Període: any 1968.
Era: Món Actual.
Capítols determinants: revolta dels estudiants, els obrers es van sumar a les protestes, caos a París i a altres ciutats franceses, moment crític per a Charles de Gaulle i solució de la crisi per part del president.
El millor: un fet que va contribuir a l’evolució de la societat.
El pitjor: la radicalització posterior de la seva influència.
El segon lustre de la dècada dels 60, malgrat la bonança econòmica que va caracteritzar aquell període, va ser una època d’importants revoltes, en alguns casos amb un clar protagonisme de la joventut, destacant esdeveniments com la lluita dels habitants afroamericans dels Estats Units, en la recerca dels drets civils; el moviment hippy, que va tenir el seu origen a l’estat de Califòrnia; la Primavera de Praga, quan els txecoslovacs intentaven instaurar un comunisme més humà, o els Fets de Maig a França. Aquest últim moviment va tenir lloc l’any 1968, quan estudiants parisencs es van rebel·lar contra el poder establert. Allò que en principi va ser un fenomen aïllat circumscrit als universitaris de la capital francesa, ràpidament es va expandir cap al sector obrer, que va provocar un munt de vagues i la paralització del país, i per la resta de l’estat. El conflicte va estar a punt d’acabar amb el govern d’un mite com Charles de Gaulle, gran heroi de la resistència francesa contra la invasió nazi, però finalment el veterà dirigent va poder contenir i redreçar la situació i va vèncer per un ampli marge les eleccions presidencials, encara que poc més tard va presentar la seva dimissió arran de perdre un referèndum de caràcter regional. El Maig Francès, però, va suposar un abans i un després en l’evolució de la societat europea, mentre la seva influència es va deixar sentir en corrents molt més greus, dramàtics i radicals, com van ser els moviments terroristes que durant el decenni dels 70 van tenir lloc a Alemanya i Itàlia, una vegada la crisi econòmica havia ja esclatat.
