LA GUERRA DEL GOLF



Període: inicis de la dècada dels 90 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: George H. Bush (Estats Units) i Saddam Hussein (Iraq).  

Capítols determinants: invasió de Saddam Hussein de l’emirat de Kuwait, l’ONU ordena la retirada de les tropes iraquianes, negativa de Hussein a marxar de Kuwait, una coalició internacional, encapçalada pels Estats Units, declara la guerra al país àrab i triomf llampec dels aliats. 

Principals regions: Iraq i Kuwait.

El millor: a diferència del segon conflicte, la guerra no es va allargar.

El pitjor: la dictadura de Hussein va continuar.

La invasió per part del dictador iraquià Saddam Hussein (foto) de l’emirat àrab de Kuwait, una potència petrolífera amb molts interessos econòmics occidentals, va ocasionar una forta crisi que va desembocar en una resolució de l’ONU que obligava les tropes de l’Iraq a abandonar el territori ocupat. La negativa de Hussein va provocar que els exèrcits de l’OTAN, encapçalats pels marines dels Estats Units, llavors sota la presidència del republicà George H. Bush, declaressin la guerra a l’estat asiàtic. La contesa, televisada i de caràcter llampec, va acabar amb una clara victòria aliada que, no obstant, no va aprofundir per derrocar Saddam i portar la democràcia al país, que va continuar sota una fèrria dictadura fins a la polèmica invasió dels soldats dels Estats Units, aleshores presidits per George W. Bush, fill de l’anterior mandatari, i la Gran Bretanya, poc més d’una dècada més tard, quan Hussein va ser detingut, jutjat de forma sumaríssima i ajusticiat. 

KATHARINE HEPBURN

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Hartford (1907).

Lloc de defunció: Old Saybrook (2003).
Era: Món Actual.

Categoria: actriu cinematogràfica.

El millor: el rècord de quatre premis Oscar.

El pitjor: algun problema per la seva personalitat progressista.

Actriu de teatre, televisió i cinema, Katharine Hepburn és un dels grans mites de Hollywood i continua ostentant el rècord de premis Oscar a la millor actriu principal, doncs en va assolir quatre per la seva interpretació en les pel·lícules “Morning glory”, “Guess who’s coming dinner”, “The lion in winter” i “On golden pond”. Casada amb el doblement oscaritzat Spencer Tracy, Hepburn, que també va aconseguir un guardó al prestigiós festival de Canes per la seva actuació al film “Long day’s journey into night”, va protagonitzar igualment “The queen of Africa” o “Story of Philadelphia”.       

DONATELLO DI BETTO

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Florència (1386).

Lloc de defunció: Florència (1466).Era: Edat Moderna.

Categoria: escultor.

El millor: el més cèlebre escultor de la primera fase del renaixement.

El pitjor: enfosquit per un altre geni de l’època, Miquel Àngel.

L’artista de Florència Donatello di Betto va ser el principal escultor del Renaixement inicial, sorgit a la localitat toscana i conegut com a Quattrocento. Després d’abandonar la seva ciutat natal, va iniciar una vida errant que el va portar per ciutats com les també toscanes Pisa i Siena, Roma, on va tenir contacte directe amb l’art de l’Antiguitat, i Pàdua. Els seus treballs, elaborats en diferents materials, principalment el marbre i el bronze, reflecteixen algunes de les principals característiques renaixentistes, com l’equilibri, la serenitat, la influència clàssica i cert realisme, destacant obres com el “David”, exposat al Museu Bargello Florentí, o l’estàtua eqüestre de Gattamelatta, de gran influència de la Roma clàssica i amb seu a Pàdua.      

LA TRANSICIÓ DE L’EDAT ANTIGA A LA MEDIEVAL

Període: segle V.

Era: Edat Antiga / Edat Medieval.

Capítols determinants: crisi social, econòmica i política de l’Imperi Romà d’Occident, atacs dels exèrcits bàrbars, caiguda de la part oest de l’imperi, instauració de governs invasors i enfonsament econòmic, urbà i cultural.

El millor: la fi d’un règim decadent.

El pitjor: es va obrir un període molt fosc de la història.

Els canvis que van tenir lloc en la transició de l’era antiga a la medieval, durant el segle V, no van ser sobtats, doncs els darrers anys de vigència de l’Imperi Romà d’Occident van estar marcats per la crisi, la decadència i la involució. Després de la caiguda de la part oest de l’imperi, arran de les invasions bàrbares, i l’establiment de governs encapçalats pels nouvinguts – ostrogods en la península Itàlica, visigots en la península Ibèrica, vàndals en el nord d’Àfrica i també visigots i més tard francs en el territori gal –, es van aguditzar els problemes, caracteritzats per la vida rural i l’abandó de la civilització urbana, la caiguda del comerç, l’economia agrícola de subsistència o l’escassa circulació de moneda, trets que tindrien una lenta solució que no es faria evident fins més enllà del nou mil·lenni. Altres aspectes importants dels orígens de l’Edat Medieval van ser l’auge de l’Imperi Romà d’Orient, conegut com a Bizantí i amb capital ubicada a la majestuosa ciutat de Constantinoble; la conversió dels pobles germànics a la religió catòlica, després de partir d’una confessió arriana, o l’aparició de diferents arts preromànics, com Llombard, Ostrogod, Visigot o Asturià, mentre emergien llengües autòctones derivades del llatí, com italià, francès, portuguès, castellà i català.    

A la foto, la basílica de Santa Sofia, un dels emblemes de Constantinoble.