martes, 29 de septiembre de 2015

ELVIS PRESLEY




País: Estats Units.
Lloc de Naixement: Tupello (1935).
Lloc de defunció: Memphis (1977).
Era: Món Actual.
Categoria: músic.
El millor: la primera gran figura de la música rock.
El pitjor: un final més aviat trist.

Considerada la primera gran estrella de la música rock, durant la dècada dels 50 dels segle XX, i convertit en un símbol dels Estats Units, malgrat les reticències que va despertar en els seus inicis en la part més conservadora de la societat nord-americana, Elvis Presley va ser posteriorment enfosquit per la invasió al seu país, pel que fa al decenni dels 60, de diferents bandes britàniques, amb els Beatles al capdavant. Després de ressorgir al final d’aquella dècada, el cantant va trobar la mort l’any 1976, més tard d’un apagat final de carrera caracteritzat per les seves actuacions en luxosos locals de Las Vegas.

martes, 22 de septiembre de 2015

GUILLEM II





País: Prússia.
Lloc de Naixement: Berlín (1859).
Lloc de defunció: Doorn (1941).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: emperador.
El millor: va aconseguir construir un estat molt sòlid.
El pitjor: la derrota en la Gran Guerra.

Rei de Prússia i emperador alemany, Guillem II, de la família dels Hohenzollern i nét de la reina Victòria I d’Anglaterra, va caracteritzar-se per la seva personalitat autoritària, fet evidenciat amb la destitució del carismàtic canceller Otto von Bismark i els seus discursos bel·licosos. Després d’intentar emular el colonialisme d’Anglaterra i França, va subscriure una aliança amb els imperis austrohongarès i otomà, mentre britànics i francesos signaven un pacte amb Rússia, perfilant-se d’aquesta manera els dos blocs de la Primera Guerra Mundial, la qual va acabar amb la derrota prussiana i la posterior Pau de Versalles. Guillem II va haver d’exiliar-se a Holanda, país on va trobar la mort. 

martes, 15 de septiembre de 2015

LA PRIMAVERA DE PRAGA





Període: any 1968.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Alexander Dubcek i Leonid Breznev.
Capítols determinants: elecció de Dubcek com a màxim mandatari txecoslovac, instauració d’un socialisme de caire més democràtic, lliure i humà i repressió de la revolta per part de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, dirigit pel premier soviètic Breznev.
El millor: la recerca d’un comunisme més just.
El pitjor: una repressió que va contribuir a que molts comunistes occidentals s’allunyessin del règim soviètic.

Quan Alexander Dubcek va ser elegit màxim mandatari de Txecoslovàquia, va intentar instaurar un comunisme més humà, democràtic, flexible i allunyat de les directrius que marcava la Unió Soviètica (URSS). Aquell moviment, contemporani dels Fets de Maig a França i que va rebre el nom de Primavera de Praga, va despertar il·lusió i esperança en la població de l’estat centreeuropeu, que havia passat de l’ocupació nazi a la intervenció de la URSS. Tanmateix, com havia succeït 12 anys abans pel que fa a la revolta hongaresa, l’alçament txecoslovac va ser durament reprimit per l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, liderat pel premier soviètic Leonid Breznev. Posteriorment, Dubcek va ser obligat a dimitir, empresonat i degradat, encara que, quan va tenir lloc, poc més de dues dècades més tard, la triomfant Revolució de Vellut, Vaclav Havel el va nomenar president del reinstaurat parlament democràtic. 

martes, 8 de septiembre de 2015

BENJAMIN FRANKLIN




País: Estats Units.
Lloc de Naixement: Boston (1706).
Lloc de defunció: Philadelphia (1790).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: científic i polític.
El millor: home molt polifacètic.
El pitjor: no ser president nord-americà.

Benjamin Franklin va ser un personatge polifacètic, doncs va exercir d’impressor, poeta, científic, inventor, teòric polític, polític i diplomàtic. Seguidor del moviment de la Il·lustració, va ser potser l’únic pensador de l’Amèrica del Nord colonitzada ben conegut al continent europeu, sobretot quan va inventar l’artefacte del parallamps. Excel·lent teòric de la ciència política, va convertir-se en un dels líders del procés independentista dels Estats Units i, una vegada assolida la sobirania, va ser un dels redactors de la constitució nord-americana.