LA TRANSICIÓ DE L’EDAT ANTIGA A LA MEDIEVAL

Període: segle V.

Era: Edat Antiga / Edat Medieval.

Capítols determinants: crisi social, econòmica i política de l’Imperi Romà d’Occident, atacs dels exèrcits bàrbars, caiguda de la part oest de l’imperi, instauració de governs invasors i enfonsament econòmic, urbà i cultural.

El millor: la fi d’un règim decadent.

El pitjor: es va obrir un període molt fosc de la història.

Els canvis que van tenir lloc en la transició de l’era antiga a la medieval, durant el segle V, no van ser sobtats, doncs els darrers anys de vigència de l’Imperi Romà d’Occident van estar marcats per la crisi, la decadència i la involució. Després de la caiguda de la part oest de l’imperi, arran de les invasions bàrbares, i l’establiment de governs encapçalats pels nouvinguts – ostrogods en la península Itàlica, visigots en la península Ibèrica, vàndals en el nord d’Àfrica i també visigots i més tard francs en el territori gal –, es van aguditzar els problemes, caracteritzats per la vida rural i l’abandó de la civilització urbana, la caiguda del comerç, l’economia agrícola de subsistència o l’escassa circulació de moneda, trets que tindrien una lenta solució que no es faria evident fins més enllà del nou mil·lenni. Altres aspectes importants dels orígens de l’Edat Medieval van ser l’auge de l’Imperi Romà d’Orient, conegut com a Bizantí i amb capital ubicada a la majestuosa ciutat de Constantinoble; la conversió dels pobles germànics a la religió catòlica, després de partir d’una confessió arriana, o l’aparició de diferents arts preromànics, com Llombard, Ostrogod, Visigot o Asturià, mentre emergien llengües autòctones derivades del llatí, com italià, francès, portuguès, castellà i català.    

A la foto, la basílica de Santa Sofia, un dels emblemes de Constantinoble.