L’ARRIBADA A LA LLUNA

Període: any 1969.

Era: Món actual.

Principals protagonistes: Neil Armstrong, Buzz Aldry i Michael Collins.  

Capítols determinants: la Unió Soviètica pren la davantera en l’aventura espacial, el govern federal dels Estats Units incrementa de forma espectacular el pressupost de la NASA, l’Apol·lo 11 arriba a la lluna i Neil Armstrong és el primer ésser humà en trepitjar el satèl·lit. 

El millor: una de les grans proeses tecnològiques i científiques de la història.

El pitjor: que l’empresa no tingués una llarga durada.

A finals de la dècada dels 50 del segle XX, sota el mandat de Nikita Khrusxov, la Unió Soviètica va prendre clarament la davantera en l’anomenada carrera espacial, enviant a l’espai, en primer lloc, el satèl·lit Sputnik; després el primer ésser viu, la gossa Laika, i finalment un ésser humà: Iuri Gagarin. Seguidament, els Estats Units, amb els presidents John Kennedy, Lyndon Johnson i Richard Nixon, van elevar de forma espectacular el pressupost destinat a la NASA, que va iniciar els programes per arribar a la lluna, fet que va aconseguir el coet Apol·lo 11, tripulat per Neil Armstrong, el primer home en trepitjar el satèl·lit; Buzz Aldry i Michael Collins, que va romandre en tot moment a l’aparell.

LUDWIG WITTGENSTEIN

País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Viena (1889).

Lloc de defunció: Cambridge (1951).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: filòsof.

El millor: un dels grans pensadors del llenguatge.

El pitjor: les diferències entre les seves dues grans obres.

Austríac de naixement, Ludwig Wittgenstein, una vegada establert a la universitat de Cambridge, ciutat on va morir, va rebre la nacionalitat britànica. El pensador vienès va ser un dels grans precursors de la relació entre la filosofia i el llenguatge, encara que les seves tesis van diferir molt entre els seus dos llibres bàsics: el “Tractatus” i les “Investigacions filosòfiques”. Wittgenstein, que va influenciar el moviment del Positivisme Lògic, va argumentar la relació entre les paraules i el món i va assegurar, arran de la segona obra descrita, que la comprensió del llenguatge depèn del seu ús social.     

CARLES MARTEL

País: Regne Merovingi.

Lloc de Naixement: Herstal (686).

Lloc de defunció: Quierzi (741).

Era: Edat Medieval.

Categoria: militar.

El millor: la victòria contra els musulmans a Poitiers.

El pitjor: no ser mai rei.

Primer membre de la dinastia carolíngia, va exercir de majordom dels regnes francs merovingis d’Austràsia, Nèustria i Borgonya. Malgrat no tenir la condició de monarca, aprofitant la debilitat dels reis, va exercir d’home fort dels diferents territoris, vencent els musulmans en la batalla de Poitiers i recuperant més tard les regions d’Aquitània i Provença, que havien estat conquistades pels exèrcits islàmics. Martel va ser pare del primer monarca carolingi, Pipí el Breu, i avi de l’emperador de la dinastia: Carlemany.

EL PUJOLISME A CATALUNYA

Període: dècades dels 80 i 90 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Jordi Pujol, Joan Raventós, Raimon Obiols, Joaquim Nadal, Pasqual Maragall, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas.

Capítols determinants: sorprenent victòria convergent en les eleccions de 1980, triomfs clars de Pujol en els comicis de 1984, 1988, 1992, pacte amb els socialistes de Felipe González, acord amb els populars de José María Aznar, nova victòria de Convergència i Unió el 1996, ajustat triomf de Pujol davant Maragall el 2000 i retirada de la política després de 23 anys de presidència.

El millor: la immersió lingüística a les escoles catalanes.

El pitjor: els escàndols que es van descobrir més tard.

El convergent Jordi Pujol va vèncer contra pronòstic les primeres eleccions de la Generalitat després del franquisme, quan va derrotar el socialista Joan Raventós i va substituir Josep Tarradellas, amb qui no va mantenir unes relacions massa cordials. En els seus 23 anys de president de Catalunya (va guanyar cinc comicis més), amb els seus governs es van portar a terme aspectes positius, com les inauguracions de Catalunya Ràdio i TV3 i, molt especialment, la immersió lingüística en les escoles catalanes. Tanmateix, durant la seva llarga etapa, tot i que els afers van sortir a la llum quan ja estava retirat de la política, hi van haver greus escàndols de corrupció i cert nepotisme.