EL ROMANTICISME

Període: entre finals del segle XVIII i meitat del segle XIX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: John Constable, Eugéne Delacroix, Caspar David Friedrich, Théodore Géricault, Jean Auguste Dominique Ingres, Federico Madrazo i William Turner (Art); Gustavo Adolfo Bécquer, Lord Byron, René Chateaubriand, Johann Wolfgang Göthe, Àngel Guimerà, Victor Hugo, Mariano José de Larra, Edgar Allan Poe, Mary Shelley, Percy Shelley, Jacint Verdaguer i José Zorrilla (Literatura); Ludwig Beethoven, Johannes Brahms, Fréderic Chopin, Gustav Mahler, Felix Mendelssohn, Serguei Rahmaninov, Franz Schubert i Robert Schumann (Música).

Principals països: Alemanya, Catalunya, França, Espanya, Itàlia i Regne Unit.

El millor: acabar amb l’excessiu racionalisme de la Il·lustració.

El pitjor: de vegades cercar quelcom impossible.

Després de l’era de la Il·lustració, va tenir lloc el moviment cultural del Romanticisme, que, al contrari del corrent anterior, que donava una capital importància a la raó, va magnificar aspectes com els sentiments o les emocions. Altres característiques del nou esdeveniment van ser l’admiració pel món de l’Edat Mitjana, en contrast amb altres eres, com el Renaixement o la mateixa Il·lustració, que es delien per l’època antiga i clàssica; les ànsies de coneixement de regions exòtiques, com el Mitjà Orient o el nord d’Àfrica; l’auge dels nacionalismes, en un període en què Grècia es va independitzar de l’Imperi Otomà, Alemanya i Itàlia van aconseguir la seva unificació o a Catalunya es va viure la Renaixença, o per un art profundament emocional, alguns cops fins i tot tens, salvatge o estrident. Quan el moviment va entrar en decadència, va donar pas al corrent més asserenat del Realisme.   

A la foto, una obra de Friedrich.