L’ARRIBADA DELS SOVIÈTICS A BERLÍN

Període: any 1945.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Adolf Hitler (Alemanya) i Josip Stalin (Unió Soviètica).

Capítols determinants: els soviètics resisteixen el setge alemany, l’exèrcit de la Unió Soviètica passa a l’ofensiva, alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz i entrada a Berlín.

Principals regions: Alemanya, Polònia i Unió Soviètica.

El millor: la derrota de l’Alemanya nazi.

El pitjor: però arribarien temps molt convulsos a la ciutat germànica.

Després que les tropes soviètiques resistissin l’assetjament de l’exèrcit alemany, mereixent un capítol especial el que va tenir lloc a la ciutat d’Stalingrad, que va causar nombroses baixes en les dues bandes del conflicte, la Unió Soviètica (URSS) va passar a l’ofensiva i va dirigir les seves files cap a l’oest, en un recorregut en què, per exemple, va ser alliberat el camp d’extermini de la localitat polonesa d’Auschwitz. Les tropes de la URSS van arribar a Berlín, però, un cop el seu exèrcit va posar-hi els peus, el líder nazi Adolf Hitler ja s’havia suïcidat al seu búnquer de la capital germànica.

A la foto, la bandera soviètica a Berlín.

STANLEY KUBRICK

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Nova York (1928).

Lloc de defunció: Childwickbury Manor (1999).

Era: Món Actual.

Categoria: director de cinema.

El millor: un dels realitzadors més prestigiosos de la història del cinema.

El pitjor: algunes de les seves pel·lícules estan allunyades del gran públic.

Stanley Kubrick està considerat un dels més grans directors de cinema de la història, malgrat que les seves pel·lícules van estar normalment allunyades de la gran indústria de Hollywood i d’un públic de masses. Entre els seus films més representatius cal significar: “Espartac”, sobre la vida de l’esclau insurgent durant l’Imperi Romà; “Doctor Strangelove”, una sàtira de la Guerra Freda; “2.001, una odissea a l’espai”, el seu llegat en la ciència ficció; “La taronja mecànica”, una polèmica al·legoria sobre la violència; “La jaqueta metàl·lica”, la visió de la Guerra del Vietnam, o “Eyes wide shut”, la seva obra pòstuma.

ALFREDO DI STEFANO

País: Argentina.

Lloc de Naixement: Buenos Aires (1926).

Lloc de defunció: Madrid (2014).

Era: Món Actual.

Categoria: futbolista.

El millor: considerat el millor jugador mundial del decenni dels 50 del segle XX.

El pitjor: no poder jugar cap partit de la Copa del Món.

Després d’actuar en clubs com River Plate i el Millonarios colombià, i que l’estat franquista li arrabassés al FC Barcelona, Alfredo Di Stefano, considerat des de diferents àmbits el millor futbolista del món durant el decenni dels 50 del segle XX, es va convertir en mite del Real Madrid, club amb el qual va guanyar les primeres cinc Copes d’Europa de la història. El davanter argentí, que va assolir dues Pilotes d’Or, va se internacional espanyol, però, malgrat ser convocat, no va jugar, a causa d’una lesió, cap partit al Mundial de Xile, organitzat l’any 1962.

MÓN ACTUAL

Període: després de la Segona Guerra Mundial.

El millor: malgrat tot, la societat ha evolucionat positivament en bastants apartats.

El pitjor: les guerres i la barbàrie no han cessat.

Després de la Segona Guerra Mundial, diferents historiadors van decidir posar punt i final a l’Edat Contemporània, que havia començat amb la Revolució Francesa. El nom del nou període va ser el de Món Actual, que alguns detractors han considerat més una tasca de Periodisme que no pas d’Història, tot i que, a diferència d’altres més recents, successos tan importants com la Guerra Freda, la Guerra de Corea, la Revolució Cubana, la Guerra de Vietnam, el fenomen de la descolonització, la carrera espacial, la Revolució Sandinista, la Revolució Iraniana o la desaparició de la Unió Soviètica poden ser ja objecte d’un estudi reposat i concloent.

A la foto, una manifestació del Procés Sobiranista de Catalunya, fenomen que encara no compta amb una perspectiva històrica suficient per ser plenament analitzat.

LASZLO KUBALA

País: Hongria.

Lloc de Naixement: Budapest (1927).

Lloc de defunció: Barcelona (2002).

Era: Món Actual.

Categoria: futbolista.

El millor: mite del barcelonisme.

El pitjor: no poder guanyar mai la Copa d’Europa.

Laszlo Kubala està considerat una de les grans llegendes del FC Barcelona, entitat amb la qual va guanyar quatre Lligues, cinc Copes, dues Copes de Fires o una Copa Llatina, en una època, la de la dècada dels 50 del segle XX, en què el club català va comptar amb il·lustres entrenadors com el seu sogre Ferdinand Daucik o Helenio Herrera. Malgrat que mai va disputar cap Mundial, va ser internacional per tres seleccions diferents: la seva Hongria natal, Txecoslovàquia i Espanya. 

JOSEPH GÖBBELS

País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Mönchenglabdach (1897).

Lloc de defunció: Berlín (1945).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: el seu poder de convenciment.

El pitjor: un dels grans culpables de l’horror nazi.

Joseph Göbbles va ser un dels homes clau del règim nazi que Adolf Hitler va instaurar a Alemany als anys 30 del segle XX i, investit ministre de Propaganda, va ser molt hàbil per inculcar en la població germànica les característiques racistes i supramacistes del seu líder. Una vegada els soviètics van entrar a Berlín, durant els compassos finals de la Segona Guerra Mundial, i després del suïcidi de Hitler i Eva Braun, Göbbles i la seva esposa, seguidament d’enverinar els seus fills, també es van llevar la vida.  

L’HOLOCAUST

Període: dècades dels 30 i 40 del segle XX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Adolf Hitler, Heinrich Himmler i Joseph Göbbels.  

Capítols determinants: Hitler aconsegueix el poder a alemanya, polítiques racistes i supramacistes del líder nazi, la Nit dels Vidres Trencats, primeres detencions i deportacions a camps de concentració de ciutadans jueus, esclat de la Segona Guerra Mundial, els camps de concentració es converteixen en camp d’extermini, derrota alemanya en la gran contesa planetària i alliberament dels supervivents.

Principals regions: Alemanya, Àustria, Polònia i Txecoslovàquia.

El millor: hauria de ser fonamental el seu record per aprendre la lliçó.

El pitjor: un dels grans crims de la humanitat.

Quan Adolf Hitler va assolir el poder a Alemanya, i va instaurar el règim nazi, caracteritzat per un profund racisme, una de les primeres mesures que va adoptar va ser la de la persecució dels habitants d’ètnia jueva, amb el capítol determinant de la Nit dels Vidres Trencats. Una vegada ja començada la Segona Guerra Mundial, que va provocar la mateixa Alemanya amb la invasió de Polònia, un gran número de jueus van ser detinguts i deportats a diferents camp de concentració que, amb el pas del temps, van esdevenir d’extermini, amb l’exemple dels de Dachau, Mauthausen o el més tristament cèlebre, el d’Auschwitz, situat en territori polonès. L’anomenat Holocaust va tenir uns sis milions de víctimes mortals en un dels episodis més cruents i salvatges de la història de la humanitat.  

A la foto, presoners en un camp d’extermini nazi.

JOSEP LLUÍS NÚÑEZ

País: Catalunya / Espanya.

Lloc de Naixement: Guriezo (1931).
loc de defuncio: Barcelona (2018).

Era: Món Actual.

Categoria: constructor i directiu futbolístic.

El millor: en línies generals, la seva presidència va marcar un dels millors períodes del FC Barcelona.

El pitjor: els problemes amb hisenda.

Empresari d’èxit com a màxim mandatari de la constructora Núñez y Navarro, Josep Lluís Núñez va guanyar les primeres eleccions democràtiques del FC Barcelona l’any 1978, sent president de la institució catalana fins l’any 2000. Durant la seva llarga presidència, Núñez va sanejar econòmicament l’entitat, va potenciar les seccions del club, va fundar la Masia i, malgrat uns inicis força complicats, sota el seu mandat el Barça va guanyar, per exemple, set campionats de Lliga, quatre Recopes i la primera Copa d’Europa en la història de la societat. Arran de deixar el Barça, va tenir molts problemes judicials per temes derivats d’impagaments a Hisenda.

DOLORES IBARRURI

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Abanto – Zierbena (1895).

Lloc de defunció: Madrid (1989).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: activista i política.

El millor: mite del comunisme espanyol.

El pitjor: molts anys a l’exili.

Després de ser fundadora del Partit Comunista d’Espanya, Dolores Ibarruri, coneguda com la Passionària, va tenir un paper clau, tant durant l’època de la Segona República com en el transcurs de la Guerra Civil. Amb la victòria dels nacionals de Francisco Franco, i la consegüent dictadura, la política basca es va exiliar a la Unió Soviètica, de la qual va tornar arran de la mort del militar gallec, quan va aconseguir un escó per la circumscripció d’Astúries en les reinstaurades Corts democràtiques.

ELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA

Període: any 1992.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Pasqual Maragall i Juan Antonio Samaranch.

Capítols determinants: presentació de la candidatura per part de la capital catalana, atorgament dels Jocs a Barcelona, organització molt elogiada de les Olimpíades i transformació radical de la ciutat.

El millor: un abans i un després de Barcelona.

El pitjor: les transformacions no van agradar a tothom.

Després de tres intents fallits, Barcelona va ser elegida seu olímpica de 1992 l’any 1986 a la localitat suïssa de Lausana. Els jocs, que van ser un extraordinari èxit organitzatiu i que van donar 22 medalles (13 d’or) a la delegació espanyola, marca que encara no s’ha pogut superar, van convertir en un autèntic mite l’alcalde Pasqual Maragall i van originar una radical transformació de la ciutat, la qual, però, no ha satisfet a tothom, doncs els principals detractors opinen que la capital catalana s’ha convertit en un parc temàtic turístic. 

A la foto, Juan Antonio San Epifanio Epi lliura la torxa olímpica a Antonio Rebollo.

MICHEL PLATINI

País: França.

Lloc de Naixement: Joeuf (1955).

Era: Món Actual.

Categoria: futbolista i directiu esportiu.

El millor: possiblement, millor jugador europeu del decenni dels 80 del segle XX.

El pitjor: la seva destitució com a president de la UEFA.

Considerat el millor futbolista francès de la història, juntament amb Zinedine Zidane, i el millor jugador europeu de la dècada dels 80 del segle XX (a nivell mundial només va ser clarament superat per Diego Armando Maradona), Michel Platini va triomfar, a part de la selecció francesa, amb la qual va guanyar una Eurocopa, amb clubs com el Saint – Etienne o el Juventus, esquadra amb qui va assolir, per exemple, la Copa d’Europa. Després d’una curta experiència com a preparador gal, va presidir durant alguns anys la UEFA, però va ser destituït per causes derivades de la corrupció. 

JOHN FOSTER DULLES

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Washington (1888).

Lloc de defunció: Bethesda (1959).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: un personatge il·lustre al seu país.

El pitjor: algunes intervencions internacionals controvertides.

Secretari d’estat del president republicà i exheroi militar Dwight Eisenhower, John Foster Dulles va ser un polític caracteritzat per una intensa intervenció en afers internacionals i per la seva ferotge lluita contra el comunisme durant la Guerra Freda. Cal destacar, per exemple, el seu suport a França per mantenir Indoxina al seu imperi, doncs hi entreveia clarament el perill comunista, i el fet de propiciar l’enderrocament del president electe guatemalenc Jacobo Arbenz.

LA GUERRA DE SUEZ

Període: anys 50 dels segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Gamal Abdel Nasser (Egipte), René Coty (França), Anthony Eden (Gran Bretanya) i David ben Gurion (Israel).

Capítols determinants: Nasser porta a terme un cop d’estat contra la monarquia egípcia, el líder egipci nacionalitza el canal de Suez, amb importants interessos econòmics del Regne Unit i França; aquets dos estats i Israel ocupen el Sinaí i, davant la pressió dels Estats Units i la Unió Soviètica, es retiren del territori egipci.

Principals regions: Egipte, França, Gran Bretanya i Israel.

El millor: una victòria moral per a Nasser.

El pitjor: la imatge d’unes decadents França i Gran Bretanya.

Gamal Abdel Nasser (foto), un home de característiques nacionalistes i partidari de la unificació àrab, va encapçalar un cop d’estat militar que va enderrocar la monarquia egípcia. Una de les primeres mesures del líder nord-africà va ser la de nacionalitzar el canal de Suez, en el qual hi tenien molts interessos econòmics les decadents potències europees de França i el Regne Unit. Aquests dos estats van acordar amb Israel, en alerta per les amenaces del nou rais egipci, una invasió del Sinaí, mesura molt criticada i condemnada per la comunitat internacional, amb els Estats Units i la Unió Soviètica al capdavant. Finalment, les tropes d’ocupació van haver d’abandonar Egipte en el que va ser qualificat com una gran victòria moral de Nasser. 

HENRY KISSINGER

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Fürth (1923).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: el premi Nobel de la Pau.

El pitjor: algunes ingerències dels Estats Units en altres països.

D’origen jueu, va haver d’abandonar Alemanya per la pressió nazi i es va establir als Estats Units, on va exercir de secretari d’estat dels presidents republicans Richard Nixon i Gerald Ford. Henry Kissinger va ser un home clau en la política internacional nord-americana entre finals del decenni dels 60 i mitjan la dècada dels 70 del segle XX, amb accions molt elogiades i altres més controvertides. Entre les primeres, cal destacar la distensió amb la Unió Soviètica, l’apropament diplomàtic a la Xina, la retirada de les tropes dels Estats Units del Vietnam, que li va valdre un discutit premi Nobel de la Pau, i la fi de les hostilitats entre àrabs i israelians en el conflicte de Yom Kippur. Pel que respecta a les segones, la seva participació en els cops militars de Xile i Argentina sembla evident.

SANTIAGO CARRILLO

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Gijón (1915).

Lloc de defunció: Madrid (2012).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: símbol del comunisme espanyol.

El pitjor: els afusellaments de Paracuellos.

Santiago Carrillo ha estat una de les figures cabdals del comunisme espanyol. Després de lluitar a la Guerra Civil, en què algunes fonts l’assenyalen com un dels causants dels afusellaments a la localitat de Paracuellos, va exiliar-se durant la dictadura franquista, per tornar a Espanya durant la transició cap a la democràcia, de la qual en va ser un home clau arran de la legalització del Partit Comunista. Va ser diputat de les Corts en les primeres legislatures democràtiques.

ELS ANYS DE PLOM A EUROPA

Període: dècada dels 70 del segle XX.

Era: Món Actual.

Grups determinants: Baader - Meinhof (Alemanya), ETA (Espanya), IRA (Irlanda) i Brigades Roges (Itàlia).

Principals regions: Alemanya, Espanya, Irlanda i Itàlia.

El millor: la desaparició avui de quasi tots els grups terroristes d’arrel europea.

El pitjor: època de moltes i diverses problemàtiques.

Després d’una dècada dels 60, econòmicament parlant,  molt positiva per a Europa Occidental, hi va tenir lloc una duríssima crisi a partir de l’any 1973, quan els principals exportadors de petroli van realitzar un desmesurat augment del seu preu arran de la guerra entre àrabs i israelians de Yom Kippur. Coincidint amb la carestia econòmica, encara que alguns grups van aparèixer amb anterioritat, es van viure un munt d’atacs terroristes en estats com Alemanya, amb l’anomenada formació Baader – Meinhof, que portava els cognoms dels seus líders; Espanya, amb el protagonisme de la banda basca ETA, que, per exemple, va acabar amb la vida de l’almirall Luis Carrero Blanco, cap de govern de Francisco Franco; Irlanda, amb els diferents atemptats de l’IRA, o Itàlia, amb el grup de les Brigades Roges (foto), bandes feixistes o les diferents versions de la Màfia.

ALEJANDRO LERROUX

País: Espanya.

Lloc de Naixement: la Rambla (1864).

Lloc de defunció: Madrid (1949).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: periodista i polític.

El millor: l’acostament dels obrers.

El pitjor: un jacobisme a ultrança.

Encara que nascut a Andalusia, va fer la major part de la seva carrera a Catalunya, en principi, mitjançant una ideologia republicana, esquerrana, fet que el va apropar al sector obrer, i anti-catalanista, d’una manera que recorda la política actual del grup Ciutadans. Periodista de caire demagog, es va haver d’exiliar algunes vegades d’Espanya, per exemple durant la Setmana Tràgica; va ser clau per l’adveniment de la Segona República i va formar part del govern de Manuel Azaña, per després passar-se a la dreta, sector des del qual va liderar alguns dels governs conservadors republicans.

FRIEDRICH ENGELS

País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Barmen (1820).

Lloc de defunció: Londres (1895).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: filòsof i escriptor.

El millor: coautor del “Manifest comunista”.

El pitjor: sempre a l’ombra de Karl Marx.

El filòsof alemany Friedrich Engels es va traslladar a la ciutat anglesa de Manchester per fer-se càrrec de les indústries familiars, on va poder donar-se compte de les duríssimes condicions de treball dels obrers, fet cabdal per coescriure amb Karl Marx el “Manifest comunista”. Posteriorment, atesa la seva folgada condició econòmica, va finançar el seu amic per portar a terme el primer volum d’”El capital”, sent-ne l’autor, després de la mort de Marx, de les següents parts de l’obra.

ELS CRIMS D’SREBRENICA

Període: 1995.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Slobodan Milosevic, Radovan Karadzic i Ratko Mladic.

Capítols determinants: entrada de les tropes sèrbies a la localitat d’Srebrenica, retirada dels soldats de l’ONU, assassinat massiu de gran part de la població masculina i violació sistemàtica de bona part de la femenina.

El millor: Milosevic, Karadzic i Mladic han acabat al Tribunal Internacional de l’Haia.

El pitjor: probablement, l’acte més cruent en sol europeu des de la Segona Guerra Mundial.

El capítol més terrible de la ja per sí cruent Guerra de Bòsnia i Hercegovina va der els dels crims a la localitat d’Srebrenica. Les tropes serbo-bosnianes, encapçales pel general Ratko Mladic (foto), van entrar a la ciutat, quan, davant la inoperància dels cascos blaus de l’ONU, van assassinar gran part de la població masculina i van violar i torturar un important sector de la femenina. Considerada la pitjor acció militar en terra europea des de la Segona Guerra Mundial, doncs fins i tot s’ha parlat de genocidi i neteja ètnica, el desastre d’Srbrenica no va impedir que aquesta, arran dels Acords de Pau de Dayton, acabés formant part del territori de la república serbo-bosniana de Srpeska, mai reconeguda internacionalment.  

JOSEP IRLA

País: Catalunya.

Lloc de Naixement: Sant Feliu de Guíxols (1876).

Lloc de defunció: Sant Rafèu (1958).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: president de la generalitat a tots els efectes.

El pitjor: president en l’exili.

Després de la victòria nacional a la Guerra Civil espanyola, Josep Irla, llavors president del Parlament de Catalunya, es va exiliar, concretament a les localitats del Voló i Ceret, encara que, durant un temps, la França de Vichy el va deportar a Le Mans. Arran de l’afusellament de Lluís Companys, Irla va ser elegit president de la Generalitat, tot i que mai poder trepitjar com a tal terra catalana, doncs va morir en l’exili, quan va ser substituït per Josep Tarradellas, que també es trobava en territori francès.

ALBERT CAMUS

País: França.

Lloc de Naixement: Dréan (1913).

Lloc de defunció: Villeblevin (1960).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: escriptor i filòsof.

El millor: una de les ments més brillants de la literatura francesa del segle XX.

El pitjor: uns inicis delicats a Algèria.

Nascut a la llavors colònia francesa d’Algèria, Albert Camus, que es va acostar a les ideologies comunista i anarquista, va estudiar filosofia a la capital del país magrebí i va traslladar-se posteriorment a París, en què va exercir de periodista, faceta que ja havia portat a terme al nord d’Àfrica. Seguidament, es va unir al corrent filosòfic de l’Existencialisme, període en què va entaular amistat amb Jean – Paul Sartre i Simone de Beauvoir. Premi Nobel de literatura, va escriure obres de narrativa, assaig i teatre, entre les quals hi destaquen “L’estranger” o “La pesta”.

EL MARXISME

Període: segle XIX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Karl Marx i Friedrich Engels.  

Capítols determinants: Marx i Engels escriuen "El capital", naixement de partits, sindicats i associacions obreres i implantació de la ideologia en diferents estats.

Principals regions: Corea del Nord, Cuba, Unió Soviètica, Vietnam i Xina.

El millor: la teoria.

El pitjor: la pràctica.

Karl Marx, essencialment en la seva obra “El capital”, coescrita amb Friedrich Engels, va criticar i condemnar l’explotació, l’alienació i la injustícia que patien els obrers en les fàbriques, sent clau en el despertar de la seva consciència social. Pel que fa a la seva filosofia, va explicar una història marcada per la lluita entre les classes socials durant les diferents èpoques, sent la contemporània del pensador aquella que dirimien la burgesia i els treballadors, que havia de finalitzar amb el triomf d’aquets últims. Les seves teories han estat portades a la pràctica, amb algun èxit, però amb importants errades, a països com l’extinta Unió Soviètica, Xina, Corea del Nord, Cuba, Vietnam o Veneçuela, entre d’altres.

SIMONE DE BEAUVOIR

País: França.

Lloc de Naixement: París (1908).

Lloc de defunció: París (1986).

Era: Món Actual.

Categoria: escriptora i filosofa.

El millor: la seva importància en el moviment del Feminisme.

El pitjor: una mica a l’ombra del seu company sentimental

El moviment feminista té un dels seus exponents i referents més importants en la figura de Simone de Beauvoir, que, en una època molt delicada i difícil per a les dones, va reivindicar els seus drets fonamentals mitjançant llibres com “El segon sexe” i en articles a la publicació “Temps Moderns”, que va fundar amb Jean -  Paul Sartre, la seva parella sentimental, i Albert Camus. De Beauvoir, com Sartre, va ser membra del corrent filosòfic de l’Existencialisme i va donar suport als protagonistes dels Fets de Maig de 1968.

CARLES PUIGDEMONT

País: Catalunya.

Lloc de Naixement: Amer (1962).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: té assegurada l’entrada en la història de Catalunya.

El pitjor: l’exili actual.

Primer alcalde convergent de Girona, després de molts anys de mandat socialista, primer amb Joaquim Nadal i més tard amb Anna Pagans, posteriorment, arran del veto de la CUP a Artur Mas, Carles Puigdemont va ser elegit president de la Generalitat de Catalunya. Sent la màxima personalitat catalana, li va tocar viure moments històrics i difícils, quan el procés sobiranista, per exemple, va transcórrer pel referèndum de l’U d’Octubre o la DUI del 27 del mateix mes. Després de ser cessat mitjançant l’article 155 de la Constitució, es va exiliar a Brussel·les i actualment habita a Berlín.

L’ARRIBADA A LA LLUNA

Període: any 1969.

Era: Món actual.

Principals protagonistes: Neil Armstrong, Buzz Aldry i Michael Collins.  

Capítols determinants: la Unió Soviètica pren la davantera en l’aventura espacial, el govern federal dels Estats Units incrementa de forma espectacular el pressupost de la NASA, l’Apol·lo 11 arriba a la lluna i Neil Armstrong és el primer ésser humà en trepitjar el satèl·lit. 

El millor: una de les grans proeses tecnològiques i científiques de la història.

El pitjor: que l’empresa no tingués una llarga durada.

A finals de la dècada dels 50 del segle XX, sota el mandat de Nikita Khrusxov, la Unió Soviètica va prendre clarament la davantera en l’anomenada carrera espacial, enviant a l’espai, en primer lloc, el satèl·lit Sputnik; després el primer ésser viu, la gossa Laika, i finalment un ésser humà: Iuri Gagarin. Seguidament, els Estats Units, amb els presidents John Kennedy, Lyndon Johnson i Richard Nixon, van elevar de forma espectacular el pressupost destinat a la NASA, que va iniciar els programes per arribar a la lluna, fet que va aconseguir el coet Apol·lo 11, tripulat per Neil Armstrong, el primer home en trepitjar el satèl·lit; Buzz Aldry i Michael Collins, que va romandre en tot moment a l’aparell.

LUDWIG WITTGENSTEIN

País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Viena (1889).

Lloc de defunció: Cambridge (1951).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: filòsof.

El millor: un dels grans pensadors del llenguatge.

El pitjor: les diferències entre les seves dues grans obres.

Austríac de naixement, Ludwig Wittgenstein, una vegada establert a la universitat de Cambridge, ciutat on va morir, va rebre la nacionalitat britànica. El pensador vienès va ser un dels grans precursors de la relació entre la filosofia i el llenguatge, encara que les seves tesis van diferir molt entre els seus dos llibres bàsics: el “Tractatus” i les “Investigacions filosòfiques”. Wittgenstein, que va influenciar el moviment del Positivisme Lògic, va argumentar la relació entre les paraules i el món i va assegurar, arran de la segona obra descrita, que la comprensió del llenguatge depèn del seu ús social.     

CARLES MARTEL

País: Regne Merovingi.

Lloc de Naixement: Herstal (686).

Lloc de defunció: Quierzi (741).

Era: Edat Medieval.

Categoria: militar.

El millor: la victòria contra els musulmans a Poitiers.

El pitjor: no ser mai rei.

Primer membre de la dinastia carolíngia, va exercir de majordom dels regnes francs merovingis d’Austràsia, Nèustria i Borgonya. Malgrat no tenir la condició de monarca, aprofitant la debilitat dels reis, va exercir d’home fort dels diferents territoris, vencent els musulmans en la batalla de Poitiers i recuperant més tard les regions d’Aquitània i Provença, que havien estat conquistades pels exèrcits islàmics. Martel va ser pare del primer monarca carolingi, Pipí el Breu, i avi de l’emperador de la dinastia: Carlemany.

EL PUJOLISME A CATALUNYA

Període: dècades dels 80 i 90 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Jordi Pujol, Joan Raventós, Raimon Obiols, Joaquim Nadal, Pasqual Maragall, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas.

Capítols determinants: sorprenent victòria convergent en les eleccions de 1980, triomfs clars de Pujol en els comicis de 1984, 1988, 1992, pacte amb els socialistes de Felipe González, acord amb els populars de José María Aznar, nova victòria de Convergència i Unió el 1996, ajustat triomf de Pujol davant Maragall el 2000 i retirada de la política després de 23 anys de presidència.

El millor: la immersió lingüística a les escoles catalanes.

El pitjor: els escàndols que es van descobrir més tard.

El convergent Jordi Pujol va vèncer contra pronòstic les primeres eleccions de la Generalitat després del franquisme, quan va derrotar el socialista Joan Raventós i va substituir Josep Tarradellas, amb qui no va mantenir unes relacions massa cordials. En els seus 23 anys de president de Catalunya (va guanyar cinc comicis més), amb els seus governs es van portar a terme aspectes positius, com les inauguracions de Catalunya Ràdio i TV3 i, molt especialment, la immersió lingüística en les escoles catalanes. Tanmateix, durant la seva llarga etapa, tot i que els afers van sortir a la llum quan ja estava retirat de la política, hi van haver greus escàndols de corrupció i cert nepotisme. 

VICTOR HUGO

País: França.

Lloc de Naixement: Besançon (1802).

Lloc de defunció: París (1885).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: Escriptor.

El millor: peça clau del Romanticisme.

El pitjor: un petit període conservador.

Considerat el fundador i un dels grans escriptors del Romanticisme francès, Victor Hugo va exercir els gèneres narratiu, poètic i teatral. Durant la quasi totalitat de la seva vida, va ser un republicà convençut i un home progressista, defensor de la Revolució de 1848, tot i que, en un moment donat, va aliar-se amb Napoleó III Bonaparte, encara que més tard es va enfrontar a ell i va haver d’exiliar-se a Bèlgica i a l’illa britànica de Jersey. Entre les seves obres cal significar “Hernani”, “Nostra Senyora de París”, “Els orientals”, on expressa una de les constants del moviment romàntic, la passió pel món exòtic, i la popular “Els miserables”, en què realitza una defensa aferrissada de les classes populars.

CHARLES LOUIS DE SECONDAT MONTESQUIEU

País: França.

Lloc de naixement: la Breda (1689).

Lloc de defunció: París (1755).

Era: Edat Moderna.

Categoria: jurista i filòsof.

El millor: la divisió de poders.

El pitjor: que no tots els estats l’hagin aplicat.

D’origen aristocràtic, Montesquieu va ser un pensador progressista per al seu temps que, com a membre del corrent filosòfic de la Il·lustració, va fomentar la tolerància religiosa, l’esperit de llibertat i l’abolició de lacres com la tortura o l’esclavitud. Tanmateix, la seva principal aportació va ser l’anomenada divisió de poders, en executiu, legislatiu i judicial, basant-se en la constitució anglesa i que van adoptar diversos països, en especial els Estats Units. El seu pensament va ser clau en la ideologia de la Revolució Francesa.

LA GUERRA IRAN – IRAQ

Període: dècada dels 80 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Rudol·lah Khomeini (Iran) i Saddam Hussein (Iraq).

Capítols determinants: triomf de l’heterogènia revolta contraria al xa Reza Palevi a l’Iran, l’aiatol·là Rudol·lah Khomeini s’imposa a la resta de l’oposició, Iran es converteix en una república islàmica, el rais iraquià Saddam Hussein envaeix l’Iran, cruenta guerra de vuit anys i final sense un vencedor clar.  

Principals regions: Iran i Iraq.

El millor: ningú en va sortir beneficiat pel que fa a l'extensió de conquistes.

El pitjor: una gran quantitat de baixes.

La invasió de les tropes iraquianes de terreny iranià, en un intent de Saddam Hussein, llavors un aliat d’Occident, d’annexionar-se la plaça de Shatt al Arab, va originar una cruenta gerra entre els dos estats veïns. L’Iran comptava amb l’avantatge d’un exèrcit més potent i una població força més alta, mentre l’Iraq podia veure’s afavorida pel desgast del seu rival arran de la revolució que va posar fi al règim del xa Reza Palhevi i va entronitzar en el poder l’aiatol·là Rudol·lah Khomeini. Després de vuit anys de batalles de trinxeres, l’ús d’armes químiques i un gran número de baixes en les dues files, es va posar punt i final al conflicte sense cap vencedor clar.

FRANÇOIS MARIE AROUET VOLTAIRE

País: França.

Lloc de Naixement: París (1694).

Lloc de defunció: París (1778).

Era: Edat moderna.

Categoria: escriptor i filòsof.

El millor: home clau en la Il·lustració.

El pitjor: certa ambigüitat.

Voltaire va ser, juntament amb Montesquieu, Diderot, D’Alembert i Rousseau, amb qui va mantenir importants diferències, el pensador més important del corrent de la Il·lustració. L’escriptor francès va combatre tant l’Antic Règim com el fanatisme religiós, però, al mateix temps, no creia en una sobirania popular i en una França republicana, tot i que va estar empresonat a la Bastilla i va haver d’exiliar-se a estats com Anglaterra o Prússia. Voltaire va ser un important referent de la Revolució de 1789.