Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Harry Truman, Dwight Eisenhower, John Foster Dulles, John Kennedy, Lyndon Johnson, Richard Nixon, Henry Kissinger, Gerald Ford, Jimmy Carter, Ronald Reagan i George Bush Sr. (Estats Units); Josip Stalin, Nikita Khruxev, Leonid Breznev, Iuri Andropov, Konstantin Txernenko i Mikhail Gorbatxov (Unió Soviètica); Fidel Castro (Cuba), Mao Zedong (Xina) i Ho Chi Minh (Vietnam).
Capítols determinants: triomf comunista a la Xina, partició d’Alemanya, unificació de la part occidental germànica, bloqueig soviètic de Berlín, guerra de Corea, revolta hongaresa, revolució cubana, crisi dels míssils a Cuba, construcció del mur de Berlín, coexistència pacífica, guerra del Vietnam, Primavera de Praga, invasió soviètica de l’Afganistan, política de rearmament de Reagan, la Perestroika de Gorbatxov, caiguda del mur de Berlín, reunificació alemanya i desaparició de la Unió Soviètica.
El millor: els esforços de Gorbatxov.
El pitjor: que el Tercer Món en patís les màximes conseqüències.
Una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, fruït dels acords de la Conferència de Ialta entre el bàndol aliat, les dues noves grans potències mundials, els Estats Units i la Unió Soviètica, es van repartir àrees d’influència a la ciutat de Berlín, la derrotada Alemanya i el continent europeu. Posteriorment, els dos grans blocs es disputarien el domini en regions del Tercer Món i, d’aquesta manera, van esclatar diverses guerres i revolucions, destacant els casos del triomf dels comunistes de Mao Zedong a la Xina, la guerra de Corea, que va acabar sense un triomfador clar i amb el país dividit fins els nostres dies; la revolució de Fidel Castro a Cuba, en principi de caire nacionalista i més tard clarament comunista; la guerra del Vietnam, en el que va suposar la primera gran derrota militar nord-americana, o la invasió de l’Afganistan, que es va convertir en el principi de la fi de l’estat soviètic. Després d’altres tristos i polèmics episodis com el bloqueig de Josip Stalin de la part occidental de Berlín, l’avenç espectacular de l’armament nuclear dels dos blocs, la problemàtica àrabo – jueva, la crisi dels míssils de Cuba o la construcció del mur de Berlín, es va arribar, en primer lloc, a una coexistència pacífica i, en segon lloc, a la gravíssima crisi soviètica que va acabar amb el comunisme a l’estat europeu i en el consegüent final de la Guerra Freda.
A la foto: Franklin D. Roosevelt, president dels Estats Units; Josip Stalin, màxim mandatari de la Unió Soviètica, i Winston Churchill, primer ministre del Regne Unit, a la Conferència de Ialta, on es van acordar força aspectes que serien clau per a l’aparició de la Guerra Freda.
