miércoles, 28 de diciembre de 2016

EL REALISME
















Període: segle XIX.
Era: Edat Contemporània.
Principals protagonistes: Gustave Courbet (foto), Jean Auguste Dominique Ingres, Federico de Madrazo, François Millet i Giusseppe Pellizza da Volpedo.  
Principals regions: Espanya, França i Itàlia.
El millor: reflectir la realitat del seu temps.
El pitjor: la competència de la fotografia.

Després del convuls, dramàtic i turmentat art del Romanticisme, caracteritzat també per l’auge del nacionalisme, època en què per exemple es van produir les unions de les regions d’Alemanya i Itàlia i la independència de Grècia, va aparèixer el moviment del Realisme, que va reflectir en les seves obres la veracitat i el naturalisme, amb escenes de camperols o obrers, en una era en què els treballadors més humils van assolir plena consciència dels seus drets arran de l’aparició de les idees comunistes de Karl Marx i Friedrich Engels. El corrent, que va tenir molta força durant la segona meitat del segle XIX, va ser superat, en un període en què la fotografia reproduïa més fidelment la realitat, per l’avantguarda de l’Impressionisme. Els principals artistes del Realisme van ser els pintors francesos Courbet, Ingres i Millet, sense oblidar l’espanyol Madrazo i l’italià De Volpedo.  

martes, 20 de diciembre de 2016

DIEGO ARMANDO MARADONA
















País: Argentina.
Lloc de Naixement: Buenos Aires (1960).
Era: Món Actual.
Categoria: futbolista.
El millor: considerat un dels millors jugadors de la història.
El pitjor: el dopatge.

Després d’abandonar Argentina, on va jugar a Argentinos Juniors i Boca Juniors, Diego Armando Maradona va romandre dos convulsos anys al FC Barcelona, per fitxar posteriorment pel Nàpols, club en el qual va donar un extraordinari rendiment, amb la conquista de 2 Lligues, 1 Copa i 1 Copa de la UEFA. El seu període àlgid el va viure al Mundial de Mèxic de 1986, el qual la selecció albiceleste va assolir amb unes actuacions excepcionals de l’estrella. En el final de la seva carrera es va veure esquitxat pel dopatge. 

martes, 13 de diciembre de 2016

JOSÉ MARTÍ
















País: Cuba.
Lloc de Naixement: l’Havana (1853).
Lloc de defunció: Dos Ríos (1895).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: polític.
El millor: líder del sobiranisme cubà.
El pitjor: no poder presenciar la independència.

José Martí va exercir de polític, filòsof, poeta i escriptor, sent un dels principals representants de la narrativa modernista hispanoamericana. Igualment, va ser un dels líders del moviment independentista cubà que va lluitar intensament, durant la segona meitat del segle XIX, contra la metròpoli espanyola, d’on procedia la seva família. L’any 1895 va ser l’impulsor de l’anomenada Guerra Necessària, però no va poder presenciar la sobirania de l’illa l’any 1898, amb la vital ajuda dels Estats Units, perquè va trobar la mort poc abans del final del conflicte. 

martes, 6 de diciembre de 2016

LA TRANSICIÓ DE JOSIP STALIN A NIKITA KHRUSXOV












Període: dècada dels 50 del segle XX.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Josip Stalin i Nikita Khrusxov.
Capítols determinants: mort d’Stalin, XX Congrés del Partit Comunista Soviètic, fortes crítiques de Khrustxov al seu antecessor i no compliment de les expectatives que havia aixecat el nou premier.
El millor: cert augment del benestar de la castigada població soviètica.
El pitjor: una política internacional molt polèmica.

Després de la mort de Josip Stalin, Nikita Khrusxov va agafar les regnes del Partit Comunista i del govern soviètics, període en què va convocar el XX Congrés de l’associació, on va realitzar una dura i sorprenent critica als excessos autoritaris del seu antecessor. El discurs del nou premier va motivar vàries expectatives de canvi a la Unió Soviètica (URSS), tant a nivell interior com exterior, però, si bé per a la població local la situació va canviar lleument, amb una major producció de la indústria de bens de consum en detriment de la pesada, en el pla internacional la decepció va arribar amb la repressió de la revolta hongaresa, a la qual va seguir la instal·lació de míssils a l’illa de Cuba, que molt a prop va estar de provocar un conflicte de caire nuclear, en un període en què la URSS havia avançat els Estats Units en la cursa espacial.  

A la foto, els dos dirigents soviètics (amb Stalin a la dreta).