EL PROCÉS SOBIRANISTA DE CATALUNYA



Període: segona dècada del segle XXI.

Era: Món Actual.  

Principals protagonistes: Muriel Casals (foto), Carme Forcadell i Artur Mas.

Capítols determinants: manifestació de l’any 2012, Via Catalana de l’any 2013, V de l’any 2014, referèndum de l’any 2014, acte a la Meridiana de l’any 2015 i eleccions de l’any 2015.

El millor: l’espectacular Via Catalana.

El pitjor: tot plegat sembla un carreró sense sortida.

Per descobrir les causes de l’esclat independestista que ha viscut Catalunya els darrers anys, es podrien trobar en el govern de majoria absoluta del Partit Popular de José María Aznar, entre els anys 2000 i 2004; la impugnació del nou Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional, per part del Partit Popular de Mariano Rajoy; la sentència de la citada institució, que va retallar alguns punts de l’Estatut aprovat per les Corts Espanyoles i el poble català en referèndum, o algunes actituds populars com el boicot als productes catalans. La recent fundada Assemblea Nacional de Catalunya va organitzar la massiva manifestació de 2012, l’espectacular Via Catalana de 2013, la V de 2014 i la trobada a l’avinguda de la Meridiana de 2015, mentre va ser decisiva, juntament amb l’entitat Òmnium Cultural, en el referèndum no vinculant de 2014 o en l’avançament de les eleccions autonòmiques, en què els grups independentistes van assolir la majoria absoluta en diputats, encara que no en vots.  

NEIL YOUNG

País: Canadà.

Lloc de Naixement: Toronto (1945).
Era: Món Actual.

Categoria: músic.

El millor: una trajectòria marcada per l’autenticitat.

El pitjor: la dècada dels 80 del segle XX.

Els inicis musicals significatius del compositor canadenc es troben al grup californià Buffalo Springfield (BS), per continuar més tard en solitari, en una etapa en què va editar els discs “Everybody knows this is nowhere” i “After the goldrush”;  unir-se posteriorment a David Crosby, Graham Nash i Stephen Stills, amb qui ja va coincidir a BS, i seguir novament com a solista, en una trajectòria marcada per la qualitat, la regularitat i l’autenticitat, així com àlbums cèlebres com “Harvest”, “On the beach”, “Tonight’s the night” o “Zuma”. 

JOSEPH McCARTHY

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Appleton (1908).

Lloc de defunció: Bethesda (1957).
Era: Món Actual.

Categoria: senador.

El millor: eren moments d'inquietud.

El pitjor: una persecució paranoica.

Esdeveniments com la Guerra Freda i un dels seus primers conflictes, l'enfrontament de Corea, o la fabricació per part de la Unió Soviètica de la bomba atòmica, sense oblidar el triomf comunista a la Xina, van originar anys de pànic, terror i paranoia als Estats Units, en un període en què hi va fer acte d’aparició el senador republicà per Wisconsin Joseph McCarthy, que va presidir una comissió que va acusar de comunistes a diferents representants de la política, l’exèrcit, la societat i la cultura nord-americans. Després de persecucions, empresonaments i fins i tot alguna sentència de mort, McCarthy va ser destituït, fonamentalment per la manca de proves de les seves conclusions.

LA REVOLUCIÓ CULTURAL A XINA



Període: dècada dels 60 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Mao Tse Tung (foto) i Den Xao Peng.

Capítols determinants: Mao estableix el Gran Salt Endavant, fracàs rotund i llastimós del projecte, el líder xinès es retira del primer pla polític, anys més tard el dirigent comunista fomenta la Revolució Cultural, persecució cruent dels adversaris de Mao i retorn d’aquest al poder.

El millor: el carisma de Mao.

El pitjor: la violència establerta contra polítics i ciutadans xinesos.

Després del gran desastre humanitari del Gran Salt Endavant, un projecte grandiloqüent de Mao Tse Tung per intentant industrialitzar en un temps rècord la Xina, fet que va fracassar dràsticament i a més va provocar un terrible període de fam que va acabar amb la vida de molts xinesos, el líder comunista va decidir fer un pas al costat i retirar-se del primer pla polític. Tanmateix, al cap d’un anys, Mao va voler recuperar el poder i va fomentar un moviment que va portar el nom de Revolució Cultural, la qual va perseguir els màxims dirigents  de la Xina, entre els quals es trobava Den Xao Peng, acusats d’aburgesament, excés de moderació i traïció als ideals comunistes, sense oblidar les agressions de les quals van ser víctimes col·lectius intel·lectuals o liberals. Després d’un període de gran violència i un caos descomunal, en què es van fer cèlebres les imatges dels seguidors maoistes manifestant-se amb el Llibre Roig del líder, l’heroi revolucionari va tornar a convertir-se en el màxim dirigent de l’estat, condició que va mantenir fins el dia de la seva mort.