LA CAIGUDA DE L’IMPERI OTOMÀ

Període: segona dècada del segle XX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Mehmet VI i Kemal Atatürk (foto).

Capítols determinants: Primera Guerra Mundial, derrota de les forces centrals, Tractat de Versalles i desaparició de l’Imperi Otomà.

El millor: la situació desembocaria en la Turquia d’Atatürk.

El pitjor: l’enfonsament d’un ens que comptava amb quasi mig mileni de vigència.

Uns 450 anys després de la caiguda de Constantinoble a mans dels otomans, que van convertir la ciutat en Istanbul, va caure l’Imperi Otomà arran de la finalització de la Primera Guerra Mundial i dels subsegüents Acords de Versalles. De fet, l’ens havia arribat a la gran contesa planetària en un estat molt minvat i delicat, especialment per la independència de Grècia i la lluita per la seva sobirania de les diferents regions balcàniques i àrabs. Turquia es va ajuntar en el conflicte a les forces centrals de Prússia i l’Imperi Austro – Hongarès, que també va desaparèixer després de la guerra, sent finalment vençudes per les tropes aliades formades pels estats de França, el Regne Unit, Itàlia o els Estats Units, malgrat la resistència que els turcs havien tingut a la Batalla de Gallipoli. Pocs anys més tard, va néixer la Turquia moderna liderada per Kemal Atatürk. 

SANT PERE

País: Palestina.

Lloc de Naixement: Betsaida (1 a C).

Lloc de defunció: Roma (64).

Era: Edat Antiga.

Categoria: apòstol i papa.

El millor: primer papa de la història.

El pitjor: com el seu mestre, va morir crucificat.

Simó Pere exercia de pescador al llac Tibiríades quan va conèixer Jesús de Natzaret, moment en què ho va deixar tot i es va convertir en un dels 12 deixebles del Messies. Després de negar fins a tres cops que coneixia Jesús, quan aquest va ser condemnat, Pere va reaccionar i, segons les escriptures, va ser un dels testimonis de la resurrecció del seu Mestre. Seguidament, va evangelitzar parts de Síria, Àsia Menor i Grècia i es va traslladar a Roma, on va ser investit com a primer papa i va ser, com Jesús, crucificat. 

ROBERT REDFORD

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Santa Monica (1936).

Era: Món Actual.

Categoria: actor i director cinematogràfic.

El millor: un clàssic de Hollywood.

El pitjor: certa enyorança dels anys 60 i 70.

El californià Robert Redford va ser un dels actors més populars de les dècades dels 60, 70 i 80 del segle XX, quan va intervenir en mítics films com “Descalços al parc”, “Dos homes i un destí”, “Jeremiah Johnson”, “El cop”, “Tal com érem”, “El gran Gatsby”, “Tots els homes del president” o “Memòries d’Àfrica”, coincidint amb directors com Sydney Pollack, Arthur Penn, George Roy Hill o Alan J. Pakula i actors i actrius com Jane Fonda, Paul Newman, Barbra Streisand, Dustin Hoffman o Meryl Streep. Com a director ha rodat “Gent corrent”, per la qual va assolir l’Oscar (en té un altre d’honorífic), o “El riu de la vida”.

EL ROMÀNIC CASTELLÀ

Període: segles XI i XII.

Era: Edat Medieval.

El millor: obres magnes com les pintures de Sant Isidor de Lleó, el claustre de Santo Domingo de Silos o les catedrals de Salamanca i Zamora.

El pitjor: no va seguir el pas de la reconquista.

Tal com va succeir a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, Galícia, amb la catedral de Santiago de Compostel·la, o la Corona de Catalunya – Aragó, a partir del segle XI es va desenvolupar l’art Romànic a la Corona de Castella, que va tenir els seus antecedents en els estils Visigòtic, Asturià i Mozàrab. Les principals obres de l’època van ser San Martín de Frómista, la col·legiata de Toro, les muralles i San Vicente d’Àvila, San Diego de Sòria, San Baudel de Berlanga, el monestir de Santo Domingo de Silos (foto), San Isidor de Lleó, amb unes magnífiques pintures a la seva cripta, i les catedrals de Zamora i la Vella de Salamanca.