LA CRISI DELS MÍSSILS





Període: any 1962.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Fidel Castro (Cuba), John Kennedy (Estats Units) i Nikita Khrustxov (Unió Soviètica).

Capítols determinants: triomf de la revolució a Cuba, fracàs en la invasió a Bahía de Cochinos, aproximació entre el govern de Castro i la Unió Soviètica (URSS), instal·lació de míssils soviètics a l’illa caribenya, dies de pànic per la possibilitat d’una guerra nuclear, Kennedy rebutja el bombardeig de Cuba i acord entre el president nord-americà i Khrustxov, retirant aquest els míssils, mentre Estats Units fa el mateix a Turquia.

Principals estats: Cuba, Estats Units i la URSS.

El millor: el temor mutu va impedir un desastre nuclear.

El pitjor: un dels moments més tensos de la Guerra Freda.

Arran que la revolució liderada per Fidel Castro (foto) a Cuba triomfés, els Estats Units, que van veure els seus interessos econòmics seriosament amenaçats, van intentar, mitjançant l’ajut logístic a exiliats, envair l’illa caribenya, però l’operació va fracassar estrepitosament. A partir d’aquest succés, Castro es va apropar estretament a la Unió Soviètica (URSS) i aquesta, llavors sota el comandament de Nikita Khrustxov, va instal·lar-hi míssils que podien assolir vàries ciutats nord-americanes. Es van viure aleshores dies de gran tensió pel temor a una guerra nuclear, sent l’afer recordat com un dels moments més inestables de la Guerra Freda. Després de què els Estats Units, sota la presidència de John Kennedy, van decidir no bombardejar Cuba, es va arribar a un pacte amb la URSS, en el qual els soviètics retiraven els míssils, però els nord-americans feien el mateix a Turquia i es comprometien a no intentar envair de nou el país caribeny.

LYNDON JOHNSON



País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Stonewall (1908).

Lloc de defunció: Stonewall (1973).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: un gran avançament en els drets civils i socials dels Estats Units.

El pitjor: la guerra del Vietnam.

Elegit de forma sobtada president dels Estats Units arran de l’assassinat de John Kennedy, Lyndon Johnson va exercir el poder amb un èxit contradictori, doncs es podria dir que va ser molt positiva la seva política interior, però en canvi es pot qualificar de desastrosa la seva acció en assumptes externs. D’una banda, el seu mandat va ser decisiu en els afers de caràcter social, especialment pel que fa als drets de la població afroamericana, aleshores liderada per Martin Luther King. D’altra banda, no obstant, la seva política exterior va coincidir en una de les pitjors fases de la Guerra del Vietnam, polèmica que va provocar que no es presentés a la reelecció presidencial.

USSAMA BIN LADEN

País: Aràbia Saudita.

Lloc de Naixement: Al – Riad (1957).

Lloc de defunció: Abbottabad (2011).

Era: Món Actual.

Categoria: líder guerriller.

El millor: en principi, no deixava de ser un col·laborador d'Occident en la Guerra Freda.

El pitjor: els gravíssims actes terroristes.

D’origen saudita, Ussama Bin Laden es va convertir en líder i ideòleg de la insurrecció contra les tropes soviètiques a l’Afganistan, quan era un aliat dels Estats Units en una època en què la Guerra Freda transitava pels seus últims anys. No obstant, i una vegada havia fundat el grup extremista i radical Al – Qaeda, es va tornar un acèrrim enemic dels interessos nord-americans, cometent la seva formació actes terroristes contra els interessos dels Estats Units, fets que va culminar amb els atemptats a Nova York i Washington l’11 de setembre de l’any 2001. Va morir al Pakistan arran d’un atac de forces especials nord-americanes.  

LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ BONAPARTE

Període: Segle XIX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Arthur Wellesley, duc de Wellington (Anglaterra) i Napoleó Bonaparte (França).

Capítols determinants: Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba, Bonaparte recupera el poder a França, derrota de les tropes franceses a la batalla de Waterloo i segon desterrament de l’emperador, aquell cop a l’illa de Santa Elena.

Principals estats combatents: Anglaterra i França.

El millor: Europa va respirar més tranquil·la.

El pitjor: la definitiva fi d’un mite.

Després de l’època de terror de la Revolució Francesa, sota el comandament dels jacobins de Maximilien de Robespierre, el carismàtic, il·lustre i triomfant general Napoleó Bonaparte es va convertir, en primer lloc, en cònsul, i, en segon lloc, en emperador francès, càrrec des del qual es va convertir en l’amo d’Europa, mitjançant victòries decisives davant les coalicions formades per Anglaterra, Àustria i Rússia, les invasions d’Itàlia, Espanya i Portugal o la presa de l’enigmàtica Egipte. Tanmateix, després d’aquesta etapa gloriosa, Napoleó va patir importants contratemps en l’intent d’envair Rússia i en la lluita contra la guerrilla espanyola, fets que van motivar que fos apartat del poder i exiliat a l’illa d’Elba. Arran de recuperar el poder a França, el general va ser derrotat pels exercits anglesos, dirigits pel duc de Wellington, en la batalla de Waterloo (foto), després de la qual va ser enviat a l’illa de Santa Elena, en la qual va acabar els seus dies.

JOAN CALVÍ

País: França / Suïssa.

Lloc de Naixement: Noyon (1509).

Lloc de defunció: Ginebra (1564).

Era: Edat Moderna.

Categoria: pensador i religiós.

El millor: una enorme influència.

El pitjor: la rigidesa de les seves idees.

Nascut a França i molt influït per la filosofia luterana, Joan Calví va haver d’emigrar a la ciutat suïssa de Ginebra, on va instal·lar un rígid poder religiós i polític que va provocar persecucions, exilis i fins i tot execucions, com la que va tenir lloc amb Miquel Servet. El seu pensament, on hi destaca la teoria de la predestinació i que aviat es va distanciar del que havia exercit Martí Luter, va tenir una gran influència en estats com Holanda, França, pel que fa als hugonots; Anglaterra, quant als puritans, o Escòcia, pel que respecta als presbiterians.  

BOB DYLAN

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Duluth (1941).

Era: Món Actual.

Categoria: músic.

El millor: llegenda de la música popular.

El pitjor: el millor de la seva discografia es va quedar en la llunyana dècada dels 60 del segle XX.

Els inicis artístics de Bob Dylan es troben al barri novaiorquès de Greenwich Village, període en què es va convertir en una de les grans figures de la música folk i l’anomenada protest song. Tanmateix, el cantautor nord-americà es va desmarcar aviat del purisme de la cançó tradicional i va electrificar la seva música mitjançant cèlebres àlbums com “Highway 61 revisited” o “Blonde on blonde”. Al llarg de la seva extensa, prolífica i triomfant trajectòria, Dylan ha canviat contínuament d’estils i tendències i s’ha convertit, juntament amb el grups The Beatles i The Rolling Stones, en el principal símbol de la música popular. 

EL DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA



Període: part final de la Segona Guerra Mundial.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Dwight Eisenhower (Estats Units) i Bernard Law Montgomery (Regne Unit).

Capítols determinants: preparació de l’acció per part del bàndol aliat, desembarcament d’aquest a les costes de Normandia, fi de la resistència germànica, reconquista de París i fi de l’ocupació nazi de França.

Principals combatents: Alemanya, Estats Units, França i Regne Unit.

El millor: pas previ a l’alliberament de França.

El pitjor: l’enorme pèrdua de vides humanes.

Van ser varis els factors que van motivar un important canvi de rumb en la Segona Guerra Mundial, en què els exercits aliats van prendre avantatge envers les tropes de l’Eix, de les quals jo en ressaltaria el fracàs d’Adolf Hitler en la invasió de la Unió Soviètica i l’entrada dels Estats Units en el conflicte. No obstant, malgrat la nova tendència de la contesa, que es va fer encara més evident arran de les victòries de les files aliades al nord d’Àfrica i la rendició de la Itàlia feixista, hi havia encara molta feina per fer per derrotar l’Alemanya nazi. El fet que va decantar definitivament la balança va ser el desembarcament a les platges de Normandia portat a terme per tropes dels Estats Units, la Gran Bretanya i el Canadà, que va sorprendre l’exèrcit germànic, el qual, malgrat una feroç resistència, va ser finalment vençut. Arran de l’anomenat dia D, el bàndol aliat va alliberar París i la totalitat de França del domini alemany. 

A la foto, el militar britànic Montgomery. 

SALVADOR DALÍ



País: Catalunya / Espanya.

Lloc de Naixement: Figueres (1904).

Lloc de defunció: Figueres (1989).  

Era: Edat Contemporània.

Categoria: pintor.

El millor: geni del Surrealisme.

El pitjor: el seu acostament al franquisme.

L'empordanès Salvador Dalí va ser la principal figura del moviment del Surrealisme, un dels grans corrents artístics de la primera meitat del segle XX. Personatge extremadament histriònic, va marxar a París, aleshores la principal ciutat mundial quant a la cultura, on va fer amistat amb el poeta andalús Federico García Lorca i el cineasta aragonès Luis Buñuel, amb qui va col·laborar. Malgrat mantenir unes conviccions properes als ideals de la República, de retorn a Espanya es va acostar a la dictadura, fet pel qual, a diferencia d'altres artistes, no va haver de patir l'exili. En línies generals, Dalí, que compta amb un museu a Figueres, la seva localitat natal, està considerat un dels grans pintors del segle XX.



SÒCRATES

País: Grècia.  

Lloc de Naixement: Atenes (470 a C.

Lloc de defunció: Atenes (399 a C.

Era: Edat Antiga.

Categoria: filòsof.

El millor: gran mestre de Plató.

El pitjor: la seva condemna a mort.

Reconegut com el pare de la filosofia occidental, no es coneixen les idees de Sòcrates de forma directa, doncs el pensador no va deixar res escrit i s’ha de recórrer al seu deixeble Plató, a través dels “Diàlegs”, a l’historiador Jenofont i a l’autor teatral Aristòfanes. Sobretot pel que fa als texts de Plató, se sap que Sòcrates es dedicava a impartir el seu pensament pels carrers i les places d’Atenes i que va contribuir força en l’evolució de matèries com l’ètica o la lògica, afirmant que per arribar al coneixement és necessari ser conscient de la pròpia ignorància. Va ser condemnat a mort arran de ser acusat de corrompre la joventut.

LA CONQUISTA DE CONSTANTINOBLE PELS OTOMANS



Període: segle XV.

Era: transició entre l’Edat Medieval i l’Edat Moderna.

Principals protagonistes: Constantí XI Paleolòleg (Imperi Bizantí) i Mehmet II (Imperi Otomà).

Capítols determinants: creació, desenvolupament i expansió de l’Imperi Otomà, crisi de l’Imperi Bizantí, conquista otomana de la major part de les terres de Bizanci, el soldà Mehmet II entra a Constantinoble i desaparició de l’antic imperi romà d’orient.

El millor: un fet històric que marca el final de l’Edat Medieval i l’inici de la Moderna.

El pitjor: la caiguda d’un llegendari imperi.

Quan l’imperi romà d’occident va caure davant les invasions de les tropes bàrbares, el d’orient va aconseguir sobreviure-hi i, com a Imperi Bizantí i amb la capital instal·lada a la majestuosa ciutat de Constantinoble, va romandre vigent durant uns 10 segles, entre els quals hi va destacar l’era marcada pel regnat de Justinià, quan es van poder reconquistar places a les penínsules Ibèrica i Itàlica, amb la localitat de Ravenna com a màxima expressió artística. Tanmateix, amb el pas del segles, vàries dinasties i diferents tendències ideològiques, el territori va anar patint diversos atacs, com per part dels exèrcits croats, de la república de Venècia o de la corona de Catalunya – Aragó. Van ser, però, els otomans, poble islamitzat originari del centre d’Àsia, els que finalment van destruir el mític imperi, que definitivament va desaparèixer quan el soldà Mehmet II (foto) va conquistar Constantinoble, convertida en Istanbul, davant Constantí XI Paleolòleg, l’últim monarca de Bizanci.   

HAILE SELASSIE

País: Etiòpia.

Lloc de Naixement: Harer (1892).

Lloc de defunció: Addis Abeba (1975).

Era: Món Actual.

Categoria: emperador.

El millor: la lluita enfront la Itàlia feixista.

El pitjor: el seu govern va acabar suposant una dictadura corrupta.

Nomenat emperador etíop, Haile Selassie, que prèviament havia abolit l’esclavitud al país africà, va haver d’exiliar-se a Londres arran de la invasió d’Itàlia, aleshores sota el règim feixista de Benito Mussolini. Després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, amb la derrota de les tropes de l’Eix, Selassie va recuperar el poder amb l’ajut del Regne Unit, però hi va acabar instaurant un govern dictatorial, autoritari i corrupte, mentre a l’estat de la banya africana van esclatar diferents crisis de sequeres, misèria i fam. Va ser enderrocat per un cop d’estat d’ideologia comunista.

SADDAM HUSSEIN



País: Iraq.

Lloc de Naixement: Takrit (1937).

Lloc de defunció: Bagdad (2006).

Era: Món Actual.

Categoria: polític i militar.

El millor: el període inicial, en què es va mantenir al marge dels problemes internacionals.

El pitjor: una llarga dictadura.

Després d’instaurar una dictadura cruenta i sanguinària, Saddam Hussein va mantenir una dura guerra contra el veí Iran, ja governat per l’aiatol·lah Ruhol·lah Khomeini, que va acabar sense un vencedor clar. Posteriorment, va cometre la temeritat d’invadir un altre estat fronterer, la potència petrolífera de Kuwait, que va provocar la Guerra del Golf contra una aliança internacional encapçalada pels Estats Units. Arran de la ràpida victòria aliada, hi va haver un període de relativa calma, fins que, després dels atemptats terroristes a Nova York, i sota l’acusació de comptar al seu territori amb armes de destrucció massiva, els Estats Units i la Gran Bretanya li van declarar una nova guerra, en la qual va ser capturat i més tard ajusticiat.