martes, 29 de marzo de 2016

DOUGLAS McARTHUR




País: Estats Units.
Lloc de naixement: Little Rock (1880).
Lloc de defunció: Washington (1964).
Era: Món Actual.
Categoria: militar.
El millor: clau en les derrotes japoneses de la Segona Guerra Mundial.
El pitjor: ser destituït durant la Guerra de Corea.

Màxim dirigent militar nord-americà de la zona del Pacífic sud, durant la Segona Guerra Mundial, el general Douglas McArthur va infringir nombroses derrotes a les tropes japoneses, que havien envaït regions asiàtiques com Birmània, Filipines o Indoxina i havien amenaçat seriosament Austràlia. El llançament de les bombes atòmiques a les ciutats nipones d’Hiroshima i Nagasaki va provocar la rendició del Japó, sent McArthur l’encarregat de segellar la pau des del portaavions Missouri. Anys més tard, el general de Little Rock va ser el cap de les files de l’ONU en la Guerra de Corea, però, quan desitjava envair la Xina, màxim aliat de Corea del Nord, va ser destituït pel president nord-americà Harry Truman.  

jueves, 24 de marzo de 2016

REMBRANDT VAN RIJN





País: Holanda.
Lloc de Naixement: Leiden (1606).
Lloc de defunció: Ámsterdam (1669).
Era: Edat Moderna.
Categoria: pintor.
El millor: mite de la pintura holandesa.
El pitjor: la ruïna.

Màxim representant de la pintura del Barroc neerlandès i un dels grans mestres de l’estil artístic en línies generals, Rembrandt van Rijn és igualment el pintor holandès més important de tots els temps juntament amb l’impressionista Vincent van Gogh. També dibuixant i gravador, el mestre de Leiden va portar a terme una vida econòmicament folgada, encara que, arran d’enviudar, es va arruïnar i va passar per força penúries. Entre les seves obres, destaquen “Nit de ronda”, “La lliçó d’anatomia del doctor Tulp”, “Els síndics del gremi de drapaires” o un munt d’autoretrats. 

miércoles, 16 de marzo de 2016

LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES ESPANYOLES D’AMÈRICA




Període: Segle XIX.
Era: Edat Contemporània.
Principals protagonistes: Ferran VII de Borbó, Simón Bolívar (foto), Antonio José de Sucre i José San Martín.
Capítols determinants: influència del pensament de l’Enciclopèdia, de la independència dels Estats Units i de la Revolució Francesa; primers intents de sobirania a l’Amèrica Llatina, repressió per part de la metròpoli espanyola i emancipació de regions com Argentina, Perú, Veneçuela o Mèxic.
Principals regions: Amèrica Central i Amèrica del Sud.
El millor: la llibertat de diferents països llatinoamericans.
El pitjor: una història farcida de guerres, violència, dictadures i cops d’estat.

Tres fets van ser claus per a l’emancipació de les colònies espanyoles d’Amèrica: en primer lloc, la influència del pensament de la Il·lustració i de l’Enciclopèdia, la seva obra fonamental; en segon lloc, la independència dels Estats Units de la metròpoli anglesa i, en tercer lloc, la Revolució Francesa, tots ells fenòmens succeïts durant l’últim terç del segle XVIII. Tanmateix, els primers intents de sobirania de les colònies de l’Amèrica Llatina no es van produir fins els inicis del segle XIX, en un període en què l’exèrcit espanyol havia de fer front a la invasió de les tropes franceses de Napoleó Bonaparte. La reinstauració absolutista, que a Espanya va tenir com a figura el rei Ferran VII, que prèviament havia simpatitzat amb el sector liberal, va suposar un cop molt fort pel que fa als propòsits independentistes americans, encara que l’esforç i la habilitat de militars com Simón Bolívar, que desitjava la instauració d’uns estats units llatins; José San Martín o Antonio José de Sucre van ser decisius finalment per obtenir la llibertat de diferents regions com Argentina, Colòmbia, Equador, Mèxic, Perú, Veneçuela o Xile, mentre Brasil es deslligava de Portugal. La conversió en estats sobirans, cosa que es va veure afavorida per l’arribada dels liberals al govern de la metròpoli i el motí dels soldats de Rafael del Riego, no va ser gens fàcil per a les noves nacions, que han tingut una història farcida de cops d’estat, dictadures, misèria, desigualtat, violència i guerres.  

martes, 8 de marzo de 2016

FERDINAND MARCOS




País: Filipines.
Lloc de Naixement: Sarrat (1917).
Lloc de defunció: Honolulu (1989).
Era: Món Actual.
Categoria: militar i polític.
El millor: uns inicis esperançadors.
El pitjor: una llarga dictadura.

Després d’uns començaments esperançadors com a màxim mandatari de les Filipines, Ferdinand Marcos va acabar dirigint una llarga dictadura, caracteritzada per una enorme repressió als seus adversaris, entre ells Benigno Aquino, qui va ser assassinat. En una època de galopant corrupció i plena d’excentricitats, aspecte aquest que va tenir el protagonisme de la seva esposa Imelda, Marcos va combatre dos grups guerrillers, un d’ideologia comunista i l’altre d’origen islàmic, als quals va fer front amb l’establiment de la llei marcial, fins que es va veure obligat a deixar el càrrec i optar per l’exili a Hawaii, on va morir.  

miércoles, 2 de marzo de 2016

PAUL NEWMAN




País: Estats Units.
Lloc de Naixement: Shaker Heights (1925).
Lloc de defunció: Westport (2008).
Era: Món Actual.
Categoria: actor cinematogràfic.
El millor: un clàssic de Hollywood durant quatre dècades.
El pitjor: va trigar molts anys en obtenir l’Oscar.

Format, com altres mites com Marlon Brando i James Dean, a l’Actor’s Studios, Paul Newman va ser una de les grans llegendes de Hollywood durant les dècades dels 50, 60, 70 i 80, aconseguint dues vegades el premi Oscar, el primer per la seva carrera i el segon, sent ja un actor veterà, per la interpretació a “El color del dinero”, de Martin Scorsese. Altres pel·lícules que va protagonitzar van ser “La gata sobre el tejado de zinc”, de Richard Brooks i amb Elisabeth Taylor; “El buscavidas”, de Robert Rossen; “Dos hombres i un destino”, de Roy Hill i amb Robert Redford; “El golpe”, de nou amb Hill i Redford, i “El coloso en llamas”, una de les seves apostes més comercials, en què va ser dirigit per John Guillermin i on va coincidir amb Steve McQueen.