SLOBODAN MILOSEVIC

País: Iugoslàvia.

Lloc de Naixement: Pozarevac (1941).

Lloc de defunció: l’Haia (2006).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: sortir internacionalment ben parat del greu conflicte de Bòsnia i Hercegovina.

El pitjor: les sagnants guerres a l’antiga Iugoslàvia.

Una vegada van finalitzar els governs socialistes a l’antiga Iugoslàvia, Slobodan Milosevic va abandonar la seva ideologia comunista i es va convertir en un acèrrim i radical nacionalista, sent un dels màxims protagonistes en les guerres de Sèrbia contra Eslovènia i Croàcia, una vegada aquestes repúbliques van proclamar les seves respectives independències. No obstant, el pitjor capítol es va viure amb el sagnant i cruent conflicte de Bòsnia i Hercegovina, encara que Milosevic se’n va sortir força bé i va seguir com a president iugoslau una vegada es van signar els Acords de Dayton, que van posar punt i final a la contesa. Tanmateix, arran de la guerra de Kosovo i els bombardeigs de l’OTAN a Sèrbia, el dirigent va ser empresonat a l’Haia, on es va llevar la vida.   

LUDWIG VAN BEETHOVEN

País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Bonn (1770).

Lloc de defunció: Viena (1827).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: músic.

El millor: gran mestre del Romanticisme.

El pitjor: la malaltia auditiva.

Compositor, pianista i director d’orquestra alemany d’origen flamenc, i admirador dels grans mestres clàssics Johan Sebastian Bach i Wolfgang Amadeus Mozart, es va traslladar a Viena, la gran capital musical de l’època, on va perfeccionar les seves dots compositives. Beethoven va significar el trànsit de la música clàssica des de l’era moderna a la contemporània, sent el màxim protagonista del període romàntic, moviment clau durant bona part del segle XIX. Encara que va escriure obres per a cambra, el músic germànic és fonamentalment conegut per les seves nou simfonies, destacant-ne la cinquena i la novena.  

LA CAIGUDA DE BARCELONA

Període: any 1714.

Era: Edat Moderna.

Principals protagonistes: Felip de Borbó i James Fitz – James, duc de Berwick (Castella) i Rafael Casanova i Antonio de Villarroel (Catalunya).

Capítols determinants: mort del rei Habsburg Carles II sense deixar descendència, Guerra de Successió, Pau d’Utrecht, conquista de Barcelona per les tropes borbòniques i Decrets de Nova Planta.

Principals regions: Anglaterra, Àustria, Castella, Catalunya – Aragó i França.

El millor: la resistència heroica dels barcelonins.

El pitjor: Catalunya va deixar de ser sobirana.

Quan el rei Carles II va morir sense deixar descendència, es va crear un greu problema successori al tron espanyol, iniciant-se un conflicte bèl·lic internacional entre Àustria, estat que volia mantenir els Habsburg al regne hispà i que va rebre el suport de països com Anglaterra i Holanda, i França, que desitjava instaurar-hi la dinastia Borbònica. La Pau d’Utrecht, signada l’any 1713, va significar el nomenament de Felip V de Borbó com a nou monarca espanyol, arran d’unes compensacions territorials tant a Àustria com a Anglaterra, però l’acord no va provocar el final de la contesa a la península Ibèrica, on va continuar la lluita entre les tropes catalano – aragoneses, partidàries de la continuïtat dels monarques Àustries, i l’exèrcit castellà, que defensava Felip. Finalment, els soldats castellans, comandats pel duc de Berwick, van conquistar Barcelona i van acabar amb la resistència dels catalans, sotmesos als Borbons mitjançant els Decrets de Nova Planta.   

ALDO MORO

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Maglie (1916).

Lloc de defunció: Roma (1978).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: un dels causants del miracle econòmic italià.

El pitjor: el segrest i posterior mort.

Membre de l’assemblea constituient italiana després de la caiguda del feixisme i la finalització de la Segona Guerra Mundial, i convertit en un dels principals líders de la Democràcia Cristiana, va arribar a primer ministre durant el decenni dels anys 60, en el qual es va produir el miracle econòmic italià i en què va pactar vàries vegades amb el Partit Socialista, mostrant d’aquesta forma trobar-se en el sector més progressista de la seva associació política, fet que no va impedir que fos segrestat i assassinat pel grup terrorista de la Brigades Rojes, en un dels moments més dramàtics dels anomenats anys de plom al país mediterrani.

MOSHE DAYAN



País: Israel.

Lloc de Naixement: Kibbutz Degania Alef (1915).

Lloc de defunció: Tel – Aviv (1981).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: un gran estrateg.

El pitjor: les seves dimissions polítiques.

Després de lluitar contra el règim nazi alemany durant la Segona Guerra Mundial, Moshe Dayan va participar en les quatre principals guerres àrab – israelianes que hi van tenir lloc entre 1948 i 1973, sent el seu paper militar bàsic i decisiu en els conflictes de la Guerra dels Sis Dies i en la contesa de Yom Kippur, encara que després d’aquest afer es va veure obligat a presentar la seva dimissió. En el pla polític, va exercir de ministre d’Agricultura, amb David Ben Gurion; de Defensa, amb Golda Meir, i finalment d’Afers Exteriors, amb Menahem Begin. 

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Període: 1936 – 1939.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Manuel Azaña, Lluís Companys, Francisco Franco (foto), Juan Negrín i José Antonio Primo de Rivera.

Capítols determinants: cop d’estat del bàndol nacional, la insurrecció només té un èxit parcial, inici de la guerra, resistència nacional a Toledo, conquista del país basc pels rebels, batalla de l’Ebre, presa de Catalunya pels insurrectes, els nacionals assoleixen Madrid, fi de la contesa i inici de la dictadura franquista. 

El millor: la part popular del sector republicà.

El pitjor: a la cruesa del conflicte bèl·lic hi va seguir una llarga i fèrria dictadura.

L’any 1936, hi va tenir lloc a Espanya una sublevació militar, encapçalada pel general Francisco Franco, que, si bé és cert que va triomfar en localitats com Sevilla, Palma de Mallorca o Toledo, també és veritat que va fracassar en grans urbs com Madrid, Barcelona, València, Saragossa o Bilbao. Mitjançant el vital suport de les forces de l’Eix, l’Alemanya d’Adolf Hitler i la Itàlia de Benito Mussolini, el bàndol nacional va anar conquistant places a un exèrcit republicà bastant dividit i que no va tenir l’ajut necessari de països democràtics com França o el Regne Unit, malgrat la presència de molts voluntaris estrangers d’aquests i altres estats. Una vegada va aconseguir ocupar el País Basc, la victòria a la batalla de l’Ebre va obrir les portes de Catalunya a les tropes rebels, que seguidament van conquistar les ciutats de Barcelona, València i finalment Madrid, fet que va suposar l’any 1939 el final del conflicte, al qual va seguir una llarga dictadura amb Franco com a cap d’estat.

HERNÁN CORTÉS

País: Corona de Castellà – Lleó.

Lloc de Naixement: Medellín (1485).

Lloc de defunció: Castilleja de la Cuesta (1547).

Era: Edat Moderna.

Categoria: militar i explorador.

El millor: el dots d’estrateg.

El pitjor: els desastre humanitari asteca.

L’extremeny Hernán Cortés va ser un dels pioners en la colonització espanyola d’Amèrica. Després d’establir-se a l’illa de Cuba, va fundar la ciutat de Veracruz i va entrar en territori de l’Imperi Asteca, on en principi va ser ben rebut. Arran d’una revolta de la població indígena, l’exèrcit de l’explorador espanyol va conquistar Tenochtitlán, la capital dels asteques, moment en què es va produir una catàstrofe humana pel que fa als habitants de la terra assolida. Cortés, que va pactar amb altres pobles natius per aconseguir el seu propòsit, va exercir de governador de Nova Espanya, l’actual territori de Mèxic. 

WILLY BRANDT



País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Lübeck (1913).

Lloc de defunció: Berlín (1992).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: els intents d’acostament a l’Alemanya Oriental.

El pitjor: el terrorisme.

Després de molts anys de mandat de la democràcia cristiana, que va tenir a Konrad Adenauer com a carismàtic líder, el socialdemòcrata Willy Brandt, exalcalde de la llavors dividida Berlín, es va convertir en canceller alemany, mitjançant un acord amb els liberals. El seu mandat es va caracteritzar pels seus intents d’acostament a l’Alemanya Oriental i comunista, per la greu crisi econòmica que va esclatar l’any 1973, arran del desmesurat augment dels preus del petroli, i pels atemptats del grup terrorista Fracció de l’Exèrcit Roig, comandat per Andreas Baader i Ulrike Meinhof. Les seves idees han estat bàsiques per a posteriors polítics socialistes europeus.   

LES GUERRES ARABO – ISRAELIANES

Període: entre els anys 1948 i 1973 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Gamal Abdel Nasser i Anwar al Sadat (Egipte); David ben Gurion, Moshe Sharet, Levi Eshkoi, Golda Meir i Moshe Dayan (Israel); Hussein I (Jordània); Iàssir Arafat (Palestina); Hafiz al Assad (Síria). 

Capítols determinants: contesa posterior a la independència d’Israel, conflicte de Suez, guerra dels Sis Dies i enfrontament de Yom Kippur.

Principals regions: Egipte, Iraq, Israel, Jordània, Líban, Palestina i Síria.

El millor: quant a la crisi de Suez, una de les poques vegades que els Estats Units i la Unió Soviètica van coincidir durant la Guerra Freda.

El pitjor: que en més de 60 anys, Israel i els estats àrabs no hagin arribat a un acord general i definitiu.

Molts han estat malauradament els conflictes que han tingut lloc entre Israel i les diferents aliances àrabs, però en aquest cas en destaco els quatre més importants. La primera guerra va tenir lloc després de la proclamació de l’estat hebreu, quan les tropes de diferents països àrabs, que no van acceptar la partició de dues nacionalitats decidida per l’ONU, van atacar l’exèrcit israelià, que va aconseguir aturar el xoc i fer-se amb una clara victòria. Més tard, quan Gamal Abdel Nasser (foto) havia estat proclamat nou rais egipci, Israel, el Regne Unit i França van ocupar el canal de Suez, arran que aquest fos nacionalitzat, fet que va repercutir econòmicament en les dues potències europees, però les pressions dels Estats Units i la Unió Soviètica van obligar els aliats a abandonar la contesa, en allò que va ser una victòria moral de Nasser. Posteriorment, quan el mateix Nasser i el màxim mandatari sirià Hafiz al Assad preparaven un gran atac contra els jueus, aquests es van avançar i van destrossar els enemics àrabs en un xoc llampec conegut com a la Guerra dels Sis Dies. Finalment, els aliats dels estats àrabs, amb Assad i el nou president egipci Anwar al Sadat al capdavant, van sorprendre Israel en la festivitat de Yom Kippur, encara que, amb moltes dificultats i el suport decisiu dels Estats Units, els hebreus van acabar remuntant la situació.  

CLEMENT RICHARD ATTLEE

País: Gran Bretanya.

Lloc de Naixement: Surrey (1883).

Lloc de defunció: Londres (1967).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: l’estat del benestar.

El pitjor: fi de l’imperi.

Membre del partit laborista britànic, Clement Richard Attlee va formar part, pel que fa als anys de la Segona Guerra Mundial, del govern de concentració encapçalat pel conservador Winston Churchill, a qui sorprenentment va vèncer en les eleccions posteriors al conflicte bèl·lic. Una vegada instal·lat com a primer ministre, va nacionalitzar diverses entitats i va instaurar l’estat del benestar, amb l’exemple de la implantació d’una sanitat universal. Durant el seu mandat, es va desmembrar l’Imperi Britànic, amb la pèrdua de colònies tan emblemàtiques com l’Índia; es va abandonar Palestina i, a mesura que es marcava distància amb l’Europa continental, es va realitzar un acostament als Estats Units.  

WILLIAM SHACKESPEARE

País: Anglaterra.

Lloc de Naixement: Stratford on Avon (1564).

Lloc de defunció: Stratford on Avon (1616).

Era: Edat Moderna.

Categoria: escriptor i dramaturg.

El millor: reconegut com el més gran autor teatral de la història.

El pitjor: només va publicar 16 obres en vida.

William Shackespeare, una vegada va abandonar Stratford on Avon, la seva localitat natal, i es va instal·lar a Londres, va començar a escriure poemes i sobretot peces teatrals, disciplina aquesta última en què més va destacar, fins el punt de ser considerat el millor dramaturg de la història. El bard anglès va escriure, per exemple, pel que fa a les comèdies, “El somni d’una nit d’estiu” i “Molt de soroll per no res”, mentre que quant als drames, va composar “El rei Lear”, “Enric V”, “Hamlet”, “Juli Cèsar”, “Macbeth”, “Otel·lo” o “Romeu i Julieta”. 

EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA

Període: finals del segle XV.

Era: Edat Moderna.

Principals protagonistes: Isabel I la Catòlica i Cristòfol Colom (foto).

Capítols determinants: el genovès Colom presenta el seu projecte d’arribar a l’Índia per occident a la Corona de Portugal, que rebutja; la Corona de Castella accepta el repte del navegant, Colom i els seus mariners parteixen del port andalús de Palos de la Frontera i les embarcacions arriben a Amèrica, encara que Colom va morir convençut que ho havia fet a l’Àsia. 

Principals regions: Castella i continent americà.

El millor: el descobriment d’una de les places que l’home europeu encara desconeixia.

El pitjor: els excessos que es van portar a terme contra la població indígena.

Cristòfol Colom, un navegant originari de la República de Gènova, va proposar a la Corona de Portugal la possibilitat d’arribar a l’Índia per occident, a través de l’oceà Atlàntic, rebutjant l’estat lusità un projecte més tard acceptat per la Corona de Castella, aleshores regida per la reina Isabel I la Catòlica. Mitjançant tres embarcacions, i partint del port andalús de Palos de la Frontera, Colom i els seus mariners van iniciar un llarg, esgotador i penós viatge que, després de fer escala a les illes Canàries, va assolir la desconeguda terra del continent americà, encara que l’explorador sempre va pensar que ho havia fet en territori asiàtic. D’aquesta forma, es van posar les bases de l’Imperi de Castella, que va anar des del sud dels actuals Estats Units al límit meridional del continent, en una època en què tristament també va passar a la història un terrible desastre humanitari de la població indígena. 

MENAHEM BEGIN



País: Israel.

Lloc de Naixement: Brest – Litovsk (1913).

Lloc de defunció: Jerusalem (1992).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: els acords de Camp David.

El pitjor: les matances de Sabra i Xatila.

Membre, durant la seva joventut, de diferents grups conservadors, nacionalistes i radicals, Menahem Begin va ser el primer màxim mandatari israelià del partit dretà del Likud, arran de guanyar unes eleccions de primer ministre que van acabar amb l’hegemonia laborista. El seu govern es va caracteritzar per l’esclat de successos negatius com la construcció d’habitatges en territori àrab, la invasió del Líban o la matança, en aquest país, d’un gran número de palestins en els camps de refugiats de Sabra i Xatila, perpetrats pels falangistes locals, però paradoxalment va signar a Camp David els acords de pau amb el president egipci Anwar al Sadat.