Període: entre els anys 1992 i 1995.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Alia Izetbegovic
(Bòsnia i Hercegovina), Franjo Tudjiman (Croàcia) i Slobodan Milosevic, Radovan
Karadzic i Ratko Mladic (Sèrbia).
Capítols determinants: l’antiga Iugoslàvia
comença a desintegrar-se amb les independències d’Eslovènia i Croàcia, els musulmans de Bòsnia i Hercegovina proclamen la
seva sobirania, els serbis residents al país inicien un terrible conflicte,
bombardeig del mercat de Sarajevo, presa per part dels serbis de la plaça
d’Srebrenica i Pau de Dayton.
Principals regions: Bòsnia i Hercegovina,
Croàcia i Sèrbia.
El millor: l’acció nord-americana que va
desembocar en el Tractat de Dayton.
El pitjor: el genocidi d’Srebrenica.
Després de les independències d’Eslovènia i
Croàcia, aquesta després d’una cruent guerra, el sector musulmà de la república
de Bòsnia i Hercegovina va proclamar la seva sobirania, fet que va originar,
per part dels serbis que habitaven a la regió, encapçalats per Radovan
Karadzic, el pitjor conflicte bèl·lic a Europa des de la finalització de la
Segona Guerra Mundial. En l’enfrontament, en el qual també hi van intervenir
les tropes croates, hi van destacar actes terribles com el bombardeig al mercat
de Sarajevo, ciutat que va estar més d’un any assetjada per l’exèrcit serbi, o
la presa per part del militar dels serbobosnians, Ratko Mladic, de la localitat
de Srebrenica, on la quasi totalitat de la població masculina adulta va ser
eliminada. Després de mesos d’inoperància europea, els Estats Units van decidir
intervenir en el conflicte i van propiciar la Pau de Dayton, signada per
Slobodan Milosevic, Franjo Tudjiman i Alia Izetbegovic, respectivament
presidents de Sèrbia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina, que va dividir el
territori en una part administrada per serbis i una altra per croats i musulmans.
