LA GUERRA DELS SIS DIES

Període: any 1967.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Levi Eshkol (Israel), Gamal Abdel Nasser (Egipte), Hafiz al Assad (Síria) i Hussein I (Jordània).

Capítols determinants: una coalició àrab encapçalada per Egipte i Síria prepara un atac al territori hebreu, Israel s’avança i porta a terme una gran ofensiva contra els seus rivals, guerra llampec i triomf de l’exèrcit jueu, que ocupa el Sinaí i els Alts del Golan.

Principals regions: Egipte, Iraq, Israel, Jordània, Líban, Palestina i Síria.

El millor: l’estratègia de l’exèrcit d’Israel.

El pitjor: l’estrepitós fracàs de l’espionatge àrab.

La presència a Egipte i Síria, les dues principals potències àrabs, de dos líders de caràcter nacionalista i propers a l’òrbita de la Unió Soviètica pel que fa a la Guerra Freda, respectivament Gamal Abdel Nasser i Hafiz al Assad, van tensar de forma profunda i preocupant les relacions d’aquells i altres estats àrabs amb Israel, aliat dels Estats Units i el món capitalista i occidental. Els rais egipci i siri van preparar durant força temps i de manera minuciosa un atac contra el país hebreu, però va ser aquest qui sorprenentment es va anticipar als seus rivals, als quals va destrossar en un conflicte llampec conegut com a la Guerra dels Sis Dies. Arran del rotund triomf, Israel va ocupar els territoris de Gaza, Cisjordània, els Alts del Golan, que pertanyien a Síria, i el Sinaí, retornat a Egipte després de signar la pau de Camp David amb aquest estat.