal Tito i d’altra banda la desaparició del comunisme a Europa, van portar la desestabilització a l’antiga Iugoslàvia, que va tenir el seu inici amb la declaració d’independència de la petita república d’Eslovènia, fet que va provocar un conflicte d’uns dos mesos de durada. Molt més greu va ser la guerra que es va originar arran del moviment independentista de Croàcia, que va motivar un cruent enfrontament entre aquesta república i les tropes sèrbies. No obstant, el capítol més sagnant del conflicte balcànic va tenir lloc a Bòsnia i Hercegovina, en què els serbo-bosnians, dirigits per Radovan Karadzic (foto) i amb la col·laboració del president iugoslau Slobodan Milosevic, van cometre ferotges atrocitats contra la població musulmana, amb els clars exemples del bombardeig del mercat de Sarajevo i molt especialment en la presa de la localitat d’Srebrenica. Els acords de Dayton van posar fi a la guerra de Bòsnia i Hercegovina, però els enfrontaments van tenir continuïtat a Kosovo, on van batallar els exèrcits serbis i albano-kosovars, contesa que va originar els bombardeigs de l’OTAN en zones de Sèrbia.  

DAVID HUME

País: Escòcia.

Lloc de Naixement: Edimburg (1711).

Lloc de defunció: Edimburg (1776).

Era: Edat Moderna.

Categoria: filòsof.

El millor: una gran influència posterior.

El pitjor: el fracàs del “Tractat de la Naturalesa humana”.

El filòsof escocès David Hume va ser un dels principals representants de l’Empirisme, el qual no donava cap credibilitat a fets que no fossin clarament estudiats i investigats. Fins i tot en el seu cas, va posar en dubte la relació causa – efecte, argumentant que, malgrat les continuades repeticions entre dos fenòmens, no significa que forçosament un hagi de seguir a l’altre en un futur. Després de deixar Escòcia, a la qual tornaria poc abans de la seva mort, i de no tenir èxit la seva publicació “Tractat de la naturalesa humana”, va establir-se en països com Àustria, Itàlia i França, on va fer amistat amb els enciclopedistes. La seva influència posterior, com per exemple en Immanuel Kant, ha estat inqüestionable.