LA IL•LUSTRACIÓ

Període: sobretot, segle XVIII.

Era: Edat Moderna.

Principals protagonistes: Immanuel Kant (Alemanya); John Locke i Isaac Newton (Anglaterra); David Hume (Escòcia); Gaspar Melchor de Jovellanos (Espanya); Benjamin Franklin i Thomas Jefferson (Estats Units);  Jean le Rond d’Alembert, Denis Diderot, Charles Louis de Secondat Montesquieu, Jean – Jacques Rousseau i François Marie Arouet Voltaire (França); Cesare Beccaria (Itàlia).  

Capítols determinants: auge de la Burgesia en l’estament social, propagació de les idees il·lustrades a França, redacció de l’Enciclopèdia, fusió entre l’autoritarisme monàrquic i el nou pensament (Despotisme Il·lustrat) i influència des de França a altres estats com Alemanya o Espanya.

Principals regions: Alemanya, Espanya i França.

El millor: la modernització de la cultura i la societat.

El pitjor: l’excessiva importància donada a la raó.

Durant els últims anys del segle XVII, la totalitat del XVIII i, en algun cas, els inicis del XIX, abans de l’adveniment del Romanticisme, hi va tenir lloc el moviment de la Il·lustració, conegut també com l’Era de les Llums, ja que, segons els seus protagonistes, va acabar amb l’obscuritat que havia caracteritzat el món els darrers temps. Si bé és veritat que el corrent va tenir molta força en llocs com Alemanya, Anglaterra, Espanya o fins i tot la socialment estancada Rússia i els llunyans i recentment independitzats Estats Units, allà on va tenir més presència va ser a França, estat on es va confeccionar la magna obra de l’Enciclopèdia i en què es van fer visibles les grans característiques del pensament, com van ser la importància capital que se li va donar a la raó, l’auge de les ciències empíriques, la voluntat de voler acabar amb les supersticions i els fets no provats, l’intent de modernitzar la societat, l’economia i la política, en un període en què el sector de la burgesia cercava l’ascens en l’escala social, o la fusió que va viure el moviment amb el poder autoritari dels monarques, en allò què es va conèixer com a Despotisme Il·lustrat, mitjançant el rei Lluís XIV, que va inspirar els regnats de Carles III a Espanya o de Caterina I a Rússia. Els màxims representants de la Il·lustració, que va ser contemporània de l’art Neoclàssic, van ser figures com Montesquieu (foto), Voltaire, Rousseau, Diderot i D’Alembert, a França; Newton, Locke i Hume, al Regne Unit; Kant a Alemanya, Jovellanos a Castella, Beccaria a Itàlia i Franklin o Jefferson, als Estats Units. 

ALEXANDER DUBCEK

País: Txecoslovàquia.

Lloc de Naixement: Uhrowec (1921).

Lloc de defunció: Praga (1992).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la Primavera de Praga.

El pitjor: que fos reprimida.

Una vegada va ser nomenat màxim dirigent comunista de Txecoslovàquia, el 1968 Alexander Dubcek, en allò que es va conèixer com la Primavera de Praga, contemporània dels Fets de Maig a França, va cercar la instauració d’un socialisme més humà, just, democràtic i distanciat de les directrius que marcava la Unió Soviètica. Tanmateix, quan s’estaven portant a terme les reformes, que van il·lusionar i esperançar la població de l’estat centreeuropeu, els tancs del Pacte de Varsòvia, enviats pel premier soviètic Leonid Breznev, van reprimir la revolta. Dubcek va ser destituït i empresonat, encara que unes dues dècades més tard va ser designat president del parlament arran de la Revolució de Vellut liderada per Vaclav Havel.  

LLUÍS COMPANYS

País: Catalunya.

Lloc de Naixement: el Tarròs (1882).

Lloc de defunció: Barcelona (1940).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: mite del catalanisme.

El pitjor: un període molt complicat.

President del restaurat Parlament de Catalunya, amb Francesc Macià, i fugaç ministre de Marina, amb el republicà Manuel Azaña, Lluís Companys es va convertir més tard en màxim dirigent d’Esquerra Republicana i en president de la Generalitat, en un període de grans dificultats, doncs va haver de lluitar contra el govern dretà de la CEDA, etapa en què va declarar la independència catalana dintre de la república espanyola, fet que li va causar l’empresonament; davant l’alçament nacional i enfront els feixistes durant la Guerra Civil. Arran de la finalització del conflicte, va exiliar-se a França, on va der detingut per la Gestapo alemanya, deportat a Espanya i afusellat pel règim franquista. 

LA DICTADURA FRANQUISTA

Període: 1939 – 1975.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Francisco Franco, Joan Carles de Borbó i Luis Carrero Blanco.

Capítols determinants: triomf nacional a la Guerra Civil, autarquia i misèria als 40, reconeixement internacional als 50, desenvolupament econòmic als 60, retorn del radicalisme als 70, mort de Franco i transició a la democràcia.

El millor: el fet que una exhausta i mísera Espanya no participés directament en la Segona Guerra Mundial.

El pitjor: un cruent règim, amb manca de llibertats, empresonaments polítics, exili i execucions.

Quasi tres anys més tard del cop d’estat perpetuat pel bàndol nacional, aquest va vèncer l’any 1939 el grup republicà a la Guerra Civil, moment en què es va iniciar a Espanya la llarga dictadura de Francisco Franco, que podria dividir-se en les diferents dècades que va exercir com a cap d’estat. Durant el decenni dels 40, quan Franco va pactar amb Adolf Hitler la no participació d’Espanya en la Segona Guerra Mundial, l’estat va viure aïllat del món en un període de carestia, fam, misèria i autarquia. En els anys 50, el país va entrar a formar part de l’ONU i el règim franquista, segurament per temor a l’adveniment del comunisme, va ser acceptat per potències com els Estats Units, la Gran Bretanya o França. Pel que fa a la dècada dels 60, hi va tenir lloc el desenvolupament econòmic, l’auge del turisme i una petita obertura. Finalment, quant als anys 70, l’assassinat de Luis Carrero Blanco va provocar l’enduriment de la dictadura, amb nombroses sentències de la pena capital. La mort de Franco, l’any 1975, va obrir la porta a la transició democràtica.  

ALFONS I EL BATALLADOR



País: Regne d’Aragó.

Lloc de Naixement: desconegut (1073).

Lloc de defunció: Poleñino (1134).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: la conquista de Saragossa.

El pitjor: els problemes amb la noblesa castellana.

Proclamat, arran de la mort del seu germà Pere I, rei d’Aragó i Navarra, va conquistar als musulmans localitats com Tudela, Tarazona o Borja, així com la gran plaça de Saragossa, aconseguint un avanç espectacular pel que fa a la reconquista aragonesa. Seguidament, pel seu casament amb Urraca de Castella, va intentar dominar igualment aquest regne i el de Lleó, però l’oposició de la noblesa castellana va desembocar en l’anul·lació del matrimoni, fet que no va impedir les incursions per terres valencianes i andaluses. Després de la seva mort, va dividir la herència entre les odres religioses, assumint el seu germà Ramir I el poder a Aragó i Garcia Ramírez V el de Navarra.