LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ BONAPARTE

Període: Segle XIX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Arthur Wellesley, duc de Wellington (Anglaterra) i Napoleó Bonaparte (França).

Capítols determinants: Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba, Bonaparte recupera el poder a França, derrota de les tropes franceses a la batalla de Waterloo i segon desterrament de l’emperador, aquell cop a l’illa de Santa Elena.

Principals estats combatents: Anglaterra i França.

El millor: Europa va respirar més tranquil·la.

El pitjor: la definitiva fi d’un mite.

Després de l’època de terror de la Revolució Francesa, sota el comandament dels jacobins de Maximilien de Robespierre, el carismàtic, il·lustre i triomfant general Napoleó Bonaparte es va convertir, en primer lloc, en cònsul, i, en segon lloc, en emperador francès, càrrec des del qual es va convertir en l’amo d’Europa, mitjançant victòries decisives davant les coalicions formades per Anglaterra, Àustria i Rússia, les invasions d’Itàlia, Espanya i Portugal o la presa de l’enigmàtica Egipte. Tanmateix, després d’aquesta etapa gloriosa, Napoleó va patir importants contratemps en l’intent d’envair Rússia i en la lluita contra la guerrilla espanyola, fets que van motivar que fos apartat del poder i exiliat a l’illa d’Elba. Arran de recuperar el poder a França, el general va ser derrotat pels exercits anglesos, dirigits pel duc de Wellington, en la batalla de Waterloo (foto), després de la qual va ser enviat a l’illa de Santa Elena, en la qual va acabar els seus dies.