PITÀGORES

País: Grècia.

Lloc de Naixement: Samos (572 a C).

Lloc de defunció: Metaponto (497 a C).
Era: Edat Antiga.

Categoria: filòsof i matemàtic.

El millor: la seva gran influència en les matemàtiques.

El pitjor: no va deixar cap document escrit.

A Pitàgores se’l coneix essencialment per la seva activitat matemàtica i l’establiment del cèlebre teorema geomètric que va deixar per a la posteritat, però també va fer ús d’altres matèries com la religió, l’ètica, la política o la filosofia. El pensador de l’illa de Samos, que com Sòcrates no va deixar res escrit, coneixent-se el seu llegat gràcies a les informacions dels seus deixebles, va fundar una germandat, les idees de la qual han tingut una influència extraordinària.  

BERNARD MONTGOMERY

País: Gran Bretanya.

Lloc de Naixement: Londres (1887).

Lloc de defunció: Isington Mill (1976).
Era: Món Actual.

Categoria: militar.

El millor: un dels generals clau en la Segona Guerra Mundial.

El pitjor: paper secundari en el Desembarcament de Normandia.

Prestigiós general britànic, Bernard Montgomery va ser decisiu en episodis clau de la Segona Guerra Mundial, com en les batalles que van tenir lloc al nord d’Àfrica davant les tropes alemanyes d’Erwin Rommel, la conquista aliada de l’illa de Sicília i la península Itàlica o el desembarcament anglo-americà de Normandia, al nord-oest de França. Tanmateix, en aquest últim esdeveniment, Montgomery va haver de conformar-se amb un paper secundari i acceptar el protagonisme del militar nord-americà Dwight Eisenhower.  

L’ART NEOCLÀSSIC

Període: segles XVIII i XIX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Giovanni Battista Piranesi (Arquitectura); Antonio Canova i Bertel Thorvaldsen (Escultura); Jacques – Louis David, Jean – Auguste – Dominique Ingres i Anton Rafael Mengs (Pintura).  

Capítols determinants: crisi del Barroc, adveniment del moviment de la Il·lustració, retorn a l’art de l’Antiguitat marcat pel corrent del Neoclassicisme, decadència i arribada del Romanticisme.

Principals regions: Alemanya, Dinamarca, Espanya, França i Itàlia.

El millor: el dramatisme barroc semblava esgotat.

El pitjor: reiteració amb el culte a l’Antiguitat.

Si el Renaixement va representar un retorn a l’art de l’Antiguitat, posant punt i final als 10 segles medievals, marcats sobretot pels estils Romànic i Gòtic, l’art Neoclàssic va rebre de nou la influència de les antigues civilitzacions grega i romana arran que el Barroc entrés en decadència. Les característiques exuberants, dramàtiques, recarregades i emocionals del gènere que va protagonitzar l’art durant el segle XVII van ser substituïdes per les asserenades, equilibrades, hieràtiques i racionals del Neoclàssic, estil contemporani del moviment de la Il·lustració. Després de triomfar plenament en estats com França, Itàlia, Espanya o Alemanya, i del pas d’il·lustres artistes com l’italià Antonio Canova, el danès Bertel Thorvaldsen o el francès Jacques – Louis David, va entrar en crisi i li va atorgar el protagonisme al Romanticisme. 

A la foto, l’arc de triomf de París. 

MICK JAGGER

País: Gran Bretanya.

Lloc de Naixement: Dartford (1943).
Era: Món Actual.

Categoria: músic.

El millor: cantant i líder de la banda The Rolling Stones.

El pitjor: els discs en solitari.

Mick Jagger, cantant i líder de la mítica banda britànica The Rolling Stones, va fundar el grup amb els guitarristes Keith Richard i Brian Jones, el baixista Bill Wymann i el bateria Charlie Watts. Va formar amb Richard el duo compositor més important del rock anglès, juntament amb els beatles John Lennon i Paul McCartney, mentre la seva figura va ser decisiva en l’edició d’àlbums històrics com “Aftermath”, “Beggar’s banquet”, “Let it bleed”, “Sticky fingers” o “Exile on Main street”.    

FILIPPO BRUNELLESCHI

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Florència (1377).

Lloc de defunció: Florència (1446).
Era: Edat Moderna.

Categoria: Arquitecte.

El millor: la cúpula de Santa Maria dei Fiori de Florència.

El pitjor: no poder portar a terme la porta del baptisteri de la ciutat toscana.

L’orfebre, escultor i arquitecte florentí Filippo Brunelleschi, que va perdre davant Lorenzo Ghiberti l’oportunitat de realitzar la porta del baptisteri de la capital de la Toscana, va ser un dels principals arquitectes del Renaixement, essencialment per la construcció de la cúpula de Santa Maria dei Fiori, la catedral de Florència, en què va demostrar un important coneixement d’enginyeria, de matemàtiques i de la perspectiva. L’artista, que també va edificar l’hospital degli Innocenti, igualment a Florència, va influenciar en Michelangelo Buonarrotti en el disseny de la cúpula de Sant Pere del Vaticà.