ABD AL – RAHMAN III



País: Califat d’Al Andalus.

Lloc de Naixement: Còrdova (891).

Lloc de defunció: Còrdova (961).

Era: Edat Medieval.

Categoria: califa.

El millor: la independència del poder central.

El pitjor: vàries lluites obertes.

Vuitè emir d’Al – Andalus i primer califa del territori, una vegada va aconseguir independitzar-se del poder abasí  de Bagdad, que havia derrotat els Omeia de Damasc, família originària d’Abd al – Rahman, va presidir una de les èpoques més esplendoroses de la ciutat de Còrdova en particular, amb l'edificació del fastuós palau de Medina Azahara, i del període islàmic de la península Ibèrica, en general. Malgrat construir un estat fort i sòlid, el califa va tenir bastants fronts oberts, com el protagonitzat pels mateixos musulmans, que des d’alguns sectors cercaven una major autonomia, o el dels bàndols cristians del nord, que aleshores es trobaven en els primers segles de la Reconquista.  

LA REVOLUCIÓ RUSSA

Any: 1917.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Nicolau II, Aleksandr Kerenski, Vladimir Ilitx Lenin (foto), Lev Trotski i Josip Stalin.

Episodis determinants: greus problemes econòmics, desigualtat social, dures derrotes en la Primera Guerra Mundial, revolució moderada, caiguda del tsarisme, revolució bolxevic, armistici amb Alemanya, guerra civil i definitiu triomf comunista.

El millor: la necessària recerca d’un govern just, modern i igualitari.

El pitjor: es va vessar molta sang.

El poder autoritari dels tsars, la misèria de les classes populars, l’estructura pràcticament medieval de l’economia russa, amb la vigència del feudalisme, i les derrotes durant la Primera Guerra Mundial van ser les principals causes de la Revolució Russa, que en principi va tenir unes característiques de caràcter moderat, amb el lideratge dels menxevics de Kerenski. No obstant, la persistència de molts dels problemes que havien originat la revolta, va motivar el triomf final dels radicals bolxevics de Lenin, que per primer cop van posar en pràctica la teoria comunista ideada per Karl Marx i Stefan Engels. Una vegada en el poder, els nous mandataris van executar els membres de la família tsarista i van signar amb Alemanya un armistici, que va servir perquè Rússia abandonés la Gran Guerra. Seguidament, va iniciar-se una guerra civil que va finalitzar amb la definitiva victòria de l’exèrcit roig, acabant d’aquesta forma un període que va provocar la mort d’una gran número de russos.  

GAMAL ABDEL NASSER



País: Egipte.

Lloc de Naixement: Alexandria (1918).

Lloc de defunció: el Caire (1970).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: un nacionalisme necessari.

El pitjor: la Guerra dels Sis Dies.

Arran d’un cop d’estat militar que va acabar amb el règim del rei Faruk, Gamal Abdel Nasser es va acabar convertint en el líder d’Egipte. Amb una ideologia nacionalista i de caràcter populista, es va mostrar clarament contrari a l’estat d’Israel, país que el va invadir, aliat amb França i el Regne Unit, durant la crisi del Canal de Suez, el qual el rais egipci va nacionalitzar. La pressió de les dues grans potències, els Estats Units i la Unió Soviètica (URSS), va motivar la retirada de les tropes invasores, en allò que va suposar una victòria moral de Nasser, que a poc a poc es va anar apropant a la URSS, que va finançar part de la presa d’Assuan, i va erigir-se en un dels grans líders dels No Alineats. Quan, juntament amb altres potències àrabs com Síria, estava preparant un atac contra l’estat hebreu, va ser aquest qui va iniciar l’anomenada Guerra dels Sis Dies, un conflicte llampec que va suposar un gran triomf jueu i una dura derrota per a Nasser, que va morir pocs anys més tard. 

MUSTAFA KEMAL ATATÜRK

País: Turquia.

Lloc de Naixement: Tessalònica. (1881) 

Lloc de defunció: Dolmahbaçe (1938).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític i militar.

El millor: la modernització de Turquia.

El pitjor: la posició en què van quedar minories ètniques.

Brillant militar en conflictes com les Guerres Balcàniques o la Primera Guerra Mundial, Mustafa Kemal es va convertir en el gran líder turc després de la derrota otomana en la Gran Guerra, aconseguint la independència del país, moment en què va adoptar el sobrenom d’Atatürk (Pare dels Turcs). Com a màxim dirigent de la república, va modernitzar i occidentalitzar el país, amb la introducció del calendari gregorià i l’alfabet llatí; va portar a terme un estat laic i industrial i va ampliar el sufragi a les dones. Els seus punts més foscos van ser la discriminació que van patir les minories grega i kurda o una excessiva militarització del seu govern.   

LA GUERRA DELS 100 ANYS



Segles: XIV i XV.

Era: Edat Medieval.

Estats combatents: principalment, Anglaterra i França.

Principals protagonistes: Eduard III, Príncep Negre, Enric V, Joan sense Por, Enric VI i Eduard IV (Anglaterra); Carles IV, Carles V, Carles VI, Carles VII, Joana d’Arc i Lluís XI (França); Pere el Cerimoniós (III de Catalunya i IV d’Aragó) i Pere I el Cruel (Castella).

Capítols determinants: problemàtica per l’herència de la corona francesa, primeres batalles, treves, guerra civil a Castella, Guerra dels Dos Peres, batalla d’Agincourt, domini anglès, aparició de Joana d’Arc i victòria final francesa.

El millor: el punt enigmàtic de la remuntada francesa.

El pitjor: afer devastador per a gran part de l’Europa occidental.

Quan Carles IV de Valois va ser designat rei de França, en allò que va suposar la fi de la dinastia dels Capets, el monarca anglès Eduard III va reclamar la corona, fet que està considerat com el punt de partida de la Guerra dels 100 anys, que va tenir una prolongació superior al segle, però que va comptar també amb diverses treves i períodes de calma. Malgrat que el conflicte va ser generalment un enfrontament entre Anglaterra i França, altres estats es van veure igualment involucrats, com el Comtat de Borgonya, aliat dels exèrcits anglesos, o les corones de Castella i Aragó – Catalunya, quan van tenir lloc la Guerra Civil castellana o l’anomenada Guerra dels Dos Peres. Les tropes d’Anglaterra, malgrat la inferioritat numèrica, van aconseguir una brillant victòria a la cèlebre batalla d’Agincourt, fet que va permetre Enric V coronar-se rei de França, però l’exèrcit gal, mitjançant l’enigmàtic episodi de Joana d’Arc, va obtenir el triomf final, que va convertir Carles VII en nou monarca francès.

A la foto, Joana d’Arc. 

PIPÍ EL BREU

Estat: regne Franc.

Lloc de Naixement: Jupille (714).

Lloc de defunció: Saint – Denis (768).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: la base de l’Imperi Carolingi.

El pitjor: intenses i continuades lluites en diferents fronts.

Fill de Carles Martel i majordom del monarca merovingi Xilderic III, va deposar aquest i va convertir-se en rei dels francs, iniciant la dinastia Carolíngia, que arribaria al seu punt àlgid de la mà del seu fill Carlemany. Pipí va annexionar els territoris del seu germà Carleman, quan aquest es va retirar a un monestir, va sotmetre Baviera, va vèncer, unit al Papat, els llombards al nord de la península Itàlica i, com va fer el seu progenitor, va aturar la invasió dels àrabs, a qui va conquistar la regió de la Septimània. 

JOAN CARLES I

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Roma (1938).

Era: Món Actual.

Categoria: rei.

El millor: la transició a la democràcia.

El pitjor: nomenat hereu per Francisco Franco.

Nascut a l’exili, va ser no obstant designat per Francisco Franco com a hereu, convertint-se en rei d’Espanya arran de la mort del dictador. Tanmateix, Joan Carles va decidir posar punt i final al règim autoritari i, juntament amb Adolfo Suárez, president del govern, va pilotar la transició cap a la democràcia. Durant el seu regnat, el país es va modernitzar, va consolidar l’estat democràtic, malgrat el cop d’estat de l’any 1981, o va entrar en diferents organismes internacionals com l’OTAN o la Comunitat Europea. Després de molt de temps sent la monarquia l’estament més ben valorat pels habitants espanyols, aquesta va passar, abans de la seva adbicació, pels seus pitjors dies per polèmics afers com el protagonitzat pel seu gendre Iñaki Urdangarín.  

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

Període: 1789 - 1799.
Era: Edat Moderna / Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Lluís XVI, Jacques – Pierre Brissot, Maximilien de Robespierre (foto), Georges Danton, Jean – Paul Marat i Napoleó Bonaparte.

Capítols determinants: greu crisi econòmica, presa de la Bastilla pel poble, instauració d’una monarquia parlamentària, preocupació dels diferents estats europeus, intent de fugida de Lluís XVI, els jacobins de Robespierre es fan amb el govern, època del terror, execució del rei, execució de Robespierre i presa del poder per part de Napoleó.

El millor: canviar les caduques estructures polítiques, econòmiques i socials que van caracteritzar l'Edat Moderna.

El pitjor: el període del terror.

Després de l’esplendorosa època del rei Lluís XIV, es va iniciar una greu crisi econòmica a França, motivada en part pels excessos de la cort del Rei Sol, establerta al luxós palau de Versalles. L’extrema misèria en què vivien els pagesos, l’encariment dels preus d’aliments bàsics com el pa o l’objectiu de la burgesia, causant de la Il·lustració, de convertir-se en una classe social dominant, van ocasionar la Revolució de 1789, que va tenir el seu punt de partida en la presa, per part del poble, de la Bastilla. Seguidament, es va formar una assemblea constituent, de caràcter moderat, que va mantenir el monarca Lluís XVI al tron. Tanmateix, el perill que representaven les diferents potències estrangeres, com Anglaterra, Àustria, Prússia o Rússia; el flirteig del rei amb aquestes i l’intent de fugida del Borbó, van ocasionar l’establiment de la república, el règim radical dels jacobins de Maximilien de Robespierre, l’època del terror que aquest va provocar i l’execució per la guillotina del monarca, la seva família, representants de la noblesa, polítics girondins i fins i tot jacobins moderats. Finalment, el mateix Robespierre va passar també per la guillotina arran de la suspensió del Comitè de Salut Pública que ell havia creat. L’adveniment al poder de Napoleó Bonaparte, un prestigiós militar que havia aconseguit brillants victòries en el camp de batalla, va suposar el final de les principals idees revolucionàries i la formació d’un poderós imperi.   

HUMPHREY BOGART



País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Nova York (1899).

Lloc de defunció: Los Angeles (1957).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: actor.

El millor: mite de Hollywood.

El pitjor: una mort prematura.  

Si es realitzés una enquesta entre cinèfils per elegir el millor actor cinematogràfic de la història, molt probablement el guanyador en seria Humphrey Bogart, malgrat que va morir en una edat relativament prematura, concretament als 57 anys, moment en el qual no havien iniciat la seva carrera, o aquesta encara era incipient, autèntics monstres del cel·luloide com Marlon Brandon, Paul Newman o Robert Redford. Entre les nombroses pel·lícules protagonitzades pel carismàtic Bogart cal destacar “Més dura serà la caiguda”, “No som àngels”, “Sabrina”, “La reina d’Àfrica”, per la qual va assolir l’Oscar, o la cèlebre “Casablanca”.