JOSEP LLUÍS NÚÑEZ

País: Catalunya / Espanya.

Lloc de Naixement: Guriezo (1931).
loc de defuncio: Barcelona (2018).

Era: Món Actual.

Categoria: constructor i directiu futbolístic.

El millor: en línies generals, la seva presidència va marcar un dels millors períodes del FC Barcelona.

El pitjor: els problemes amb hisenda.

Empresari d’èxit com a màxim mandatari de la constructora Núñez y Navarro, Josep Lluís Núñez va guanyar les primeres eleccions democràtiques del FC Barcelona l’any 1978, sent president de la institució catalana fins l’any 2000. Durant la seva llarga presidència, Núñez va sanejar econòmicament l’entitat, va potenciar les seccions del club, va fundar la Masia i, malgrat uns inicis força complicats, sota el seu mandat el Barça va guanyar, per exemple, set campionats de Lliga, quatre Recopes i la primera Copa d’Europa en la història de la societat. Arran de deixar el Barça, va tenir molts problemes judicials per temes derivats d’impagaments a Hisenda.

DOLORES IBARRURI

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Abanto – Zierbena (1895).

Lloc de defunció: Madrid (1989).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: activista i política.

El millor: mite del comunisme espanyol.

El pitjor: molts anys a l’exili.

Després de ser fundadora del Partit Comunista d’Espanya, Dolores Ibarruri, coneguda com la Passionària, va tenir un paper clau, tant durant l’època de la Segona República com en el transcurs de la Guerra Civil. Amb la victòria dels nacionals de Francisco Franco, i la consegüent dictadura, la política basca es va exiliar a la Unió Soviètica, de la qual va tornar arran de la mort del militar gallec, quan va aconseguir un escó per la circumscripció d’Astúries en les reinstaurades Corts democràtiques.

ELS JOCS OLÍMPICS DE BARCELONA

Període: any 1992.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Pasqual Maragall i Juan Antonio Samaranch.

Capítols determinants: presentació de la candidatura per part de la capital catalana, atorgament dels Jocs a Barcelona, organització molt elogiada de les Olimpíades i transformació radical de la ciutat.

El millor: un abans i un després de Barcelona.

El pitjor: les transformacions no van agradar a tothom.

Després de tres intents fallits, Barcelona va ser elegida seu olímpica de 1992 l’any 1986 a la localitat suïssa de Lausana. Els jocs, que van ser un extraordinari èxit organitzatiu i que van donar 22 medalles (13 d’or) a la delegació espanyola, marca que encara no s’ha pogut superar, van convertir en un autèntic mite l’alcalde Pasqual Maragall i van originar una radical transformació de la ciutat, la qual, però, no ha satisfet a tothom, doncs els principals detractors opinen que la capital catalana s’ha convertit en un parc temàtic turístic. 

A la foto, Juan Antonio San Epifanio Epi lliura la torxa olímpica a Antonio Rebollo.

MICHEL PLATINI

País: França.

Lloc de Naixement: Joeuf (1955).

Era: Món Actual.

Categoria: futbolista i directiu esportiu.

El millor: possiblement, millor jugador europeu del decenni dels 80 del segle XX.

El pitjor: la seva destitució com a president de la UEFA.

Considerat el millor futbolista francès de la història, juntament amb Zinedine Zidane, i el millor jugador europeu de la dècada dels 80 del segle XX (a nivell mundial només va ser clarament superat per Diego Armando Maradona), Michel Platini va triomfar, a part de la selecció francesa, amb la qual va guanyar una Eurocopa, amb clubs com el Saint – Etienne o el Juventus, esquadra amb qui va assolir, per exemple, la Copa d’Europa. Després d’una curta experiència com a preparador gal, va presidir durant alguns anys la UEFA, però va ser destituït per causes derivades de la corrupció.