LA PERESTROIKA

Període: dècada dels 80 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Mikhail Gorbatxov (foto) i Boris Ieltsin.  

Capítols determinants: elecció de Gorbatxov com a màxim mandatari de la Unió Soviètica (URSS), profunda crisi econòmica de l’estat, reformes econòmiques de caire liberal, llibertat de premsa (Glasnost), final de la Guerra Freda, independències d’Estònia, Letònia i Lituània, fallit intent de cop d’estat comunista, destitució de Gorbatxov, assoliment del poder per part de Ieltsin i desintegració de la URSS. 

El millor: fi d’una llarga i fèrria dictadura.

El pitjor: adveniment de grups mafiosos i complicada transició.

L’arribada al poder de Mikhail Gorbatxov a la Unió Soviètica (URSS) va originar una sèrie de reformes que van canviar el curs de la història, fins el punt que es pot parlar d’un abans i un després de l’anomenada Perestroika. Gorbatxov es va trobar un país enfonsat econòmicament parlant, amb l’afegit que l’estat va ser incapaç d’agafar el tren de la considerada tercera revolució industrial, la presidida per la informàtica i les noves tecnologies. El màxim dirigent soviètic, que va ordenar la retirada de les tropes de l’Afganistan, el particular “Vietnam” de la principal potència comunista i important causa de la seva crisi econòmica, va permetre la instauració d’empreses privades, en una petita, al principi, obertura al món capitalista i liberal; va implantar la llibertat i transparència de la premsa (Glasnost) i va arribar a decisius acords de desarmament amb els presidents nord-americans Ronald Reagan i George H. Bush, en un procés que va desembocar en el final de la Guerra Freda. Encara que segurament Gorbatxov no volia arribar tan lluny amb les seves reformes, aquestes van acabar provocant la independència de les tres repúbliques bàltiques, Estònia, Letònia i Lituània; el desmembrament de la URSS i el final de la ideologia comunista a Europa. Després d’un intent de cop d’estat de la vella militància, Gorbatxov, que va haver de patir igualment el desastre nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, va ser cessat i substituït per Boris Ieltsin.