JOSÉ MONTILLA

País: Catalunya.

Lloc de Naixement: Iznájar (1955).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: presidir el govern català havent nascut fora de Catalunya.

El pitjor: optar pel Senat després de presidir la Generalitat.

Nascut a la localitat andalusa d’Iznájar, José Montilla va emigrar a Catalunya, es va afiliar al PSC i es va convertir en alcalde de Cornellà de Llobregat i president de la Diputació de Barcelona. Posteriorment, amb els vots d’ERC i ICV, va ser proclamat president de la Generalitat de Catalunya, càrrec des del qual va haver d’afrontar una gravíssima crisi econòmica i la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, germen de l’actual moviment independentista. Després de perdre les eleccions davant el convergent Artur Mas, va ser nomenat senador. 

MUHAMMAD ALI JINNAH

País: Pakistan.

Lloc de Naixement: Karachi (1876).

Lloc de defunció: Karachi (1948).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: la independència del Pakistan.

El pitjor: els problemes bèl·lics amb l’Índia.

Com a membre del Partit del Congrés i líder de la Lliga Musulmana, va ser en principi partidari d’un únic estat indi que albergués totes les religions. No obstant, arran de tornar d’una estada a Londres, va observar la necessitat d’instaurar un país independent de creença islàmica, amb dos territoris: un al nord-oest, el Pakistan, i un altre al nord-est, Bangladesh. Després d’aconseguir el seu propòsit, i poc abans de la seva mort, va haver d’afrontar problemàtiques com l’enfrontament bèl·lic amb l’Índia, la misèria del nou país o la immigració dels musulmans que fugien de l’estat veí.  

LES PRINCIPALS DICTADURES D’ENTREGUERRES

Període: anys 20 i 30 del segle XX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Francisco Franco (Espanya), Adolf Hitler (Alemanya) i Benito Mussolini (Itàlia).

Capítols determinants: fi de la Primera Guerra Mundial, Pau de Versalles, el feixisme de Mussolini es fa amb el poder a Itàlia, el partit nazi de Hitler dirigeix Alemanya, aixecament militar i guerra civil a Espanya i triomf del bàndol nacional de Franco.

Principals regions: Alemanya, Espanya i Itàlia.

El millor: estats tan importants com França o el Regne Unit es van salvar del feixisme.

El pitjor: el genocidi nazi.

Arran de la Marxa a Roma dels anomenats Camises Negres, grup feixista liderat per Benito Mussolini (foto), aquest, que comptava amb un passat socialista, va prendre el poder polític d’Itàlia, en connivència amb el monarca Víctor Manuel III. El Duce, que es va aliar amb Hitler a la Segona Guerra Mundial, va fundar un estat autoritari i dictatorial i va envair els estats d’Albània i Etiòpia, en un acte de grandiloqüència en un intent d’emular l’Imperi Romà. Adolf Hitler va formar el Partit Nazi i amb ell va arribar a convertir-se en l’home fort d’una arruïnada Alemanya. El Führer va portar a terme una terrible persecució de l’ètnia jueva, en un genocidi conegut com a Holocaust; va ocupar Àustria, Txecoslovàquia i Polònia i va ser el causant de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Francisco Franco va realitzar un cop d’estat contra la Segona República i el seu bàndol, el dels Nacionals, va acabar guanyant la Guerra Civil subsegüent. Poc abans i després de la finalització del conflicte bèl·lic planetari, Mussolini va ser afusellat pels Partisans i Hitler es va suïcidar al seu búnquer de Berlín abans de l’arribada de l’exèrcit soviètic, però Franco va continuar amb la dictadura, la qual va acabar amb la seva mort quasi 40 anys més tard de l’inici de la contesa civil.  

INDIRA GANDHI

País: Índia.

Lloc de Naixement: Allahabad (1917).

Lloc de defunció: Nova Delhi (1984).

Era: Món Actual.

Categoria: política.

El millor: una ideologia progressista.

El pitjor: els problemes amb la minoria sikh.

Filla de Jawahartal Nerhu, juntament amb Mahatma Gandhi, el principal protagonista de la independència de l’Índia, període en què una jove Indira Gandhi ja ocupava un lloc important en el Partit del Congrés. Anys més tard, va ser presidenta del país asiàtic en dues ocasions: entre 1966 i 1977 i entre 1980 i 1984. En la primera experiència, i en el marc de la Guerra Freda, va acostar clarament l’Índia a l’esfera soviètica, va afavorir la independència de Bangladesh del Pakistan i va perdre les eleccions arran d’unes polítiques anti-socials. Després de tornar a ser elegida màxima mandatària de l’estat, va ordenar un atac contra els opositors sikhs, sent poc més tard assassinada pels seus propis guardaespatlles, pertanyents a la mateixa ètnia. 

GIACOMO AGOSTINI

País: Itàlia.

Lloc de Naixement: Brescia.

Era: Món Actual.

Categoria: pilot de motos.

El millor: rècord de Mundials de Motociclisme.

El pitjor: no poder haver guanyat tots els títols de 500 cc de forma consecutiva.

L’italià Giacomo Agostini manté, des de l’any 1975, quan va aconseguir el seu 8è campionat de 500 cc, el rècord mundial de títols de Motociclisme, en la seva versió de velocitat, concretament amb 15, 7 en 350 cc i 8 en la màxima categoria. Agostini, que avantatja en dos Mundials l’espanyol Ángel Nieto, recentment desaparegut, també és el pilot que més cops ha guanyat en el nivell 500 cc / Moto GP, amb dos campionats més que el seu compatriota Valentino Rossi.

L’ART ROMÀNIC A CATALUNYA

Període: Edat Medieval.

Era: segles XI i XII.

El millor: la vall de Boí s’ha convertit en patrimoni mundial de la humanitat.

El pitjor: com en altres països, l’art va donar pas al Gòtic.

Tal com va succeir amb les llengües romàniques arran de la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, anys més tard l’art Romànic va sorgir en les diferents regions que hi havien format part. En el cas de Catalunya, l’estil va rebre la influència del realitzat a la Llombardia i es va expandir per la meitat nord del país, aquella que els cristians havien reconquistat als musulmans. Les principals obres arquitectòniques van ser, entre d’altres, la catedral de la Seu d’Urgell, els monestirs de Santa Maria de Ripoll (foto) i de Sant Pere de Rodes o les esglésies de la vall de Boí, on hi va tenir lloc una de les mostres pictòriques més importants de l’Europa medieval. 

HANS GAMPER

País: Suïssa / Catalunya.

Lloc de Naixement: Winterthur (1877).

Lloc de defunció: Barcelona (1930).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: empresari, esportista i directiu futbolístic.

El millor: fundador del FC Barcelona.

El pitjor: els anys 20.

Empresari suís ubicat a Barcelona, l’any 1899 va fundar el FC Barcelona, una de les grans entitats esportives del món. Gamper va exercir de futbolista, capità i president en vàries etapes del club, destacant la dels anys 20 del passat segle, quan l’estadi de les Corts va ser clausurat durant el règim dictatorial de Miguel Primo de Rivera. Pocs anys més tard, es va llevar la vida, donant nom actualment a un torneig estival i a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí.

MARIANO RAJOY

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Santiago de Compostel·la (1955).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: superar el pitjor de la crisi econòmica.

El pitjor: el problema català.

Elegit president del govern espanyol durant el període més profund de la crisi econòmica, amb el popular Mariano Rajoy, més aviat per una millora general a nivell europeu, l’estat ha anat deixant a poc a poc el pitjor de la carestia, encara que els percentatges d’atur i deute continuen sent molt alts. Els aspectes més negatius del polític gallec, que va guanyar dues noves eleccions (en la primera no es va arribar a formar govern), són el munt de casos de corrupció del seu partit i, molt especialment, el problema català, amb el qual s’ha mostrat terriblement inactiu.

LES PRIMAVERES ÀRABS

Període: any 2011.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Hosni Mubarak (Egipte), Mohamed Mursi (Egipte), Muamar al Gaddafi (Líbia), Baixar al Assad (Síria) i Ben Ali (Tunísia).

Capítols determinants: protestes a Tunísia, Líbia, Egipte, Bahrein i Síria; triomf de la Primavera a Tunísia, enderrocament de Mubarak a Egipte, repressió de la revolta a Bahrein, assassinat de Gaddafi a Líbia, guerra civil a Síria, victòria dels Germans Musulmans en les eleccions egípcies, caos a Líbia, els militars recuperen el poder a Egipte i establiment de l’estat Islàmic a l’Iraq i Síria.   

Principals regions: Bahrein, Egipte, Líbia, Síria i Tunísia.

El millor: l’èxit a Tunísia.

El pitjor: el conflicte bèl·lic a Síria.

Tunísia va ser el primer estat àrab que, durant la primavera de l’any 2011, va començar una insurrecció contra el sistema imperant, sent també l’única revolta que va aconseguir triomfar, amb la desaparició del règim autoritari de Ben Ali. També semblava que la revolució tindria èxit a Egipte, amb la caiguda de Hosni Mubarak (foto) i el triomf dels Germans Musulmans de Mohamed Mursi en le primeres eleccions democràtiques del país, però els militars van acabar recuperant el poder. A Líbia, els insurrectes van assassinar el dictador Muamar al Gaddafi, tot i que hi van arribar l’anarquia i el caos en un estat fallit; les tropes saudites van impedir el triomf de la revolta a Bahrein i a Síria hi va tenir lloc una insurrecció contra Baixar al Assad, fet que va provocar una cruenta guerra civil, encara vigent, en la qual s’hi ha sumat l’Estat Islàmic, també present en terres iraquianes.   

GOTTFRIED WILHEM LEIBNIZ

País: Alemanya.

Lloc de Naixement: Leipzig (1646).

Lloc de defunció: Hannover (1716).

Era: Edat Moderna.

Categoria: matemàtic, físic i filòsof.

El millor: clau en l’avanç de vàries matèries.

El pitjor: una mica a l’ombra de René Descartes.

L’alemany Gottfried Wilhem Leibniz va exercir multitud de matèries com la filologia, la política, la diplomàcia, el dret, la filosofia, la física o les matemàtiques, encara que va ser en aquestes tres últimes on el seu geni va brillar més. Després de rebre la influència d’Aristòtil i de l’Escolàstica medieval, va ser el principal representant del Racionalisme del segle XVII, juntament amb René Descartes i Baruch Spinoza. Amb la seva teoria de les mònades, va comentar que Déu havia fet harmònicament el millor món possible, mentre va ser clau en l’avanç del càlcul binari. 

JEAN – PAUL MARAT

País: Suïssa.

Lloc de Naixement: Boudry (1743).

Lloc de defunció: París (1793).

Era: Edat Contemporània.

Categoria: polític.

El millor: el seu ideal progressista.

El pitjor: acabar assassinat en una època convulsa.

Metge, periodista, polític, activista i revolucionari, Jean – Paul Marat va ser un dels màxims combatents de la Revolució Francesa, sent empresonat pel règim del monarca Lluís XVI. Membre del grup més radical dels revoltats, els Jacobins, Marat va dirigir dos diaris afins a la insurrecció, es va enfrontar, durant la primera fase del govern republicà, als moderats Girondins i va ser decisiu perquè el rei fos ajusticiat per la guillotina. Quan els Jacobins ja ostentaven el poder, va ser assassinat. 

LA BATALLA DE GALLIPOLI

Període: any 1915.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Otto von Sanders (Alemanya), Ian Hamilton (Gran Bretanya) i Kemal Atatürk (Turquia).

Capítols determinants: desembarcament aliat, ofensiva dels invasors, resistència turca i retirada dels ocupants.

El millor: un èxit transitori per als otomans.

El pitjor: el desastre aliat.

La batalla de Gallipoli, península turca ubicada a l’estret dels Dardanels, va ser un dels episodis cabdals de la Primera Guerra Mundial. Els principals combatents aliats, el Regne Unit i França, van decidir envair l’Imperi Otomà, pertanyent al bàndol de les potències centrals, encapçalades per Alemanya i l’Imperi Austro – Hongarès, per conquistar posteriorment Istanbul. No obstant, l’acció, que va tenir com un dels seus ideòlegs el carismàtic polític britànic Winston Churchill, va ser un autèntic fracàs, que va proporcionar un transitori moment de glòria per a les tropes otomanes, que tenien com a un dels seus generals Kemal Atatürk, futur pare de la Turquia moderna. A Gallipoli hi van participar un munt de soldats d’Austràlia i Nova Zelanda, per la qual cosa la contesa és encara motiu d’efemèride en els dos estats d’Oceania. 

ORSON WELLES

País: Estats Units.

Lloc de Naixement: Kenosha (1915).

Lloc de defunció: Los Angeles (1985).

Era: Món Actual.

Categoria: director i actor cinematogràfic.

El millor: la transcendència dels seus films.

El pitjor: L’Oscar se li va resistir.

Actor i director nord-americà, en aquesta segona faceta està considerat un dels grans de la història, el millor segons alguns experts, malgrat que l’acadèmia de Hollywood mai li va lliurar el premi Oscar. Entre els seus films, en els quals també va intervenir com a intèrpret, cal significar “Ciutadà Kane”, la seva considerada obra mestra; “Llavor de maldat”, “La dama de Xangai” o les adaptacions de William Shackespeare “Macbeth”, “Otthello” i “Campanades a mitjanit”, aquesta última amb preses rodades a Cardona.   

HAFEZ AL ASSAD

País: Síria.

Lloc de Naixement: Qardaha (1930).

Lloc de defunció: Damasc (2000).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: certa política socialitzant en els orígens.

El pitjor: perpetuar la família en el poder.

El rais sirià Hafez al Assad es va alinear al costat de la Unió Soviètica en la Guerra Freda i va ser el màxim aliat del també panarabista Gamal Abdel Nasser, president d’Egipte, fins el punt de fusionar els dos estats en la fugaç República Àrab Unida. El gran revés dels dos mandataris va ser la Guerra dels Sis Anys, en què les tropes àrabs van ser destrossades per l’exèrcit israelià, que li va arrabassar els Alts del Golan a Síria, que encara no ha pogut recuperar. Anys més tard, ara unit a Anwar al Sadat, hereu del desaparegut Nasser, va provocar la Guerra de Yom Kippur contra l’estat hebreu. A la seva mort, va deixar el poder al seu fill Baixar. 

EL PERÍODE D’ENTREGUERRES

Període: dècades dels 20 i 30 del segle XX.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Adolf Hitler (Alemanya), Francisco Franco (Espanya), Herbert Hoover i Franklin D. Roosevelt (Estats Units), Georges Clemenceau (França), Neville Chamberlain (Gran Bretanya) i Benito Mussolini (Itàlia).

Capítols determinants: fi de la Primera Guerra Mundial, Tractat de Versalles, època de gran inestabilitat social, econòmica i política a Alemanya, crisi econòmica planetària arran del crack de Wall Street, arribada de feixismes a diferents estats europeus, expansionisme de l’Alemanya nazi de Hitler i començament de la Segona Guerra Mundial.

Principals regions: Alemanya, Espanya, Estats Units, França, Gran Bretanya i Itàlia.

El millor: la dècada dels anys 20 als Estats Units.

El pitjor: la proliferació de règims feixistes a Europa.

Després de la Primera Guerra Mundial, el principal derrotat de la confrontació, Alemanya, va haver de signar a Versalles unes humiliants clàusules en el Tractat de Pau portat a terme a la localitat francesa. Aquest fet va provocar una profunda crisi política, social i econòmica a l’estat germànic, que va instaurar la República de Weimar, que va poder salvar una revolució d’indole socialista, propiciada pel moviment espartaquista, però, posteriorment, no podria fer el mateix amb el règim nazi d’Adolf Hitler. Pel contrari, a l’altra banda de l’oceà Atlàntic, els Estats Units es trobaven en una conjuntura econòmica extraordinària, “els feliços anys 20”, fins a l’enfonsament de la borsa novaiorquesa de Wall Street l’any 1929, que va provocar una profundíssima carestia econòmica, la qual va acabar contagiant el continent europeu i, en especial, Alemanya, on es va consolidar la política dretana, totalitària, repressora i racista de Hitler, que es va alinear amb la Itàlia feixista de Benito Mussolini. Gran Bretanya i França, les principals potències democràtiques europees, no van impedir les ocupacions germàniques d’Àustria i Txecoslovàquia, però la invasió nazi de Polònia va suposar l’inici de la Segona Guerra Mundial.

A la foto, un míting nazi.

URBÀ II

País: Estats Pontificis.

Lloc de Naixement: Lagery (1042).

Lloc de defunció: Roma (1099).

Era: Edat Medieval.

Categoria: papa.

El millor: passar a la història per la Primera Creuada.

El pitjor: no poder veure la conquista de Jerusalem.

Successor en el càrrec de papa Gregori VII, Urbà II, que va tenir l’oposició de l’anomenat anti-papa Clement III, va ser l’home que va proclamar la primera de les creuades, amb una crida a recuperar els llocs sants del Cristianisme a l’Orient Mitjà, llavors sota l’ocupació dels musulmans. Mesos més tard, es va posar en marxa l’expedició, però Urbà ja havia mort quan els croats van conquistar l’emblemàtica ciutat de Jerusalem.

JOAN I SENSE TERRA

País: Anglaterra.

Lloc de Naixement: Oxford (1166).

Lloc de defunció: Newark (1216).

Era: Edat Medieval.

Categoria: rei.

El millor: les victòries inicials.

El pitjor: la rebel·lió nobiliària.

Fill d’Enric II, va substituir el seu germà gran Ricard I Cor de Lleó arran de la mort d’aquest i després de superar en un enfrontament per la successió el príncep Artur. Rei de la dinastia Plantegenet, durant la Guerra dels 100 Anys va lluitar contra França per conservar les possessions angleses en aquest país, però finalment els problemes més greus li van arribar quan la noblesa britànica, tant la civil com l’eclesiàstica, es va rebel·lar contra la seva persona. 

EL CASTRISME

Període: des de 1959 fins els nostres dies.  

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Fidel Castro, Raúl Castro, Ernesto Che Guevara i Camilo Cienfuegos.  

Capítols determinants: triomf de la revolució, fallida invasió a Bahía de Cochinos, apropament de Cuba  la Unió Soviètica (URSS), crisi dels míssils, embargament dels Estats Units, renúncia de Guevara, influència exterior, greu crisi amb la desaparició de la URSS, prolongació del règim i mort de Fidel.

El millor: alguns ideals de la revolució.

El pitjor: la desaparició de la URSS.

La Revolució Cubana, liderada per Fidel Castro, va acabar amb la dictadura de Fulgencio Batista, qui va tenir una relació molt estreta amb els Estats Units, que van observar com els vencedors nacionalitzaven moltes de les seves empreses a l’illa. Els nord-americans van prestar una important ajuda econòmica i logística als exiliats que van protagonitzar la invasió a Bahía de Cochinos, que va suposar un sonor fracàs, provocant l’acostament de Castro a la Unió Soviètica, que durant el mandat de Nikita Khrustxov va instal·lar míssils que apuntaven a l’estat de Florida. El premier soviètic i el president nord-americà John Kennedy van evitar una guerra nuclear i el règim castrista, malgrat la renúncia del carismàtic Ernesto Che Guevara, que es va unir a altres experiències guerrilleres fins a la seva mort, va ser clau perquè la ideologia socialista arribés a estats com Angola o Nicaragua, en aquest cas pel triomf de la Revolució Sandinista. El castrisme es va eternitzar a l’illa caribenya, doncs Fidel no va portar mai a terme eleccions democràtiques, malgrat la gravíssima crisi que va suposar l’enfonsament de la URSS, que es va unir a l’embargament dels Estats Units. Després de la mort del president, el seu germà Raúl va agafar les regnes del poder, quan hi va haver un acostament amb els nord-americans durant la presidència de Barack Obama.   

CARLES I EL TEMERARI

País: Borgonya.

Lloc de Naixement: Dijon (1433).

Lloc de defunció: Nancy (1477).

Era: Edat Medieval.

Categoria: duc.

El millor: període àlgid del Ducat de Borgonya.

El pitjor: crear-se l’enemistat del Regne de França.

Després d’heretar el Ducat de Borgonya del seu pare Felip el Bo, Carles el Temerari va intentar unir les seves dues possessions, les terres borgonyones pròpiament dites i les de Flandes, aconseguint-ho amb la conquista de la regió de la Lorena. Tanmateix, l’enemistat amb Lluís XI, rei francès, arran d’alinear-se amb Anglaterra, Castellà i Aragó a la Guerra dels 100 Anys, li va crear força problemes, fins que va trobar la mort a la batalla de Nancy contra les tropes de la Confederació Suïssa, aliada de França.

LLUÍS LLACH

País: Catalunya.

Lloc de Naixement: Verges (1948).

Era: Món Actual.

Categoria: músic.

El millor: símbol de la cançó catalana.

El pitjor: certa crisi a partir de la dècada dels 80 del segle XX.

Un dels membres més destacats dels Setze Jutges, en el marc de la nova cançó catalana, l’empordanès Lluís Llach es va convertir en tot un símbol durant els últims anys de la dictadura franquista i la transició cap a la democràcia, gràcies a les seves reivindicacions catalanistes i a cançons emblemàtiques com “L’estaca”, “El bandoler”, “Abril 74” o “Que tinguis sort”. Després de retirar-se de l’activitat musical, exerceix actualment com a membre del grup Junts pel Sí al parlament de Catalunya.

EL CISMA RELIGIÓS

Període: segle XVI.

Era: Edat Moderna.

Principals protagonistes: Marti Luter (foto), Carles V, Joan Calví i Enric VIII.

Capítols determinants: imatge poc decorosa de l’Església Catòlica, manifest de Martí Luter, sorgiment del Protestantisme, difusió de la nova ideologia pels estats germànics i altres països com Dinamarca, Suècia, França o Suïssa, conflictes bèl·lics, influència de les noves idees en pensadors com Joan Calví i Contrareforma. 

Principals regions: Imperi Germànic i Estats Pontificis.

El millor: un intent de canviar l’Església.

El pitjor: els conflictes que es van originar.

Quan es va entrar en l’Edat Moderna, la vida que realitzaven les altes autoritats eclesiàstiques, començant pels mateixos papes, no semblava la més adient pel càrrec que ocupaven, en una època en què hi va haver un cisma que va motivar una subseu a la ciutat francesa d’Avinyó i en què, per exemple, es cobraven indulgències per exhortar els pecats dels creients. Durant l’Edat Medieval, ja van sorgir moviments, com els encapçalats per l’anglès Joan Wycleff i el bohemi Joan Hus, per intentar netejar la imatge de l’Església Catòlica, però van ser reprimits per heterodoxos. Molt diferent va ser el pas donat per Martí Luter a Alemanya, que va originar el moviment Protestant, el qual volia eliminar les indulgències, rebaixar els sagraments i instaurar la fe amb Déu com a única via per aconseguir la salvació. El luteranisme, al qual va combatre l’emperador germànic Carles V, va ser adoptat pels diferents prínceps alemanys, es va expandir per regions com França, Suïssa, Dinamarca o Escandinàvia i va ser clau per a l’aparició de les doctrines de Joan Calví o de l’Anglicanisme impulsat pel monarca anglès Enric VIII. 

JOAN HUS

País: Bohèmia.

Lloc de Naixement: Husinec (1369).

Lloc de defunció: Constança (1415).

Era: Edat Mitjana.

Categoria: religiós.

El millor: intentar renovar l’Església.

El pitjor: morir a la foguera arran d’intentar-ho.

En una època en què els màxims representants l’Església Catòlica oferien una imatge no massa edificant, el sacerdot bohemi Joan Hus, molt influenciat per les idees de l’anglès Joan Wycleff, va intentar una reforma des de dins, per la qual cosa va viatjar a Constança per participar en el concili que hi va tenir lloc en aquesta localitat germànica. En les reunions, Hus va manifestar amb fermesa el seu pensament, considerat heterodox, per la qual cosa va ser condemnat a morir a la foguera. Els seus punts de vista van ser decisius en la reforma protestant que va efectuar Martí Luter.   

RAÚL CASTRO

País: Cuba.

Lloc de Naixement: Birán (1931).

Era: Món Actual.

Categoria: militar i polític.

El millor: home clau en la revolució cubana.

El pitjor: clarament a l’ombra del seu germà gran.

Germà petit de Fidel Castro, Raúl Castro va ser un dels líders guerrillers, entre els quals es trobaven també Ernesto Che Guevara i Camilo Cienfuegos, que van conduir la revolució que acabaria amb el règim dictatorial de Fulgencio Batista, anys després que una altra insurrecció fracassés al palau de Moncada, a Santiago de Cuba. Després del triomf de la revolta, amb l’arribada dels triomfadors a l’Havana, Raúl va estar molts anys a l’ombra de Fidel, molt més enèrgic i carismàtic, fins que el va substituir pocs anys abans de la seva mort.  

LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN

Període: any 1988.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Helmut Kohl (Alemanya), George Bush Sr. (Estats Units) i Mikhail Gorbatxov (Unió Soviètica).

Capítols determinants: Gorbatxov es nomenat màxim mandatari de la Unió Soviètica, establiment de la Perestroika, protestes en estats comunistes com Polònia, Hongria, Txecoslovàquia o Romania, caiguda del Mur a Berlín i reunificació alemanya.    

El millor: Berlín i Alemanya van deixar d’estar dividides.

El pitjor: molts problemes en la reunificació germànica.

L’antiga Unió Soviètica (URSS) havia arribat a la dècada dels 80 del segle XX amb importants problemes econòmics, agreujats per la Guerra de l’Afganistan i pel fet de no haver pogut pujar al tren de l’anomenada tercera revolució industrial. El nomenament de Mikhail Gorbatxov com a màxim dirigent del país, i la implantació de la Perestroika, van accelerar les reformes econòmiques del país i la protestes socials en estats com Polònia, Txecoslovàquia, Hongria, Romania o l’Alemanya de l’Est.  L’any 1988, es va destruir el mur que separava les dues parts de la ciutat de Berlín, la capitalista i la comunista, es va reunificar Alemanya i, a poc a poc, van anar caient tots el règims socialistes d’Europa, amb la desaparició de la URSS.  

VASCO DA GAMA

País: Portugal.

Lloc de Naixement: Sines (1469).

Lloc de defunció: Kochi (1524).

Era: Edat Moderna.

Categoria: navegant, explorador i descobridor.

El millor: superar el cab de Bona Esperança.

El pitjor: la seva gesta seria aviat superada per la de Fernando de Magalhaes.

Des de feia ja uns anys, i amb el protagonisme del príncep Enric el Navegant, el regne de Portugal havia explorat la costa occidental del continent africà per intentar arribar a l’Índia per mar, doncs el tràfic de mercaderies per terra, acaparat per intermediaris àrabs, originava un munt de problemàtiques. El mariner i explorador Vasco de Gama, en una expedició finançada pel rei lusità Manuel I, va ser el primer en creuar el cab de Bona Esperança, a l’extrem sud del continent africà, i arribar a l’Índia, país en què va exercir de virrei i on va morir. 

NADIA COMANECI

País: Romania.

Lloc de Naixement: Onesti (1961).

Era: Món Actual.

Categoria: gimnasta.

El millor: els Jocs Olímpics de Mont-real.

El pitjor: la fugida del seu país.

Després de guanyar un munt de medalles, la majoria d’elles d’or, i de ser la primera gimnasta en la història en aconseguir la màxima puntuació de 10, Nadia Comaneci es va convertir en la gran reina dels Jocs Olímpics organitzats a la ciutat quebequesa de Mont-real, l’any 1976. Malgrat que essencialment se la recorda per aquell esdeveniment, molts consideren encara l’esportista romanesa com la millor especialista de la gimnàstica artística de la història. Una vegada retirada, va protagonitzar una èpica fugida de la Romania del dictador Nicolai Ceaucescu. 

L’ÈPOCA DEL TERROR DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

Període: dècada dels 90 del segle XVIII.

Era: Edat Contemporània.

Principals protagonistes: Lluís XVI, Maximilien de Robespierre, Jean – Paul Murat, Georges – Jacques Danton i Napoleó Bonaparte.

Capítols determinants: esclat de la Revolució, els moderats prenen el poder, insurrecció dels jacobins de Robespierre, política de terror, pena de mort del rei Lluís XVI, execució del mateix Robespierre i Napoleó pren el poder.

El millor: intent d’apropar el govern al poble.

El pitjor: un autèntica bogeria amb continuades execucions mitjançant la guillotina.

Després del triomf dels insurrectes a França, al país es va establir un govern parlamentari que va acceptar la presència al tron del monarca Lluís XVI de Borbó, tot i que amb a penes atribucions executives. No obstant, les conspiracions del rei amb potències estrangeres i el seu intent de fugida, van portar la república a l’estat francès, en un primer període sota el mandat dels moderats gerundins. Tanmateix, poc més tard, els radicals jacobins, liderats per homes com Robespierre (foto), Murat o Danton, van prendre el poder, el qual es va caracteritzar per l’anomenada època del terror, arran de la instauració del Comitè de Salut Pública. Durant aquella etapa, es van portar a terme un munt d’execucions mitjançant la guillotina, com per exemple les de Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta. Finalment, el govern dominat per Robespierre va caure, el mateix polític jacobí va ser igualment ajusticiat i Napoleó, un triomfant militar cors, es va convertir en el nou home fort del país.  

JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO

País: Espanya.

Lloc de Naixement: Valladolid (1956).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: els primers quatre anys de mandat.

El pitjor: la carestia econòmica.

Elegit sorprenentment president en les eleccions de l’any 2004, tres dies més tard dels atacs terroristes de Madrid, va tenir un primer mandat plàcid i popular, en què hi va dominar la bonança econòmica, fet que li va permetre instaurar unes polítiques socials que van tenir una important acceptació per part del poble. Tanmateix, després de vèncer en els comicis de l’any 2008, va haver de lluitar contra la gravíssima crisi econòmica, que va provocar alts nivells d’atur, mesures impopulars i la pitjor carestia del país en època democràtica.  

ALEXANDRE III

País: Rússia.

Lloc de Naixement: Sant Petersburg (1845).

Lloc de defunció: Livàdia (1984). 

Era: Edat Contemporània.

Categoria: tsar.

El millor: extensió del territori rus.

El pitjor: els enormes problemes socials del seu imperi.

Fill del tsar Alexandre II i pertanyent a la dinastia dels Romanov, va ser nomenat hereu a la mort del seu germà gran Constantí. Una vegada instal·lat com a emperador, va engrandir el territori rus per l’oest, amb el domini de Finlàndia i Polònia, i també per l’est, amb l’ocupació del Turkestan. Alexandre III va defensar la classe nobiliària i va reprimir qualsevol intent d’insurrecció de les classes socials més baixes, agreujant encara més la seva situació. A la seva mort, el va succeir el seu fill Nicolau II, l’últim tsar de Rússia.    

LA RECUPERACIÓ AUTONÒMICA DE CATALUNYA

Període: finals de la dècada dels 70 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Joan Carles I de Borbó, Adolfo Suárez, Josep Tarradellas (foto) i Jordi Pujol.

Capítols determinants: mort de Francisco Franco, arribada de la democràcia a Espanya, Catalunya recupera el seu parlament, aprovació de l’Estatut de Sau, Josep Tarradellas retorna de l’exili i assumeix la presidència de la Generalitat i victòria de Jordi Pujol a les primeres eleccions catalanes.

El millor: la reobertura del Parlament de Catalunya.

El pitjor: haver d’esperar quatre dècades per fer-ho.

Amb la victòria dels nacionals de Francisco Franco a la Guerra Civil, després de la qual va ser afusellat l’últim president de la Generalitat de la Segona República, Lluís Companys, Catalunya va perdre l’autonomia i les institucions nacionals, com per exemple el Parlament. Després de la mort del dictador, i amb la transició cap a la democràcia, el país va recuperar la seu parlamentària i el govern de la Generalitat, el qual va ser presidit per Josep Tarradellas, després del seu llarg exili a França. Més tard es va aprovar a Sau, a la comarca d’Osona, un nou estatut d’autonomia i, seguidament, el convergent Jordi Pujol va guanyar les primeres eleccions democràtiques del post-franquisme. 

DENG XIAOPING

País: Xina.

Lloc de Naixement: Xiexing (1904).

Lloc de defunció: Pequín (1997).

Era: Món Actual.

Categoria: polític.

El millor: sortir victoriós després de la mort de Mao Zedong.

El pitjor: la tragèdia de Tiananmen.

Després del desastre humanitari que va ocasionar el Gran Salt Endavant, Mao Zedong va fer un pas al costat i va apartar-se del primer pla polític de la República Popular de la Xina, moment en què Deng Xiaoping es va convertir en un dels màxims dirigents de l’estat asiàtic. Tanmateix, arran d’unes mesures considerades burgeses i allunyades de l’ortodòxia comunista pel Gran Timoner, aquest va fomentar la Revolució Cultural, que li va permetre tornar al poder. Després de la mort de Mao, Xiaoping va ser elegit el seu hereu, erigint-se Xina en una enorme potència industrial i apropant-se el país a una economia de mercat, encara que no va cedir quant a l’obertura democràtica, fet demostrat en la tragèdia de Tiananmen, quan un munt d’estudiants que protestaven a la plaça van ser abatuts.