MICHELANGELO MERISI CARAVAGGIO

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Milà (1571).

Lloc de defunció: Porto Ercole (1610).

Era: Edat Moderna.

Categoria: pintor.

El millor: potser el principal mestre del Barroc.

El pitjor: la seva vida personal.

Mestre més emblemàtic de la pintura italiana de l’era presidida per l’art del Barroc, Michelangelo Merisi, més conegut com a Caravaggio, va caracteritzar-se per la profunda observació del cos humà, el seu realisme i naturalisme, el dramatisme que va donar a les seves obres, en clara contraposició a l’equilibri del Renaixement, o a l’ús de la tècnica del clarobscur, que també va utilitzar un altre gran artista de l’època, l’holandès Rembrandt van Rijn, a qui Caravaggio clarament va influenciar. El pintor llombard, que va viure posteriorment a Roma i va passar a la història per llenços com “La crucifixió de Sant Pere”, “La vocació de Sant Mateu”, “El martiri de Sant Mateu” o “La conversió de Sant Pau”, va tenir una vida molt desordenada, caòtica i agitada i, per exemple, es va veure involucrat en un assassinat. 

FULGENCIO BATISTA

País: Cuba.

Lloc de Naixement: Banes (1901).

Lloc de defunció: Guadalmina (1973).

Era: Món Actual.

Categoria: militar i polític.

El millor: uns inicis esperançadors.

El pitjor: finalment, una dictadura repressora i corrupta.

Després d’acabar amb la dictadura de Gerardo Machado, Fulgencio Batista, primer des de l’ombra, com a cap militar del país, i després com a president de la república, va convertir-se en l’home fort de Cuba, mitjançant uns inicis força positius en què va instaurar una moderna constitució que cercava la millora de la igualtat social i la disminució de la pobresa a l’illa. Tanmateix, amb el pas dels anys, el seu règim va acabar sent una cruenta dictadura, amb empresonaments polítics, tortures i repressió, sense oblidar una profunda corrupció, fruit de la col·laboració del seu govern amb la màfia dels Estats Units, país amb el qual va mantenir unes estretes relacions. Després de salvar un primer intent revolucionari liderat per Fidel Castro, aquest el va enderrocar definitivament, provocant el seu exili. 

LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA



Període: finals de la dècada dels 40 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Mahatma Gandhi i Jawahartal Nerhu (Índia) i Mohammad Ali Jinnah (Pakistan).

Capítols determinants: primers moviments independentistes al subcontinent, lluita pacífica del Mahatma Gandhi, repressió britànica, acord entre la metròpoli i la colònia, independències de l’Índia, de majoria hinduista, i el Pakistan, de confessió musulmana, i assassinat de Gandhi.

Principals regions: Índia i Pakistan.

El millor: la lluita pacífica de Gandhi.

El pitjor: l’assassinat del Mahatma.

La presa de consciència d’identitat de l’Índia, l’abús en matèria econòmica de la metròpoli britànica, sobretot pel que fa a l’explotació de les riqueses del país asiàtic, i molt especialment la lluita no violenta del Mahatma Gandhi (foto) van ser les causes principals per les quals el subcontinent va iniciar la seva recerca de llibertat, dignitat i autonomia envers el Regne Unit. Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial, el procés va ressorgir i va acabar desembocant en la independència de la colònia, anomenada pels britànics “La Joia de la Corona”, l’any 1947, encara que el final de la transició cap a la sobirania va tenir tres successos desfavorables per al nou estat, doncs, en primer lloc, el Pakistan, de majoria musulmana i amb Mohammad Ali Jinnah al capdavant, es va separar de l’Índia hinduista presidida per Jawahartal Nerhu, amb dues regions localitzades al nord-oest i el nord-est (l’actual Bangladesh) del subcontinent; en segon lloc, Gandhi va ser assassinat per un extremista hindú, després de la partició, la qual el Mahatma va intentar evitar fins el darrer moment; finalment, en tercer lloc, va esclatar la primera guerra indo-pakistanesa.   

ALFONS XIII

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Madrid (1886).

Lloc de defunció: Roma (1941).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: rei.

El millor: un llarg regnat.

El pitjor: la seva unió amb el dictador Miguel Primo de Rivera.

Fill pòstum d’Alfons XII, va ser nomenat monarca el dia que va néixer, encara que durant bastant anys Espanya va estar sota la regència de la seva mare Maria Cristina d’Habsburg - Lorena. Durant el seu llarg regnat, el país, que va viure les rotacions al govern dels partits conservador i liberal, va experimentar un important creixement econòmic en els anys de la neutralitat de la Primera Guerra Mundial, encara que, concretament l’augment industrial, va originar l’inici dels moviments obrers, socialistes i sindicalistes i l’auge de l’anarquisme, període en què es van produir greus conflictes que van acabar desembocant en la dictadura de Miguel Primo de Rivera, a la qual es va adherir Alfons. Al caure el règim autoritari, molt danyat per la derrota militar espanyola al Marroc, el rei va decidir exiliar-se a Roma poc abans de l’adveniment de la Segona República. 

JULIEN MAZARINO

País: Itàlia / França.

Lloc de Naixement: Pescina (1602).

Lloc de defunció: Vincennes (1661).

Era: Edat Moderna.

Categoria: religiós i polític.

El millor: seguir la política del cardenal de Richelieu.

El pitjor: problemes per sotmetre la noblesa.

Nascut en una localitat de la regió italiana dels Abruzzi, Julien Mazarino, després d’estudiar a la universitat castellana d’Alcalá de Henares i de realitzar tasques diplomàtiques al Vaticà, va arribar a França, on es va convertir en el principal col·laborador del cardenal de Richelieu. Arran de la mort d’aquest, Mazarino, ja nacionalitzat francès, va seguir la política interior del seu mentor durant la minoria d’edat de Lluís XIV, és a dir, consolidar l’absolutisme monàrquic en detriment de l’estament de la noblesa i el sector parlamentari. En l’àmbit exterior, França va aconseguir brillants victòries en les guerres dels 30 Anys i dels Pirineus.