martes, 11 de febrero de 2014

LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ




Període: segle V.
Era: Edat Antiga / Edat Medieval.
Principals protagonistes: Ròmul Augústol, Odoacre (foto) i Teodosi.
Capítols determinants: crisi econòmica, social, política i militar de l’imperi romà, pressió dels pobles germànics, invasions a occident i orient, resistència d’orient i caiguda d’occident.
El millor: la fermesa de Teodosi a la part oriental.
El pitjor: la fragilitat de l’imperi occidental.

Quan al segle V va caure l’imperi romà d’occident, fet tan determinant que acadèmicament està considerat el final de l’Edat Antiga i el començament de l’Era Medieval, ja feia molt de temps que la crisi havia arribat a les terres dominades per Roma, amb una terrible caiguda del poder econòmic, la pobresa de la classe mitjana, un important descens del comerç i la vida urbana, grans dosis de corrupció, les invasions de pobles bàrbars com els huns d’Atila o els visigots d’Alaric o la presència de germànics en els màxims graus de l’exèrcit. No obstant, carismàtics emperadors com Dioclecià o Constantí el Gran van aconseguir tornar cert prestigi a l’imperi, però finalment, almenys pel que fa a la seva part occidental, va suposar només un fugaç ressorgiment. Mentre el costat oriental, de la mà de Teodosi, va aconseguir finalment rebutjar les invasions exteriors, iniciant-se la llarga era de l’Imperi Bizantí, la feble part occidental va caure arran que l’ostrogod Odoacre deposés Ròmul Augústol, el darrer emperador d’occident. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario