LA GUERRA DELS 100 ANYS



Segles: XIV i XV.

Era: Edat Medieval.

Estats combatents: principalment, Anglaterra i França.

Principals protagonistes: Eduard III, Príncep Negre, Enric V, Joan sense Por, Enric VI i Eduard IV (Anglaterra); Carles IV, Carles V, Carles VI, Carles VII, Joana d’Arc i Lluís XI (França); Pere el Cerimoniós (III de Catalunya i IV d’Aragó) i Pere I el Cruel (Castella).

Capítols determinants: problemàtica per l’herència de la corona francesa, primeres batalles, treves, guerra civil a Castella, Guerra dels Dos Peres, batalla d’Agincourt, domini anglès, aparició de Joana d’Arc i victòria final francesa.

El millor: el punt enigmàtic de la remuntada francesa.

El pitjor: afer devastador per a gran part de l’Europa occidental.

Quan Carles IV de Valois va ser designat rei de França, en allò que va suposar la fi de la dinastia dels Capets, el monarca anglès Eduard III va reclamar la corona, fet que està considerat com el punt de partida de la Guerra dels 100 anys, que va tenir una prolongació superior al segle, però que va comptar també amb diverses treves i períodes de calma. Malgrat que el conflicte va ser generalment un enfrontament entre Anglaterra i França, altres estats es van veure igualment involucrats, com el Comtat de Borgonya, aliat dels exèrcits anglesos, o les corones de Castella i Aragó – Catalunya, quan van tenir lloc la Guerra Civil castellana o l’anomenada Guerra dels Dos Peres. Les tropes d’Anglaterra, malgrat la inferioritat numèrica, van aconseguir una brillant victòria a la cèlebre batalla d’Agincourt, fet que va permetre Enric V coronar-se rei de França, però l’exèrcit gal, mitjançant l’enigmàtic episodi de Joana d’Arc, va obtenir el triomf final, que va convertir Carles VII en nou monarca francès.

A la foto, Joana d’Arc.