miércoles, 18 de marzo de 2015

LA INDEPENDÈNCIA DE L’ÍNDIA




Període: finals de la dècada dels 40 del segle XX.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Mahatma Gandhi i Jawahartal Nerhu (Índia) i Mohammad Ali Jinnah (Pakistan).
Capítols determinants: primers moviments independentistes al subcontinent, lluita pacífica del Mahatma Gandhi, repressió britànica, acord entre la metròpoli i la colònia, independències de l’Índia, de majoria hinduista, i el Pakistan, de confessió musulmana, i assassinat de Gandhi.
Principals regions: Índia i Pakistan.
El millor: la lluita pacífica de Gandhi.
El pitjor: l’assassinat del Mahatma.

La presa de consciència d’identitat de l’Índia, l’abús en matèria econòmica de la metròpoli britànica, sobretot pel que fa a l’explotació de les riqueses del país asiàtic, i molt especialment la lluita no violenta del Mahatma Gandhi (foto) van ser les causes principals per les quals el subcontinent va iniciar la seva recerca de llibertat, dignitat i autonomia envers el Regne Unit. Després del parèntesi de la Segona Guerra Mundial, el procés va ressorgir i va acabar desembocant en la independència de la colònia, anomenada pels britànics “La Joia de la Corona”, l’any 1947, encara que el final de la transició cap a la sobirania va tenir tres successos desfavorables per al nou estat, doncs, en primer lloc, el Pakistan, de majoria musulmana i amb Mohammad Ali Jinnah al capdavant, es va separar de l’Índia hinduista presidida per Jawahartal Nerhu, amb dues regions localitzades al nord-oest i el nord-est (l’actual Bangladesh) del subcontinent; en segon lloc, Gandhi va ser assassinat per un extremista hindú, després de la partició, la qual el Mahatma va intentar evitar fins el darrer moment; finalment, en tercer lloc, va esclatar la primera guerra indo-pakistanesa.   

No hay comentarios:

Publicar un comentario