Període: segle XIII.
Era: Edat Medieval.
Principals protagonistes: Pere el Catòlic (Corona Catalano – Aragonesa) i Felip II i Simon de Montfort (França).
Capítols determinants: influència catalana en àmplies zones d’Occitània, sorgiment de grups càtars a la regió del Llangüedoc, objectiu unificador de la corona francesa, declaració d’una creuada contra els càtars, triomf de les tropes franceses i mort del rei catalano – aragonès Pere el Catòlic a Muret.
Principals regions: Corona de Catalunya – Aragó i França.
El millor: els catalans de seguida van reaccionar virant cap al Mediterrani.
El pitjor: el desastre càtar.
Després de la unió per matrimoni del Regne d’Aragó i els Comtats Catalans, els monarques de la nova corona, una vegada havien aconseguit arrabassar algunes places importants als àrabs, tant al sud d’Aragó com a les parts occidental i meridional de Catalunya, van conquistar zones situades al sud i el sud-est de França, influenciant de forma decisiva en llocs del Rosselló, el Llangüedoc o la Provença, en què els reis catalano – aragonesos van obtenir el vassallatge de diferents senyors feudals. Tanmateix, diferents factors van suposar el final del domini ultrapirinenc, com el desig del Regne de França d’annexionar totes les regions a la seva jurisdicció o la presència, en diverses places del Llangüedoc, de representants de la creença càtara, la qual Roma considerava un pensament heterodox. D’aquesta manera, el Papat i la corona francesa, amb Felip II al capdavant, van decidir una croada, a les ordres de Simon de Montfort, contra els càtars, que van rebre el suport del monarca catalano – aragonès Pere el Catòlic (foto), que va morir en la batalla decisiva de Muret. No obstant, els posteriors reis de la corona, començant per Jaume el Conqueridor, lluny d’ensorrar-se per la derrota, van dirigir la seva mirada a la Mediterrània.
