LA RECUPERACIÓ AUTONÒMICA DE CATALUNYA

Període: finals de la dècada dels 70 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Joan Carles I de Borbó, Adolfo Suárez, Josep Tarradellas (foto) i Jordi Pujol.

Capítols determinants: mort de Francisco Franco, arribada de la democràcia a Espanya, Catalunya recupera el seu parlament, aprovació de l’Estatut de Sau, Josep Tarradellas retorna de l’exili i assumeix la presidència de la Generalitat i victòria de Jordi Pujol a les primeres eleccions catalanes.

El millor: la reobertura del Parlament de Catalunya.

El pitjor: haver d’esperar quatre dècades per fer-ho.

Amb la victòria dels nacionals de Francisco Franco a la Guerra Civil, després de la qual va ser afusellat l’últim president de la Generalitat de la Segona República, Lluís Companys, Catalunya va perdre l’autonomia i les institucions nacionals, com per exemple el Parlament. Després de la mort del dictador, i amb la transició cap a la democràcia, el país va recuperar la seu parlamentària i el govern de la Generalitat, el qual va ser presidit per Josep Tarradellas, després del seu llarg exili a França. Més tard es va aprovar a Sau, a la comarca d’Osona, un nou estatut d’autonomia i, seguidament, el convergent Jordi Pujol va guanyar les primeres eleccions democràtiques del post-franquisme. 

DENG XIAOPING

País: Xina.

Lloc de Naixement: Xiexing (1904).

Lloc de defunció: Pequín (1997).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: sortir victoriós després de la mort de Mao Zedong.

El pitjor: la tragèdia de Tiananmen.

Després del desastre humanitari que va ocasionar el Gran Salt Endavant, Mao Zedong va fer un pas al costat i va apartar-se del primer pla polític de la República Popular de la Xina, moment en què Deng Xiaoping es va convertir en un dels màxims dirigents de l’estat asiàtic. Tanmateix, arran d’unes mesures considerades burgeses i allunyades de l’ortodòxia comunista pel Gran Timoner, aquest va fomentar la Revolució Cultural, que li va permetre tornar al poder. Després de la mort de Mao, Xiaoping va ser elegit el seu hereu, erigint-se Xina en una enorme potència industrial i apropant-se el país a una economia de mercat, encara que no va cedir quant a l’obertura democràtica, fet demostrat en la tragèdia de Tiananmen, quan un munt d’estudiants que protestaven a la plaça van ser abatuts.   

OTTO VON BISMARCK

País: Prússia.

Lloc de Naixement: Schönhausen (1815).

Lloc de defunció: Friedrischsruh Lauenburg (1898).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: la unificació germànica.

El pitjor: el cessament per part de Guillem II.

Nomenat canceller de Prússia per l’emperador Guillem I, Otto von Bismark va ser el gran artífex de la unificació dels estats germànics, va aconseguir fer entrar plenament Prússia en la Revolució Industrial i va convertir el país en una enorme potència militar, amb victòries històriques davant Dinamarca, Àustria i França, el seu gran enemic i a qui va arrabassar les regions d’Alsàcia i Lorena. De caràcter conservador i autoritari, Bismark va ser destituït pel nou emperador Guillem II, fonamentalment per les ambicions imperialistes i colonialistes d’aquest.