FELIPE GONZÁLEZ

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Sevilla (1942).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: el seu històric triomf electoral de 1982.

El pitjor: l’allunyament de l’esquerra.

Brillant vencedor de les eleccions generals de l’any 1982, per majoria absoluta, el polític socialista va romandre uns 12 anys i mig com a president del govern espanyol. El seu mandat, durant els primers anys, es va caracteritzar pel seu fracàs a l’hora de reduir l’atur, per l’entrada del país al la Comunitat Europea, per la permanència a l’OTAN, malgrat que González havia dit en campanya electoral que faria fora l’estat d’aquest organisme, o per la modernització d’Espanya, que va tenir el seu punt àlgid durant els Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992. Els últims anys del seu govern, en què va haver de pactar amb el líder nacionalista català Jordi Pujol, van ser tensos i turbulents, essencialment pels casos de corrupció, l’afer del GAL, en la lluita contra el terrorisme d’ETA, o l’allunyament cada cop més clar d’una ideologia de caràcter progressista.  

DIOCLECIÀ

Estat: Imperi Romà.

Lloc de Naixement: Salona (244).

Lloc de defunció: Spoleto, actual Split (311).

Era: Edat Antiga.

Categoria: emperador.

El millor: tornar l’orgull a un imperi decadent.

El pitjor: reiniciar la repressió contra els cristians.

Natural d’una humil família il·lírica, Dioclecià va ser proclamat emperador per l’exèrcit i va firmar, més tard, una tetrarquia amb Maximià, Constanci i Galeri. Sota el seu poder, i després de períodes de crisi i decadència, l’imperi va recuperar l’orgull arran de victòries aconseguides a les fronteres del Danubi, Britània, contra la revolta egípcia i davant els exèrcits de la Pèrsia Sasànida. Igualment, l’emperador va millorar els sectors econòmics i administratius de l’imperi, el qual va realitzar una important descentralització des de Roma cap altres ciutats com Nicomèdia. Durant el seu mandat, es va reiniciar la persecució contra els cristians, que va tenir un caràcter cruent i sanguinari. Malalt, va dimitir del seu càrrec i es va retirar al seu palau de Dalmàcia, a l’actual Split.  

L’EXPANSIÓ MEDITERRÀNIA DE CATALUNYA

Període: segles XIII i XIV.

Era: Edat Medieval.

Principals territoris: València, Balears, Sardenya, Sicília i ducats d’Atenes i Neopàtria.

Principals protagonistes: Jaume el Conqueridor, Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume el Just, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

Capítols determinants: conquista de València, conquista de Mallorca, ocupació de Sardenya, confrontació a Gènova, vespres Sicilianes, confrontació al ducat d’Anjou, França i el Vaticà, Tractat de Coltabellota, els Almogàvers, arribada a Constantinoble, ocupacions d’Atenes i Neopàtria i decadència.  

El millor: l’era més esplendorosa de la història de Catalunya.

El pitjor: els problemes diplomàtics.

Una vegada la corona de Catalunya – Aragó va perdre la seva influència i possessions en territoris ultrapirinencs, arran de la derrota i mort del rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret, amb el regnat del seu fill, Jaume el Conqueridor (foto), es va iniciar l’expansió mediterrània del regne, que va començar amb les reconquistes de les terres de València i les illes Balears, sota domini musulmà. Mitjançant el mandat de Pere el Gran, els mariners i soldats catalans van ocupar l’illa de Sardenya, després d’una dura competència enfront la república de Gènova, i, arran de la revolta de la població local contra el poder dels Anjou, en allò que es va conèixer com les Vespres Sicilianes, van prendre el poder a l’illa de Sicília. Amb Pere el Cerimoniós es va viure la màxima extensió, quan de la mà de l’exèrcit mercenari dels Almogàvers, els catalans van arribar a Constantinoble i van exercir la seva influència als ducats d’Atenes i Neopàtria, però el seu regnat va significar també l’origen de la decadència.  

ERNESTO GUEVARA

Països: Argentina / Cuba.

Lloc de Naixement: Rosario (1928).

Lloc de defunció: la Higuera (1967).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i guerriller.

El millor: el seu idealisme.

El pitjor: no adaptar-se al món polític.

Argentí de naixement, va viatjar per varis estats de l’Amèrica Llatina com a metge, on va observar la misèria que hi tenia lloc a països on hi era instal·lada la corrupció i l’autoritarisme sota la protecció del govern dels Estats Units. Aquests fets van motivar el seu idealisme progressista i la seva unió als germans Castro, Fidel i Raúl, per realitzar la revolució a Cuba contra el govern de Fulgencio Batista. Una vegada va triomfar la revolta, Guevara va ser nomenat ministre d’Indústria, però la seva escassa adaptació a la política de despatx i el recel que aixecava la seva presència a la Unió Soviètica van provocar al seu retorn a la guerrilla, en primer lloc al Congo i, en segon lloc, a Bolívia, país on va trobar la mort. Des d’aleshores és un dels grans mites contemporanis. 

MOBUTU SESE SEKO



País: Zaire.

Lloc de Naixement: Lisala (1930).

Lloc de defunció: Rabat (1997).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: els esports.

El pitjor: una tremenda corrupció.

En principi aliat del nacionalista i progressista Patrice Lumumba, l’home que va portar el Congo belga a la independència, Mobutu va provocar-li més tard un cop d’estat que va acabar amb el seu govern. Protegit per Bèlgica, l’exmetròpoli, i els Estats Units, que temien que Lumumba fundés un estat comunista, Mobutu va romandre més de dues dècades en el poder de Kinshasa, caracteritzat per una corrupció a gran escala, un enriquiment il·lícit, paral·lel a la pobresa que patia el seu país, reconvertit en Zaire; un règim autoritari i dictatorial i el culte a la seva personalitat. Va ser derrotat i desposseït del càrrec pel guerriller tutsi Laurent Bikila i va marxar a l’exili al Marroc, on va trobar la mort. Les notes més positives de la seva trajectòria van ser dos successos esportius: la classificació de la selecció nacional per al Mundial de 1974 i el combat entre Muhamad Ali i George Foreman a Kinshasa. 

LA SEGONA GUERRA MUNDIAL



Període: 1939 – 1945.

Era: Edat Contemporània.

Principals estats: Alemanya, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Unió Soviètica. 

Principals protagonistes: Adolf Hitler (foto) i Edwin Rommel (Alemanya); Dwight Eisenhower, Douglas McArthur, George Patton, Franklin D. Roosevelt i Harry Truman (Estats Units); Charles de Gaulle i Philippe Pétain (França); Benito Mussolini (Itàlia); Hiro Hito (Japó); Winston Churchill, Jordi VI i Bernard Montgomery (Regne Unit); Josip Stalin (Unió Soviètica).  

Capítols determinats: invasió germànica de Polònia, genocidi jueu, ofensiva alemanya a Occident, invasió nazi de la Unió Soviètica, entrada de la guerra en territori africà, invasions japoneses a l’Àsia, entrada dels Estats Units al conflicte, remuntada aliada, desembarcament de Normandia, reconquista de París, entrada soviètica a Berlín, rendició alemanya, bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki i rendició japonesa. 

El millor: la derrota del monstre nazi.

El pitjor: els camps de concentració on es van perpetrar el genocidis dels jueus i altres ètnies.

Després d’annexionar Àustria al Tercer Reich i ocupar Txecoslovàquia, Adolf Hitler va invadir Polònia, arran de pactar amb el prèmier soviètic Josip Stalin, i va provocar la Segona Guerra Mundial. D’una banda, Alemanya, la Itàlia de Benito Mussolini i el Japó va ser les principals forces de l’Eix, mentre França, el Regne Unit i, més tard, els Estats Units (EEUU) i la Unió Soviètica (URSS) els principals combatents aliats. Ràpidament, el règim nazi va ocupar pràcticament tota l’Europa Occidental, amb la invasió d’estats com Noruega, Holanda, Bèlgica i França, encara que va ser incapaç de trencar la resistència de la Gran Bretanya. L’errònia decisió de Hitler d’invadir la URSS, deixant sense efectivitat el pacte previ, i l’entrada dels EEUU al conflicte, arran de l’atac del Japó a la base nord-americana de Pearl Harbour, van canviar dràsticament el rumb de la guerra, que es va tornar encara més favorable als aliats quan aquests van vèncer les tropes alemanyes al nord d’Àfrica i van penetrar en territori italià. Els últims capítols de l’enfrontament els van marcar el desembarcament aliat a Normandia, previ a la reconquista de París; l’arribada de l’exèrcit soviètic a Berlín, amb el consegüent suïcidi de Hitler, i els llançaments, per part dels EEUU, de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, que van motivar la rendició del Japó.