NOAM CHOMSKY

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Filadèlfia (1928).

Era: Món Actual.

Categoria: escriptor, filòsof i activista.

El millor: la gran aportació a la filosofia de caràcter lingüístic.

El pitjor: el poder nord-americà tradicionalment no l’ha vist com un aliat.

Noah Chomsky va donar un impuls extraordinari a la filosofia pel que fa a la faceta lingüística, quan va separar el llenguatge superficial d’aquell profund, el qual el pensador considera que compta amb característiques innates. Així mateix, Chomsky ha estat un activista d’ideologia progressista que ha criticat severament i en vàries ocasions les polítiques socio-econòmiques capitalistes efectuades pels Estats Units, com també alguns conflictes bèl·lics que ha originat el seu país, com el de la Guerra del Vietnam.

JEAN – PAUL SARTRE

País: França.

Lloc de Naixement: París (1905).

Lloc de defunció: París (1980).

Era: Món Actual.

Categoria: escriptor, dramaturg i filòsof.

El millor: un símbol filosòfic i literari del segle XX.

El pitjor: les controvèrsies que va aixecar.

Seguidor de pensadors com Martin Heidegger, Edmund Husserl o Henri Bergson, i unit sentimentalment a Simone de Bauvoir, Jean – Paul Sartre va ser el principal representant del moviment de l’Existencialisme, que afirmava que l’ésser humà compta amb llibertat, però que, en canvi, l’existència, que s’anticipa a l’essència, ve donada. Pres durant l’ocupació Nazi de França, va ser un home d’idees progressistes que el van apropar al Comunisme, malgrat ser crític amb la repressió soviètica de la revolta hongaresa. Sartre, que va entaular amistat amb Albert Camus, va exercir també de professor, novel·lista, dramaturg o assagista, destacant els seus llibres “L’ésser i el no res” o “La nàusea”.    

LA CAIGUDA DE L’IMPERI AUSTRO-HONGARÈS

Període: any 1918.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Francesc Josep i Francesc Ferran.

Capítols determinants: esclat de la Primera Guerra Mundial, l’Imperi Austro-hongarès s’alia amb Alemanya i l’Imperi Otomà, derrota de les forces centrals, Tractat de Versalles i desaparició dels imperis.  

Principals regions: Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Sèrbia i Txèquia.

El millor: la finalització d’un ens molt gran i heterogeni.

El pitjor: una important decadència dels dos principals estats.

L’Imperi Austro – Hongarès es va mantenir vigent durant varis segles, malgrat tractar-se d’un territori molt heterogeni, amb diferents llengües, cultures i tradicions, doncs, a part d’Àustria i Hongria, va unir regions com Bohèmia, Moràvia, Eslovàquia o part dels actuals estats dels Balcans. Amb el pas del temps, l’ens supranacional va anar quedant endarrerit, tant pel que respecta a la seva situació socio-econòmica com a la militar, sent clarament superat per països com Anglaterra, França o la veïna Prússia. Després de la derrota a la Primera Guerra Mundial, la qual va esclatar arran de l’assassinat del seu príncep hereu Francesc Ferran (foto) a Sarajevo, i pel Tractat de Pau de Versalles, l’imperi va desaparèixer, sent Francesc Josep el seu últim monarca, produint-se llavors el naixement de nous estats com Txecoslovàquia o Iugoslàvia.