L’EXPANSIÓ MEDITERRÀNIA DE CATALUNYA

Període: segles XIII i XIV.

Era: Edat Medieval.

Principals territoris: València, Balears, Sardenya, Sicília i ducats d’Atenes i Neopàtria.

Principals protagonistes: Jaume el Conqueridor, Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume el Just, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

Capítols determinants: conquista de València, conquista de Mallorca, ocupació de Sardenya, confrontació a Gènova, vespres Sicilianes, confrontació al ducat d’Anjou, França i el Vaticà, Tractat de Coltabellota, els Almogàvers, arribada a Constantinoble, ocupacions d’Atenes i Neopàtria i decadència.  

El millor: l’era més esplendorosa de la història de Catalunya.

El pitjor: els problemes diplomàtics.

Una vegada la corona de Catalunya – Aragó va perdre la seva influència i possessions en territoris ultrapirinencs, arran de la derrota i mort del rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret, amb el regnat del seu fill, Jaume el Conqueridor (foto), es va iniciar l’expansió mediterrània del regne, que va començar amb les reconquistes de les terres de València i les illes Balears, sota domini musulmà. Mitjançant el mandat de Pere el Gran, els mariners i soldats catalans van ocupar l’illa de Sardenya, després d’una dura competència enfront la república de Gènova, i, arran de la revolta de la població local contra el poder dels Anjou, en allò que es va conèixer com les Vespres Sicilianes, van prendre el poder a l’illa de Sicília. Amb Pere el Cerimoniós es va viure la màxima extensió, quan de la mà de l’exèrcit mercenari dels Almogàvers, els catalans van arribar a Constantinoble i van exercir la seva influència als ducats d’Atenes i Neopàtria, però el seu regnat va significar també l’origen de la decadència.