ELS NO ALINEATS

Període: dècades dels 50 i 60 del segle XX.

Era: Món Actual.

Principals protagonistes: Gamal Abdel Nasser (Egipte), Jawahartal Nerhu (Índia), Josip Broz Tito (Iugoslàvia) i Kusno Sukarno (Indonèsia).    

Capítols determinants: finalització de la Segona Guerra Mundial, descolonització de les diferents regions del Tercer Món i Conferència de Bandung.

Principals regions: Egipte, Índia, Indonèsia i Iugoslàvia, entre d’altres.

El millor: un intent d’allunyar-se dels blocs capitalista i comunista.

El pitjor: el moviment no va tenir finalment massa repercussió.

Després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units (EE UU) i la Unió Soviètica (URSS), dos estats favorables a la soberania de les colònies, la majoria pertanyents als imperis anglès i francès, es van convertir en les inqüestionables noves potències planetàries, per la qual cosa es va iniciar una intensa descolonització, per exemple de regions com l’Índia, el Pakistan, Indonèsia, Indoxina, Kenya, el Marroc o Algèria, entre moltes d’altres. Alguns líders d’aquestes noves nacions, com l’indi Jawahartal Nerhu o l’indonesi Kusno Sukarno, a més d’altres caps d’estat del llavors anomenat Tercer Món, l’egipci Gamel Abdel Nasser o el Iugoslau Josip Broz Tito (foto), van crear una associació formada per països No Alineats, amb la idea de mantenir una equidistància entre el bàndol capitalista, encapçalat pels EE UU, i el comunista, liderat per la URSS. Tanmateix, després d’una històrica conferència organitzada a la localitat indonèsia de Bandung, la federació es va anar apagant a poc a poc.