martes, 15 de diciembre de 2015

LA PÈRDUA D’INFLUÈNCIA CATALANA A OCCITÀNIA




Període: segle XIII.
Era: Edat Medieval.
Principals protagonistes: Pere el Catòlic (Corona Catalano – Aragonesa) i Felip II i Simon de Montfort (França).
Capítols determinants: influència catalana en àmplies zones d’Occitània, sorgiment de grups càtars a la regió del Llangüedoc, objectiu unificador de la corona francesa, declaració d’una creuada contra els càtars, triomf de les tropes franceses i mort del rei catalano – aragonès Pere el Catòlic a Muret.
Principals regions: Corona de Catalunya – Aragó i França.
El millor: els catalans de seguida van reaccionar virant cap al  Mediterrani.
El pitjor: el desastre càtar.

Després de la unió per matrimoni del Regne d’Aragó i els Comtats Catalans, els monarques de la nova corona, una vegada havien aconseguit arrabassar algunes places importants als àrabs, tant al sud d’Aragó com a les parts occidental i meridional de Catalunya, van conquistar zones situades al sud i el sud-est de França, influenciant de forma decisiva en llocs del Rosselló, el Llangüedoc o la Provença, en què els reis catalano – aragonesos van obtenir el vassallatge de diferents senyors feudals. Tanmateix, diferents factors van suposar el final del domini ultrapirinenc, com el desig del Regne de França d’annexionar totes les regions a la seva jurisdicció o la presència, en diverses places del Llangüedoc, de representants de la creença càtara, la qual Roma considerava un pensament heterodox. D’aquesta manera, el Papat i la corona francesa, amb Felip II al capdavant, van decidir una croada, a les ordres de Simon de Montfort, contra els càtars, que van rebre el suport del monarca catalano – aragonès Pere el Catòlic (foto), que va morir en la batalla decisiva de Muret. No obstant, els posteriors reis de la corona, començant per Jaume el Conqueridor, lluny d’ensorrar-se per la derrota, van dirigir la seva mirada a la Mediterrània.    

martes, 1 de diciembre de 2015

MAKARIUS III




País: Xipre.
Lloc de Naixement: Panaia (1913).
Lloc de defunció: Panaia (1977).
Era: Món Actual.
Categoria: polític i religiós.
El millor: heroi nacional de l’illa mediterrània.
El pitjor: va patir dos exilis.

Arquebisbe ortodox, Makarius va haver d’exiliar-se a les illes Seychelles durant el domini britànic de Xipre, per convertir-se més tard en el primer president de l’illa mediterrània després d’aconseguir la independència. No obstant, la invasió dels Coronels grecs per realitzar la fusió (enosis), en plena dictadura hel·lena, va motivar una nova expulsió de Makarius. L’ocupació, però, va fracassar pel rebuig de la minoria turca, fet que va originar un cruent conflicte bèl·lic, i per la caiguda del govern autoritari a Grècia, moment en què el religiós va recuperar la presidència fins el dia de la seva mort.    

martes, 24 de noviembre de 2015

HELMUT KOHL




País: Alemanya.
Lloc de Naixement: Ludwigshften (1930).
Lloc de defunció: Oggersheim (2017).  
Era: Món Actual.
Categoria: polític.
El millor: la reunificació alemanya.
El pitjor: els seus elevats costos.

Després de perdre les eleccions davant el socialdemòcrata Helmut Schmidt, Helmut Kohl es va convertir en canceller alemany a inicis de la dècada dels 80, sent la persona que més temps ha ocupat aquest càrrec des d’Otto von Bismark. El polític democratacristià va ser l’encarregat de portar a terme, una vegada finalitzada la Guerra Freda i caigut el mur de Berlín, la reunificació alemanya, fet, però, que va comportar problemàtiques com una important crisi econòmica, un augment de l’atur, el desequilibri social o l’auge de l’extrema dreta a la part oriental del país. Va ser un dels grans artífexs del Tractat de Maastricht, el germen de la unitat monetària a Europa.   

martes, 17 de noviembre de 2015

LA DESCOLONITZACIÓ




Període: especialment, dècades dels 40, 50 i 60 del segle XX.
Era: Món Actual.
Principals regions: Àfrica i Àsia.
El millor: la llibertat de molts països explotats per l’Imperialisme.
El pitjor: la tasca com a estats sobirans no ha estat gens fàcil.

Després de la Segona Guerra Mundial, amb la definitiva decadència com a potències planetàries del Regne Unit i França, les principals metròpolis colonials, i l’adveniment dels Estats Units i la Unió Soviètica com a líders dels blocs capitalista i comunista respectivament, els quals eren favorables a l’emancipació dels diferents pobles sotmesos a l’imperialisme, es va produir la descolonització de diferents zones dels continents asiàtic i africà, destacant la independència de països com l’Índia, el Pakistan, les diferents parts d’Indoxina, Indonèsia, Ghana, Kenya, el Marroc o Algèria, entre molts d'altres. El camí de la sobirania de moltes d’aquestes nacions no va ser gens fàcil, debut a l’extrema pobresa, la dependència econòmica exterior o diverses guerres, aquestes provocades en alguns casos per l’estranya i arbitrària partició fronterera que hi va tenir lloc en alguns estats, originant-se cruents conflictes bèl·lics com els de Vietnam, el Zaire, els que van enfrontar l’Índia i el Pakistan o els localitzats a l’Orient Mitjà, arran de la declaració d’independència d’Israel.

A la foto, conferència a Bandung (Indonèsia) dels No Alienats, grup al qual es van adherir molts dels nous estats independents.

martes, 10 de noviembre de 2015

RAMON LLULL




País: Corona de Catalunya – Aragó.
Lloc de Naixement: Palma de Mallorca (1232).
Lloc de defunció: Palma de Mallorca (1316).
Era: Edat Medieval.
Categoria: teòleg, filòsof, escriptor i poeta.
El millor: pioner de l’escriptura en català.
El pitjor: no trobar suport del Vaticà en alguna de les seves accions.

El mallorquí d’origen barceloní Ramon Llull va exercir les arts de la filosofia, la teologia, la novel·la i la poesia, sense oblidar que va ser un intens viatger, visitant llocs com les ciutats de París, Viena o Roma; les terres d’Armènia i Xipre o diverses localitats del nord d’Àfrica. Considerat un dels primers intel·lectuals en escriure en llengua catalana, va utilitzar igualment el llatí, l’occità i l’àrab, motiu pel qual és recordat com un dels pensadors fonamentals de l’occident medieval. Després de portar una vida cortesana, una visió mística el va convertir en un fervent defensor de la Cristiandat, si bé algunes de les seves idees van ser rebutjades per l’autoritat papal.  

martes, 3 de noviembre de 2015

ALEXANDER KERENSKI




País: Rússia.
Lloc de Naixement: Simbirsk (1881).
Lloc de defunció: Nova York (1970).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: polític.
El millor: acabar amb el retrògrad règim tsarista.
El pitjor: el seu govern va durar només uns mesos.

L’advocat progressista Alexander Kerenski es va convertir en el màxim mandatari rus arran de la revolució moderada de 1917, quan va instaurar una república dominada pel partit menxevic i de caràcter socialista, que va obligar a abdicar el tsar Nicolau II, que va marxar amb la seva família a prop dels monts Urals. Després d’uns mesos de govern molt inestables i conflictius, per l’oposició dels radicals bolxevics, Kerenski va ser deposat pels comunistes de Vladimir Lenin, motivant el seu llarg exili. Va trobar la mort molts anys més tard en la llunyana Nova York.   

miércoles, 28 de octubre de 2015

LA GUERRA DEL GOLF





Període: inicis de la dècada dels 90 del segle XX.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: George H. Bush (Estats Units) i Saddam Hussein (Iraq).  
Capítols determinants: invasió de Saddam Hussein de l’emirat de Kuwait, l’ONU ordena la retirada de les tropes iraquianes, negativa de Hussein a marxar de Kuwait, una coalició internacional, encapçalada pels Estats Units, declara la guerra al país àrab i triomf llampec dels aliats. 
Principals regions: Iraq i Kuwait.
El millor: a diferència del segon conflicte, la guerra no es va allargar.
El pitjor: la dictadura de Hussein va continuar.

La invasió per part del dictador iraquià Saddam Hussein (foto) de l’emirat àrab de Kuwait, una potència petrolífera amb molts interessos econòmics occidentals, va ocasionar una forta crisi que va desembocar en una resolució de l’ONU que obligava les tropes de l’Iraq a abandonar el territori ocupat. La negativa de Hussein va provocar que els exèrcits de l’OTAN, encapçalats pels marines dels Estats Units, llavors sota la presidència del republicà George H. Bush, declaressin la guerra a l’estat asiàtic. La contesa, televisada i de caràcter llampec, va acabar amb una clara victòria aliada que, no obstant, no va aprofundir per derrocar Saddam i portar la democràcia al país, que va continuar sota una fèrria dictadura fins a la polèmica invasió dels soldats dels Estats Units, aleshores presidits per George W. Bush, fill de l’anterior mandatari, i la Gran Bretanya, poc més d’una dècada més tard, quan Hussein va ser detingut, jutjat de forma sumaríssima i ajusticiat. 

martes, 20 de octubre de 2015

KATHARINE HEPBURN




País: Estats Units.
Lloc de Naixement: Hartford (1907).
Lloc de defunció: Old Saybrook (2003).
Era: Món Actual.
Categoria: actriu cinematogràfica.
El millor: el rècord de quatre premis Oscar.
El pitjor: algun problema per la seva personalitat progressista.

Actriu de teatre, televisió i cinema, Katharine Hepburn és un dels grans mites de Hollywood i continua ostentant el rècord de premis Oscar a la millor actriu principal, doncs en va assolir quatre per la seva interpretació en les pel·lícules “Morning glory”, “Guess who’s coming dinner”, “The lion in winter” i “On golden pond”. Casada amb el doblement oscaritzat Spencer Tracy, Hepburn, que també va aconseguir un guardó al prestigiós festival de Canes per la seva actuació al film “Long day’s journey into night”, va protagonitzar igualment “The queen of Africa” o “Story of Philadelphia”.       

martes, 13 de octubre de 2015

DONATELLO DI BETTO




País: Itàlia.
Lloc de Naixement: Florència (1386).
Lloc de defunció: Florència (1466).Era: Edat Moderna.
Categoria: escultor.
El millor: el més cèlebre escultor de la primera fase del renaixement.
El pitjor: enfosquit per un altre geni de l’època, Miquel Àngel.

L’artista de Florència Donatello di Betto va ser el principal escultor del Renaixement inicial, sorgit a la localitat toscana i conegut com a Quattrocento. Després d’abandonar la seva ciutat natal, va iniciar una vida errant que el va portar per ciutats com les també toscanes Pisa i Siena, Roma, on va tenir contacte directe amb l’art de l’Antiguitat, i Pàdua. Els seus treballs, elaborats en diferents materials, principalment el marbre i el bronze, reflecteixen algunes de les principals característiques renaixentistes, com l’equilibri, la serenitat, la influència clàssica i cert realisme, destacant obres com el “David”, exposat al Museu Bargello Florentí, o l’estàtua eqüestre de Gattamelatta, de gran influència de la Roma clàssica i amb seu a Pàdua.      

martes, 6 de octubre de 2015

LA TRANSICIÓ DE L’EDAT ANTIGA A LA MEDIEVAL




Període: segle V.
Era: Edat Antiga / Edat Medieval.
Capítols determinants: crisi social, econòmica i política de l’Imperi Romà d’Occident, atacs dels exèrcits bàrbars, caiguda de la part oest de l’imperi, instauració de governs invasors i enfonsament econòmic, urbà i cultural.
El millor: la fi d’un règim decadent.
El pitjor: es va obrir un període molt fosc de la història.

Els canvis que van tenir lloc en la transició de l’era antiga a la medieval, durant el segle V, no van ser sobtats, doncs els darrers anys de vigència de l’Imperi Romà d’Occident van estar marcats per la crisi, la decadència i la involució. Després de la caiguda de la part oest de l’imperi, arran de les invasions bàrbares, i l’establiment de governs encapçalats pels nouvinguts – ostrogods en la península Itàlica, visigots en la península Ibèrica, vàndals en el nord d’Àfrica i també visigots i més tard francs en el territori gal –, es van aguditzar els problemes, caracteritzats per la vida rural i l’abandó de la civilització urbana, la caiguda del comerç, l’economia agrícola de subsistència o l’escassa circulació de moneda, trets que tindrien una lenta solució que no es faria evident fins més enllà del nou mil·lenni. Altres aspectes importants dels orígens de l’Edat Medieval van ser l’auge de l’Imperi Romà d’Orient, conegut com a Bizantí i amb capital ubicada a la majestuosa ciutat de Constantinoble; la conversió dels pobles germànics a la religió catòlica, després de partir d’una confessió arriana, o l’aparició de diferents arts preromànics, com Llombard, Ostrogod, Visigot o Asturià, mentre emergien llengües autòctones derivades del llatí, com italià, francès, portuguès, castellà i català.    

A la foto, la basílica de Santa Sofia, un dels emblemes de Constantinoble. 

martes, 29 de septiembre de 2015

ELVIS PRESLEY




País: Estats Units.
Lloc de Naixement: Tupello (1935).
Lloc de defunció: Memphis (1977).
Era: Món Actual.
Categoria: músic.
El millor: la primera gran figura de la música rock.
El pitjor: un final més aviat trist.

Considerada la primera gran estrella de la música rock, durant la dècada dels 50 dels segle XX, i convertit en un símbol dels Estats Units, malgrat les reticències que va despertar en els seus inicis en la part més conservadora de la societat nord-americana, Elvis Presley va ser posteriorment enfosquit per la invasió al seu país, pel que fa al decenni dels 60, de diferents bandes britàniques, amb els Beatles al capdavant. Després de ressorgir al final d’aquella dècada, el cantant va trobar la mort l’any 1976, més tard d’un apagat final de carrera caracteritzat per les seves actuacions en luxosos locals de Las Vegas.

martes, 22 de septiembre de 2015

GUILLEM II





País: Prússia.
Lloc de Naixement: Berlín (1859).
Lloc de defunció: Doorn (1941).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: emperador.
El millor: va aconseguir construir un estat molt sòlid.
El pitjor: la derrota en la Gran Guerra.

Rei de Prússia i emperador alemany, Guillem II, de la família dels Hohenzollern i nét de la reina Victòria I d’Anglaterra, va caracteritzar-se per la seva personalitat autoritària, fet evidenciat amb la destitució del carismàtic canceller Otto von Bismark i els seus discursos bel·licosos. Després d’intentar emular el colonialisme d’Anglaterra i França, va subscriure una aliança amb els imperis austrohongarès i otomà, mentre britànics i francesos signaven un pacte amb Rússia, perfilant-se d’aquesta manera els dos blocs de la Primera Guerra Mundial, la qual va acabar amb la derrota prussiana i la posterior Pau de Versalles. Guillem II va haver d’exiliar-se a Holanda, país on va trobar la mort. 

martes, 15 de septiembre de 2015

LA PRIMAVERA DE PRAGA





Període: any 1968.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Alexander Dubcek i Leonid Breznev.
Capítols determinants: elecció de Dubcek com a màxim mandatari txecoslovac, instauració d’un socialisme de caire més democràtic, lliure i humà i repressió de la revolta per part de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, dirigit pel premier soviètic Breznev.
El millor: la recerca d’un comunisme més just.
El pitjor: una repressió que va contribuir a que molts comunistes occidentals s’allunyessin del règim soviètic.

Quan Alexander Dubcek va ser elegit màxim mandatari de Txecoslovàquia, va intentar instaurar un comunisme més humà, democràtic, flexible i allunyat de les directrius que marcava la Unió Soviètica (URSS). Aquell moviment, contemporani dels Fets de Maig a França i que va rebre el nom de Primavera de Praga, va despertar il·lusió i esperança en la població de l’estat centreeuropeu, que havia passat de l’ocupació nazi a la intervenció de la URSS. Tanmateix, com havia succeït 12 anys abans pel que fa a la revolta hongaresa, l’alçament txecoslovac va ser durament reprimit per l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, liderat pel premier soviètic Leonid Breznev. Posteriorment, Dubcek va ser obligat a dimitir, empresonat i degradat, encara que, quan va tenir lloc, poc més de dues dècades més tard, la triomfant Revolució de Vellut, Vaclav Havel el va nomenar president del reinstaurat parlament democràtic. 

martes, 8 de septiembre de 2015

BENJAMIN FRANKLIN




País: Estats Units.
Lloc de Naixement: Boston (1706).
Lloc de defunció: Philadelphia (1790).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: científic i polític.
El millor: home molt polifacètic.
El pitjor: no ser president nord-americà.

Benjamin Franklin va ser un personatge polifacètic, doncs va exercir d’impressor, poeta, científic, inventor, teòric polític, polític i diplomàtic. Seguidor del moviment de la Il·lustració, va ser potser l’únic pensador de l’Amèrica del Nord colonitzada ben conegut al continent europeu, sobretot quan va inventar l’artefacte del parallamps. Excel·lent teòric de la ciència política, va convertir-se en un dels líders del procés independentista dels Estats Units i, una vegada assolida la sobirania, va ser un dels redactors de la constitució nord-americana.

martes, 4 de agosto de 2015

IURI GAGARIN





País: Unió Soviètica.
Lloc de Naixement: Gjask (1934).
Lloc de defunció: Moscou (1968).
Era: Món Actual.
Categoria: astronauta.
El millor: primer ésser humà en viatjar per l’espai.
El pitjor: la seva fita no va servir finalment per guanyar la cursa espacial.

A finals de la dècada dels 50 del segle XX, els Estats Units i la Unió Soviètica van entaular, en el marc de la Guerra Freda, una carrera espacial en què els soviètics van aconseguir un important avantatge, amb l’enviament a l’espai, en primer lloc, de la gossa Laika, i, en segon lloc, del primer ésser humà, l’astronauta Iuri Gagarin. Aquest, format a la base de Saratov, va efectuar a gran velocitat dues voltes a l’òrbita de la terra i es va convertir en un autèntic símbol del règim comunista.

martes, 28 de julio de 2015

EL MAIG FRANCÈS DE 1968




Període: any 1968.
Era: Món Actual.
Capítols determinants: revolta dels estudiants, els obrers es van sumar a les protestes, caos a París i a altres ciutats franceses, moment crític per a Charles de Gaulle i solució de la crisi per part del president.
El millor: un fet que va contribuir a l’evolució de la societat.
El pitjor: la radicalització posterior de la seva influència.

El segon lustre de la dècada dels 60, malgrat la bonança econòmica que va caracteritzar aquell període, va ser una època d’importants revoltes, en alguns casos amb un clar protagonisme de la joventut, destacant esdeveniments com la lluita dels habitants afroamericans dels Estats Units, en la recerca dels drets civils; el moviment hippy, que va tenir el seu origen a l’estat de Califòrnia; la Primavera de Praga, quan els txecoslovacs intentaven instaurar un comunisme més humà, o els Fets de Maig a França. Aquest últim moviment va tenir lloc l’any 1968, quan estudiants parisencs es van rebel·lar contra el poder establert. Allò que en principi va ser un fenomen aïllat circumscrit als universitaris de la capital francesa, ràpidament es va expandir cap al sector obrer, que va provocar un munt de vagues i la paralització del país, i per la resta de l’estat. El conflicte va estar a punt d’acabar amb el govern d’un mite com Charles de Gaulle, gran heroi de la resistència francesa contra la invasió nazi, però finalment el veterà dirigent va poder contenir i redreçar la situació i va vèncer per un ampli marge les eleccions presidencials, encara que poc més tard va presentar la seva dimissió arran de perdre un referèndum de caràcter regional. El Maig Francès, però, va suposar un abans i un després en l’evolució de la societat europea, mentre la seva influència es va deixar sentir en corrents molt més greus, dramàtics i radicals, com van ser els moviments terroristes que durant el decenni dels 70 van tenir lloc a Alemanya i Itàlia, una vegada la crisi econòmica havia ja esclatat.  

martes, 14 de julio de 2015

MUAMMAR AL GADAFI




País: Líbia.
Lloc de Naixement: Sirte (1942).
Lloc de defunció: Sirte (2011).
Era: Món Actual.
Categoria: polític i militar.
El millor: el caos libi després de la seva mort.
El pitjor: una política internacional molt agosarada als anys 80.

Arran d’un cop d’estat a finals de la dècada dels 60, Muammar al Gadafi es va convertir en l’home fort de líbia, condició que va mantenir més de tres decennis. Durant el seu mandat, en principi d’ideologia socialista i d’un caire molt populista, va portar a terme la nacionalització de vàries empreses, com les petrolíferes, fet que va causar certa preocupació al bloc capitalista de la Guerra Freda. Durant els anys 80, Gadafi es va erigir en el màxim adversari dels Estats Units de Ronald Reagan, període en què es va veure involucrat en l’atemptat terrorista d’un avió abatut a la localitat de Lockerbie i en el qual els nord-americans van bombardejar Trípoli, la capital líbia. Després d’una època en què fins i tot es va situar com un aliat d’occident, va ser executat en una revolta contra el seu règim. 

martes, 7 de julio de 2015

MUHAMMAD AL – MANSUR





País: Al – Andalus.
Lloc de Naixement: Torrox (938).
Lloc de defunció: Medinaceli (1002).
Era: Edat Medieval.
Categoria: militar i polític.
El millor: frenar la reconquista cristiana.
El pitjor: una reacció efímera.

Nascut a prop d’Algesires i estudiant a Còrdova, localitat on es va traslladar definitivament, va ocupar diferents càrrecs administratius amb el califa Al – Hakam II. A la mort d’aquest, Al - Mansur va aprofitar la minoria d’edat del seu successor, Hisam II, per convertir-se de facto en l’home més poderós d’Al – Andalus. El militat va aturar temporalment la reconquista cristiana amb ràpids i terribles atacs a ciutats com Barcelona, Lleó, Zamora, Salamanca o Santiago de Compostel·la, que van sembrar el terror al costat cristià de la península Ibèrica. Després de la seva mort, el poder va passar als seus fills. 

martes, 30 de junio de 2015

LA IL•LUSTRACIÓ




Període: sobretot, segle XVIII.
Era: Edat Moderna.
Principals protagonistes: Immanuel Kant (Alemanya); John Locke i Isaac Newton (Anglaterra); David Hume (Escòcia); Gaspar Melchor de Jovellanos (Espanya); Benjamin Franklin i Thomas Jefferson (Estats Units);  Jean le Rond d’Alembert, Denis Diderot, Charles Louis de Secondat Montesquieu, Jean – Jacques Rousseau i François Marie Arouet Voltaire (França); Cesare Beccaria (Itàlia).  
Capítols determinants: auge de la Burgesia en l’estament social, propagació de les idees il·lustrades a França, redacció de l’Enciclopèdia, fusió entre l’autoritarisme monàrquic i el nou pensament (Despotisme Il·lustrat) i influència des de França a altres estats com Alemanya o Espanya.
Principals regions: Alemanya, Espanya i França.
El millor: la modernització de la cultura i la societat.
El pitjor: l’excessiva importància donada a la raó.

Durant els últims anys del segle XVII, la totalitat del XVIII i, en algun cas, els inicis del XIX, abans de l’adveniment del Romanticisme, hi va tenir lloc el moviment de la Il·lustració, conegut també com l’Era de les Llums, ja que, segons els seus protagonistes, va acabar amb l’obscuritat que havia caracteritzat el món els darrers temps. Si bé és veritat que el corrent va tenir molta força en llocs com Alemanya, Anglaterra, Espanya o fins i tot la socialment estancada Rússia i els llunyans i recentment independitzats Estats Units, allà on va tenir més presència va ser a França, estat on es va confeccionar la magna obra de l’Enciclopèdia i en què es van fer visibles les grans característiques del pensament, com van ser la importància capital que se li va donar a la raó, l’auge de les ciències empíriques, la voluntat de voler acabar amb les supersticions i els fets no provats, l’intent de modernitzar la societat, l’economia i la política, en un període en què el sector de la burgesia cercava l’ascens en l’escala social, o la fusió que va viure el moviment amb el poder autoritari dels monarques, en allò què es va conèixer com a Despotisme Il·lustrat, mitjançant el rei Lluís XIV, que va inspirar els regnats de Carles III a Espanya o de Caterina I a Rússia. Els màxims representants de la Il·lustració, que va ser contemporània de l’art Neoclàssic, van ser figures com Montesquieu (foto), Voltaire, Rousseau, Diderot i D’Alembert, a França; Newton, Locke i Hume, al Regne Unit; Kant a Alemanya, Jovellanos a Castella, Beccaria a Itàlia i Franklin o Jefferson, als Estats Units. 

miércoles, 24 de junio de 2015

ALEXANDER DUBCEK




País: Txecoslovàquia.
Lloc de Naixement: Uhrowec (1921).
Lloc de defunció: Praga (1992).
Era: Món Actual.
Categoria: polític.
El millor: la Primavera de Praga.
El pitjor: que fos reprimida.

Una vegada va ser nomenat màxim dirigent comunista de Txecoslovàquia, el 1968 Alexander Dubcek, en allò que es va conèixer com la Primavera de Praga, contemporània dels Fets de Maig a França, va cercar la instauració d’un socialisme més humà, just, democràtic i distanciat de les directrius que marcava la Unió Soviètica. Tanmateix, quan s’estaven portant a terme les reformes, que van il·lusionar i esperançar la població de l’estat centreeuropeu, els tancs del Pacte de Varsòvia, enviats pel premier soviètic Leonid Breznev, van reprimir la revolta. Dubcek va ser destituït i empresonat, encara que unes dues dècades més tard va ser designat president del parlament arran de la Revolució de Vellut liderada per Vaclav Havel.  

martes, 16 de junio de 2015

LLUÍS COMPANYS




País: Catalunya.
Lloc de Naixement: el Tarròs (1882).
Lloc de defunció: Barcelona (1940).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: polític.
El millor: mite del catalanisme.
El pitjor: un període molt complicat.

President del restaurat Parlament de Catalunya, amb Francesc Macià, i fugaç ministre de Marina, amb el republicà Manuel Azaña, Lluís Companys es va convertir més tard en màxim dirigent d’Esquerra Republicana i en president de la Generalitat, en un període de grans dificultats, doncs va haver de lluitar contra el govern dretà de la CEDA, etapa en què va declarar la independència catalana dintre de la república espanyola, fet que li va causar l’empresonament; davant l’alçament nacional i enfront els feixistes durant la Guerra Civil. Arran de la finalització del conflicte, va exiliar-se a França, on va der detingut per la Gestapo alemanya, deportat a Espanya i afusellat pel règim franquista. 

martes, 9 de junio de 2015

LA DICTADURA FRANQUISTA




Període: 1939 – 1975.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Francisco Franco, Joan Carles de Borbó i Luis Carrero Blanco.
Capítols determinants: triomf nacional a la Guerra Civil, autarquia i misèria als 40, reconeixement internacional als 50, desenvolupament econòmic als 60, retorn del radicalisme als 70, mort de Franco i transició a la democràcia.
El millor: el fet que una exhausta i mísera Espanya no participés directament en la Segona Guerra Mundial.
El pitjor: un cruent règim, amb manca de llibertats, empresonaments polítics, exili i execucions.

Quasi tres anys més tard del cop d’estat perpetuat pel bàndol nacional, aquest va vèncer l’any 1939 el grup republicà a la Guerra Civil, moment en què es va iniciar a Espanya la llarga dictadura de Francisco Franco, que podria dividir-se en les diferents dècades que va exercir com a cap d’estat. Durant el decenni dels 40, quan Franco va pactar amb Adolf Hitler la no participació d’Espanya en la Segona Guerra Mundial, l’estat va viure aïllat del món en un període de carestia, fam, misèria i autarquia. En els anys 50, el país va entrar a formar part de l’ONU i el règim franquista, segurament per temor a l’adveniment del comunisme, va ser acceptat per potències com els Estats Units, la Gran Bretanya o França. Pel que fa a la dècada dels 60, hi va tenir lloc el desenvolupament econòmic, l’auge del turisme i una petita obertura. Finalment, quant als anys 70, l’assassinat de Luis Carrero Blanco va provocar l’enduriment de la dictadura, amb nombroses sentències de la pena capital. La mort de Franco, l’any 1975, va obrir la porta a la transició democràtica.  

martes, 2 de junio de 2015

ALFONS I EL BATALLADOR




País: Regne d’Aragó.
Lloc de Naixement: desconegut (1073).
Lloc de defunció: Poleñino (1134).
Era: Edat Medieval.
Categoria: rei.
El millor: la conquista de Saragossa.
El pitjor: els problemes amb la noblesa castellana.

Proclamat, arran de la mort del seu germà Pere I, rei d’Aragó i Navarra, va conquistar als musulmans localitats com Tudela, Tarazona o Borja, així com la gran plaça de Saragossa, aconseguint un avanç espectacular pel que fa a la reconquista aragonesa. Seguidament, pel seu casament amb Urraca de Castella, va intentar dominar igualment aquest regne i el de Lleó, però l’oposició de la noblesa castellana va desembocar en l’anul·lació del matrimoni, fet que no va impedir les incursions per terres valencianes i andaluses. Després de la seva mort, va dividir la herència entre les odres religioses, assumint el seu germà Ramir I el poder a Aragó i Garcia Ramírez V el de Navarra.  

martes, 26 de mayo de 2015

MICHAEL COLLINS




País: Irlanda.
Lloc de Naixement: Clonakilty (1890).
Lloc de defunció: Beal na Blath (1922).
Era: Edat Contemporània.
Categoria: polític.
El millor: heroi de la independència irlandesa.
El pitjor: el seu enfrontament als sectors més radicals.

Com un dels màxims dirigents de l’IRA, Michael Collins va ser detingut i empresonat per l’exèrcit britànic, encara que, una vegada alliberat, va ser amb Arthur Griffith l’encarregat de negociar amb el Regne Unit, debut a la reclusió del màxim dirigent independentista irlandès Eamon de Varela. Collins va aconseguir grans avenços pel que fa a la llibertat nacional, però per aconseguir-ho, va haver de cedir en alguns temes, com el fet que la part septentrional de l’illa, on hi havia un gran número d’habitants anglicans, seguís sota jurisdicció britànica o que la república irlandesa hagués d’acceptar com a cap d’estat el monarca del Regne Unit. Aquestes condicions no van ser acceptades per De Varela i altres membres de l’IRA, que van provocar una guerra civil en què Collins va ser assassinat.

martes, 19 de mayo de 2015

LES BOMBES ATÒMIQUES A HIROSHIMA I NAGASAKI




Període: any 1945.
Era: Edat Contemporània.
Principals protagonistes: Harry Truman (Estats Units) i Hiro Hito (Japó).
Capítols determinants: imperialisme japonès durant la Segona Guerra Mundial, atac nipó a la base nord-americana de Pearl Harbour, entrada dels Estats Units al conflicte, successives victòries de les tropes nord-americanes davant les files japoneses, llançament de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki i rendició del Japó.
El millor: definitivament, va acabar la Segona Guerra Mundial.
El pitjor: les morts, la destrucció i les seqüeles que van causar les bombes.

Durant la Segona Guerra Mundial, l’imperialisme japonès va arribar a diverses regions d’Àsia, moltes d’elles aleshores colònies d’estats europeus, com Manxúria, Corea, Xina, Birmània, Vietnam o Indonèsia. Seguidament, les tropes nipones van atacar la base nord-americana de Pearl Harbour, a l’illa de Hawaii, fet que va provocar l’entrada dels Estats Units al conflicte bèl·lic, quan es van iniciar un seguit de dures batalles entre els dos exèrcits, amb continuats triomfs dels soldats nord-americans, cosa que no va motivar que les files japoneses decidissin retirar-se, agreujant la situació la presència de kamikazes que van complicar encara més la conjuntura. Finalment, sota la presidència de Harry Truman, successor del desaparegut Franklin D. Roosevelt, els Estats Units van decidir llançar bombes atòmiques a les ciutats japoneses de Hiroshima i Nagasaki, que van suposar, llavors si, la rendició del país asiàtic, una destrucció massiva, un gran número de morts, un munt de damnificats i seqüeles que van durar dècades.  

martes, 12 de mayo de 2015

NICOLAE CEAUCESCU




País: Romania.
Lloc de Naixement: Scomicesti (1918).
Lloc de defunció: Bucarest (1989) 
Era: Món Actual.
Categoria: polític.
El millor: els inicis.
El pitjor: dictadura, corrupció i nepotisme.

Després d’estar empresonat per la seva ideologia de caire socialista, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, i al situar-se Romania en l’òrbita soviètica, Nicolae Ceaucescu va anar escalant llocs en el partit comunista del seu país, fins a convertir-se en el seu principal representant. Els seus inicis com a màxim dirigent romanès van ser força esperançadors, doncs, com havia fet Josip Broz Tito a l’antiga Iugoslàvia, va intentar instaurar un govern més humà i ponderat, allunyat de les directrius dictades des de la Unió Soviètica i més proper al bloc occidental. No obstant, amb el pas dels anys, el seu règim es va convertir en una cruenta dictadura, amb empresonaments de caràcter polític, tortures, la fundació del terrible cos policial de la Securitate, una altíssima corrupció i la pràctica del nepotisme. Durant una revolta, i després d’intentar fugir del país, va ser afusellat juntament amb la seva esposa Elena.  

martes, 5 de mayo de 2015

FERRAN III EL SANT




País: regne de Castella i Lleó.
Lloc de Naixement: Zamora (1199).
Lloc de defunció: Sevilla (1252).
Era: Edat Medieval.
Categoria: rei.
El millor: un gran avançament en la Reconquista.
El pitjor: els problemes amb la Noblesa.

Ferran III, fill d’Alfons IX, rei de Lleó, i Berenguela, va unir els regnes de Castella, que va heretar del seu oncle Enric I, i Lleó, fet que va comportar alguns problemes en l’inici del deu regnat, sobretot alhora de sotmetre la Noblesa. El rei, anomenat el Sant, va aconseguir un gran avanç en la reconquista cristiana després d’arrabassar als musulmans el regnes de Jaén, Còrdova, Badajoz o Múrcia, aquest últim mitjançant les tropes comandades pel seu fill, el futur Alfons X el Savi. Ferran va ser canonitzat pel papa Clement X.  

martes, 28 de abril de 2015

EL DOMINI MUSULMÀ A LA PENÍNSULA IBÈRICA




Període: des del segle VIII al segle XV.
Era: Edat Medieval.
Principals protagonistes: Abd – al – Rahman I, Abd – al – Rahman III i Amir al - Mansur.
Capítols determinants: invasió musulmana de la península, establiment d’un califat dependent del poder Omeya de Damasc, independència del Califat amb seu a Còrdova, període almoràvide, període almohade, període dels regnes de taifes, intensificació de la reconquista cristiana, permanència del regne Nazarí de Granada i assoliment de Granada. 
El millor: un gran llegat islàmic a la península.
El pitjor: l’època dels regnes de taifes.

La invasió de les tropes àrabs de la península Ibèrica va ser la prolongació de l’expansió islàmica iniciada a la península Aràbiga, continuada, d’una banda per l’est, fins al subcontinent indi, passant per Síria, Iraq o Pèrsia, i d’altra banda per l’oest, amb l’ocupació d’Egipte o el Marroc. Els musulmans van instal·lar-se pràcticament en tota la península, encara que alguns punts dels Pirineus i els Pics d’Europa, des d’on es van iniciar les reconquistes, van quedar fora del seu abast. Després de ser una regió dependent de l’estat Omeya en capital a Damasc, la revolució abasí, que va motivar un canvi de règim en seu a Bagdad, va fer que Abd – al – Rahman III, un fugitiu de la família Omeya, independitzés Al – Andalus del poder central,  situant la capitalitat a Còrdova. Després d’una època d’esplendor, en què es van idear revolucionàries tècniques de regadiu i es van construir un munt d’obres públiques, extraordinàries mesquites i majestuosos alcàsers, es van produir les invasions, procedents del Marroc, de les tropes almoràvides i almohades, amb la decadència de les quals, l’estat es va dividir en una immensitat de regnes de taifes, entre els quals van destacar els de Sevilla, Granada i Saragossa. En aquest període de fragmentació, la reconquista cristiana, portada a terme pels regnes de Castella i Lleó, Catalunya – Aragó i Navarra, es va intensificar, fins el punt de només va restar indemne el govern nazarí de Granada, enderrocat en temps dels Reis Catòlics.

A la foto, l’Alhambra de Granada.

martes, 21 de abril de 2015

TONY BLAIR




País: Regne Unit.
Lloc de Naixement: Edimburg (1953).
Era: Món Actual.
Categoria: polític.
El millor: les converses de pau a Irlanda del Nord.
El pitjor: la Guerra de l’Iraq.

Després d’una llarga època dominada pels conservadors, primer amb el període ultraliberal de Margaret Thatcher i més tard amb el més ponderat John Major, Tony Blair va vèncer aquest en les eleccions de primer ministre i va tornar el poder als laboristes. Pel que respecta als assumptes interiors, durant els mandats del polític escocès el Regne Unit va viure una conjuntura econòmica força positiva, amb un descens notori de la tassa d’atur, i es van aconseguir uns avenços força importants en el procés de pau a Irlanda del Nord. En els afers exteriors, Blair es va acostar a la Unió Europea, després de l’allunyament exercit per Thatcher, i es va aliar amb el president dels Estats Units George W. Bush en la polèmica Guerra de l’Iraq.