JOHN FOSTER DULLES

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Washington (1888).

Lloc de defunció: Bethesda (1959).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: un personatge il·lustre al seu país.

El pitjor: algunes intervencions internacionals controvertides.

Secretari d’estat del president republicà i exheroi militar Dwight Eisenhower, John Foster Dulles va ser un polític caracteritzat per una intensa intervenció en afers internacionals i per la seva ferotge lluita contra el comunisme durant la Guerra Freda. Cal destacar, per exemple, el seu suport a França per mantenir Indoxina al seu imperi, doncs hi entreveia clarament el perill comunista, i el fet de propiciar l’enderrocament del president electe guatemalenc Jacobo Arbenz.

LA GUERRA DE SUEZ

Període: anys 50 dels segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Gamal Abdel Nasser (Egipte), René Coty (França), Anthony Eden (Gran Bretanya) i David ben Gurion (Israel).

Capítols determinants: Nasser porta a terme un cop d’estat contra la monarquia egípcia, el líder egipci nacionalitza el canal de Suez, amb importants interessos econòmics del Regne Unit i França; aquets dos estats i Israel ocupen el Sinaí i, davant la pressió dels Estats Units i la Unió Soviètica, es retiren del territori egipci.

Principals regions: Egipte, França, Gran Bretanya i Israel.

El millor: una victòria moral per a Nasser.

El pitjor: la imatge d’unes decadents França i Gran Bretanya.

Gamal Abdel Nasser (foto), un home de característiques nacionalistes i partidari de la unificació àrab, va encapçalar un cop d’estat militar que va enderrocar la monarquia egípcia. Una de les primeres mesures del líder nord-africà va ser la de nacionalitzar el canal de Suez, en el qual hi tenien molts interessos econòmics les decadents potències europees de França i el Regne Unit. Aquests dos estats van acordar amb Israel, en alerta per les amenaces del nou rais egipci, una invasió del Sinaí, mesura molt criticada i condemnada per la comunitat internacional, amb els Estats Units i la Unió Soviètica al capdavant. Finalment, les tropes d’ocupació van haver d’abandonar Egipte en el que va ser qualificat com una gran victòria moral de Nasser. 

HENRY KISSINGER

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Fürth (1923).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: el premi Nobel de la Pau.

El pitjor: algunes ingerències dels Estats Units en altres països.

D’origen jueu, va haver d’abandonar Alemanya per la pressió nazi i es va establir als Estats Units, on va exercir de secretari d’estat dels presidents republicans Richard Nixon i Gerald Ford. Henry Kissinger va ser un home clau en la política internacional nord-americana entre finals del decenni dels 60 i mitjan la dècada dels 70 del segle XX, amb accions molt elogiades i altres més controvertides. Entre les primeres, cal destacar la distensió amb la Unió Soviètica, l’apropament diplomàtic a la Xina, la retirada de les tropes dels Estats Units del Vietnam, que li va valdre un discutit premi Nobel de la Pau, i la fi de les hostilitats entre àrabs i israelians en el conflicte de Yom Kippur. Pel que respecta a les segones, la seva participació en els cops militars de Xile i Argentina sembla evident.

SANTIAGO CARRILLO

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Gijón (1915).

Lloc de defunció: Madrid (2012).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: símbol del comunisme espanyol.

El pitjor: els afusellaments de Paracuellos.

Santiago Carrillo ha estat una de les figures cabdals del comunisme espanyol. Després de lluitar a la Guerra Civil, en què algunes fonts l’assenyalen com un dels causants dels afusellaments a la localitat de Paracuellos, va exiliar-se durant la dictadura franquista, per tornar a Espanya durant la transició cap a la democràcia, de la qual en va ser un home clau arran de la legalització del Partit Comunista. Va ser diputat de les Corts en les primeres legislatures democràtiques.

ELS ANYS DE PLOM A EUROPA

Període: dècada dels 70 del segle XX.

Era: Món Actual.

Grups determinants: Baader - Meinhof (Alemanya), ETA (Espanya), IRA (Irlanda) i Brigades Roges (Itàlia).

Principals regions: Alemanya, Espanya, Irlanda i Itàlia.

El millor: la desaparició avui de quasi tots els grups terroristes d’arrel europea.

El pitjor: època de moltes i diverses problemàtiques.

Després d’una dècada dels 60, econòmicament parlant,  molt positiva per a Europa Occidental, hi va tenir lloc una duríssima crisi a partir de l’any 1973, quan els principals exportadors de petroli van realitzar un desmesurat augment del seu preu arran de la guerra entre àrabs i israelians de Yom Kippur. Coincidint amb la carestia econòmica, encara que alguns grups van aparèixer amb anterioritat, es van viure un munt d’atacs terroristes en estats com Alemanya, amb l’anomenada formació Baader – Meinhof, que portava els cognoms dels seus líders; Espanya, amb el protagonisme de la banda basca ETA, que, per exemple, va acabar amb la vida de l’almirall Luis Carrero Blanco, cap de govern de Francisco Franco; Irlanda, amb els diferents atemptats de l’IRA, o Itàlia, amb el grup de les Brigades Roges (foto), bandes feixistes o les diferents versions de la Màfia.