Període: any 2011.
Era: Món Actual.
Principals protagonistes: Hosni Mubarak
(Egipte), Mohamed Mursi (Egipte), Muamar al Gaddafi (Líbia), Baixar al Assad
(Síria) i Ben Ali (Tunísia).
Capítols determinants: protestes a Tunísia,
Líbia, Egipte, Bahrein i Síria; triomf de la Primavera a Tunísia, enderrocament
de Mubarak a Egipte, repressió de la revolta a Bahrein, assassinat de Gaddafi a
Líbia, guerra civil a Síria, victòria dels Germans Musulmans en les eleccions
egípcies, caos a Líbia, els militars recuperen el poder a Egipte i establiment
de l’estat Islàmic a l’Iraq i Síria.
Principals regions: Bahrein, Egipte, Líbia,
Síria i Tunísia.
El millor: l’èxit a Tunísia.
El pitjor: el conflicte bèl·lic a Síria.
Tunísia va ser el primer estat àrab que,
durant la primavera de l’any 2011, va començar una insurrecció contra el
sistema imperant, sent també l’única revolta que va aconseguir triomfar, amb la
desaparició del règim autoritari de Ben Ali. També semblava que la revolució
tindria èxit a Egipte, amb la caiguda de Hosni Mubarak (foto) i el triomf dels
Germans Musulmans de Mohamed Mursi en le primeres eleccions democràtiques del
país, però els militars van acabar recuperant el poder. A Líbia, els
insurrectes van assassinar el dictador Muamar al Gaddafi, tot i que hi van arribar
l’anarquia i el caos en un estat fallit;
les tropes saudites van impedir el triomf de la revolta a Bahrein i a Síria hi
va tenir lloc una insurrecció contra Baixar al Assad, fet que va provocar una
cruenta guerra civil, encara vigent, en la qual s’hi ha sumat l’Estat Islàmic,
també present en terres iraquianes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario